Segons la mitologia grega, Zèfir era la personificació del vent
de l'oest i era una de les quatre divinitats
de l'element aeri.
La
Primavera (1477-1482)
Sandro
Botticelli
La figura central es correspon amb Venus, la deessa de l'amor (Afrodita en la mitologia grega), vestida amb túnica blanca i un mantell vermell, que aixeca el seu braç dret en senyal de salutació i d'invitació al seu jardí. A la dreta del quadre apareix Zèfir, déu del vent de l'oest, en el moment en què rapta a la nimfa Cloris, vestida amb una túnica transparent; però, en el moment del rapte Zèfir s'enamora de la nimfa i la converteix en la seva esposa, instant en què aquesta es converteix en Flora, la deessa de les flors i els jardins, que és la figura que apareix al costat de Venus, vestida amb un vestit decorat amb flors; a les seves mans sosté un cistell de flors que va escampant per terra.
.jpg)
El
naixement de Venus (1482-1486)
Sandro
Botticelli
El tema és el mateix que a la Primavera, és a dir, l’arribada primaveral de Venus.
Zèfir és el fill d'Astreu (o d'Èol) i d'Eos. Era considerat el més suau i benigne,
especialment des que s'enamorà de Cloris, deessa de
la primavera, que apaivagà el
seu caràcter.
També s'enamorà de Jacint, però el noi preferia l'amor d'Apol·lo i, segons expliquen, el va matar per gelosia
desviant un disc que Apol·lo havia llançat.
Zèfir
i Jacint en una copa àtica (490-480 a.C.)
*<><><><><><>*
Zephiro torna, e 'l bel tempo rimena,
e i fiori et l'erbe, sua dolce famiglia,
et garrir Progne et pianger Philomena,
et primavera candida et vermiglia.
Ridono i prati, e 'l ciel si rasserena;
Giove s'allegra di mirar sua figlia;
l'aria et l'acqua et la terra è d'amor piena;
ogni animal d'amar si riconsiglia.
Ma per me, lasso, tornano i piú gravi
sospiri, che del cor profondo tragge
quella ch'al ciel se ne portò le chiavi;
et cantar augelletti, et fiorir piagge,
e 'n belle donne honeste atti soavi
sono un deserto, et fere aspre et selvagge.
Francesco Petrarca
Zefiro torna e 'l bel tempo rimena
Luca Marenzio(1554-1599)
Francesco Petrarca (1304 - 1347)
Zefiro torna e'l bel tempo
rimena
Il Sesto Libro de Madrigali a cinque voci (1614)
Claudio Monteverdi (1567-1643)
Francesco Petrarca (1304 - 1347)
Zephiro torna
Jan
Tollius (1550-1603)
Francesco Petrarca
*<><><><><><>*
Zefiro torna e di soavi accenti
l'aer fa grato e'il pié discioglie a l'onde
e, mormoranda tra le verdi fronde,
fa danzar al bel suon su'l prato i fiori.
Inghirlandato il crin Fillide e Clori
note temprando lor care e gioconde;
e da monti e da valli ime e profond
raddoppian l'armonia gli antri canori.
Sorge più vaga in ciel l'aurora, e'l sole,
sparge più luci d'or; più puro argento
fregia di Teti il bel ceruleo manto.
Sol io, per selve abbandonate e sole,
l'ardor di due begli occhi e'l mio tormento,
come vuol mia ventura, hor piango hor canto.
Ottavio Rinuccini
Zefiro Torna , oh di soavi accenti
Madrigali e canzonette libro 9°, 1551
Claudio
Monteverdi (1567-1643)
Ottavio Rinuccini (1562-1621)
Ottavio
Rinuccini va ser el llibretista de la considerada com la
primera òpera de la història, Dafne
(1597), amb música de Jacopo Peri, abans de l’Orfeo
de Monteverdi.
Jacopo
Peri formava part de la Camerata
Florentinade, que havia produït els primers
experiments en monodia, l'estil de la cançó solista amb acompanyament d'un baix
continu que eventualment es va desenvolupar en
el recitatiu i l'ària. Entre molts altres músics que formaven la
Camerata Florentinade s’hi trobava Vincenzo Galilei, pare de Galileo
Galilei.
Dafne (1597)
Jacopo Peri.
