La intenció d’aquest blog és reunir informació que ja existeix a la xarxa i posar-la a l’abast de qui hi estigui interessat. Aquesta publicació és sense afany de lucre.
El desenvolupament del madrigal al llarg del segle XVI va
ser la característica més important de la música renaixentista, que a Itàlia va
estar estretament casat amb les paraules. La naturalesa del madrigal italià es
va definir per la proximitat amb què expressava les paraules, que està en el
camí del cant declamatori en solitari i, per tant, de l'òpera.
El madrigal anglès, tot i que donava expressió a les
paraules i sovint passava per la “pintura de paraules”, es va mantenir
determinat per la musica, i això probablement es deu al pes de l'element més
important de la cançó nativa: el seu do per a la melodia.
This Sweet and Merry Month of May (The First Sett of Italian Madrigalls Englished) William Byrd
A qui li pugui interessar, enllaç a https://musiqueshistoriades.wordpress.com/
The Mulliner Book
és un llibre musical d'importància històrica compilat probablement entre 1545 i
1570, per Thomas Mulliner. De les 121 peces de teclat que conté, més de
la meitat es basen en cants litúrgics catòlics. El cant més utilitzat al Llibre Mulliner és 'Gloria
tibi Trinitas', una antífona per a les segones vespres el diumenge de la
Trinitat. Aquesta melodia es va fer més popular que qualsevol altra com el cantus
firmus de tota un gènere de composicions, úniques a Anglaterra, escrites
per a llaüt i cordes, així com per a teclat, anomenades 'In nomine'.
In nomine -Thomas Tomkins(1572-1656)
En aquest In domine a 3 violes de Thomas
Tomkins seguir clarament com la viola tenor (centre de la imatge) porta el cantus,
formar de les notes llargues.
A l’Anglaterra del segles XVI i XVII, un conjunt instrumental relativament reduït de no més de set o vuit intèrprets s’anomenava consort. Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes: el whole consort (consort sencer), integrat per instruments d’una mateixa família (només flautes, violins, violes, etc.), i el broken consort (consort trencat), un conjunt format per instruments de més d’una família, per exemple, inclou tant instruments de corda com de vent.
Entre els músics tradicionals de Cap Bretó (Canadà), les
músiques de ball instrumental es transmeten ocasionalment com a canntaireachd,
un estil de cant en el qual s’utilitzen diverses síl·labes per vocalitzar els
ornaments tradicionals de la gaita.
En
aquesta petita selecció -sense ànim de ser exhaustiva ni representativa-,
s’imposa el sentiment dolorós, a vegades desesperat, de l’abandó,
predominantment amorós, però també social, l’ostracisme, la soledat del
desemparat. La solitud que Espriu s’endú del mar, la dolça solitud de Carner, la
fidel i conformada companya de Moustaki o la serena cançó de Blancafort són
rares excepcions.
&
Era
un home molt peculiar, això és el que diu la senyora Reardon, i ho hauria de
saber. Ella vivia al pis de sobre d'ell. Va dir que era un home molt peculiar,
vivia tot sol dins d'una casa, dins d'una habitació, dins d'ell mateix. Un home
d'allò més peculiar. No tenia amics, parlava poques vegades i mai ningú va
parlar amb ell perquè no era amable i no li importava. Va morir dissabte passat;
va encendre el gas i se’n va anar a dormir amb les finestres tancades perquè no
es despertaria mai més, al seu món silenciós i a la seva petita habitació. I la
senyora Reardon diu que té un germà en algun lloc a qui s'ha d'avisar. I tota
la gent va dir: "Quina vergonya que hagi mort, però no era un home molt
peculiar?"
“Al llarg dels anys, Pete Seeger va utilitzar la seva veu, i el seu martell, per donar cops pels drets dels treballadors i els drets civils, la pau mundial i la conservació del medi ambient, i sempre ens convidava a cantar.” “"Perquè ens va recordar d'on veníem i ens va mostrar on havíem d'anar, estarem sempre agraïts a Pete Seeger”.
Barack Obama
If I Had a Hammer – Pete Seeger
Tinc un martell I tinc una campana I tinc una cançó per cantar Per tota aquesta terra És el martell de la justícia És la campana de la llibertat És la cançó sobre l'amor entre Els meus germans i les meves germanes
Abendmusik (música del vespre) sol
referir-se a una sèrie de concerts musicals celebrats a l'església de Marienkirche
de Lübeck, Alemanya, que s’iniciaren a principis del segle XVII i es mantingueren
fins a principis del segle XIX. La major part de la música per a aquestes
ocasions, composta per Franz Tunder, Dieterich Buxtehude i els
seus successors, s'ha perdut.
La figura indiscutible del Bluesde la Costa Oest és el guitarrista T-Bone Walker, però altres bons bluesmen texans van fer el mateix camí que Walker cap a Califòrnia: el
pianista i compositor Amos Milburn, el cantant Percy Mayfield (que més tard es faria famós per la cançó Hit the Road Jack) i Charles Brown es van traslladar a Los Angeles.
Els cantants de suport en una actuació en directe o en
una gravació discogràfica, proporcionen harmonies i veus que complementen la
línia melòdica interpretada per un cantant principal. Utilitzat en molts gèneres
de música popular, com ara Country, Rock, Pop, Soul, el cor ha jugat un paper integral
en la producció de cançons.El terme backingchorus (cor de suport)denota que el cor
roman en un segon pla, tant en l'actuació en directe com en una gravació. Els
cors d'una cançó poden consistir en qualsevol cosa, des de repetir una paraula fins
a proporcionar una harmonia contínua en el temps amb el vocalista principal.
Amazing Grace Elvis Presley and the Nashville Edition
NASHVILLE
Els cors suaus amb harmonies sofisticades que acompanyaven
els cantants solistes és un dels trets característics del Nashville Sound,
un subgènere de la música country
nord-americana que es va originar a mitjans de la dècada de 1950.
Some Other World (1958) Floyd Tillman
En principi, els productors es van basar en un petit grup de músics
d'estudi conegut com Nashville A-Team, la ràpida adaptabilitat i
l'aportació creativa del qual va ser vital per al procés d'elaboració
d'èxits. L'Anita Kerr Singers va ser un dels principals grups de suport
vocal a principis dels anys 60.
Anita Jean Kerr (1927-2022), cantant, arranjadora, compositora, director d'orquestra,
pianista i productora de música nord-americana, va gravar i actuar amb els
seus grups d'harmonia vocal a Nashville, Los Angeles i Europa.
Anita Kerr va néixer el 1927 a Memphis, Tennessee. El 1947, es va
casar amb Al Kerr i l'any següent es van traslladar a Nashville (Tennessee).
Anita Kerr
Kerr, comptant amb l'alt Dottie Dillard, el tenor Gil Wright i el baríton Louis
Nunley, va formar els Anita Kerr Singers. Després d'haver guanyat certa fama a la ràdio regional, NBC va
contractar els Singers per al programa Sunday Down South, amb Kerr
incorporada com a directora de cor. Anita Kerr va ser l'encarnació vocal del Nashville
Sound que va dominar la música country a mitjans dels anys 50 i 60.
Juntament amb els Jordanaires, el seu grup, els Anita Kerr Singers, va ser la
unitat vocal de suport fonamental de l'època, i s'estima que en el seu punt àlgid
dels anys seixanta, van participar en una quarta part de tots els discos
sortits dels estudis de Nashville.
El 1951, el grup va signar amb Decca Records
i va començar la seva carrera com a unitat de suport d'estudi. Cinc anys més
tard, els Singers van fer la seva primera aparició al programa de televisió
Arthur Godfrey Talent Scouts, amb seu a Nova York, i ràpidament es van
convertir en col·laboradors destacats, dividint el seu temps entre l'emissió i el
treball de la sessió.
The Anita Kerr Singers als seus inicis.
És difícil seguir la història de la configuració d’Anita
Kerr Singers, ja que la formació va oscil·lar unes quantes vegades entre quartet i octet, va canviar de personal i en determinades produccions va ampliar la formació amb col·laboradors externes.
La primera sessió d'enregistrament del grup va ser acompanyant
Red Foley, i la seva col·laboració va donar lloc a un èxit número 16 a
la llista Pop de Billboard l'any 1950: Our Lady of Fatima.
Our Lady of Fatima Red Foley
L'any següent, el productor Owen Bradley els va signar
per gravar per a Decca Records. El grup The Anita Kerr Singers va
continuar cantant per a altres artistes country a Nashville, com Ernest Tubb. Les sessions d'enregistrament del grup,
inicialment amb una mitjana de dues per setmana, van augmentar fins a vuit
sessions setmanals el 1955.
Home Of The Blues Ernest Tubb
A mitjans de la dècada de 1950, Anita Kerr va unir forces
amb Chet Atkins, llavors el cap de la divisió country de RCA Records i el
creador del Nashville Sound centrat en el pop, que utilitzava cors
vocals com a mitjà per suavitzar les vores més aspres de la música country. El
seu primer àlbum per al segell va ser From Nashville...The Hit Sound.
Night Train To Memphis Anita Kerr Singers
L'any 1957 Kerr i els seus cantants van actuar
cinc vegades per setmana amb Jim Reeves al seu programa de ràdio nacional a
WSM.
I Remember Jim The Anita Kerr Singers
The Anita Kerr Singers es consolidava com a part
important del Nashville Sound acompanyant
cantants com Webb Pierce, un dels cantants nord-americans de honky
tonk més populars a la dècada dels anys 1950.
I'll Meet You in the Morning Webb Pierce
Entre 1959 i 1963, el grup va encerar seixanta pistes de
la SESAC. El 1960, amb el nom de The Little Dippers, el grup va gravar
un senzill d'èxit, Forever, per al segell universitari. Acreditant-se
com a Anita & Th' So-And-So's, el 1961 el grup de Kerr va gravar la cançó Joey Baby.
The Anita Kerr Singers
va aparèixer literalment en centenars dels enregistraments més destacats de
l'època, incloent-hi els llançaments de Roy Orbison, Pat Boone, Bobby
Helms i molts altres artistes; fins i tot cantants pop com Perry Como
van reclutar el talent de Kerr.
Only the Lonely Roy Orbison
Gnna find Me A Bluebird Pat Boone
My Special Angel Bobby Helms
My Own Peculiar Way Perry Como
Els LPs posteriors de RCA Victor van ampliar el repertori
del quartet mentre exploraven les cançons soul de Ray Charles i les
composicions d'Henry Mancini. L'àlbum del grup de 1965 We Dig Mancini
va guanyar un premi Grammy a la millor interpretació d'un grup vocal.
Swanee River Rock (The Anita Kerr Singers) Ray Charles
Moon River (The Anita Kerr Singers) Henry Mancini
Una de les facetes en la que es va distingir el
cèlebre compositor i director d'orquestra Henry Mancini, va ser la d’arranjador.
Els seus arranjaments per a orquestra i cors destaquen pel seu so
característic, que -juntament amb els backingchorus com els
d’Anita Kerr-, va dominar tota una època.
Henry Mancini
Academy Award Songs (12 Great Oscar Winners!) The Orchestra And Chorus Of Henry Mancini
Kerr també va organitzar i
produir una sèrie d'àlbums sota el nom The Living Voices amb el segell RCA Camden. Aquests enregistraments de Living Voices
incloïen l'Anita Kerr Quartet, amb la incorporació de quatre vocalistes més per
formar un octet. El 1964, juntament amb Chet Atkins, Bobby Bare i Jim Reeves,
els Anita Kerr Singers van fer una gira per Europa.
Jingle Bells / Sleigh Ride The Living Voices (Arranger: Anita Kerr)
&&&
The Anita Kerr Singers, va compartir amb altres grups els
acompanyaments vocals de gairebé tots els èxits de Nashville a finals
dels anys 50 i principis dels 60. Entre els més destacats figura The Jordanaires, un quartet vocal que
inicialment es va formar el 1948 com un grup de góspel. Són coneguts per fer
els cors o veus de fons per a Elvis Presley, Ricky Nelson, Johnny
Cash i molts altres, en aparicions en viu i enregistraments de 1956 a 1972
The Jordanaires
Can’t Help Falling In Love Elvis Presley
Poor Little Fool Ricky Nelson
El quartet es va fer molt conegut en el gènere góspel del sud, i el que
els va fer destacar d'altres quartets d'aquella època va ser com portarien els espirituals a un públic predominantment blanc.
Joshua Fit the Battle of Jericho The Jordanaires
Un altre dels grups vocals producte de la indústria discogràfica de
música country de Nashville és The Nashville Edition. Originalment
conegut com The Town and Country Singers, el grup es va unir al
repartiment de Hee Haw (un programa humorístic de televisió
nord-americana, basat en la vida dels habitants del Comtat de Kornfield, una
zona rural fictícia), oferint una sòlida veu de fons per als artistes
convidats.
The Nashville Edition
Break My Mind The Nashville Edition
Turn Your Radio On The Nashville Edition
The Nashville Edition s’esmenta a les ressenyes acompanyant diversos artistes, el més important de tots, l'indiscutible rei del Rock.
Early Mornin’ Rain Elvis Presley
&&&
LOS ANGELES - EUROPA
Després de divorciar-se d’Al Kerr, Anita va dissoldre la
versió de Nashville dels seus Anita Kerr Singers i es va traslladar a Los
Angeles l'agost de 1965 amb el seu segon marit, l'empresari suís Alex Grob, i
les seves filles Suzie & Kelly. Ja no volia ser només una cantant de fons o
arranjadora de cançons country, sinó que volia fer música pop, jazz i "fer
més escriptura orquestral i música que no fos només country".
A Los Angeles va aconseguir un contracte amb Warner Bros
Records i va formar una nova versió dels Anita Kerr Singers. El nou grup,
durant els propers cinc anys, inclouria el següent personal: l'alt B.J. Baker o
Jackie Ward, el tenor Gene Merlino o Bill Cole, el baríton Bill Lee, el baix
Bob Tebow i la mateixa Kerr com a soprano i arranjadora. La mitja dotzena
d'àlbums gravats pels Singers per a Warner incloïa versions de cançons dels Beatles(All You Need Is Love,
Ob La Di - Ob La Da, The Long And Winding Road, The Fool on
the Hill i altres) i un LP dedicat exclusivament a les cançons del compositor Bert
Kaempfert, autor de cançons tan conegudes com Strangers in the Night,
Wonderland by Night o Spanish Eyes.
Spanish Eyes (The Anita Kerr Singers) Bert Kaempfert
Els Anita
Kerr Singers van guanyar un altre premi Grammy pel seu enregistrament d'A
Man and a Woman, publicat com a senzill a Warner Bros Records.
A Man and a Woman The Anita Kerr Singers
El 1969, Kerr va signar amb Dot Records; The Anita
Kerr SingersReflect on the Hits of Burt Bacharach & Hal David
va ser el primer àlbum del grup amb aquesta discogràfica i guanyador del premi Edison per a Dot Records.
A House Is Not A Home (The Anita Kerr Singers) Bacharach / David
Kerr es va traslladar a Europa el 1970. Les seves
sessions d'enregistrament celebrades a Londres, van llançar de nou els Anita
Kerr Singers amb talent britànic: Anne Simmons, Ken Barrie i Danny Street.
El 1971, els Singers van gravar l’àlbum A Tribute to Simon and Garfunkel.
April Come She Will Anita Kerr Singers
Aquest mateix any 1970, Kerr va escriure música i lletres
originals per a l'àlbum Christmas Story, i es va sentir privilegiada de
dirigir la Royal Philharmonic Orchestra durant les sessions d'enregistrament.
Grob i Kerr van comprar Mountain Studios a Montreux, a Suïssa, i el 1979
el van vendre a la banda de rock Queen.
Christmas Is the Day Anita Kerr Singers
El 1975, Kerr va rebre un premi especial de l’American
Society of Composers, Authors, and Publishers ( ASCAP) que saludava la "dama
de classe i un músic de primera classe per les seves importants contribucions
al naixement i desenvolupament del So de Nashville”. Entre 1977 i
1988 va continuar actuant i gravant per a diversos segells discogràfics. El seu
treball d'aquest període inclou: Anita Kerr Performs Wonders, com a
cantant/arranjadora; The Sound of Warm, com a pianista/arranjador; i In
The Soul, com a compositor/arranjador.
If It's Magic The Anita Kerr Singers
(Anita Kerr Performs Wonders)
El 1985, Kerr va dirigir la seva pròpia composició Piano,
Piano representant a Suïssa en el
Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1985 a Göteborg, Suècia.
Piano, Piano Mariella Farré & Pino Gasparini (Anita Kerr)
El 1992, la National Academy of Recording Arts and
Sciences (NARAS) va atorgar a Anita Kerr el premi Governors "en reconeixement
a la seva contribució excepcional a la música americana.”
Anita Kerr
Com que ella i el seu quartet molt sovint no figuraven en
els crèdits dels nombrosos àlbums en que intervenien, tant sols eren els "ooh"
i "aah" darrere de l'intèrpret, a Anita Kerr se la coneixia també amb
el sobrenom de Little Miss Nobody. No obstant aquest intens treball, molt sovint en l’anonimat,
el seu so i els seus cors són i seran inesborrables.
Kerr va morir el 10 d'octubre de 2022 a Carouge,
Ginebra, Suïssa, a l'edat de 94 anys, a només 3 dies del seu 95è aniversari.
&
El text d’aquesta publicació està extret de Wiquipedia
M’he
quedat amb les ganes de saber quin grup acompanyava Bobby Vinton en l’exitosa gravació
de Blue Velvet de 1963. Realment, aquesta és una cançó ineludiblement associada
al so dels cors de suport. El seu mèrit gairebé sempre queda ignorat, i en
canvi, sense ells tot hauria estat diferent.
