dijous, 31 d’octubre del 2019

30.- L’entorn de Pachelbel




Nürenberg

Johann Pachelbel  (Nuremberg,1653-1706) va ser un compositor, organista i professor alemany del Barroc. És un dels músics més importants de la generació anterior a J. S. Bach. Va rebre la primera formació musical de Georg Caspar Wecker i de Heinrich Schwemmer.


Georg Caspar Wecker (Nuremberg,1566-Wittenberg,1633) Conegut organista i compositor del barroc alemany.

Fugue in B-Flat Major
Georg Caspar Wecker

Entre els alumnes de Caspar Wecker destaquen: Nicolas Deinl, Christian Friedrich Witt*Johann Krieger** i Johann Pachelbel. Gaudí d'una reputació insuperable com a intèrpret.

*Christian Friedrich Witt és considerat com un dels millors de la seva època. Un any abans de la seva mort publicà Salmodia sacra, col·lecció de cants religiosos amb baix xifrat.

Sonatas Nos. 7 & 10 (1695)
Christian Friedrich Witt (1660-1717)

**Johann Krieger (1652-1735), Compositor alemany del barroc del que Georg Friedrich Händel va elogiar la col·lecció de peces per a orgue, Anmutige Clavierübungen.

Toccata, Fantasia und Passagaglia in d-Moll
Johann Krieger 




Heinrich Schwemmer (1621-1696)
Professor de música i compositor alemany. Va viure a Nuremberg.

Grabgesang
Heinrich Schwemmer

Va estudiar música amb Kindermann* i des de 1656 va ser director chori musici juntament amb Paul Hainlein. Juntament amb Georg Caspar Wecker, va ensenyar a una generació de músics en la tradició de l'escola del sud d'Alemanya, inclosos Nikolaus Deinl, Johann Krieger, Johann Lohner, Johann Pachelbel, JB Schütz i Maximilian Zeidler. Schwemmer ensenyava cant, mentre que Wecker donava instruccions per tocar el teclat i la composició.

Totes les seves composicions conegudes, de les quals hi ha un nombre considerable en manuscrits, són obres vocals: majoritàriament cançons sagrades i estròfiques per a casaments i funerals, amb algunes cantates i concerts corals. Era un mestre de l'estil vocal concertato.


*Johann Erasmus Kindermann (1616-1655) Músic alemany del  barroc, organista i compositor. Es considera el compositor més important de l'escola de Nuremberg en la primera meitat del segle XVII.

Sonata No. 2 in A Minor
Johann Erasmus Kindermann



Johann Mattheson, una de les fonts més importants d'informació sobre la vida de Pachelbel, esmenta que Pachelbel de jove va demostrar unes habilitats musicals i acadèmiques excepcionals. 


Johann Mattheson (16811764)
Fou escriptorcompositor musicòleg nascut a Hamburg. Treballa en el teatre de la seva ciutat nadiua com a tenor, compositor i director d'orquestra: el 1705 entrà com a secretari al servei de l'ambaixador d'Anglaterra. El 1715 fou director de música en la catedral d'Hamburg, però ho hagué de deixar el 1728 per veure's afligit de sordesa.

Meine Seele erhebet den Herren
Johann Mattheson 



Per completar els seus estudis, Pachelbel aconseguí una beca a Ratisbona, Baviera. Les autoritats escolars de Ratisbona, impressionades per les qualificacions acadèmiques de Pachelbel i el seu nivell musical, li permeteren estudiar música amb Wolfgang Kaspar Prentz, un alumne de Johann Kaspar Kerll. 



Johann Caspar von Kerll (1627-1693) 
Organista i compositor alemany deixeble de Valentini a Viena i de Carissimi i Frescobaldi a Roma. Va ser mestre de capella de la cort de Munic, on va tenir molts alumnes, entre ells l'organista i compositor Franz Xaver Murschhauser*.


Exultate corda devota
Johann Caspar von Kerll

El 1674 també Johann Kaspar Kerll va estar a Viena on hauria coincidit amb Pachelbel i probablement li hauria fet de mestre, ja que la música de Pachelbel mostra elements propis de l'estil de Kerll.


Franz Xaver Murschhauser (1663-1738).
Compositor i organista alemany deixeble de Kerll i poc temps després se l'anomenà mestre de capella de la Frauenkirsche.

Toccata in F
Franz Xaver Murschhauser




El 1674  Pachelbel aconsegueix el càrrec d'organista suplent a la Catedral de Sant Esteve de Viena. En aquella època Viena era el centre del gran imperi dels Habsburg; era una ciutat cosmopolita d'una gran dimensió cultural. En relació a la música predominava la influència dels artistes italians al costat, també, de músics d'arreu d'Europa. Així, Johann Jakob Froberger servia d'organista a la cort fins que el 1657 el va succeir Alessandro Poglietti. També hi va viure un temps Georg Muffat.


Johann Jakob Froberger (1616-1667)
Compositor i organista alemany del Barroc. Es compta entre els compositors més coneguts de la seva època i va influir notablement en el desenvolupament de la forma musical de les suites, sobretot en les seves obres per a teclat. Froberger és el primer gran músic alemany que integra tant l'escola francesa com la italiana i desenvolupa aquests estils portant-los a un llenguatge molt personal, flexible i ric en matisos.


Suite XII for harpsichord
Johann Jakob Froberger 




Alessandro Poglietti (+ l683) va ser un organista i compositor barroc d'origen desconegut.
A la segona meitat del segle XVII, Poglietti es va instal·lar a Viena, on va assolir una gran reputació i es va convertir en un dels compositors preferits de Leopold I. Poglietti va ocupar el càrrec d'organista de la cort durant 22 anys des de 1661 fins a la seva mort durant el setge turc que va conduir al Setge de Viena (1683).
Poglietti és primordial per a la seva música de teclat, especialment Rossignolo (1677), una col·lecció de peces diverses per a clavicèmbal que inclou un gran nombre d'imitacions de sons naturals i una col·lecció de 12 ricercares, que va ser àmpliament copiada durant la seva vida.

Canzon und Capriccio über das Henner
und Hannergeschreÿ
Alessandro Poglietti 





Georg Muffat (1653-1704)
Va ser organista a Molsheim i després estudià per espai de sis anys a París, precisament en l'època que Lully dominava l'escena musical francesa. Fou rhetoricus i organista del col·legi de jesuïtes de Molsheim, treballà a Viena, a Praga, a Estrasburg, a Salzburg i féu un viatge a Roma, on conegué al mestre Corelli, el qual tingué una influència enorme sobre la seva obra.

Sonata per a violí
Georg Muffat 



Pachelbel va estar cinc anys a Viena, i allà va absorbir la música dels compositors catòlics del sud d'Alemanya i d'Itàlia, els estils del qual contrastaven amb la tradició musical luterana, molt més estricta

El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a Eisenach, on va conèixer la família Bach i es féu molt amic del pare de J. S. Bach, Johann Ambrosius Bach, que era i vivia a Eisenach. Només s'hi va estar un any perquè va haver-hi complicacions i es va quedar sense feina. Se'n va anar amb una carta del mestre de capella, Daniel Eberlin, on aquest deixava constància de les qualitats de Pachelbel, de qui deia que era un perfecte i rar virtuós. Amb aquest document, el 18 de maig de 1678 va abandonar Eisenach.

Daniel Eberlin (164-1715) Compositor barroc alemany i Kapellmeister.
Eberlin tenia un estil de vida vagabund. Després d'una breu carrera militar, va treballar com a bibliotecari a la seva ciutat natal, Nuremberg. Més tard es va convertir en Kapellmeister en la cort d'Eisenach. Des 1713 va viure a Kassel, on va morir.
Eberlin va escriure cantates per als serveis religiosos i un conjunt de sonates trio. No obstant això, només algunes de les seves obres es conserven. Un dels seus alumnes va ser Georg von Bertouch*, un compositor i oficial d'origen alemany que va viure durant la major part de la seva vida adulta a Noruega. Eberlin estava casat i tenia vuit fills. La seva filla Amalia Louise Juliane va ser la primera dona del compositor Georg Philipp Telemann.

Sonata a2 in E Minor
Daniel Eberlin


*Georg von Bertouch (1668-1743) Compositor i oficial militar barroc d'origen alemany que va viure durant la major part de la seva vida adulta a Noruega. Als quinze anys va començar a estudiar violí i composició a Eisenach. Segons una carta que va enviar a Johann Mattheson, el seu primer mestre va ser Daniel Eberlin.

  
 Trio Sonata no. 8 in G minor
Georg von Bertouch





El juny de 1678, Pachelbel va ser contractat com a organista a Erfurt, succeint a Johann Effler (1640-1711)


Toccata super Magnificat
Johann Effler



La família Bach era molt coneguda a Erfurt on pràcticament tots els organistes s'anomenarien "Bach". L'amistat de Pachelbel amb els Bach trobà continuïtat i es convertí en el padrí de la filla de Johann Ambrosius, Johanna Juditha, i va ser el mestre de Johann Christoph Bach.


Johann Christoph Bach (1671-1721) va ser un organista i compositor alemany.
Fill gran de Johann Ambrosius Bach i germà de Johann Sebastian Bach, va néixer i va estudiar a Erfurt, Turíngia, amb el prestigiós compositor Johann Pachelbel i més tard va ajudar al seu parent Heinrich Bach, a Arnstadt (Turíngia). El 1690, va ser nomenat organista a Ohrdruf (Turíngia), càrrec que va ocupar durant la resta de la seva vida. A la mort del seu pare, va portar a Ohrdruf a Johann Sebastian i es va encarregar del seu manteniment i educació, sent probablement un dels seus professors de música. Gràcies a les transcripcions que havia fet J.C.Bach, J.S.Bach va conèixer la música dels compositors alemanys anteriors a la seva generacions. Johann Christoph va morir l'any 1721 a Ohrdruf.

De Johann Christoph n’hi hagué quatre a la família Bach. El que va ser deixeble de Praetorius és el germà gran de Johann Sebastian Bach, que va néixer el 1671:
  • Johann Christoph Bach I (1642-1703), cosí de Johann Ambrosius Bach, el pare de Johann Sebastian Bach.
  • Johann Christoph Bach (1645-1693), germà bessó de Johann Ambrosius Bach, i oncle de Johann Sebastian Bach.
  • Johann Christoph Bach (1671-1721), el germà gran de Johann Sebastian Bach.
  • Johann Christoph Bach (1689-1740), fill de Johann Christoph, oncle de Johann Sebastian Bach i, per tant, cosí seu.
Però el compositor més destacat de la família Bach de la seva generació va ser el cosí del pare de Johann Sebastian. Fill gran de Heinrich Bach, va néixer a Arnstadt.  Va ser organista de la capella del palau d'Arnstadt. Compaginà el càrrec d'organista amb el de clavicembalista a la capella de la cort a Eisenach. Va estar en contacte amb el seu cosí Johann Ambrosius Bach –pare de Johann Sebastian Bach-, i a qui va donar lliçons de música.


Der Mensch, vom Weibe geboren  
Sei getreu bis in den Tod
Johann Christoph Bach I 
(1642-1703)


(Lamento no haver trobar cap gravació de la música de Johann Christoph Bach, germà gran de Johann Sebastian)


Pachelbel es va casar dues vegades a Erfurt. El 1681 ho feia amb Barbara Gabler, però ella i el seu únic fill van morir el 1683 durant una epidèmia. La primera obra publicada per Pachelbel és un conjunt de variacions de corals anomenades Musicalische Sterbens-Gedancken (Pensaments Musicals sobre la Mort) (1683), influïdes evidentment pel drama familiar viscut.

Partite Christus, der ist mein Leben
Musicalische Sterbensgedancken I
Joann Pachelbel


El 1684 es va casar amb Judith Drommer (Trummert), filla d'un ferrer de coure. Van tenir cinc fills i dues filles; els seus fills, Wilhelm Hieronymus Pachelbel i Charles Theodore Pachelbel van ser també organistes, i Johann Michael es convertiria en un fabricant d'instruments. Una de les seves filles, Amàlia, aconseguiria un cert reconeixement com a pintora i gravadora.

Fantasia super Meine Seele, lass es gehen
Wilhelm Hieronymus Pachelbel
(1686-1764)

Magnificat
Charles Theodore Pachelbel
(1690-1750)


 Amàlia Pachelbel
(1688-1723)

Pachelbel va viure a Erfurt durant dotze anys i aquí va consolidar la seva reputació com un dels principals compositors d'orgue alemanys. Els seus preludis coral serien les obres més representatives del període d'Erfurt.


Chorale Prelude, Christ lag in Todesbanden
Johann Pachelbel




El contracte signat especificava que havia de compondre els preludis per als actes religiosos amb antelació, per evitar que s'improvisés durant el servei religiós. Les seves obligacions també incloïen el manteniment de l'orgue i, el més important, anualment la composició d'una obra gran per demostrar el seu progrés a com compositor i organista.


Magnificat D-Dur P.246
Johann Pachelbel

Deus in adjutorium
Johann Pachelbel

Com hem anat veient, la principal ocupació dels músics alemanys d’aquesta època era ser organista i compositor d’alguna església. L’organista més important de l’Alemanya  del segle XVII fou Dietrich Buxtehude. Passà gran part de la seva vida com a organista de Marienkirche de Lübeck, al nord d’Alemanya, gairebé tocant a Dinamarca. La seva fama era tan gran que el 1705, Johann Sebastian Bach, de vint anys, va caminar més de 320 quilòmetres des d'Arnstadt per conèixer-lo. Uns anys abans, Händel i Mattheson també el van anar a conèixer. Com que Buxtehude ja era gran i estava a punt de retirar-se, els va oferir el seu càrrec, però amb la condició que havien de casar-se amb la filla gran del mestre, tal com manava tradició. Tant Händel com Mattheson van rebutjar l'oferta i se'n van anar l'endemà mateix de la seva arribada


Prelude in C major, BuxWV 137
Dietrich Buxtehude


Buxtehude va compondre més de cent cantates amb textos en alemany i llatí. Les seves cantates tenen un encant fresc i vivaç que fins i tot Bach rares vegades va igualar*


Heut triumphieret Gottes Sohn BuxWV 43
Dietrich Buxtehude


*McLeish, K. I altres, La discoteca ideal de música clásica



El 1690 Pachelbel deixà la seva feina a Erfurt amb el reconeixement dels seus serveis per tal de millorar la seva posició professional. Al cap de dues setmanes aconseguia el càrrec de músic i organista a la cort de Württemberg, a Stuttgart, sota el patronatge de la duquessa Magdalena Sibylla. Per desgràcia l'any 1692 es va veure obligat a fugir a causa d'una invasió francesa. Pocs mesos més tard va tornar a la seva regió natal, Turíngia, on 1692 va ser nomenat organista de la ciutat de Gotha. Aquí va publicar la seva primera i única obra de música litúrgica, Acht Chorale zum Praeambulieren (1693).


No. 7, Jesus Christus, unser Heiland, der von uns den Gotteszorn...
(8 Chorale zum Praeambulieren)
Johann Pachelbel


Quan Georg Caspar Wecker, l'antic professor de Pachelbel i organista de la Sebalduskirche de Nuremberg, moria el 20 d'abril de 1695, les autoritats de la ciutat van voler que un famós fill de la ciutat com Pachelbel fos el seu successor. Li van enviar una invitació oficial i les autoritats de Gotha el deixaren marxar; ocupà el càrrec durant l'estiu de 1695.

En la seva darrera etapa va veure publicades la Musikalische Ergötzung, una selecció de música de cambra i, principalment, els Hexachordum Apollinis (Nuremberg, 1699), un conjunt de sis àries amb variacions per a teclat, que va dedicar a Dieterich Buxtehude. Encara que Pachelbel estava més influït pels compositors del sud d'Alemanya i pels italians, també coneixia l'escola del nord d'Alemanya.


Musicalische Ergotzung Partita 4 in E Minor
Johann Pachelbel

Hexachordum Apollinis
Johann Pachelbel



Johann Pachelbel va morir a la seva ciutat natal el dia 3 de març de 1706, tot i que no va ser enterrat fins al dia 9 de març.


<><><><>


Com passa amb alguns compositors de música clàssica que s’han fet populars amb una sola obra -Bolero de Ravel, Les quatre estacions de Vivaldi, Al·leluia de Händel...-,  tots coneixem  Pachelbel per una sola obra, una obra que, per cert, no hem escoltat aquí. En el seu lloc, i per concloure aquest llarg capítol, us proposo escoltar The hook, amb el  virtuós de la harmònica John Popper al davant del grup nord-americà Blue Traveler.


The hook
Blues Traveler



<><><><>

dilluns, 28 d’octubre del 2019

29.-Wachet auf, ruft uns Stimme


Philipp Nicolai (1556-1608) va ser un pastor luterà que va viure en una època de guerres religioses a Europa. Escriptor i teòleg defensor del luteranisme, sobretot en front del calvinisme.  
Mentre era pastor a Westfàlia, la pesta es va endur a 1300 dels seus feligresos, principalment en la segona meitat de 1597, 170 en una setmana. Per consolar als seus feligresos, va escriure una sèrie de meditacions que va titolar Freudenspiege

"Dia a dia escrivia les meves meditacions, em vaig trobar, gràcies a Déu, meravellosament bé, consolat de cor, alegre d'esperit i veritablement content, li vaig donar al meu manuscrit el nom i títol d'un Mirall d'alegria ..." 

A aquest recull de meditacions hi va afegir dos himnes que es farien molt populars, el primer dels quals és Wachet auf, ruft uns die Stimme (Desperta, la veu ens crida), que es publicà per primera vegada el 1599.

Wachet auf, ruft uns die Stimme 
Philipp Nicolai 



Algunes parts de la melodia són similars a la melodia de l'himne anterior In dulci jubilo i a Silberweise de Hans Sachs (1494-1576). 


Silberweise
Hans Sachs

(Wagner va fer sortir el personatge real Hans Sachs -un famós meistersinger, poeta, dramaturg del segle XVI-, a la seva l’òpera Els mestres cantaires de Nuremberg)

Wachet auf, ruft uns die Stimme també apareix en diversos himnaris anglesos traduït com Wake, Awake, for Night Is Flying.


Wake, Awake, for Night Is Flying


L'himne és molt conegut perquè és la base de la cantata coral homònima de JS Bach, Wachet auf, ruft uns die Stimme, BWV 140, escrita a Leipzig el 1731 i interpretada per primera vegada a la mateixa ciutat el 25 de novembre del mateix any.

La idea del text és fer un símil entre el matrimoni i la relació de Jesús amb l'ànima humana, de tal manera que, segons les paraules de l'himne, Crist és el nuvi i l'ànima del creient, la núvia.

Desperteu, ens crida la veu
dels vigilants que s’alcen a la torre;
desperta, ciutat de Jerusalem.
A mitjanit l’hora es;
ens truquen amb veus clares;
on sou, verges sàvies?
En efecte, arriba el nuvi;
Aixequeu-vos i agafeu el fanal,
Al·leluia!
Prepareu-vos
pel casament,
heu d’anar a conèixer-lo.

Philipp Nicolai va escriure tant les paraules com la melodia, però els arranjaments que coneixem es deuen a J.S. Bach. En la cantata BWV 140, Johann Sebastian Bach empra les tres estrofes de l'himne de Philipp Nicolai  per als números 1, 4 i 7:



1.-Cor: Wachet auf, ruft uns Stimme
J.S.Bach



4.-Coral: Zion hört die Wächter singen
J.S.Bach





7.-Coral: Gloria sei dir gesungen
J.S.Bach


El mateix Bach va fer una transcripció per a orgue del coral Zion hört die Wächter singen recollida en els Corals Schübler. Es tracta de sis corals de diversos tipus per a orgue (BWV 645–650) coneguts amb el nom de «Corals Schübler» degut al seu editor, Johann Georg Schübler.


BWV 645
J.S.Bach


Ferruccio Busoni (1866-1924) és conegut per les seves excel·lents adaptacions d’obres de Bach al piano. Aquí podem escoltar la del coral BWV 645.


Wachet auf, ruft uns die Stimme BWV 645
Bach - Busoni



La cantata BWV 140 de Bach ha fet universalment conegut l’himne de Nicolai, però ja el 1619, Michael Praetorius havia inclòs en la seva col·lecció Polyhymnia Caduceatrix et Panegyrica (1619) una versió polifònica del mateix himne.



 Wachet auf, ruft uns die stimme
 M.Praetorius (1571-1621)




Michael Praetorius  va ser un compositor particularment important en el desenvolupament de formes musicals basades en els himnes. L’harmonització a quatre veus del conegut himne nadalenc, anònim del segle XVI,   Es ist ein Ros entsprungen, és la que s’ha fet més popular en el repertori coral. En aquesta gravació podem escoltar l’harmonització de Praetorius i un cànon de M. Vulpius (contemporani de Praetorius) inspirat en el mateix himne.   

Anonymous: Es ist ein' Ros' entsprungen
Harm: M. Praetorius
Canon a 4 de Melchior Vulpius




L'himne de Philipp Nicolai fa referència a l'evangeli (Mateu 25, 1-13) que narra la Paràbola de les deu verges i l'amor de Jesús, presentat com un amor cortès, on l'ànima del creient és la núvia de Jesús. Potser per aquesta temàtica, que també el fa propici per a les cerimònies nupcials, o per la riquesa de la seva melodia, aquest himne, com podrem veure,  ha reeixit entre els compositors, tant anteriors com posteriors a Bach.

Wachet auf, ruft uns die Stimme
Franz Tunder (1614 -1667)

Wachet auf, ruft uns die Stimme, 
BuxWV 100
Dieterich Buxtehude (1637-1707)

Wachet auf, ruft uns die Stimme
Johann Gottfried Walther (1684-1748)

Wachet auf, ruft uns die Stimme
Johann Christoph F. Bach (1732-1795)

Wachet auf, ruft uns die Stimme
Fèlix Mendelssohn (1809-1847)

  Wachet auf, ruft uns die Stim
Heinz-Werner Zimmermann (1930)
Wachet auf, ruft uns die Stimme op.12,6-I.
 Hugo Distler

 Wachet auf, ruft uns die Stimme op.12,6-II.
 Hugo Distler
Wachet auf, ruft uns die Stimme op.12,6-III
 Hugo Distler