8.-Ocells tristos

Ravel va compondre les Trois Chansons en resposta a la Primera Guerra Mundial, començant el treball al desembre de 1914, quan estava a París esperant ser reclutat. Estava decidit a lluitar pel seu país. Al novembre, va prendre lliçons diàries d’administració, amb l'objectiu d'unir-se a un departament de subministraments, i aprovar l’examen al desembre. Després va començar a escriure Trois beaux oiseaux du Paradis, que es va publicar com la cançó central, i hi va afegir les altres dues al febrer de 1915. Va escriure en una carta a un amic:

“Des d’abans d'ahir, aquest so d'alarmes, aquestes dones que ploren i, sobretot, aquest terrible entusiasme dels joves i de tots els amics que han hagut de marxar i dels que no tinc notícies. No ho puc suportar més. El malson és massa horrible. Crec que en qualsevol moment em tornaré boig o perdré el cap. Mai he treballat tan dur, amb una ira tan boja i heroica ... Només penso ... en l'horror d'aquest conflicte. Mai s'atura per un instant. Quin bé farà tot això?”

La cançó Trois beaux oiseaux du Paradis parla de tres ocells, un de color blau, un de color blanc i un de color vermell (els colors de la bandera francesa) que porten una notícia a una noia: el seu amic és mort a la guerra. Aquesta frase repetida reiteradament "El meu amic és a a la guerra", és com un pensament premonitori fora del text mateix del poema. És un recurs retòric que dóna una gran força dramàtica a la narració. Cal ressaltar que el poema també és de Maurice Ravel. 

Trois beaux oiseaux du Paradis,  (Mon ami z'il est à la guerre)  Trois beaux oiseaux du Paradis  Ont passé par ici.  Le premier était plus bleu que ciel,  (Mon ami z'il est à la guerre)  Le second était couleur de neige,  Le troisième rouge vermeil.  "Beaux oiselets du Paradis,  (Mon ami z'il est à la guerre)  Beaux oiselets du Paradis,  Qu'apportez par ici?"  "J'apporte un regard couleur d'azur.  (Ton ami z'il est à la guerre)"  "Et moi, sur beau front couleur de neige,  Un baiser dois mettre, encore plus pur"  "Oiseau vermeil du Paradis,  (Mon ami z'il est à la guerre)  Oiseau vermeil du Paradis,  Que portez-vous ainsi?"  "Un joli cœur tout cramoisi …  (Ton ami z'il est à la guerre)"  "Ah! je sens mon cœur qui froidit …  Emportez-le aussi".

Tres bells ocells del paradís, (El meu amic és a la guerra) Tres bonics ocells del Paradís Han passat per aquí. El primer era més blau que el cel, (El meu amic, és a la guerra) El segon era del color de la neu, El tercer roig vermell. "Belles aus del paradís, (El meu amic, és a la guerra) Bells ocells del paradís, Què porteu aquí? " "Porto una mirada color d’atzur. (El teu amic és a la guerra) " "I jo, en un bell front color de neu, poso un petó, encara més pur " "Ocell vermell del Paradís (El meu amic és a la guerra) Ocell vermell del Paradís, Què portes? " "Un bonic cor carmesí ... (El teu amic és a la guerra) " "Ah, sento el meu cor ardent Empota-te’l també.

Trois beaux oiseaux du Paradis

(Dedicada a Paul Painlevé)

Maurice Ravel

El 1905 Ravel ja havia escrit una obra titulada Mirroirs, formada per cinc peces curtes per a piano. A la segona d’aquestes peces, potser premonitòriament, li posà el nom d’Ocells tristos.

Oiseaux Tristes (Miroirs,1904-05)

Maurice Ravel