13.-Berceuse

L'ocell, després d'adormir Kasxei amb una dolça cançó de bres, revela al príncep que el malvat bruixot té amagada la seva ànima dintre d'un ou.

Berceuse

Igor Stravinsky

El conte acaba bé: el bruixot Kasxei es desperta, però el príncep Ivan s’ha apoderat de l’ou i l’estavella contra terra. Kasxei i tot el seu seguici desapareixen per sempre i el príncep i la princesa celebres les seves noces.

La Berceuse, un dels números més bonics del ballet l’Ocell de foc, és dels pocs moments de l’obra que Stravinsky dóna tot el protagonisme a la melodia.

M’agradaria parlar d’aquesta melodia, i més concretament d’un aspecte que a mi em sembla interessant, però per arribar-hi donarem una mica de volta. 

·<>·<>·<>·<>·

5a Simfonia, I Moviment

Beethoven

Tothom coneix la Simfonia núm. 5 de Beethoven per les quatre primeres notes. Si el carter sempre truca dues vegades, el destí es veu que en truca quatre. 

El patró rítmic *cut-curt-curt-llag* correspon en el codi Morse a la lletra V. Aquest era el reconegut signe de la victòria dels aliats en la Segona Guerra mundial. La V era un gest típic que Churchill feia sovint amb el dits, per expressar la fe en la victòria final. Per això el motiu inicial de la cinquena de Beethoven va ser un símbol pels aliats..

Aquestes patró rítmic inicial de la simfonia (···-), no tant sols promou tot el primer temps sinó que, d’una manera o altre, el retrobem en els altres moviments de la simfonia. Potser el més evident és en l’Allegro del tercer temps: 

Simfonia núm. 5. III Scherzo
L van Beethoven

D'una unitat mínima que té un sentit musical en si mateixa, en l’anàlisi musical se’n diu motiu. En aquest cas és un  motiu generador, ja que a partir d’ell es crea el discurs musical, discurs que s’articula en frases, períodes, seccions ...  

Podem trobar exemples com aquest en molts compositors, però sembla que Beethoven tenia tirada a la construcció a partir d’un motiu.

Quartet núm. 11 en Fa m. III Allegro assai vivace ma serioso Beethoven  Motiu generador

Sonata núm.23 I mov.”Apassionata” Beethoven Motiu generador

Hi ha un exemple molt interessant, un dels minuets dels Focs artificials, en el que a partir de tres notes Haendel construeix tota la melodia de la peça. 

Minuet núm.2 The Royal Fireworks

Georg Friedrich Haendel

Minuet núm.2 The Royal Fireworks

Georg Friedrich Haendel

1.Agafem el primer compàs, tres notes sobre tres negres:  la – fa – la.

2.Entre les notes fa i la hi afegim una nota, el sol corxera, com una nota de pas. Fixem-nos que ja apareix així al compàs 5.

Els compassos 3-4 són brodadures sobre les             notes mi i fa.

3.La segona part del minuet comença amb una progressió melòdica a partir d’aquest motiu, una quarta més avall.

La progressió acaba al compàs 12, que és igual         al compàs 5.

4.Els compassos 5-6 del la primera part són iguals que els compassos 12-13 de la segona. La primera part va a buscar un final suspensiu (mi), mentre que la segona va a buscar el final conclusiu (re).

És a dir que, amb tres notes, Haendel construeix tota la melodia del minuet. En el barroc, i en la música contrapuntística en general, el motiu inicial d’una melodia s’acostuma a dir “cap de tema”. Per estar orientats en audicions de música monotemàtica, que és el cas de la música barroca, és important recordar sempre els caps de tema. 

·<>·<>·<>·<>·

Després de veure aquests exemples de  Beethoven i de Haendel ja podem tornar a la Berceuse de Stravinsky, ara des d'un punt de vista analític. 

Berceuse
Igor Stravinsky

La melodia, tranquil·la i dolça, l’exposa el fagot, mentre que l’oboè respon amb un petit gir cromàtic.

(La tonalitat de totes les partitures no és l’original, 

les he transportat per que sigui més fàcil de llegir) 

Melodia del fagot

Escolteu la mixtura arpa+violes (pp), 

que repetint un motiu lleugerament ondulant 

serveix de catifa a la melodia del fagot. 

Resposta de l'oboè

Aquest motiu cromàtic serà el que promourà la segona secció de  la Berceuse. El violoncel el prendrà i el conduirà càlidament fins als violins, que amb un arpegi de fuses l’enlairaran, l’estiraran i l’ornamentaran mantenint-ne el cromatisme.

Violins

Aquest motiu generador (la resposta de l’oboè), sorgeix d’un passatge cromàtic de la melodia del fagot:

 Amb altres valors rítmics i traient repeticions és essencialment el mateix motiu.

Transportat una cinquena superior, tenim la resposta de l’oboè.

Resumint: en aquest cas, Stravinsky fabrica un motiu generador a partir d’un passatge intern de la melodia. Aquest motiu és el que servirà per crear la secció central de la Beurcese, protagonitzada pels violins, cosa bastant excepcional en l’obra de Stravinsky.

L’anàlisi musical sempre és feixuc i a vegades difícil de seguir. He intentat fer-ho el més sintèticament possible amb la intenció de fer veure que el llenguatge musical, a vegades, té també una estructura subliminal lògica que dóna coherència i solidesa a la narració. Això és una mica el que diu Stravinsky en la Poètica musical, un recull de sis conferències que va dictar a la Universitat de Harvard el curs 1939-1940.

“Sempre he considerat, pel que a mi respecta, que és, en general, més expedit procedir per similitud que per contrast. La música s'afirma així en la mesura que la seva renúncia a la seducció de la varietat. El que perd en discutible riquesa ho guanya en veritable solidesa.

El contrast produeix un efecte immediat. La similitud, en canvi, no ens satisfà sinó a la llarga. El contrast és un element de varietat, però dispersa l'atenció. La similitud neix d'una tendència a la unitat.”

·<><><><><><><><>·

·<><><><>·