dilluns, 26 d’agost del 2019

13.-Berceuse



L'ocell, després d'adormir Kasxei amb una dolça cançó de bres, revela al príncep que el malvat bruixot té amagada la seva ànima dintre d'un ou.


Berceuse
Igor Stravinsky



El conte acaba bé: el bruixot Kasxei es desperta, però el príncep Ivan s’ha apoderat de l’ou i l’estavella contra terra. Kasxei i tot el seu seguici desapareixen per sempre i el príncep i la princesa celebres les seves noces.

La Berceuse, un dels números més bonics del ballet l’Ocell de foc, és dels pocs moments de l’obra que Stravinsky dóna tot el protagonisme a la melodia.

M’agradaria parlar d’aquesta melodia, i més concretament d’un aspecte que a mi em sembla interessant, però per arribar-hi donarem una mica de volta. 


·<>·<>·<>·<>·




5a Simfonia, I Moviment
Beethoven

Tothom coneix la Simfonia núm. 5 de Beethoven per les quatre primeres notes. Si el carter sempre truca dues vegades, el destí es veu que en truca quatre. 

El patró rítmic *cut-curt-curt-llag* correspon en el codi Morse a la lletra V. Aquest era el reconegut signe de la victòria dels aliats en la Segona Guerra mundial. La V era un gest típic que Churchill feia sovint amb el dits, per expressar la fe en la victòria final. Per això el motiu inicial de la cinquena de Beethoven va ser un símbol pels aliats..



Aquestes patró rítmic inicial de la simfonia (···-), no tant sols promou tot el primer temps sinó que, d’una manera o altre, el retrobem en els altres moviments de la simfonia. Potser el més evident és en l’Allegro del tercer temps: 

Simfonia núm. 5. III Scherzo
L van Beethoven

D'una unitat mínima que té un sentit musical en si mateixa, en l’anàlisi musical se’n diu motiu. En aquest cas és un  motiu generador, ja que a partir d’ell es crea el discurs musical, discurs que s’articula en frases, períodes, seccions ...  

Podem trobar exemples com aquest en molts compositors, però sembla que Beethoven tenia tirada a la construcció a partir d’un motiu.

Quartet núm. 11 en Fa m. III Allegro assai vivace ma serioso
Beethoven

 Motiu generador

Sonata núm.23 I mov.”Apassionata”
Beethoven

Motiu generador



Hi ha un exemple molt interessant, un dels minuets dels Focs artificials, en el que a partir de tres notes Haendel construeix tota la melodia de la peça. 


Minuet núm.2 The Royal Fireworks
Georg Friedrich Haendel
Minuet núm.2 The Royal Fireworks
Georg Friedrich Haendel


1.Agafem el primer compàs, tres notes sobre tres negres: 
la – fa – la. 



2.Entre les notes fa i la hi afegim una nota, el sol corxera, com una nota de pas. Fixem-nos que ja apareix així al compàs 5.


     Els compassos 3-4 són brodadures sobre les             notes mi i fa

3.La segona part del minuet comença amb una progressió melòdica a partir d’aquest motiu, una quarta més avall.   





     La progressió acaba al compàs 12, que és igual         al compàs 5. 

4.Els compassos 5-6 del la primera part són iguals que els compassos 12-13 de la segona. La primera part va a buscar un final suspensiu (mi), mentre que la segona va a buscar el final conclusiu (re).







És a dir que, amb tres notes, Haendel construeix tota la melodia del minuet. En el barroc, i en la música contrapuntística en general, el motiu inicial d’una melodia s’acostuma a dir “cap de tema”. Per estar orientats en audicions de música monotemàtica, que és el cas de la música barroca, és important recordar sempre els caps de tema. 

·<>·<>·<>·<>·


Després de veure aquests exemples de  Beethoven i de Haendel ja podem tornar a la Berceuse de Stravinsky, ara des d'un punt de vista analític. 



Berceuse
Igor Stravinsky

La melodia, tranquil·la i dolça, l’exposa el fagot, mentre que l’oboè respon amb un petit gir cromàtic.

(La tonalitat de totes les partitures no és l’original, 
les he transportat per que sigui més fàcil de llegir) 
Melodia del fagot
Escolteu la mixtura arpa+violes (pp), 
que repetint un motiu lleugerament ondulant 
serveix de catifa a la melodia del fagot. 

Resposta de l'oboè

Aquest motiu cromàtic serà el que promourà la segona secció de  la Berceuse. El violoncel el prendrà i el conduirà càlidament fins als violins, que amb un arpegi de fuses l’enlairaran, l’estiraran i l’ornamentaran mantenint-ne el cromatisme.

Violins


Aquest motiu generador (la resposta de l’oboè), sorgeix d’un passatge cromàtic de la melodia del fagot:


 Amb altres valors rítmics i traient repeticions és essencialment el mateix motiu.


Transportat una cinquena superior, tenim la resposta de l’oboè.





Resumint: en aquest cas, Stravinsky fabrica un motiu generador a partir d’un passatge intern de la melodia. Aquest motiu és el que servirà per crear la secció central de la Beurcese, protagonitzada pels violins, cosa bastant excepcional en l’obra de Stravinsky.

L’anàlisi musical sempre és feixuc i a vegades difícil de seguir. He intentat fer-ho el més sintèticament possible amb la intenció de fer veure que el llenguatge musical, a vegades, té també una estructura subliminal lògica que dóna coherència i solidesa a la narració. Això és una mica el que diu Stravinsky en la Poètica musical, un recull de sis conferències que va dictar a la Universitat de Harvard el curs 1939-1940.

Sempre he considerat, pel que a mi respecta, que és, en general, més expedit procedir per similitud que per contrast. La música s'afirma així en la mesura que la seva renúncia a la seducció de la varietat. El que perd en discutible riquesa ho guanya en veritable solidesa.


El contrast produeix un efecte immediat. La similitud, en canvi, no ens satisfà sinó a la llarga. El contrast és un element de varietat, però dispersa l'atenció. La similitud neix d'una tendència a la unitat.




·<><><><><><><><>·
·<><><><>·



dijous, 22 d’agost del 2019

12.-Western swing


Sabem que el Rock’nroll va néixer a Nord-Amèrica a meitats del segle XX, i que és fruit de la confluència de dues cultures musicals ben diferents: la negra, sorgida dels esclaus importats de l’Àfrica i la blanca, portada pels colons vinguts de països europeus, especialment anglosaxons i francesos. De la tradició musical negra americana distingim les work songs, els blues, el gòspel, els espirituals, el jazz... i de la blanca el hillbilly, el country, el western, la música religiosa, ressons de música de ball europeu (vals, polka...), etc.

Si bé és cert, com veurem més endavant, que les dues cultures es van influenciar mútuament, cal remarcar que cada una d’elles reunia unes característiques pròpies que la diferenciava clarament de l'altre. 

Però quan es parla del període d’incubació del rock’n’roll, s’acostuma a posar més èmfasi en la importància de les arrels negres (rhythm’n’blues, woogie-boogie...) que en l'emprempta de la música lleugera dels blancs.  

En aquest capítol veurem com la música blanca d’arrels celtes, i concretament el western swing -música de ball-, va tenir un pes molt més destacat del que sembla. El seu desenvolupament,  com el blues urbà i el jazz,  es remunta a principis del segle XX.


Tot el que ve a continuació està  extret 
de l’article Western Swing de Viquipèdia


 

El Western swing és bàsicament música de ball, el que marca la principal diferència entre aquest estil i les formes de folklore de la zona est del país, com el hillbilly, i pel que es va convertir en un estil molt popular entre la classe treballadora blanca, que va omplir multitud de sales i clubs de Texas, Oklahoma i Califòrnia durant els anys 1930 i 1940, fins que l'impost federal especial sobre clubs nocturns de 1944 les va portar al declivi.


El western swing va començar en els salons de ball de les petites ciutats al llarg de les grans planures del sud a finals de la dècada de 1920 i principis de la dècada de 1930, desenvolupant-se en festes a cases particulars i balls de ranxo on els violinistes i guitarristes tocaven per el ball popular. En el període inicial, desenes de grups des de Sant Antonio fins Shreveport i Oklahoma City van tocar diferents cançons amb el mateix so bàsic. Texas Ramblers del Príncep Albert Hunt de Terrell a l'est de Texas, i els East Texas Serenaders a Lindale, Texas, tots dos van agregar elements de jazz a la música tradicional a la segona meitat de la dècada de 1920 fins a principis de la dècada de 1930. 


Houston Slide
Prince Albert Hunt's Texas Ramblers

Babe
East Texas Serenaders


És molt evident que aquests grups van rebre una forta influencia de les bandes de jazz de dixileland, com Louisiana Five, Red Nichols and his Five Pennies, Bix Beiderbecke o Red Nichols and his Five Pennies.

Louisiana Five

Singin The Blues
Bix Beiderbecke
Red Nichols and his Five Pennies (1929)


Segurament que els personatges més importants en aquesta història són  Bob Wills i Milton Brown. A principis de la dècada de 1930 ells dos van fundar la banda de cordes que es va convertir en Light Crust Doughboys, la primera banda professional d'aquest gènere. El grup, amb Fred "Papa" Calhoun al piano, va tocar a sales de ball i es va escoltar a les emissores de ràdio. Les fotografies dels Light Crust Doughboys preses ja en 1931 mostren dues guitarres juntament amb el violinista Wills.


Pussy, Pussy, Pussy
The Light Crust Doughboys

El 9 de febrer de 1932, Brown, el seu germà Derwood, Bob Wills i CG "Sleepy" Johnson van ser gravats per Victor Records al Jefferson Hotel a Dallas, Texas, sota el nom de The Fort Worth Doughboys. Aquest dia es van gravar Sunbonnet Sue i Nancy Jane.


Sunbonnet Sue
Fort Worth Doughboys

Nancy Jane
Fort Worth Doughboys



Quan després de 1932 Milton Brown va deixar als Doughboys, va portar al seu germà a tocar la guitarra rítmica en el que es va convertir en The Musical Brownies. Al gener de 1933, el violinista Cecil Brower es va unir a Jesse Ashlock, va ser la primera vegada que en el western swing s'ajuntaven dos violins.

Brownie's Stomp
Milton Brown & His Musical Brownies

Betty Ann
Jesse Ashlock's String Band  
Fiddlin' Man (1940's)
Bob Wills
Aquí podem veure Bob Wills mostrant el seu mestratge com a líder de la banda. Fent suport al rei del swing occidental (Western Swing), el pianista mastegant xiclet, el guitarrista inexpressiu i la bateria trcada faciliten el joc amb Wills.

Cousin Cecil Brower 

My Bank Account Is Gone
Jessy Ashlock

Traditional Irish Music
Com podem veure, l’origen celta de la música western swing és inqüestionable. 







A finals de 1933, Bob Wills va organitzar els Playboys de Texas. Les llistes d'enregistrament mostren que a partir de setembre de 1935, Wills va utilitzar dos violins, dues guitarres i Leon McAuliffe tocant steel guitar, baix, bateria i altres instruments durant les sessions de gravació.





San Antonio Rose
Bob Wills and His Texas Playboys

You Are My Sunshine 1946
Bob Wills and His Texas Playboys

Els instruments de corda amplificats, especialment la guitarra d'acer (steel guitar), li van donar a la música el seu so distintiu.


Taking Off
Milton Brown and the Musical Brownies
  



Ja en 1934 o 1935 Bob Dunn va electrificar una guitarra acústica de la sèrie Martin O mentre tocava amb Brownies de Milton Brown. D'acord amb Jimmy Thomason, "Va succeir quan Dunn estava treballant a Coney Island a Nova York ... es va trobar amb aquest noi negre que estava tocant una guitarra d'acer amb una pastilla feta a casa ... connectat a una ràdio vella o alguna cosa així i estava tocant blues ... i va aconseguir que aquest tipus li mostrés com ho estava fent. Mai vaig saber el nom d'aquest músic negre, però tant Bob com Avis en van parlar d'ell sovint ".

The Sweetest Fall Of All (1952)
Jimmy Thomason

El 1935, Milton Brown and His Musical Brownies van gravar St. Louis Blues (Decca 5070) de WC Handy usant un arranjament escurçat del que tocaven en els balls al Crystal Palace als afores de Fort Worth, Texas. En l'arranjament de la sala de ball, la banda tocaria a un ritme d'arrossegament lent durant 15 minuts amb una veu acompanyant. El tempo llavors augmentaria a "presto" per als cors finals. A la multitud de ballarins els va encantar l'arranjament i van anticipar ansiosament el canvi de tempo. Els valsos i les balades s'intercalaven entre cançons més ràpides si els ballarins es cansaven després dels números més ràpids. 



St. Louis Blues
Brown i His Musical Brownies

Molta gent ha dit que Milton Brown i els seus Musical Brownies eren la millor banda de swing de Texas que hi havia. Però Milton Brown va morir jove i la fama i la glòria van ser per a Bob Wills



El pare de William Christopher Handypredicador metodista, considerava obra del dimoni els instruments musicals i, fent honor a les seves idees, ordenà al jove Handy canviar una bella guitarra de la seva propietat per un diccionari i una Bíblia. L'obeí només en part, ja que, si bé es va desprendre de la seva guitarra, amb l'import de la venda es comprà una corneta de segona mà.


Memphis Blues
W.C. Handy


El western swing va ser extremadament popular a tot l'oest en els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial i va florir a la costa oest durant la guerra. En la dècada de 1940, la música de Light Crust Doughboys es va emetre en més de 170 estacions de ràdio al sud i sud-oest, i van ser escoltades per milions d'oients. De 1934 a 1943, Bob Wills and his Playboys de Texas van tocar totes les nits al Cain 's Ballroom a Tulsa, des d’on es retransmetia per a ràdio, arribant a multituds de fins a 6,000 persones. Els espectacles regulars van continuar fins a 1958 amb Johnnie Lee Wills com a líder de la banda. Doyle Brink i els seus Texas Swingsters de Waco, Texas, també van tocar “a la carretera” durant gairebé 50 anys.

Johnny Lee Wills & His Boys

The Gods Were Angry With Me
Jimmy Wakely / Margaret Whiting
Un grup que va tocar en el Venice Pier Ballroom va ser dirigit per Jimmy Wakely amb Spade Cooley, el seu successor com a líder de la banda, al violí.

Take Me Back To Tulsa
Tex Williams & Spade Cooley

El 1950, Hank Penny i Armand Gautier van obrir el Palomino a North Hollywood, "un dels llocs més llegendaris de la música country, el focus comercial i social dels grups country de Hollywood". El jazz occidental li va portar la seva popularitat inicial.

Bloodshot Eyes
Hank Penny 

"En aquest moment (finals dels anys 40) western swing era una paraula familiar. Al Dexter havia tingut un milió de venedors en el seu disc  Pistol Packin 'Mama. Bob Wills es va escoltar en cada màquina de discos amb aquest Sant Antoni Rose. T. Texas Tyler estava bé amb el seu" Remember Me. Era pràcticament impossible arribar al Palace Barn on estaven tocant Red Murrell i la seva banda. a una milla baixant del turó hi havia el Riverside Ranxo. Vas tenir sort de trobar una butlleta dimecres a la nit. Tex Williams i la seva Western Caravan estaven tocant allà "


Pistol Packin' Mama - Al Dexter

Remember MeT. Texas Tyler

The Way She Got Away
Red Murrell & Western Caravan

Roses & Revolvers
Tex Williams


Fred "Poppa" Calhoun, pianista de Milton Brown, va recordar vívidament com ballaven les persones a Texas i Oklahoma quan tocava Bob Wills. "Eren balls de parelles bastant simples, dos passos i el Lindy Hop amb alguns girs occidentals afegits en bona mesura. Per 1937, el jitterbug va colpejar per la porta gran a l'oest i va permetre una major llibertat de moviment. Però el jitterbug era diferent al oest. No tot va ser boogie woogie; era oscil·lant més suau i tènue ".

Calm cool and collected
Deuce Spriggin

The Call Of The Jitterbug ·
Big Bad Voodoo Daddy




Una altra orquestra de l'època era l'Orquestra Deuce Spriggins, que tocava totes les nits al Western Palisades Ballroom al moll de Santa Mònica, llavors conegut com el saló de ball més gran de la costa oest.

Al 1944, amb la contínua participació dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, es va imposar un impost especial federal del 30 per cent contra els clubs nocturns "de ball". Tot i que l’impost es va reduir més tard al 20 per cent, els rètols de "No es permet ballar" es van posar per tot el país. El declivi del western swing en els anys posteriors a la guerra també es va notar en la disminució del so més popular de les grans bandes.


·<>·<>·<>·<>·<>·<>·<>·<>·<>·<>·