4.-Rast de cançons

Come And Get it’ és una cançó que Paul McCartney va escriure per al grup Badfinger, grup gal·lès dels anys 70 que es considera l’iniciador del corrent power pop. Aquest subgènere del rock-pop,  ve a ser una mirada a l’estil musical americà i anglès dels anys 60.

 Come And Get it’  

Badfinger

No era la primera cançó que Paul McCartney havia escrit per a altres artistes. Goodbye, encara que està acreditada per Lennon i McCartney, és una composició de Paul. Fou editada el 28 de març de 1969 i va arribar al número 2 de les llistes britàniques cantada per Mary Hopkin. Que jo sàpiga, ni Paul McCartney ni The Beatles van publicar mai aquesta cançó en cap dels seus discos. Per ajudar a Mary a aprendre's la cançó, Paul va gravar una demostració a casa seva. Goodbye Mary Hopkin Goodbye Paul McCartney La cançó Goodbye la va arranjar Richard Hewson, el mateix que també va orquestrar un altre dels èxits de Mary Hopkin: Those were the days. Those were the days Mary Hopkin Com a curiositat us diré que Those were the days és l’adaptació d’una cançó russa, Dorogoi dlinnoyu, del compositor Boris Fomin (1900 –1948) que Gene Raskin adaptà a l’anglès canviant-li la lletra Dorogoi dlinnoyu Vladimir Korneev

La cançó més exitosa de Badfinger és Without you, que va ser coneguda a tot el món gràcies a la interpretació que en va fer Harry Nilsson.

Without you (1967) Badfinger

Without you (1969) Harry Nilsson

En la versió original de Badfinger, el final és totalment Beatle. Escolteu ara el final de You Never Give Me Money, de l’àlbum Abby Road de The Beatles. You Never Give Me Money The Beatles

Però, no perdem el fil, dèiem que Harry Nilsson havia tingut un gran èxit amb la cançó de Badfinger, però és que, més o menys en els mateixos anys, la cançó Everybody’s Talkin, cantada també per Harry Nilsson, esclatava a tot el món gràcies a la difusió que va tenir en estar inclosa en la pel·lícula Midnight Cowboy (Cowboy de mitjanit) del 1969. Aquesta cançó  tampoc és de Nilsson, és de Fred Neil, un cantautor de folk molt popular al Greenwich Village de Nova York. La seva interpretació original, del 1966, va passar desapercebuda.  

Everybody’s Talkin Fred Neil

Everybody’s Talkin Harry Nilsson

Fred Neil, era un cantautor molt apreciat en els cercles de la música folk i del rockabilly-pop. En les sessions musicals dels cafès de Geenwich Village que sevien per mostrar les noves creacions dels joves artistes, Fred va donar un cop de mà a un joveníssim Bob Dylan de 19 anys. He Was A Friend Of Mine  (Live Gaslight Cafe 1961) Bob Dylan

Fred Neil va escriure cançons per algunes de les primeres figures del rock and roll, com Buddy Holly i Roy Orbison.

Come Back Baby (1958) Buddy Holly

Candy Man Roy Orbison

A Anglaterra, l’any 1964, un grup que es deia Brian Pool & The Tremeloes va treure un disc amb la mateixa cançó: Candy Man, de Fred Neil.

Dos anys abans, el 1962, Decca, que estava buscant un grup “beat” pel seu catàleg, havia fet una prova d’audició a dos grups anglesos: Brian Pool & The Tremeloes i The Beatles. Decca es van decidir pels primers.

En l’audició que els Beatles van fer per a Decca Studios van interpretar 15 cançons. D’aquestes, només tres eren composicions de Lennon i McCartney, la majoria eren èxits d’artistes americans com Chuck Berry, Buddy Holly, Leiber/Stoller, King/Goffin... El més sorprenent, però, va ser que cantessin la cançó de la mexicana Consuelito Velázquez, Bésame Mucho. Bésame Mucho The Beatles

Amb Candy Man, Brian Pool & The Tremeloes  aconseguirien entrar al Top Ten de les llistes de singles del Regne Unit.

 Candy Man

Brian Pool & The Tremeloes  

I per acabar aquest fil que hem començat amb una cançó de Paul McCartney, acabem amb The Tremeloes interpretant Good Day Sunshine, una cançó també de Paul McCartney, inclosa a l’àlbum Revolver. Tant la gravació de The Tremeloes com la de The Beatles són de l’any 1966.

Good Day Sunshine The Beatles

Good Day Sunshine The Tremeloes