 |
Nascut a Barcelona en una família pagesa el 13 de febrer de 1713 i mort a Roma el 20 de maig de 1751, Domènec Terradellas va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del segle XVIII. És conegut internacionalment també pel seu nom italianitzat, Domenico Terradeglias. |
Domènec Terradellas rebé les primeres ordes clericals a la Catedral de Barcelona i, molt probablement, fou deixeble de Francesc Valls, el màxim exponent de la música barroca a Catalunya.
Rex Gloriae
Francesc Valls
Francesc Valls
Se’n va anar... i no va tornar.
Ajudat per Antoni di Pignatelli i Aymerich (Marquès
de San Vicente i príncep de Belmonte, un dels exiliats per la Guerra de
Successió), el 1732, amb dinou anys, Terradellas s'estableix a Nàpols,
on perfeccionà els seus estudis al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo
(1732-1740) amb Francesco Durante i Gaetano Greco.
Magnificat in B-flat major
|
Tarantella con varie partite
|
Al cap de poc, estrenà a Nàpols la seva primera obra, l'oratori Giuseppe riconosciuto, basat en la història bíblica de Josep i els seus germans. Compost el 1736, escrit a l’estil característic de l'òpera seriosa de la seva època, aquest és l'únic oratori que es conserva de Terradellas.
Obertura di Giuseppe riconosciutto:
|
Obertura di Giuseppe riconosciutto:
|
Giuseppe riconosciuto:
Aria de Simeone
Domènec Terrradellas
El 1742 estrenà l’òpera seriosa La Merope, l’èxit de la qual li propicià que el cardenal Acquaviva el contractés, de 1743 a 1745, com a mestre de capella a l'església de Santiago de Roma (San Giacomo degli Spagnuoli).
Sinfonia di Merope
Domènec Terrradellas
Ah scellerato!
|
Dove si vide mai
|
Sarò de'cenni tuoi
|
Dono d'amica sorte non
|
En els dos anys que treballà a Roma compongué gran quantitat de música sacra, fins que va renunciar al càrrec per problemes personals amb un dels seus músics de capella.
Qué
trágico espectáculo
|
|
Dixit Dominus: Donec ponam
|
Nocturna procella: Aria
|
Durant aquests dos anys va seguir component òperes per compte propi, i l’any 1744, durant el Carnaval de Venècia estrena l’òpera Artaserse aconseguint un notable èxit i que el seu nom com a compositor viatgés arreu de la península italiana com un dels més importants creadors del moment.
L'onda dal mar divisa
|
Per quel paterno amplesso
|
Allor che irato freme
(Artaserse)
Domènec Terradellas
El 1746, Terradellas ja havia deixat enrere l’etapa romana i acabava d’estrenar l’òpera Semiramide riconosciuta a Florència. Des de la capital toscana va partir directament cap a Anglaterra i va arribar a Londres a la tardor d’aquell mateix any, amb el Regne Unit tot just acabat de pacificar i amb un Händel més afermat en la seva posició a la cort dels Hannover britànics.
L’alarma escampada el desembre del 1745 per l’amenaça de l’exèrcit escocès havia fet créixer l’animadversió cap als estrangers, especialment els de religió catòlica, que eren considerats desafectes a la monarquia dels Hannover, i aquesta va ser, principalment, la causa de la dissolució de la companyia de cantants italians que, ara, amb la normalització de la situació, tornava a ocupar el King’s Theatre. El 1711, en aquest mateix teatre, Händel va debutar a Anglaterra amb l’estrena de la seva òpera Rinaldo. La desfeta dels que s’havien rebel·lat contra el rei legítim va ser celebrada a Londres amb diferents obres musicals, entre les quals avui recordem les de Händel d’aquesta darrera època: l’Occasional Oratorio i el Judas Maccabaeus.
Simfonia
|
Overture
|
L’estada de Terradellas a Londres coincideix amb les primeres produccions dels pioners de la musicografia a Anglaterra: John Hawkins i Charles Burney. La font d’informació principal sobre les activitats del músic català a Londres serà el testimoni de Burney, que el va poder conèixer personalment.
L’any 1746 Terradellas fou nomenat director del King's Theater, i allà hi presentà les òperes Mitridate i Bellerofonte. Mitridate va ser un èxit, i va tenir un total de catorze representacions en aquella temporada. Segons Burney, «Mitridate [...] va rebre molts aplaudiments com a música, a diferencia dels que es van donar als artistes. I les seves composicions [de Terradellas] executades a Itàlia per cantants de primera classe, li van donar gran fama»
De l’òpera Bellerofonte, Burney assenyala “... el crescendo s'utilitza en aquesta òpera, aparentment per primera vegada; i amb freqüència els pianos i els forts produeixen nous efectes”. Al marge de ser una afirmació que cal prendre amb prudència, el seu testimoni deixa veure que la sistematització de les dinàmiques i dels volums sonors amb finalitats dramàtiques eren encara una relativa novetat, un tret pertanyent a la nova escola operística que havia d’arribar i de la qual Terradellas era una avançada a Anglaterra
El King's Theater també havia estat, l’any 1741, l’escenari de les darreres produccions operístiques handelianes, just abans que l’autor abandonés el gènere per tal de dedicar-se de ple als oratoris sobre textos anglesos, el repertori que li asseguraria la permanència de la seva música i un lloc privilegiat en la història britànica. A partir d’aquell any, la presència de Händel en els cartells operístics va limitar-se a refundicions o refregits d’obres anteriors (òperes pasticcio) sense que dugués a escena cap altra obra nova: és el cas de Rossane i Lucio Vero, per citar només les produccions que el públic londinenc va poder veure al costat de les noves òperes de Terradellas.
Giovanni Battista Lampugnani
va arranjar música de l’òpera Alessandro
de Händel, que va ser interpretada posteriorment per la companyia
d'òpera Middlesex (anomenada així en honor al comte de Middlesex).
Brilla nell'alma un non inteso ancor
(Alessandro)
Georg Friedrich Handel
Segurament, Terradellas va arribar a Londres
acompanyat de la soprano alemanya Marianne Pirker (1717-1782), que havia
fet de Semira a l’estrena anterior de l’Artaserse (Venècia, 1744) i que
a Londres va presentar-se en el pasticcio titulat Annibale in Capua
fent el paper de la dama romana Veturia. Annibale in Capua era un seguit
de peces reaprofitades de diferents compositors de més o menys èxit, el més
conegut dels quals era el prestigiós Johann Adolf Hasse (1699-1783). La participació de Terradellas
en aquesta obra col·lectiva va suposar la seva presentació a la capital
britànica i, pel que sabem, ho va fer amb un mínim de dues peces. La més coneguda és l’ària titulada L’augellin che in
lacci stretto, una de les moltes de caràcter «ornitològic» del seu catàleg,
on la imitació de refilets dels ocells desafia l’agilitat de la veu humana.
L’augellin che in lacci stretto
(Annibale in Capua)
Domènec Terradellas
El comte de Middlesex era el gerent del King’s Theater, i
s’havia dedicat a revitalitzar l’activitat operística amb la contractació de
nous solistes i nous compositors, com el venecià Baldassare Galuppi
(1706-1785), el napolità Pietro Domenico Paradies (1707-17919 o
el milanès Giovanni Battista Lampugnani (1708-1788), com també amb
l’estrena de noves obres, com L’olimpiade de Pergolesi. Després
del parèntesi imposat per la guerra (1745-1746), va reconstituir la companyia
amb la col·laboració del compositor i violinista Francesco Geminiani
(1687-1762).
Arripe alpestri ad vallem
Baldassare Galuppi
Superbo di me stesso
Giovanni Battista Lampugnani
L'Olimpiade: Act I: Introduzione
Giovanni
Battista Pergolesi
Concerto No.4 in F Major
Francesco Geminiani
Concerto for the Harpsichord
Pietro Domenico Paradies
L’augellin che in lacci stretto
(Annibale in Capua)
Domènec Terradellas
El comte de Middlesex era el gerent del King’s Theater, i s’havia dedicat a revitalitzar l’activitat operística amb la contractació de nous solistes i nous compositors, com el venecià Baldassare Galuppi (1706-1785), el napolità Pietro Domenico Paradies (1707-17919 o el milanès Giovanni Battista Lampugnani (1708-1788), com també amb l’estrena de noves obres, com L’olimpiade de Pergolesi. Després del parèntesi imposat per la guerra (1745-1746), va reconstituir la companyia amb la col·laboració del compositor i violinista Francesco Geminiani (1687-1762).
Arripe alpestri ad vallem
|
Superbo di me stesso
|
L'Olimpiade: Act I: Introduzione
|
Concerto No.4 in F Major
|
Concerto for the Harpsichord
Pietro Domenico Paradies
A partir de la normalització de la vida operística del 1746, les òperes de Terradellas varen compartir cartell al costat de les de Gluck, de Hasse i de Galuppi.
Voli il piede in lieti giri
(Le Cinesi)
Christoph Willibald Gluck
Cadra fra poco in cenere
|
Cedo alla sorte
|
Després d'un fugaç pas per Brussel·les, Terradellas
feu una breu estada a París. L’òpera francesa no li agradà gens, però a París
conegué Jean Jacques Rousseau, que l’any 1753, al seu llibre Lettre
sur la musique française, va escriure: “Recordo que Terradeglias,
parlant-me d'alguns motets que havia escrit on hi havia cors molt treballats,
sentia vergonya d'haver-ne fet de tan bonics i els excusava per la joventut.
Abans, em deia, m'agradava fer soroll; ara, intento fer música”.
Salve Regina
(Petit Motet)
Jean Jacques Rousseau,
Ja de tornada a Itàlia, el 1750 estrenà a Torí Didone abbandonata i a Venècia Imeneo in Atene. Establert a Roma, el 1751 presentà Sesostri, re d'Egitto, potser la seva millor obra. L'argument es basa en la figura del llegendari rei Sesostris que l'usurpador Amasis creia mort en haver assassinat el seu pare quan ell era un nen.
Allor che perde i figli
|
Tremate sì tremate
|
L’any 1751 és trobat Terradellas a les aigües del riu Tíber cosit a ganivetades i més mort que viu, després d’haver estat assaltat per uns lladres. Morí poc després, amb trenta-vuit anys; la forma i causes de la seva mort han donat origen a una certa llegenda negra. Fou enterrat a l'església romana de San Lorenzo in Lucina. La llegenda negra diu que Terradellas no fou assaltat per uns lladres sinó per uns sicaris pagats per Jommelli, envejós pel major èxit del català per la seva òpera de temàtica egipciana.
|
|
Niccolò Jommelli va ser membre de l'escola napolitana, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època, principalment en el camp de l'opera seria. Es dona la casualitat que aquell mateix any (1751) Jommelli havia estrenat a Roma l’òpera Cesare in Egitto. |
Malgrat la seva mort prematura, les òperes de Terradellas van rivalitzar arreu d'Europa amb les de Händel o Pergolesi, i els Enciclopedistes francesos com Rousseau van posar-lo com a model de música natural i de bon gust.
Se li atribueixen una dotzena d'òperes serioses i un
parell de còmiques, estrenades en els més prestigiosos teatres de l'època. A
més, va compondre música sacra d'estil italianitzant quan va exercir de mestre
de capella a Roma (misses, psalms, motets, un Te Deum), i a Brussel·les es
conserven alguns motets que hi va compondre en la seva breu estada. És
considerat com un dels representants més significatius de l'Escola de Nàpols i
com una de les figures clau en l'evolució del Barroc cap al classicisme, tant
en l’àmbit musical com operístic, i les seves obres, juntament amb autors com Niccolò
Jommelli, el napolità d’origen espanyol David Pérez o l’alemany Johann
Adolf Hasse, mostren aquesta tendència que es faria més evident amb els
anys.
Veni Creator Spiritus
|
|
Christmas Responsories
|
Ma rendi pur contento
|
A diferència dels vells grans mestres del barroc (Bach i Händel), en la música de Telemann de meitats del segle XVIII ja s’hi intueix el germen del canvi, però, lògicament, seran els músics més joves els que assenyalaran el camí cap el nou estil: Hasse, Galuppi, Gluck ... i Terradellas.
Telemann (1681-1767)
|
No oblidem que, coetànies d’aquests anys, són dues obres monumentals del gran mestre del l’art antic, Johann Sebastian Bach, que conclouen definitivament el període preeminent de l’art del contrapunt: l’Ofrena musical (1747) i l’Art de la fuga (1749).
Ricercar a 3
|
Contrapunctus I
|
|
Bona part del text d’aquesta entrada està extret de l’article de Josep Dolcet Entre Händel, Gluck i els Bach: Domènec Terradellas a Londres (1746-1748), publicat al núm. VII (2014) de la Revista Catalana
de Musicologia. |
·<><><><><>·
