24.- Ménilmontant a Buchenwald

            

           Jorge Semprún

"Em va venir a la memòria el jove deportat que cantava cançons durant les vetllades organitzades en els blocks francesos, durant el rude hivern de 1944-1945. (...) De manera que es deia Widerman el jove deportat francès tan dotat, que emocionava als seus companys cantant èxits de Charles Trenet. "

"Seria beneficiós per a la moral dels francesos, deuria pensar -un dels Lagerältester-, sentir cantar en la seva llengua, ja que els faria sortir de la rutina de les sempiternes cançonetes alemanyes de Zarah Leander."

Davon geht die welt nicht unter

Zarah Leander

"...cap el migdia, mentre milers de deportats s'alçaven en posició de ferms en la Appellplatz, de sobte, un dels últims diumenges d'aquell terrible hivern, va esclatar la veu del jove Widerman: Ménilmontant, mais oui, madame ..."

Ménilmontant

Charles Trenet

“Una mena de sotrac a penes perceptible, de panteix, de sord ploriqueig de felicitat, va recórrer la multitud de deportats. La majoria no entenien la llengua, per descomptat: el sentit exacte de les paraules se'ls escapava probablement. Però era una cançó francesa, de ritme viu, enganxosa, i això n'hi havia prou. "

Buchenwald (literalment, bosc de faigs) era un camp de concentració nazi fundat el 1937. Era dalt d'un turó, a nou quilómetres de Weimar, el poble de Goethe. Inicialment només era per als Alemanys antinazis. Després hi arribarien els jueus, els austríacs, els txecs i els polonesos. A partir de 1943 hi entraren republicans catalans i espanyols. Sembla que passaren per aquest camp uns 380 republicans.

"Així, de sobte, per a aquells milers d'europeus de tots els origen -russos, polonesos, txecs, hongaresos, espanyols, holandesos, tots els europeus es trobaven allà, en definitiva, només faltaven els anglesos, per descomptat, a causa de la llibertat insular -, per a aquells milers de deportats, en la seva immensa majoria combatents dels maquis i dels moviments de resistència, la cançó de Trenet va simbolitzar de cop i volta la llibertat: el seu passat d'alegries i de combats, el seu pròxim futur victoriós."

Ejercicios de supervivencia

Jorge Semprún

El text de Semprún, amb aquestes cites musicals i en aquest context concret, indueix a pressuposar un posicionament personal, respecte el conflicte europeu de la Segona Guerra Mundial, dels artistes aquí mencionats. Sí bé és cert que Zarah Leander va ser l’actriu i cantant preferida de l’Alemanya Nazi i Charles Trenet el cantant francès més popular d’aquells anys en els països aliats, la realitat no sembla ser tan nítida i absoluta.

Zarah Leander (1907-1981) va ser una actriu i cantant sueca, especialment reconeguda en els països escandinaus i de parla germànica. Va ser la màxima estrella femenina de l'Alemanya Nazi. Zarah Leander va resultar ser molt popular en els seus papers de dona fatal, arribant a ser l'estrella més ben pagada de UFA. Va ser la diva preferida dels alemanys, per la seva veu melosa i greu de contralt i la seva gran bellesa. Va reemplaçar a Marlene Dietrich i a la sueca Greta Garbo, artistes que van emigrar als Estats Units. Al costat de Marika Rokk, va ser la favorita de l'època.

Controvèrsia

En una entrevista gravada poc abans de la seva mort el 1996, l'alt oficial d'intel·ligència soviètic Pavel Sudoplatov va afirmar que Leander havia estat una agent soviètica, amb el nom en clau "Rose-Marie", havent estat reclutada per la Unió Soviètica abans de l'esclat de la guerra, i sent un membre secret del Partit Comunista de Suècia.

Louis Charles Auguste Claude Trénet (1913-2001), més conegut com Charles Trenet, va ser un compositor i cantant francès anomenat per alguns «el pare de la cançó francesa».

Durant la Segona Guerra Mundial, Trenet actuava amb freqüència en els cabarets Folies-Bergère i Gaieté Parisienne davant d'un públic compost sovint per oficials i soldats alemanys. Els seus enemics en la premsa el van voler comprometre dient que el nom Trenet ocultava els seus orígens reals, i van publicar que el seu cognom era un anagrama de "Netter", un nom jueu. Trenet es va defensar demostrant que el seu arbre genealògic no tenia antecedents jueus. Aquest acte de defensa, un cop acabada la guerra, va ser esmentat amb freqüència com a retret de la seva conducta. Igual que un considerable nombre d'artistes de l'època, Trenet va decidir seguir en el mitjà artístic entretenint les masses, evitant així perjudicar la seva carrera, alhora que mostrava poc interès en els problemes de discriminació nazi. Quan els alemanys l'hi van demanar, Trenet va acceptar anar als camps de detenció de presoners francesos per cantar i entretenir-los.