5.-Músiques líquides (I)

La Pluja

Prelude, Op 28, No. 15 F. Chopin

La gota d'aigua (...) ho havia vist tot com en somnis i, sense distingir ja el somni de la realitat, s’havia calmat i, com adormit, va estar tocant el piano convençut que ell també estava mort. Es veia surant en un llac; unes gotes d’aigua pesades i fredes queien lentament sobre el seu pit (...)  George Sand

Els títols de les obres musicals dels segles XVIII i XIX els acostumaven a decidir els editors. Triaven noms suggeridors, com Clar de lluna, per exemple, per fer-les més atractives i vendre-les més fàcilment. En aquest cas, però, ens haurem de creure el que explica George Sand, i que realment fou la pluja el que inspirà Chopin a escriure aquest preludi.

Amb Vivaldi, el famós Largo del concert de l’hivern de les Quatre Estacions, la intenció descriptiva és ben intencionada: les gotes de pluja repiquen els vidres de la finestra, mentre a dins de casa, al costat de la llar de foc, ens sentim ben protegits del fred hivernal.  

Largo. Hivern, Les quatre estacions Antonio Vivaldi

A més de veure-hi les gotes de pluja que piquen els vidres de la finestra, en aquesta música també hi podem veure nítidament tres plans sonors ben definits: 1) La melodia; 2) el pizzicato de violins i violes, que representen les gotes de pluja i 3) la línia del baix, que porten els violoncels i contrabaixos.

Pat Boone no es pot treure del cap aquella visió: ahir a la nit ens vam conèixer, i jo somnio amb tu, amb el vent i la pluja en els teus cabells.

With the Wind and the Rain In Your Hair Pat Boone

En Ecoutant La Pluie Sylvie Vartan

En canvi, la Sylvie Vartan escoltava la pluja com picava les rajoles, com mil llàgrimes –deia- que li recordaven que estava sola esperant-lo.

Plou a França Totes les bruixes d’aquest món perdut són en el cel bretó, que en desvaria; l’aigua bruny, delerosa, el punxegut capell dels cloquerets de Normandia. París regala deplorablement; es nega Niça d’aiguarells en doina. Milers d’esgarrifances d’un moment punyen Sena, Garona, Rin i Roine. L’aigua podreix els carrerons malalts; gorgolen per cent becs les catedrals. La pluja a tot arreu, esbiaixant-se, veu solament alguna mà que es mou fregant un vidre de finestra. Plou a totes les estacions de França. Josep Carner

Hi ha unes quantes cançons que barregen llàgrimes i pluja (Crying in the rain) i unes altres que de la pluja en fan llàgrimes del cel (The Sky is Crying).
 

Crying in the rain Everly Brothers

The Sky is Crying Etta James

I mentre els Everly ploren sota la pluja, Gene Kelly canta feliç remullant-s'hi. Aquesta no hi podia faltar!

Singin' in the Rain Gene Kelly

Raindrops Keep Fallin' On My Head B.J.Thomas

Tot i que les gotes de pluja segueixen caient sobre els seus caps, tot i les adversitats, aquells dos homes no es rendeixen i continuen perseguint el seu tràgic destí.

Jocs d'aigua

Els artistes impressionistes els venia molt bé la imatge de l’aigua; l’aigua que es trenca en mil esquitxos cristal·lins, l’aigua d’imprecisos contorns, de reflexos lluminosos, l’aigua que juga i riu a les fonts  ...  

Le soleil levant Claude Monet

La Yole Pierre-Auguste Renoir

Jeux d’eau de Ravel “Els Jocs d'aigua, apareguts el 1901, són a l'origen de totes les novetats pianístiques en què s'ha volgut fixar-se a la meva obra. Aquesta habitació, inspirada del soroll de l'aigua i dels sons musicals que fan sentir els brolladors d'aigua, les cascades i els rierols, és fundada en dos motius a la manera d'un primer temps de sonata, sense tanmateix sotmetre's al pla tonal clàssic.” Maurice Ravel Esbós d’autobiografia 1928

Jocs d’aigua (1901) Maurice Ravel Jeux d’eau la va estrenar Ricard Viñes, gran amic del compositor. La partitura porta l’epígraf “Déu fluvial que riu de l’aigua que li fa pessigolles”

Ravel coneixia l’obra pianística de Liszt i ben segur que es fixà en Jocs d’aigua a la vila d’Este o amb A la vora de la font del compositor hongarès. 

Les jeux d’eaux à la Villa d’Este Franz liszt

Au bord d'une source Franz Liszt

El que havia començat com un joc, en no recordar les paraules per trencar l’encanteri, el jove aprenent de bruixeria va acabar  amb l’aigua al coll.  

L'aprenent de bruixot és un poema simfònic de Paul Dukas. Va ser compost l'any 1897 i porta com a subtítol Scherzo sobre una balada de Goethe.

L'Apprenti sorcier Paul Dukas

Les piscines i els parcs aquàtics són els lloc ideals per jugar amb l’aigua i a l’aigua. Erik Satie, un personatge peculiar, que en certes extravagàncies recorda a Santiago Rossinyol, va escriure una vinyeta musical titulada El tobogan d’aigua en la que, a ritme de vals, dos homes es preparen per llançar-se pel pendent.

El tobogan d’aigua

Erik Satie

Al-Àndalus va representar una cultura de l’aigua com poques. Va saber optimitzar el seu ús amb saviesa: sínies, rescloses, canals i sèquies, reflecteixen la riquesa i peculiaritat del paisatge andalusí  transformat per l'agricultura de regadiu. Però també la seva adaptació estètica en l'arquitectura, en les fonts dels jardins i la seva importància en la higiene a través dels banys públics i privats

Revista Casa Mediterráneo

Mi agua es perlas fundidas Ibn Zamrak (1333-1393)

Soy mar muy grande, cerrado por riberas de bellísimo mármol escogido. Mi agua es perlas fundidas, que por hielo ves correr (tenlo a grande maravilla), y, por diáfana el agua, a través suyo,ni un instante de ti desaparezco. Se diría que yo y el agua pura que contengo, y por mí se desparrama, ese aljófar de burbujas.

La Tempesta

Les tempestes ha estat una font d’inspiració artística molt potent. Les trobem a les tragèdies gregues i Shakesperianes, al naufragi de La Méduse i al mar de Turner. 

Le radeau de la Méduse Théodore Géricault

Tempesta de neu sobre el mar (1842) William Turner

Preludi per la tempesta Arthur Honegger

Preludi per la tempesta de Shakespeare. “No és una obertura, és la traducció musical i l’amplificació de l’acció que té lloc en l’escena: els vaixell sacsejat per la tempesta, demència, ensurt, crits i invocació dels nàufrags. El vent bufa, les ones es creuen furiosament. El dinamisme s’estira i s’allibera com la successió de rafegues.” Roland Manuel

Les tempestes, molt sovint en el mar, han inspirat molta música. En l’òpera barroca, que acostumaven a tractar temes mitològics, tard o d’hora havia d’intervenir algun déu enfurismat - normalment Zeus o Júpiter-, que descarregava la seva ira en forma de llamps i trons i pedregada: la tempesta.

   

Tempête Marin Marais (1656~1728)	La Tempesta di Mare Antonio Vivaldi (1678-1741)
Da Tempeste G.F.Händel (1685-1759)	La tempête G. P. Telemann (1681-1767)

Com hem vist, la majoria de les “tempestes artístiques” són marítimes, però recordem que Vivaldi i Beethoven, per exemple, també van descriure tempestes en ambients  camperols que són emblemàtiques. A vegades les tempestes a la muntanya són espectaculars, i als Alps ara mateix n’hi ha una de molt sonada que no vull deixar passar.

Simfonia alpina

R.Strauss