11.-Chronos

A la mitologia grega, Chronos era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques. Chronos va romandre com el déu remot i incorpori del temps que rodejava l'univers, conduint la rotació dels cels i l'etern pas del temps. Ocasionalment se li apareixia a Zeus amb la forma d'un home ancià de cabells llargs i barba blancs, però normalment romania com una força més enllà de l'abast i el poder dels déus més joves. No s’ha de confondre amb Cronos, rei dels Titans, que controla el calendari, les estacions i les collites, aquell que devora els seus fills. Rubens

Chronos (2019) Kirill Richter Kirill Richter (1989) és un jove pianista i compositor, representant del minimalisme rus.

El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment. Es pot percebre o mesurar l'ordre d’esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments. L’home, segons els coneixements científics i tècnics de cada època, ha ideat diferents ginys i maneres de mesurar els temps.

Les ombres dels obeliscs	El rellotge de sol
El rellotge d’aigua (clepsidra)	Espelmes  graduades
El rellotge de sorra	El rellotge mecànics amb un pes  (Els primers no tenien ni busques ni esfera, sonaven campanes, S.XIV)
Incorporació del ressort  (molla espiral)	El rellotge de butxaca (S.XV)
El pèndol (1657)	El rellotge de flauta
El rellotge de polsera (S.XIX)	El rellotge elèctric
El rellotge de quars	El rellotge digital (1956)

Rock Around The Clock (1955) Bill Haley & His Comets La seva edició l’any 1954, es considera el punt de partida de la història del  Rock’n’roll.

"El reloj" Los tres caballeros Aquesta cançó és de Roberto Cantoral, un dels components de Los tres caballeros i el mateix autor de la coneguda cançó El presó número nueve que també va cantar Joan Baez.

Carl von Linné fou un botànic, científic, metge i zoòleg suec considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels precursors del que nomanem  ecologia.

Durant la dècada del 1740, dugué a terme diverses expedicions a través de Suècia per trobar i classificar plantes i animals. A les dècades del 1750 i del 1760, continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, i publicà diversos volums sobre el tema. En el segle XIX, els jardiners observen que algunes flors s'obren i es tanquen amb moviments periòdics a una hora fixa. Així sorgeix la idea dels rellotges florals.

Jean Françaix es va inspirar en el llibre Horologium Florae de Linné per compondre la seva peça per a oboè i orquestra L'horloge de flore (1959). Del rellotge va triar set hores, potser les que li eren més familiars, que li van donar nom als moviments de l'obra. Escrita en un estil neoclàssic, té el llenguatge harmònic sofisticat, però accessible, de Françaix .

L'Horloge de Flore - 3h - Galant de jour Jean Françaix Notem com sota la plàcida melodia de l’oboè, el pizicatto de la corda va marcant el batec pausat i constant del rellotge

El compositor francès René Jean Désiré Françaix (1912-1997), adquirí gran fama amb el seu Concertino per a piano i orquestra (1932), que evidència unes qualitats d'elegància, refinament, sentit de la proporció i facilitat d'invenció que, junt a una certa superficialitat, són les característiques del seu estil compositiu. Malgrat no tractar-se d'un neo-classicista en sentit estricte, Françaix mostrà sempre una actitud marcadament elegant i tradicional.

Concertino per a piano i orquestra (1932) Jean Françaix L’any 1932 és l’any  que Francis Poulenc estrenava el seu concert per a dos pianos i orquestra que ja hem vist en el capítol “Pastiche” d’aquest mateix blog.

El so inalterablement regular i perseverant del rellotge no ha passat desapercebut a l’oïda dels músics i, òbviament, ha estat un motiu de paròdia o d’inspiració en algunes obres.  

Una d’aquestes obres, potser la més popular, és la Simfonia núm. 101 de Haydn, anomenada precisament la Simfonia del rellotge. Escrita el 1794 i estrenada a Londres va tenir una acollida entusiasta ja des del primer moment. Moltes de les simfonies de Haydn porten sobrenoms, alguns imposats per l’editor i alguns sorgits de la imaginació popular en interpretar el sentit d’alguns passatges. Per exemple, la Simfonia núm.94 és “La  sorpresa”, la núm. 100 “La militar”, o la 45 la de “Dels adéus”. Sigui com sigui, l’Andante de la Simfonia núm.101 és la que dóna el sobrenom a la Simfonia del rellotge.

Simfonia Núm. 101 II. Andante Joseph Haydn

Però també són força populars El rellotge sincopat de Leroy Anderson i el Foxtrot a les cinc de Maurice Ravel   

The Syncopated Clock Leroy Anderson

Five o’clock Foxtrot (1925)   (Foxtrot a les cinc) Maurice Ravel

Maurice Ravel era un home d’una personalitat singular. No és estrany la seva afició als rellotges, el seu treball rigorós, cerebral,  precís, de rellotger suís -com li deia  Stravinsky-, es percep en moltes de les seves obres. 

L'Heure Espagnole Maurice Ravel    Aquest document, pensat per als més petits, és molt oportú per il·lustrar el que estem tractant aquí.

Ding, ding, ding, ding (L’enfant et le sortilèges) Maurice Ravel Ding,ding, ding, ding, és un dels números de l’òpera infantil L’enfant et les sortilèges, com el Foxtrot que acabem de veure.

Alguns músics, com Beethoven o Kodaly, s’han centrat en la música que produeixen alguns rellotges, com per exemple el rellotge de flauta, que toca les hores reproduint una melodia a través d’un petit orgue incorporat, o els rellotges d’edificis públics com l’Astronòmic de Praga, el de l’Ajuntament de Munich a la Marienplatz o el rellotge Ankeruhr de Viena.

Allegro per a orgue de flauta L. van Beethoven

Hary Janos Suites-Viennese Musical Clock Zoltan Kodaly

I parlant de rellotges emblemàtics: Big Ben!

Big Ben Song Fabio Rizza

Big Ben Song és brillant i alegre, com creuar el pont de Westminster mentre el cel s'aclareix després de la pluja, deixant passar l'alegre llum del matí per il·luminar la torre del rellotge ". F. Rizza L’arpista talià Fabio Rizza va estudiar al Conservatori Arrigo Boito de Parma. Rizza sempre ha estat un apassionat de l’ensenyament i la composició, i ha compost moltes peces per a l’arpa inspirades en la naturalesa i cultures estrangeres,

Abans que la televisió s’imposés, la ràdio era un mitjà d’informació i de passatemps present a gairebé totes les llars. En la llarga postguerra espanyola, es va fer tediosament popular la sintonia dels noticiaris franquistes, el Diario hablado de Radio Nacional de España. Aquesta sintonia també era una referència horària; a les 14:30h i a les 22h, totes les emissores de l’estat estaven obligades a connectar amb RNE per emetre les notícies. 

La generala

Abans de l'ús habitual dels clarins, cornetes o trompes, els tocs militars s'interpretaven amb pifres i tambors. El xiulet era un instrument de fusta, semblant a la flauta travessera però de mida petita, com l'anomenat piccolo.

La generala o Toque de alarma (1769) (Composició de l’època de Carles III)

Una altra de les sintonies que es va fer popular aquells anys va ser la de la Cadena Ser, que amb diverses variants ha perviscut fins els nostres dies. Es tracta de Placide, el tercer moviment del primer quadern de la Música callada de Frederic Mompou.

Vol n.1 – III. Placide (Música callada) Frederic Mompou

.El 14 de novembre de 1924 comencen les emissions de Radio Barcelona EAJ-1. El 1929 Radio Barcelona s’integra a la Unión Radio i és després de la fi de la Guerra -l'any 1939-, i la proclamació de l'estat franquista, que Unión Radio passa a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER)

La música, tradicionalment, s’ha sustentat sobre un batec regular, el que en diem pulsació. El tic-tac del rellotge és un pols regular, uniforme, sobre el qual es pot construir un ritme musical. El metrònom no és res més que una eina que produeix un batec periòdic i  constant i que permet regular-ne la freqüència.  El metrònom mecànic va ser inventat per Dietrich Nikolaus Winkel a Amsterdam l'any 1812. Johann Nepomuk Mälzel va copiar algunes idees de Winkel i va patentar el primer metrònom portàtil el 1816. Ludwig van Beethoven el 1817 va ser el primer compositor de renom que va anotar en les seves obres la pulsacio adient del metrònom. Beethoven visitava amb freqüència el taller de Mälzel i la seva amistat es va veure enfortida quan l'inventor fabricà una petita trompeta per a l'oïda del compositor, ja parcialment sord.
Durant una festa, Mälzel descriví el seu cronòmetre, amb el qual esperava proporcionar als compositors una forma d'indicar el tempo amb exactitud i proporcionar als executants una ajuda per a una execució regular. Beethoven aplaudí la idea alegrement i immediatament es llençà a una cançó aparentment espontània basada en el “ta ta ta” de l'instrument de Mälzel. Aquesta tonada intranscendent passà a formar part del segon moviment de la Vuitena Simfonia, en què Beethoven estava treballant en aquest moment.	Ta ta ta, lieber Mälzel' L. van Beethove
Simfonia núm.8 II. Allegretto Scherzando L. van Beethoven

Acabarem aquest capítol dedicat a Chronos amb una de les cançons d'en Raimon, al meu parer de les més boniques, sobre un emotiu poema de Salvador Espriu.

Cançó de cap vespre Raimon / Espriu

S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se'n va la tarda. S'encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara lentes hores de claror per als ulls d'aquest esguard tan àvid. Però ara és la nit. I he quedat solitari a la casa dels morts que només jo recordo.