L'ocell, després d'adormir
Kasxei amb una dolça cançó de bres, revela al príncep que el malvat bruixot té
amagada la seva ànima dintre d'un ou.
Berceuse
Igor Stravinsky
El conte acaba bé: el
bruixot Kasxei es desperta, però el príncep Ivan s’ha apoderat de l’ou i l’estavella
contra terra. Kasxei i tot el seu seguici desapareixen per sempre i el príncep
i la princesa celebres les seves noces.
La Berceuse, un dels números més bonics del ballet l’Ocell de foc, és dels pocs moments de l’obra
que Stravinsky dóna tot el
protagonisme a la melodia.
M’agradaria parlar d’aquesta
melodia, i més concretament d’un aspecte que a mi em sembla interessant, però per arribar-hi donarem una mica de volta.
·<>·<>·<>·<>·
5a Simfonia, I Moviment
Beethoven
Tothom coneix la Simfonia núm. 5 de Beethoven per les quatre primeres notes.
Si el carter sempre truca dues vegades, el destí es veu que en truca quatre.
 |
El patró rítmic *cut-curt-curt-llag*
correspon en el codi Morse a la lletra V. Aquest era el reconegut signe de la
victòria dels aliats en la Segona Guerra mundial. La V era un gest típic que
Churchill
feia sovint amb el dits, per expressar la fe en la victòria final. Per això el motiu inicial de la cinquena de Beethoven va ser un símbol pels
aliats..
|
Aquestes
patró rítmic inicial de la simfonia (···-), no tant sols promou tot el primer temps sinó que, d’una manera o altre, el retrobem en els altres moviments de la simfonia. Potser
el més evident és en l’Allegro del tercer temps:
Simfonia núm. 5. III Scherzo
L van Beethoven
L van Beethoven
D'una unitat
mínima que té un sentit musical en si mateixa, en l’anàlisi musical se’n diu motiu. En aquest cas és un motiu generador, ja que a partir d’ell
es crea el discurs musical, discurs que s’articula en frases, períodes,
seccions ...
Podem
trobar exemples com aquest en molts compositors, però sembla que Beethoven tenia tirada a la construcció a partir d’un motiu.
Quartet núm. 11 en Fa m. III
Allegro assai vivace ma serioso
Beethoven
Motiu generador
|
Sonata núm.23 I mov.”Apassionata”
Beethoven
Motiu generador
|
Hi ha un exemple molt interessant, un dels minuets dels Focs artificials, en el que a partir de tres notes Haendel construeix tota la melodia de
la peça.
Minuet núm.2 The Royal Fireworks
Georg Friedrich Haendel
Minuet núm.2 The
Royal Fireworks
Georg Friedrich
Haendel
Violins
1.Agafem el
primer compàs, tres notes sobre tres negres:
la – fa – la. |
 |
2.Entre les notes fa i la hi afegim una nota, el sol corxera, com una nota de pas. Fixem-nos que ja apareix així al compàs 5.
|
 
Els compassos 3-4 són brodadures sobre les notes
mi i fa.
|
3.La
segona part del minuet comença amb una progressió melòdica a partir d’aquest motiu, una quarta més avall.
|
 |
4.Els
compassos 5-6 del la primera part són iguals que els compassos 12-13 de la
segona. La primera part va a buscar un final suspensiu (mi), mentre que la segona
va a buscar el final conclusiu (re).
|
  |
És a dir que, amb tres notes, Haendel construeix tota la melodia del minuet. En el barroc, i en la música contrapuntística en general, el
motiu inicial d’una melodia s’acostuma a dir “cap de tema”. Per estar orientats
en audicions de música monotemàtica, que és el cas de la música barroca, és
important recordar sempre els caps de tema.
·<>·<>·<>·<>·
Després de veure aquests exemples de Beethoven i de Haendel ja podem tornar a la Berceuse de Stravinsky, ara des d'un punt de vista analític.
Berceuse
Igor Stravinsky
Igor Stravinsky
La melodia, tranquil·la i dolça, l’exposa el fagot,
mentre que l’oboè respon amb un petit gir cromàtic.
(La tonalitat de totes les partitures no és l’original,
les he
transportat per que sigui més fàcil de llegir)
Melodia del fagot
Escolteu la mixtura arpa+violes (pp),
que repetint un motiu lleugerament ondulant
serveix de catifa a la melodia del fagot.
Resposta de l'oboè
Aquest motiu cromàtic serà el que promourà la segona secció de la Berceuse. El violoncel el prendrà i el conduirà càlidament fins als violins, que amb un arpegi de fuses l’enlairaran, l’estiraran i l’ornamentaran mantenint-ne el cromatisme.
Aquest motiu generador (la resposta de l’oboè), sorgeix
d’un passatge cromàtic de la melodia del fagot:
Amb altres valors rítmics i traient repeticions és essencialment el mateix
motiu.
Transportat
una cinquena superior, tenim la resposta de l’oboè.
|
 |
Resumint: en aquest cas, Stravinsky fabrica un motiu generador a partir d’un passatge intern de la melodia. Aquest motiu és el que servirà per crear la secció
central de la Beurcese, protagonitzada
pels violins, cosa bastant excepcional en l’obra de Stravinsky.
L’anàlisi musical sempre és feixuc i a vegades difícil de
seguir. He intentat fer-ho el més sintèticament possible amb la intenció de fer
veure que el llenguatge musical, a vegades, té també una estructura subliminal
lògica que dóna coherència i solidesa a la narració. Això és una mica el que
diu Stravinsky en la Poètica musical, un recull de sis
conferències que va dictar a la Universitat de Harvard el curs 1939-1940.
“Sempre he considerat, pel que a mi respecta, que és, en
general, més expedit procedir per similitud que per contrast. La música
s'afirma així en la mesura que la seva renúncia a la seducció de la varietat.
El que perd en discutible riquesa ho guanya en veritable solidesa.
El contrast produeix un efecte immediat. La similitud, en
canvi, no ens satisfà sinó a la llarga. El contrast és un element de varietat,
però dispersa l'atenció. La similitud neix d'una tendència a la unitat.”
·<><><><><><><><>·
·<><><><>·
