dimecres, 29 de setembre del 2021

119.- Al compàs dels Beatles

 

Un dels trets distintius de la música sorgida de l’evolució del rock and roll (per entendre’ns, la que està dins el ventall que va del pop més comercial al free-jazz més experimental), és el sotmetiment a l'aclaparadora “tirania” del compàs 4/4. No és necessari il·lustrar-ho amb cap exemple, només cal que engegueu la ràdio o agafeu a l’atzar qualsevol disc de la vostra discoteca. 

La distinció entre el compàs quaternari (4/4) i el binari (2/4), moltes vegades és imprecisa. Per això m’ha semblat interessant fixar-me avui en les músiques que, tenint l'origen (llunyà) en el rhythm and blues (rock i pop), estan escrites en compàs 3/4, que representa l’altre patró mètric estàndard clarament diferenciat i que és antagònic a la música d'origen afroamericà. I n’hi ha, no moltes, però n’hi ha. Aquí en teniu un petita mostra:


Are You Lonesome Tonight?
Elvis Presley
 
 
The Times They Are A-Changin
Bob Dylan
 
 
Annie's Song
John Denver
 
Boom Bang a Bang
Lulu

What The World Needs Now Is Love Jackie DeShannon
 
 
America
Simon & Garfunkel
 
 
Only Love Can Break Your Heart
Neil Young


Till
The Angels

En la recerca d’aquests exemples m’he topat amb un cas ben peculiar: Try To Remember és una cançó escrita originalment en compàs 3/4, tal com es canta al musical The Fantasticks, però Barry MacGuire, donant-li un aire més de blues, la canta en compàs 4/4.

 

Try To Remember
The Fantasticks

Try To Remember
Barry McGuire

El panorama de la música pop-rock és extensíssim, inabastable; per això es fa necessari acotar l’àmbit d’aquesta exploració. Ja que no puc evitar les meves fílies, m'hi deixaré anar i centraré l’observació en l’obra dels Beatles. (Qualsevol excusa és bona per escoltar Beatles!). La producció dels de Liverpool és tan vasta, que no em veig en cor de fer un escrutini exhaustiu de totes les seves cançons, però intentaré  destacar-ne els exemples més clars i interessants pel que fa a la mètrica de la seva música.

Cal dir que, portar al paper la música amb swing no és gens fàcil. El swing és una manera d'interpretar el ritme que es caracteritza per la irregularitat de les corxeres i semicorxeres, és un peculiaritat rítmic molt típic del Jazz que persisteix en el pop-rock. Moltes vegades, en la transcripció de cançons pop-rock es produeixen situacions d'ambigüitat rítmica, que fàcilment poden portar a errors en l'escriptura. També en aquest tipus de música, la mètrica (el compàs) és un terreny ple de paranys. Així i tot, ens hi arriscarem.  


Les partitures originals dels Beatles del 1963-1970 les va escriure totes un copista intern de Dick James Music a Londres. A principis del 1963, Brian Epstein, que buscava un editor per al segon senzill dels Beatles Please Please Me, va contactar amb Dick James. Epstein, James i els beatles John Lennon i Paul McCartney, van crear posteriorment Northern Songs Ltd., per publicar les cançons originals de Lennon i McCartney. La companyia de James, Dick James Music, administrava Northern Songs.


D’entrada, cançons dels Beatles escrites clarament en compàs ternari n’hi ha ben poques. D'aquestes poques, A Tast of Honey, tot i que la majoria de nosaltres la coneixem per la versió dels Beatles, ni tan sols és d'ells, i Lucy in the Skin with Diamonds i Yes Blues no són íntegrament ternàries, ja que la tornada d'ambdues cançons és en compàs 4/4. No asseguro que n’hi hagi alguna altra que m’hagi passat per alt, però jo només he trobat aquestes:


A Taste of Honey
Àlbum: Please Please Me (1963)
Ric Marlow / Bobby Scott

 

Lucy in the Sky with Diamonds
Àlbum: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967)
John Lennon / Paul McCartney


She's Leaving Home
Àlbum: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967)
John Lennon / Paul McCartney

 
Long, Long, Long
The Beatles [White Album] (1968)
George Harrison
 

 
Dig a pony
Àlbum: Let it be (1969)
John Lennon / Paul McCartney


 
Yes Blues
The Beatles [White Album] (1968)
John Lenonn / Paul McCartney

El compàs ternari en el pop-rock no és habitual, i segons com, dona un aire de música tradicional i de balada. Les cançons dels Beatles amb mètrica ternària podrien semblar més del temperament musical de McCarteny que de Lennon, que sempre es va mantenir més fidel al rock and roll. Aquest parell de cançons post-Beatles de Paul McCartney, reforcen una mica aquesta idea.  

 

Junk
Paul McCartney

Mull of Kintyre
Paul McCartney & Wings

Però, em sembla que aquesta teoria no s'aguanta per enlloc, ja que hi ha arguments prou forts per desmuntar-la: de les sis cançons dels Beatles que hem citat com a compàs 3/4, tot i que estan acreditades per Lennon i McCartney, se sap que tres d’elles són bàsicament de John Lennon -Lucy in the Sky with Diamonds,  Dig a pony i Yes Blues-, i una altra -Long, Long, Long-, és de Harrison. Per tant, només She's Leaving Home es podria atorgar a McCartney. Ara, inequívocament, aquesta sí que té totes les qualitats genuïnes de la música de Paul.

Tot i que la mètrica que s’imposa rotundament en el conjunt de tota la producció dels Beatles és de compàs 4/4, és extraordinària la quantitat de cançons que presenten complicades combinacions mètriques, sobretot a mesura que la seva música evoluciona. Intentar explicar aquesta complexitat aquí, d’una manera entenedora, serà una mica difícil.

Però hi ha unes quantes cançons, i això no és complicat de notar-ho, que, en un moment donat, canvien de compàs per marcar un contrast musical.

En We Can Work It Out hi ha seccions curtes de compàs 3/4 molt clar al final de la tornada del cor.

 

We Can Work It Out

Being for the benefit of Mr. Kite comença amb un 4/4 molt marcat i canvia a 3/4 a la part instrumental, que sembla música de fira o de cavallets.

 

Being for the benefit of Mr. Kite


En Magical Mystery Tour, després d’un canvi de tempo, passa de compàs 4/4 a 6/8 (al minut 1:56 d’aquest vídeo). (6/8, com veurem més endavant, és un compàs de subdivisió ternària) 

 

Magical Mystery Tour


La cançó Happiness is a warm gun és més complicada del que sembla, però el canvi de compàs més evident (de 4 a 3) és quan entra el solo de guitarra.

 

Happiness is a warm gun


També el riff del cor i el final de la cançó I Want You (She's So Heavy) segueixen una mètrica ternària.

 

I Want You
(She's So Heavy)


Altres vagades el canvi de compàs és molt subtil, com en la cançó She Said She Said, que gairebé sense que te n’adonis,  passa de compàs de 4 a 3. Degut a les síncopes de la melodia ja és difícil seguir el 4/4, però tota la part  No, no, no. You're wrong. When I was a boy, everything was right, everything was right, és en compàs 3/4. 

 

She Said She Said


S’ha de dir que, sovint, quan una cançó presenta molts canvis de compàs és  degut a les irregularitats mètriques del text i a la dificultat del seu encaix en l’estructura musical. Quan en una cançó en compàs de 4 s’intercala un compàs binari o ternari entre mig, moltes vegades és per la necessitat d’enquibir les síl·labes d’un vers en aquella frase. És a dir, que la música s’adapta al text.

Un exemple d’això és Two Of Us. Per fer coincidir els  accents musicals amb els del text, després de 2 compassos de 4, intercala un compàs de 2 i segueix amb 2 compassos de 4. Repeteix la mateixa estructura i després canvia a 3 a We're on our way home.

Aquest és l'esquema mètric del començament de la cançó: 

4 – 4 – 2 – 4 - 4;    4 – 4 – 2 – 4 – 4;    3 – 3 – 3 – 3 – 3 - 2 – 4;
Two of us riding nowhere ...                 We're on our way home..


Two Of Us

A vegades, en tota una cançó, és només un compàs que canvia, com en Martha My Dear, de l'àlbum blanc:


2                      2                  3                                        2              2
Martha, my dear Though I spend my days in con-ver- sa - tion,  please

 

Martha My Dear

Perquè veieu la complexitat d’algunes cançons, en Strawberry Fields Forever, a partir de la caiguda de l’última síl·laba de la primera frase del text, es succeeixen 4 compassos de 4; 1 compàs de 2; 1 compàs de 4; 1 compàs de 3 i 1 compàs de 4. Això només és el començament:


4 – 4 – 4 – 4 – 2 – 4 – 3 - 4


Strawberry Fields Forever


La dificultat d’escriure la música que es canta amb swing, el que dèiem al començament, es pot percebre en la cançó Good Day Sunshine de l’àlbum Revolver.  Està escrita íntegrament en compàs 4/4, encara que s'intueix una mètrica ternària amagada, jo crec que més natural, que alterna compassos de 3 i de 2: 


//3              // 2         // 3           //3           // 2         // 3        //3            // 2         // 3     
Good Day Sun  -  shine,      Good Day Sun  -  shine,      Good Day Sun  -  shine,

 

Good Day Sunshine


Erròniament, quan es parla del ritme de vals es pensa en el compàs ternari (3/4). És erroni perquè el vals és de mètrica binària (1 -2), el que passa és que cada temps es subdivideix en tres petites pulsacions. 

1    -    2

1,2,3     1,2,3

                                                                            
Per això el ritme de vals és / 1,2,3-1,2,3  /  1,2,3-1,2,3  /
                               <                    <

Aquest tipus de compassos, de subdivisió ternària, se’n diuen compassos compostos. L’exemple de dalt és d’un compàs binari i s’expressa així: 6/8. A vegades es fa difícil distingir si es tracta d'un compàs 6/8  o dos compassos 3/4. 

Ja als primers anys de rock and roll, Fats Domino cantava Blueberry Hill, un rhythm and blues en compàs 12/8, que és com un compàs de 4/4 de subdivisió ternària.


Blueberry Hill
Fats Domino


En la música dels Beatles els compassos 6/8 i 12/8 són molt més freqüents que el 3/4. Aquestes cançons, i possiblement n’hi hagi més,  en són una mostra:   


Baby's In Black
Lennon/McCartney

 

 

This Boy
Lennon/McCartney

 

Norwegian Wood
Lennon/McCartney

 

Oh! Darling
Lennon/McCartney


Yes it is
Lennon/McCartney


It's For You
Lennon/McCartney
(Escrita per a Cilla Black)


I Me Mine
George Harrison

 

You've Got To Hide Your Love Away
Lennon/McCartney

 

Dig it
Lennon/McCartney



Alguns cassos més complicats:

Les primeres frases de la cançó  All you need is love, interpretada en directe per primera vegada pels Beatles a Our World el 25 de juny de 1967, presenten un cas molt interessant. Quan l’escotes no sembla que hi hagi res estrany i en canvi, és un exemple molt bonic de compàs 7/4 (4 + 3), el que es coneix com a compàs d’amalgama. La segona part de la cançó (All you need is love) es queda en la regularitat del 4/4.

A partir de Love, Love, Love: 


 7/4 - 7/4 - 4/4 - 4/4 - 7/4 
  7/4 - 7/4 - 4/4 - 4/4 - 7/4  

 

All
you need is love


La cançó Don't let me down comença amb compàs 4/4 excepte un sol compàs 5/4 en “Nobody ever loved me like she does...” que gairebé passa desapercebut. El compàs 5/4 (2 + 3) és un altre compàs d’amalgama. 


    // 5/4                                               //  4/4
    Nobody  -  ever loved me like /she //  does Oh she does,

                     

 

Don't let me down


En la cançó Across The Universe, trobem un altre compàs 5/4 al final de la primera frase: 

Només a la primera frase: 

4/4 - 4/4 - 4/4 - 5/4 

 


Across The Universe.

 

No proveu de seguir Good Morning Good Morning, és una barreja de compasso 5/4, 3/4, 4/4 que es fa impossible de simplificar.


5/4                                        5/4                           5/4
Nothing to do to save his life, call his wife in,      nothing to say but what a day,

3/4                     4/4
how's your boy  been …. 

 

Good Morning Good Morning


I per acabar, per als més entesos:

En Here comes the sun, una de les cançons més popular de George Harrison, cançó d’absoluta regularitat de 4/4, trobem un parèntesi una mica turbulent. Quan el cor repeteix cinc vegades Sun Sun Sun here it comes, podeu intentar seguir aquest esquema mètric: 

 

3/8     3/8          5/8          4/4      2/4     3/8    3/8     3/8      5/8          4/4    2/4  3/8       
 III       III         III    II        I I I I    I I       III      III       III      III    II        I I I I   I I    III 
Sun     Sun    Sun  here it  comes,               Sun   Sun  Sun  here it comes, 

 

 

Here comes the sun

 

·<><><><><><>·

·<><><><>·


A banda.
No sé si us heu fixat que moltes de les cançons d’en Lluís Llach són en compàs de 3 o de subdivisió ternària. Està clar que Llach és un músic poeta, potser més influenciat per la tradició de la cançó francesa que pel rock -tot i que en ocasions no renuncia a les “notes blaves” del blues-, però, així i tot, m’ha sorprès trobar (sense buscar gaire) tantes cançons en 1,2,3 / 1,2,3.
 

 

Cal Que Neixin Flors A Cada Instant
 

Cop de destral
 

L’Estaca
 

La Meva Terra
 

En Quítero
 

A Cara O Creu
 

Que Feliç Era, Mare!
 

Tinc un clavell per a tu
 

Vinyes verdes vora el mar

Laura 

 

Quan l´onada em durà a la platja dels morts

 

·<><><><><><>·