111.-Mersey Sound

Merseyside és un dels quaranta-set comtats d'Anglaterra, amb capital a Liverpool. Situat a la regió Nord-oest limita a nord amb Lancashire, a l'est amb Gran Manchester, a sud amb el riu Mersey que el separa de Cheshire, i a l'oest amb el mar de Irlanda. A mesura que l’onada inicial de rock and roll va disminuir a la dècada de 1950, la música big beat, que després es va escurçar a beat, es va convertir en una alternativa als ballables de Tommy Steele, Marty Wilde i Cliff Richard, que dominaven les llistes d'èxits.   Nairobi (1958) Tommy Steele   Bad Boy ( 1959 ) Marty Wilde   High Class Baby Cliff Richard & The Drifters

L'antropòleg i crític musical alemany Ernest Borneman, que va viure a Anglaterra del 1933 al 1960, va afirmar haver encunyat el terme Big-beat en una columna de la revista Melody Maker per descriure la imitació britànica de les bandes americanes de Rock'n'Roll, Rhythm & Blues i Skiffle. Però, als països del Bloc de l'Est, als anys seixanta,  també es va utilitzar el terme Big-beat per no fer servir l’expressió rock and roll, ja que el nom original no va ser aprovat per les autoritats comunistes. El gerent de la banda polonesa anomenada Rhythm and Blues, Franciszek Walicki , diu que ell va encunyar el terme Big-beat per referir-se a la música de la banda.

Sigui com sigui, de la unió del nom del comtat, Merseyside, i l’estil musical del rock anglès, Big-beat, en va sorgir la paraula Merseybeat. Amb l'ascens dels Beatles el 1963, els termes Mersey Sound i Merseybeat es van aplicar a grups i cantants de Liverpool i rodalies. Era la primera vegada en la música pop britànica que s’unien un so i una ubicació geogràfica. Les escenes equivalents a Birmingham i Londres es van descriure com Brum beat i el Tottenham Sound respectivament.

El 1957 es va obrir The Cavern Club com a club de jazz, convertint-se posteriorment en un centre de l'escena del rock and roll a Liverpool a principis dels anys seixanta. El club es va relacionar estretament amb Merseybeat i va acollir regularment The Beatles en els seus primers anys.

The Beatles, Cavern Club Dimecres 22 d’agost de 1962

Bob Wooler va ser una figura molt important en el Cavern Club de Liverpool, des de 1961 fins a 1967. Va ser fonamental per presentar The Beatles al seu gerent, Brian Epstein i es va convertir en un dels elements més importants de l'escena de Mersey que va fer molt per ajudar els diversos grups beat britànics. 

 

Bob Wooler

Mersey Beat Back In The Day Liverpool 1960'S

En els anys posteriors, Wooler va organitzar convencions anuals dels Beatles a Liverpool amb Allan Williams, el primer gerent dels Beatles. Allan Williams va conduir personalment la furgoneta per portar la jove banda a Hamburg el 1960, on van adquirir la vital experiència del negoci de l’espectacle que els va conduir a la seva aparició a l’escena mundial.

Allan Williams

Bill Harry Bill va ser membre de The Dissenters i fundador i editor de 'Mersey Beat, l'emblemàtic diari musical setmanal que documentava l'escena musical de principis dels anys seixanta a la zona de Liverpool i possiblement és més conegut per ser el primer periòdic que va presentar una banda local anomenada The Beatles. Bill és l’autor aclamat per la crítica d’un gran nombre de llibres sobre els Beatles i l’època dels 60.

Però Mersey Beat també va ser el nom d’una revista musical de Liverpool, fundada el 1961 per Bill Harry. La revista portava notícies sobre totes les bandes locals de Liverpool i les estrelles que venien a la ciutat per actuar. Bill Harry va assistir al Liverpool College of Art amb Stuart Sutcliffe i John Lennon i va fer que Brian Epstein visités The Cavern, on va veure The Beatles per primera vegada.

Primer exemplar de Mersey Beat
Dijous 6 de juliol de 1961

Els Beatles van tenir una estreta associació amb Mersey Beat, que portava moltes històries i fotos exclusives d’ells. També va publicar els primers escrits de John Lennon, incloent una història de la banda. 

"Hi havia una vegada, tres nois anomenats: John, George i Paul (els seus noms de pila) que van decidir unir-se, perquè això d'unir-se era el que estava escrit. Quan ells es van unir, es van preguntar: després de tot, per què no fer-ho? Així que llavors, es van muntar les seves guitarres i van fer molt de soroll. Curiosament, ningú s'interessava per ells, ni tan sols en cap d'aquests tres homenets. De cooooooop!, van descobrir a un quart homenet anomenat Stuart Sutcliffe, que corria al voltant d'ells fins que li van dir: 'Fill, si aconsegueixes un baix estaràs d'acord amb nosaltres' i així ho va fer, però no va estar d'acord amb nosaltres, perquè no sabia tocar el baix. Així que es va asseure còmodament a tocar l'instrument fins aconseguir-ho. Encara sense sentir el "Beat" per cap costat, un home de mitjana edat i suaus maneres ens va deixar anar: 'Vostès no tenen baterista! - I realment 'no teníem baterista! -. Així que una sèrie de bateristes van entrar, van sortir i van entrar i van tornar a sortir ... I de sobte, estant de gira a Escòcia amb Johnny Gentle, el grup (anomenat The Beatles de nom), van descobrir que no tenien un so molt agradable, perquè no tenien amplificadors. En van aconseguir uns. Molta gent preguntava: què són Els Beatles?, com els va arribar el nom? Així que t'ho explicarem. Va venir en una visió: un home va aparèixer sobre un pastís embolicat en flames i ens va dir: 'a partir d'avui seran Beatles amb “A''. Gràcies Sr. Home, li van dir i li ho van agrair molt. Llavors, un home amb la barba acabada de tallar els va dir ¿Anirien a Alemanya (Hamburg) a tocar aquest Rock tan poderós per a aquest mica de diners? I li vam contestar que tocaríem qualsevol cosa poderosa per diners. Però abans que hi poguéssim anar, havíem d'aconseguir un baterista i vam aconseguir a West Derby, en un club anomenat una mena Casbah, Pete Best. Li diem: Hola Pete, vina amb nosaltres a Alemanya! 'Si!! Zoooommmm. Després d'uns pocs mesos Peter i Paul (qui es diu McArtrey, fill de Jim McCartrey, el seu pare), van incendiar el Kino (la sala de cinema) i la policia alemanya va dir 'Beatles dolents, vagin-se a casa a cremar les seves angleses sales de cinema '... i Zoooommm, la meitat del grup. Però encara abans d'això, la Gestapo havia capturat al meu amiguet George Harrison (oriünd de Speke) perquè només tenia 12 anys i era molt jove per votar a Alemanya, però després de dos mesos a Anglaterra, va créixer i va arribar als 18 anys i la Gestapo li va dir 'ja pots venir'. Així que de sobte, tots estàvem de tornada a Vila Liverpool on molts grups tocaven vestits amb vestits grisos i Jim va dir per què vostès no toquen vestits amb vestits grisos? Perquè no ens agrada, li vam dir parlant-li a Jim. Després de tocar en alguns clubs aquí i allà, tothom va dir "Anem per Alemanya!!! I així que aquí estem Zoooommm. Stuart va marxar. Zoomm, zoom. John (el de Woolton) se'n va anar, zooom, George (el de Speke) se'n va anar, zooomm, Peter i Paul zoomm, zooomm. Tots van marxar. Gràcies membres de club, de part de John i George (que són amics)".  John Lennon

Bill Harry va recopilar informació sobre els grups locals i una vegada va escriure a The Daily Mail : "Liverpool és com Nova Orleans a principis de segle, però amb rock 'n' roll en lloc de jazz". També va escriure a The Liverpool Echo sobre l’escena musical emergent de Liverpool, però cap dels dos diaris no estava interessat en històries sobre música popular entre els adolescents. Els anuncis classificats a The Liverpool Echo per a grups locals sempre estaven sota el títol de Jazz, però el diari es negava a canviar aquesta política. Harry va pensar que començar un diari quinzenal que tractés l'escena musical de rock 'n' roll de Liverpool tindria més èxit i es diferenciaria dels diaris musicals nacionals com el New Musical Express i el Melody Maker, que només escrivien articles sobre èxits actuals de gràfics i artistes.

Un préstec de 50 lliures de l'amic Dick Matthews va permetre a Harry fundar Mersey Beat el 1961. Bill va decidir publicar el diari cada dues setmanes, cobrint l'escena musical a Liverpool, Wirral, Birkenhead, New Brighton, Crosby i Southport, així com Warrington, Widnes i Runcorn.

Ell, personalment, va portar còpies a més de 20 quioscos de premsa, així com a locals i botigues de discos i instruments musicals. El diari va publicar la seva primera edició el 6 de juliol de 1961, venent els 5.000 exemplars. La circulació del diari va augmentar ràpidament a mesura que Harry va començar a presentar històries sobre grups a Manchester, Birmingham, Sheffield i Newcastle, amb una edició de 75.000. A mesura que augmentaven les vendes del diari, es va conèixer com la Bíblia dels adolescents. Els grups locals es van anomenar aviat grups beat i els locals van començar a anunciar concerts com a Beat Sessions. El porter del Cavern, Paddy Delaney, va ser empleat per lliurar exemplars a l’entrada del club. 

 

Pòster Big Beat Sessions

Paddy Delaney a la porta de The Cavern

Bill Harry va dir més tard: "Els diaris, la televisió, els teatres i la ràdio estaven dirigits per persones d'una generació diferent que no tenien ni idea del que volien els joves. Durant dècades els havien manipulat i controlat. De sobte, es va tenir consciència de ser jove, i els joves volien els seus propis estils i la seva pròpia música, just en el moment en què començaven a guanyar diners, cosa que els donava el poder de despesa. Mersey Beat era la seva veu, era una revista per a ells, ple de fotos i informació sobre els seus grups propis, motiu pel qual també va començar a atraure joves de tota la Gran Bretanya ja que la seva cobertura s'estenia a altres zones ".  A causa de la situació laboral a l'època de Liverpool, el diari The Daily Worker va constatar l'entusiasme de la gent més jove de Liverpool dient que “Mersey Sound és la veu de 80.000 cases en ruïnes i de 30.000 persones en llibertat”.

El 1961, Bob Wooler va compilar una llista de grups dels quals havia sentit a parlar personalment, que tenia gairebé 300 noms. El 1962, Mersey Beat va fer una enquesta per esbrinar quin grup era el més popular de Merseyside. Quan es van comptar els vots, Rory Storm & The Hurricanes ocupaven el primer lloc, però després de revisar de nou els vots per correu, Harry va notar que quaranta vots estaven escrits amb tinta verda, amb la mateixa lletra i des de la mateixa zona de Liverpool, de manera que els dubtosos vots van ser declarats nuls. Se sospitava que era el mateix Storm, però Harry no sabia que els Beatles havien fet exactament el mateix.

Els resultats es van anunciar el 4 de gener de 1962, amb The Beatles en primer lloc. Els resultats es van imprimir al número 13 de Mersey Beat el 4 de gener de 1962, amb la primera pàgina anunciant "Beatles Top Poll!"

Resultats de l’enquesta: 1.- The Beatles; 2.- Gerry and the Pacemakers; 3. -The Remo Four; 4.- Rory Storm and the Hurricanes; 5.- Johnny Sandon and The Searchers; 6.- Kingsize Taylor and the Dominoes; 7.- The Big Three; 8.- The Strangers; 9.- Faron & The Flamingos; 10.- The Four Jays; 11.- Ian and the Zodiacs; 12. -The Undertakers; 13.- Earl Preston & The TTs; 14.- Mark Peters and the Cyclones; 15.- Karl Terry and the Cruisers; 16.- Derry and the Seniors; 17.- Steve and the Syndicate; 18.- Dee Fenton and the Silhouettes; 19.- Billy Kramer and the Coasters; 20.- Dale Roberts and the Jaywalkers

Un símbol icònic de l’època de Mersey Beat van ser els cartells creats per l’artista local Tony Booth. Va ser una figura popular entre els promotors de la zona on se li va encarregar la creació de centenars de pòsters utilitzats per anunciar tots els concerts que es feien durant aquest període. Els seus pòsters es van veure a les parets de tot Merseyside.

 

Tony Booth

Entre el 1958 i el 1964, el comtat de Merseyside comptava amb prop de 500 grups diferents, que es formaven i es separaven constantment, amb una mitjana d’uns 350 grups tocant concerts de manera regular. Aquí tenim una petita mostra dels grups britànics més destacats del Mercey Sound - encapçalada pels inqüestionables líders del moviment, The Beatles -,  molts d’ells referenciats en els cartells de Tony Booth que anunciaven les Beat Sessions de The Cavern. 

 

I Want to Hold Your Hand (1963) The Beatles	By The Way (1963) The Big Three	Don't Leave Me This Way Billy Fury & The Four Jays
Keep on Dancing (1963) Brian Pool & the Tremeloes	You're My World (1964) Cilla Black	Hello Little Girl (1963) The Fourmost
Ferry Cross the Mersey (1965) Gerry & The Pacemakers	Fortune teller cavern club (1963) Herman's Hermits	Na Na Na Na  Na Ian & The Zodiacs
Bad To Me - Billy (1964) J. Kramer & the Dakotas	Mister Moonlight (1963) The Merseybeats	Peter Gunn Theme (1966) The Remo Four
Rip it up Rory Storm and the Hurricanes	Sweets For My Sweet (1963) The Searchers	Hippy Hippy Shakes The Swinging Blue Jeans

L’explosió del Mersey Sound va ser espectacular. La quantitat de grups que sorgiren en aquell moment a Gran Bretanya va ser tan gran que, per fer-nos una idea de l’envergadura, afegirem uns quants exemples més de grups beat que pul·lulaven en l’escena musical de Merseyside a l’entorn del Cavern i que formaven part dels programes de les Beat Sessions.  

Els Beatles van esclatar a l’escena musical i van marxar de Liverpool. Aquest vídeo tracta del lloc d’on venien, de la gent que van deixar enrere i d’alguns que volien una part del seu èxit.

 

Beat City

Programa de televisió de Merseybeat, Liverpool (1963)

 

Pledge Of a Fool (1963) The Barons	Time The Blue Flames	Hey Baby Bruce Channel
I Could Write a Book The Chants	I Know (1964) Chick Graham & The Coasters	Counting girls Chris Wayne and The Echos
Come And Get It The Clayton Squares	Please Stay (1966) The Cryin Shames	Nobody (1963) The Cyclones
The Crying Game Dave Berry	Tossin' And Turnin’ (1963) Dave Berry & The Cruisers	You Make It Move (1965) Dave Dee Dozy Beaky Mick & Tich
Needles And Pins Denny Seyton & The Sabre	Boots (1963) The Defenders	Joanie (1963) The Delltones
When Will I Be Loved The Del Renas	My Foolish Heart (1963) The Demensions	So fine (1963) Dynamics
Thumbin' A Ride (1963) Earl Preston & The TT's	I Really Do Earl Royce And the Olympics	Twilight Time (1963) Emil Ford
The Jog + Marchin' Thru (1963) The Echoes	Give Me Tomorrow (1963) The Escorts	It's All Over The Excheckers
Do You Love Me (1963) Faron & The Flamingos I'm Telling You Now Freddie & The Dreamers	You've Got Your Troubles, I've Got Mine (1965) The Fortunes Yeh Yeh Georgie Fame and the Blue Flames	A Little Loving The Fourmost Everybody Knows (1964) Gregory Phillips & The Remo Four
Chills (1963) Gerry & The Pacemakers	Raindrops (1963) The Honeys	Double Twist (1962) Howie Casey & The Seniors
Running Round in Circles The Ivy League	Diamonds (1963) Jet Harris & Tony Meehan	Beautiful Dreamer (1963) John Leyton
Free Me Johnny Preston	Yes (1963) Johnny Sandon and the Remo Four	Beale Street Blues (1962) Kenny Ball And His Jazzmen
You Can Never Stop Me Loving You (1963) Kenny Lynch	Broken Arrow Kingsize Taylor and The Dominoes, Live 1963. Star-Club Hamburg	I Love her (1964) The Koobas
Let's Stomp Lee Curtis & The All Stars	Why Do You Hang Around Me (1965) The Liverbirds	Someday (1963) Mark Peters & The Silhouettes
Watch Your Step The Mersey Monsters	African Twist (1962) Mike Cotton Jazzmen	They Say (1963) The Mojos
Why Did I Fall In Love With You Pete Best Four	Jaywalker (1963) Peter Jay & The Jaywalkers (Joe Meek)	So do I (1963) P. J. Proby
Rains The Road Runners	Mormond Braes Robin Hall and Jimmy MacGregor with The Galliards	Louie, Louie Rhythm & Blues INC
Windswept (1963) The Statesmen	The Last Bus Home Steve Day And the Syndicate	Tiffany canta des de l’Open Top Liverpool Bus dels anys 60
Tip of My Tongue (1963) Tommy Quickly	Short'nin' Bread Rock Tony Crombie And His Rockets	With A Girl Like You (1966) The Troggs
For The Very First Time (1965) The Undertakers	Little Bitty Girl Wee Willie Harris

 

ANNEX

 

Amb l'aparició dels Beatles, seguits de Gerry & the Pacemakers, els Searchers i altres grups de Liverpool, els mitjans de comunicació van començar a parlar del Mersey Sound i  del Liverpool Sound. Mai es va dir Mersey Beat. Mersey Beat era un nom registrat i tenia drets d'autor des que el vaig registrar com a societat anònima el 1961. De vegades vaig donar permís perquè la gent utilitzés el nom, com el grup Merseybeats. Brian Epstein també em va demanar permís per utilitzar el nom per a una sèrie de sis viatges combinats d'una nit el 1963 que volia anomenar "Mersey Beat Showcase". 

El terme Mersey Sound va continuar sent utilitzat en totes les referències al so. Malgrat això, és possible que, sense voler-ho, hagi fet que el nom del diari s’utilitzés per substituir aquests termes quan John Schroeder i Geoff Frost van venir a Liverpool per gravar grups locals amb una unitat de gravació mòbil. John em va demanar que gravés una introducció vocal als LP i la vaig acabar dient "Això, llavors és Mersey Beat". Quan es va posar nom als àlbums, John va creure convenient utilitzar aquesta etiqueta, que vaig acceptar, i els àlbums es deien This Is Mersey Beat. Quan els àlbums estaven a punt de publicar-se, vaig demanar a John que escrivís sobre les sessions d'enregistrament de Mersey Beat i, tot i que inicialment es referia al Liverpool Sound, també va anomenar la música Mersey Beat. Tot i així, encara faltaven uns quants anys després de l’aparició original del Liverpool Sound que la gent  comencés a referir-se a ell com Mersey Beat.

Bill Harry

 

This Is Mersey Beat, 1

This Is Mersey Beat, 2

 

A part de Merseyside, el moviment beat es va estendre per tot Gran Bretanya, El 1964, el GRAN LONDRES podria reclamar grups tant importants com The Rolling Stones, The Yardbirds, The Who, The Kinks, The Pretty Things, Dusty Springfield, The Dave Clark Five, Peter & Gordon, Txad & Jeremy i Manfred Mann.   The Rolling Stones in Concert (1964)   I'm a man (1964) The Yardbirds (with Eric Clapton)       My Generation  (1964) The Who   You Really Got Me (1964) The Kinks       Rosalyn (1964) Pretty Things   I Only Want To Be With You (1964) Dusty Springfield   Glad All Over (1963) Dave Clark Five     A World Without Love (1964) Peter & Gordon Yesterday's Gone (1964) Chad & Jeremy Do Wah Diddy Very Good  (1964) Manfred Mann   MANCHESTER tenia The Hollies, Wayne Fontana and the Mindbenders, Freddie and the Dreamers i Herman's Hermits.   Now’s The Time (1963) The Hollies   The Game Of Love  (1965) Wayne Fontana & The Mindbenders Mr. Brow you've Got A Lovely Daughter (1965) Herman's Hermits       NEWCASTLE tenia The Animals. I'm Crying (1964) The Animals   BIRMINGHAM comptava amb els grups The Spencer Davis i The Moody Blues.     Keep on Runnin (1965) Spencer Davis Group Go Now  (1964) Moody Blues

·<><><><><><><>·