Hi ha un ampli consens en reconèixer que el rock and roll va aparèixer com un gènere independent, anomenat i reconegut massivament com a tal, en la primera dècada posterior a la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945.
La Guerra Freda, que va dividir Alemanya, va influir en l'evolució de la música en ambdues parts de l’Alemanya de la postguerra. Des d’Orient, la penetració de la música occidental al bloc comunista era vista com una forma de colonització capitalista. El rock’n’roll enverinava psicològicament els joves i la seva influència els transformava en bèsties furioses. Tot i els esforços de les autoritats soviètiques, inevitablement, el rock es va filtrar pel teló d'acer i, a la llarga, hi ha qui pensa que va ser un factor decisiu per al canvi de mentalitat que va acabar amb el comunisme.
Per altra banda, als EEUU, allà on va néixer el rock’n’roll, el doctor Francis J. Braceland va descriure el rock’n’roll com "una malaltia transmissible, amb una música atractiva per a la inseguretat dels adolescents i que conduïa els adolescents a fer coses extravagants". Amb els mateixos temors que expressaven les autoritats soviètiques, molts adults nord-americans veien el rock'n'roll com una amenaça per al sistema de valors en la lluita contra el comunisme. Alguns fins i tot van considerar que era una trama comunista per enderrocar el sistema democràtic inspirant la delinqüència.
Tant a Orient com a Occident, el rock’n’roll va apel·lar als joves de les classes mitjanes i treballadora, mentre alarmava els adults que tenien por dels canvis culturals. De totes maneres, la tolerància i permissivitat als canvis culturals va ser molt diferent a un costat i altre del mur.
Aquesta entrada del blog 110.- Grinyol de frens: el rock'n'roll i la Guerra Freda, està centrada en el rock and roll a Alemanya, especialment a l'Alemanya oriental (RDA), en un període que va des de finals dels anys 50 fins a la dècada dels 70, i que, per tant, comprèn els anys de més tensió de la Guerra Freda.
ALEMANYA
És molt coneguda la bulliciosa vida musical al cèntric barri de Sant Pauli de Hamburg (Alemanya occidental) a principis dels anys seixanta, sobretot perquè va ser l’escenari de l’etapa de formació dels Beatles, quan encara no eren mundialment famosos. A partir de 1960, es van contractar joves rockers britànics per entretenir els turistes al barri vermell de Hamburg al voltant del famós carrer Reeperbahn. Els joves alemanys es van unir ràpidament per experimentar la prohibida emoció del rock'n'roll i van veure en aquesta música una manera de distanciar-se de la vella generació nazi. L’Star Club de Hamburg va obrir les portes el 1962 i va ser el centre de l’activitat musical més potent de la RFA, amb la coneguda participació dels joves grups britànics, però també de noms tan destacats del rock’n’roll nord-americà com Jerry Lee Lewis, Bill Haley, Little Richard i molts altres més.
Durant la dècada de 1950, tant l'Alemanya de l'Est com de l'Oest estaven en plena fase de reconstrucció urbanística i d’estructures socials, entitats cíviques i de govern. Al mateix temps, el rock and roll esdevenia molt popular entre els joves alemanys, ja que la cultura nord-americana va començar a influir en els pentinats, la roba, la música, el cinema i el ball. Aquesta americanització va espantar tant als governs d'Alemanya de l'Est com de l'Oest, ja que va posar en qüestió el tipus de societat que intentaven instituir, que en gran part volia dir restituir la d’abans de la guerra. Tanmateix, la raó més significativa per la qual les autoritats d’Alemanya Oriental i Occidental tenien tanta por d’aquesta nova cultura del rock and roll és perquè distreia la joventut, la generació que se suposava que havia de dirigir la reconstrucció germànica. La diferència és que, mentre l'economia planificada de l'Est necessitava tots els treballadors, incloses les dones, a l'Oest, el Wirtschaftswunder (miracle econòmic), estava en ple apogeu.
|
Segons les autoritats alemanyes, a causa de la influència de la cultura del rock and roll, els joves de la dècada de 1950 es van feminitzar. Seguint els models d’Elvis Presley i James Dean, van començar a portar texans ajustats, jaquetes de cuir i pintes amb les quals es retocaven constantment els cabells. |
|
Aquesta atenció a les mirades, a la pròpia imatge, es considerava molt femenina i, segons el govern, se suposava que els homes joves treballaven a les fàbriques i als camps per ajudar a reconstruir Alemanya, sense contemplar-se. Es considerava que aquesta població de joves masculins alemanys era força informal en lloc de seguir l’ideal militar d’uns joves seriosos i controlats: contrastava fortament amb la masculinitat rígida d’abans i estava marcada per una aversió a tot allò que era formal i uniforme.
A més, els joves masculins van començar a actuar de
manera molt similar al que veien a les pel·lícules americanes, que, segons les
autoritats, incitava a disturbis, destrucció de la propietat publica i resistència
a l’autoritat. Aquest comportament desconcertant era força contrari al
comportament que el govern intentaven fomentar.
Les fans d’Elvis Presley a Amèrica pul·lulaven al seu voltant allà on aparegués i fins i tot arribarien a treure’s la roba en èxtasi. Mitjançant aquesta cultura, les dones alemanyes trencaven els estereotips de gènere i sortien del rol que exercien anteriorment a Alemanya. Un altre motiu pel qual les dones eren considerades més independents és que van començar a portar pantalons i jaquetes en lloc de faldilles i bruses adequades; abans només s’havia permès a les dones portar pantalons durant la guerra, quan havien d’assumir feines d’homes. En no portar roba més "femenina", les joves alemanyes començaven a desafiar la seva posició a la societat i, per tant, desfiguraven el paper de gènere al qual el govern esperava que tornés després de la guerra.
 |
Aquest canvi en les actituds de les dones joves indicaven
que estaven més interessades en la independència i en el feminisme que en
contribuir als esforços de la reconstrucció. Aquesta nova independència
femenina significaria una pèrdua de la protecció masculina que es
trobava al centre del sistema de gènere reconstruït a la regió occidental de
la postguerra. |
When Conny with Peter (1958)Conny Froboess & Peter Kraus
 |
Peter Kraus era l’Elvis d'Alemanya i cantava en
alemany. Aleshores, fins i tot a Alemanya Occidental, poca gent entenia
l’anglès. Els pòsters de Peter Kraus extrets de les revistes per a
adolescents van decorar les parets de moltes habitacions. |
Abans de finals de la dècada de 1960, però, el rock a Alemanya era una part insignificant de la música lleugera, en aquell moment els intèrprets més populars que tocaven els estàndards de rock 'n' roll de Little Richard o Bill Haley -de vegades traduïts a l'alemany-, eren Peter Kraus i Ted Herold.
|
|
Sugar Baby (1958)
|
Hula Baby
|
|
|
|
Auch du wirst gehen
|
|
|
|
|
|
|
|
Tutti Frutti
Peter Kraus
L'emissora de ràdio militar nord-americana American Forces Network (AFN) va tenir un gran impacte en la cultura alemanya de la postguerra, començant per AFN Munic el juliol de 1945, que va ser formativa per al desenvolupament de la cultura alemanya de rock i jazz..
Bill Ramsey va servir a les Forces Aèries dels Estats Units a Alemanya. Durant aquest període de temps, va aparèixer en clubs com Jazz Cellar de Frankfurt i va ser descobert per un empleat d'AFN i contractat per entretenir les tropes. Després de la baixa militar, va continuar els seus estudis a Amèrica i va tornar a Frankfurt el 1957.
El 1959, Bill Ramsey s’havia concentrat en èxits
divertits (humoristische Schlager), i en el Sextet
Hazy Osterwald, per al qual va escriure per primera vegada l’arranjament de Kriminal-Tango.
Heinz Gietz (un dels compositors de música lleugera de l’Alemanya
occidental de més èxit de la postguerra) va escriure llavors per a Bill Ramsey Telefon
des de París (1960) i el gran èxit Pigalle (1961), que va ser motiu
d’un gran nombre de versions.
Pigalle 1961
|
|
|
|
|||||
Hazy Hazy Osterwald Sextet |
|
|
|
|
||||
En aquests inicis de la dècada dels 60, també cal destacar la cantant Caterina Valente, que va encapçalar les llistes musicals amb el seu èxit de 1961, Ein Schiff wird kommen.
Ein Schiff wird Kommen
Caterina Valente
RDA
A Alemanya de l'Est, el rock'n'roll estava estrictament prohibit. Es va considerar indecent perquè, al cap i a la fi, aquesta música s’havia originat als Estats Units. A la ciutat de Suhl, a l'est d'Alemanya, diversos joves van ser empresonats per haver ballat d'una manera massa "moderna".
Això passava a la RDA, però no oblidem que a Estats Units d’Amèrica, a Santa Cruz, el 3 de juny de 1956, les autoritats van prohibir el rock and roll a les reunions públiques, i només dues setmanes més tard, el 18 de juny de 1956, la revista Time informava que a Asbury Park i a San Antonio, el temor a elements indesitjables, va provocar la prohibició del rock and roll.
Els joves socialistes van rebre instruccions de ballar el Lipsi, un ball de parelles inventat com a alternativa al rock 'n' roll: agafats modestament de la mà la parella intentaria fer tot el possible per no acostar-se massa els uns dels altres. Els funcionaris del partit van veure en l’estil d’actuació sexualment provocatiu d’Elvis una influència capitalista indesitjable en la seva joventut socialista i buscaven una alternativa més sana. Els inventors del Lipsi van ser el compositor René Dubianski i la parella de professors de dansa Christa i Helmut Seifert.
|
|
|
Alle Tanzen Lipsi
|
|
El 1959, Helga Brauer va ser escollida per popularitzar el ball de moda Lipsi amb Heute tanzen alle jungen Leute, i per Mister Brown from USA -també Lipsi- va rebre la nota d'or al festival de música de ball del mateix nom.
|
|
Heute tanzen alle jungen Leute
|
Mister Brown from USA
|
|
Aquesta dansa, de música optimista, apel·la a la joventut alemanya, encara que amb separació física entre la parella de ballarins. El Lipsi era un ball força agradable, però tenia un atractiu limitat. El seu gran hàndicap va ser que es va promoure com un ball políticament correcte per contrarestar el Rock'n'Roll. Tot i els enormes esforços propagandístics del govern alemany oriental, el Lipsi només va estar de moda breument. El ball era massa convencional per captivar la joventut alemanya, que tenia ànsia dels ritmes excitants del Rock 'n' Roll. Al cap d’uns anys, el Lipsi va desaparèixer.
A més d'intentar reformar l'estil de ball popular i els
estils de roba de l'època, el govern d'Alemanya Occidental també va intentar
combatre les actituds del moment en termes d’atractiu. El 1958 es va fer una
pel·lícula a Alemanya Occidental, que va ser finançada per l'anomenat Warum
sind sie gegen uns? (Per què estan en contra nostra?) que se suposava que
havia d’abordar els problemes de l’alienació dels adolescents, però també
criticava molt clarament la cultura del rock and roll. La pel·lícula
retratava un jove noi de la classe treballadora que rebutjava una noia
“dolenta”. (una noia associada al rock and roll) per una noia “bona” de classe
mitjana a qui li interessava l’art.
L’esperança era que, amb aquests nous estils i actituds, els rols de gènere tornarien a la normalitat i els joves començarien a contribuir més a l’esforç de reconstrucció, tant en la construcció d’edificis físics com en l’increment de la població, cosa que també es considerava necessària degut a les increïbles pèrdues durant la guerra.
En aquest context polític i amb la intenció de contrarestar la perniciosa influència de la música americana, es va potenciar l’Schlager, un estil de música popular, generalment lleugera i enganxosa, que consisteix en cançons, el text de les quals sol ser poc exigent, amb acompanyament instrumental de música pop. Alguns dels artistes dels anys seixanta més populars a la RDA van ser Hartmut Eichler, Hartmut Eichler, Mary Halfkath, Petra Böttcher, Perikles Fotopoulos, Britt Kersten.
ANYS 60
Del 1963 al 1964 Hartmut Eichler va
ser membre de l'Erich Weinert Ensemble, el grup de música, dansa i teatre de
l' Exèrcit Popular Nacional de la RDA. Va aparèixer regularment en coneguts
programes de ràdio i televisió de la RDA. Amb el seu tarannà alegre es va
guanyar moltes simpaties i es va popularitzar ràpidament tant a nivell nacional
com internacional. No se li va permetre cantar alguns dels seus títols a
l’escenari durant més de dues dècades i van desaparèixer els arxius de la ràdio
perquè els seus compositors havien abandonat la RDA.
|
|
Was die Sommersonne kann
|
Wenn
|
|
Quan Mary Halfkath era adolescent, va començar a tocar l’acordió i
la mandolina i més tard va assistir a l’escola de música popular. Va adquirir
una formació vocal a l'estudi de radiodifusió de Berlín. Fins a finals dels
anys seixanta va ser una de les intèrprets de pop més famoses i populars de la
RDA. Va fer diverses gires per Romania amb l’orquestra Fips Fleischer i el 1963
va viatjar per la RDA amb Eberhard Cohrs.
|
|
Sei Ein Mann
|
Onkel Harry
|
|
Petra Böttcher va tenir una carrera discogràfica menor a AMIGA, però va cridar l’atenció el
1962, quan es va convertir en la primera persona a ballar el twist (occidental)
a la televisió alemanya oriental. I mentre el segell discogràfic va dissimular
intel·ligentment la seva cançó Erst kommst du de foxtrot, les contorsions de maluc de Petra amb un gat de dibuixos animats no deixa cap dubte
que la revolució de Chubby Checker havia passat el teló de ferro.
|
|
Erst kommst du
|
Macht um die liebe nicht soviel tamtam
|
|
Britt Kersten va tenir èxit amb les seves
primeres produccions discogràfiques fins que un greu accident de trànsit el
1964 va aturar la seva carrera durant un any. Després de la seva recuperació,
van aparèixer els senzills Amiga, que també es van publicar a la República
Federal d'Alemanya. Britt Kersten va ser vista en tots els programes d'entreteniment
del DFF. Va estar casada durant més de 40 anys amb el compositor
Gerhard Siebholz, que li va compondre gairebé totes les cançons.
|
|
Unsre Liebe
|
Küsse im Winterwald (1967)
|
|
El
cantant de cabells foscos de Grècia va ser una estrella d'èxit de la RDA en
aquell moment. La seva família va haver d'abandonar Grècia el 1953 per motius
polítics i va trobar una nova casa a l'antiga RDA. Perikles va estudiar a la
German Film Academy de Babelsberg. Es va guanyar la vida, entre altres coses,
com a tècnic d’il·luminació a DEFA i a través d’actuacions en què tocava la
guitarra i cantava. El 1956 va fer una gira pel país com a cantant i guitarrista.
|
|
Twist Im Park
|
Teresa
|
|
|
|
Tot i que aquests esforços no van tenir tant d’èxit a l’Alemanya Occidental, sí que el van tenir a l’Alemanya de l’Est un cop es va aixecar el mur; no obstant això, la americanització d'Alemanya i el moviment del rock and roll van tenir un efecte durador sobre Alemanya que no es podia desacreditar fàcilment.
Big-beat és un terme utilitzat als països del Bloc de l'Est als anys seixanta per tapar el rock and roll i gèneres relacionats, ja que el nom original no va ser aprovat per les autoritats comunistes. Aquesta música es considerava un element de l’imperialisme americà. Tot i l'actitud oficial, es van formar diverses bandes de jazz als països del Bloc Oriental. A la dècada de 1950, aquestes bandes van incloure alguns elements de rock and roll a les seves actuacions.
Per exemple, a Polònia, la primera banda que va tocar oficialment el rock and roll va ser Rhythm and Blues, formada el 1959 i obligada per les autoritats a dissoldre’s el 1960.
ButterfingersRhythm and Blues
El gerent de Rhythm and Blues, per evitar el terme rock and roll, va encunyar el terme Big-beat per referir-se a la música de la banda. En realitat era un pur sinònim de rock and roll, però el nom es va utilitzar àmpliament en referència a qualsevol música popular amb un ritme fort i una estructura melòdica simple, com el rhythm and blues, el madison o el twist.
Scirocco és una banda beat
alemanya, que va ser fundada a la dècada de 1960 a la RDA. La banda va ser
prohibida quatre vegades a la RDA per difondre béns culturals occidentals i
música antisocialista.
Sagen meine Tanten
Scirocco
|
Sputniks és una de les bandes de beat alemanyes més famoses. Es va fundar el 1963 i es va dissoldre el 1966 sota la pressió de la direcció de la RDA. Com a Beatles de l'Est, la banda va assolir una gran popularitat i, al costat dels i Diana Show Quartet, va ser una de les bandes líders del moviment beat a la República Democràtica Alemanya. Quan van esclatar disturbis en un concert dels Rolling Stones al Waldbühne de Berlín Occidental el setembre de 1965, la direcció de la RDA va canviar fonamentalment la seva actitud envers el moviment Beat. Per tal de descartar incidents similars als de Waldbühne a la RFA, els òrgans de la RDA van reaccionar amb estrictes controls, requisits i també amb prohibicions d’apdearició. El 1966 la banda ja no va poder fer front a la pressió i es va dissoldre. |
|
Team 4 era una banda de beat
alemanya fundada el 1965 que va influir significativament en el desenvolupament
de la música rock a la RDA . L'assoliment pioner de la banda va consistir a ser
la primera banda de rock de la RDA que va produir títols exclusivament en
alemany d'alta qualitat, promovent així l'acceptació de la música rock als ulls
dels funcionaris del partit i de l'estat. La música beat es va continuar
promocionant fins al 1965, però a finals d'any es va produir un canvi a causa
de la seva orientació excessivament occidental: moltes bandes van ser
prohibides i Team 4 va haver de canviar el nom per Thomas Natschinski und seine Gruppe.
|
Aufstehn
|
|
|
Per cert, el twist va ser un esclatant fenomen
musical d’abast mundial que va traspassar totes les fronteres, fins i tot la
del taló d’acer, com hem vist amb Petra Böttcher:
|
Twist
|
|
|
|
|
|
|
|
El Franke Echo Quintet es va fundar a Berlín
Oriental a finals de 1959. Va ser un dels pioners del moviment beat a
la RDA . El fundador de la banda Dieter Franke va ser considerat un
"mestre" del moviment i va ser un model a seguir per a molts dels
seus joves col·legues músics. Com
totes les bandes de la RDA, el Quintet Franke Echo va haver de lluitar amb
equips insuficients. Amb els instruments musicals disponibles al comerç de la
RDA, no es podia aconseguir un so especial i els sistemes d'amplificació els
faltava volum de so i variabilitat. Els instruments i aparells de l’oest es
comerciaven a preus elevats després de la construcció del mur de Berlín i
eren inassolibles per als joves músics. Calia enginy i talent per a la
improvisació. Aquest no va ser un problema per a Dieter Franke, que tenia la
formació de mecànic elèctric. El 1964, el Quintet Franke Echo va ser una de
les primeres bandes beat que va tenir l'oportunitat d'aparèixer a la
televisió de la RDA. En ple apogeu de Beatlemania a la RDA, l'octubre de
1964, el segell de la RDA Amiga va produir el sampler Big Beat I, el primer
LP de la RDA. El disc, publicat el febrer de 1965, inclou set enregistraments
instrumentals del Quintet Franke Echo. |
|
La primera banda de Big-beat es va dissoldre, però
va ser l’origen de noves bandes, com Niebiesko-Czarni, i el rock and
roll amb el nom de big-beat es va popularitzar a Polònia des de
principis dels anys seixanta.
Diumenge serà per a nosaltres
Niebiesko-Czarni
A l’Alemanya soviètica, molts joves es van enganxar a les
ràdios, intentant copsar les darreres cançons transmeses per les estacions
occidentals, i la Stasi va fer el que va poder per aturar-les. Així va néixer Klaus
Renft Combo, una veterana banda de rock alemanya, formada a Leipzig a
l'Alemanya de l'Est, el 1958. Fundada per Klaus Renft, la banda va tenir
un èxit important a l'Alemanya de l'Est fins que va ser prohibida per les
autoritats. La Stasi els considerava radical i el setembre de 1975 els va
informar que no actuarien més perquè la seva música era insultant i difamadora,
i els va dir que "ja no existien".
Ketten Werden Knapper
|
Hinten an der Tur
|
|
|
|
Les cançons, de Klaus
Renft, els temes de les quals
tractaven sovint sobre la repressió estatal (Ketten werden knapper, Les
cadenes cada cop són més escasses ) o eren ambigües, com ara (Zwischen Liebe
und Zorn, Ermutigung, Nach der Schlacht, Entre amor i ràbia , ànims ,
després de la batalla), qüestionaven la imatge donada pel poder estatal. La
seva carrera professional va haver de patir censures i prohibicions. |
|
El 1958 Klaus Renft va fundar el Klaus Renft Combo a Leipzig, del qual va sorgir la banda Die Butlers el 1962. És una de les pioneres del moviment beat a la RDA. La banda va tenir prohibit actuar el 1965, cosa que es considera un desencadenant del Leipzig Beatdemo.
Herbstlaub (1965)
|
La Demostració de Beat de Leipziger, va tenir
lloc el 31 d'octubre de 1965 a la ciutat de Leipzig. Va ser una expressió
d’emancipació juvenil a la RDA , dirigida contra la prohibició estatal de la
música beat i de nombrosos grups beat. La manifestació va ser
organitzada per la Policia Popular i dissolt per força immediatament després
de l’inici per la Seguretat de l’Estat (Stasi). El principal motiu de la
manifestació va ser la prohibició imposada deu dies abans a 54 de les 58
bandes registrades de Leipzig, inclosa la popular banda Butlers. Dels
264 manifestants arrestats, 97 van estar destinats durant sis setmanes per a treballs
supervisats a les mines de lignit a cel obert de Kitzscher. El Leipzig
Beatdemo va ser la manifestació no autoritzada més gran de la RDA
després dels fets del 17 de juny de 1953. L’esdeveniment va tenir un impacte
significatiu en la política juvenil i cultural de la direcció de la RDA i indirectament
en la cultura juvenil de la RDA .  Leipzig Beatdemo (1965)
|
Mentre que la situació cultural i política de l’Est semblava descoratjadora, Alemanya Occidental va ser més tolerant a la protesta. Udo Lindenberg, cantautor alemany occidental, es va disposar a desafiar la desanimadora política de la Guerra Freda. Els textos de les seves cançons són molt compromesos. Les seves cançons tenen un fons sociopolític: reflecteixen la vida dels emigrants i els seus problemes, la divisió d’Alemanya, es posicionen contra el nazisme, contra la política dels països desenvolupats, en defensa el medi ambient ...
|
|
|
The Children Of Your Children Won't Even
Know Your Name (1971) |
|
L’obstinació de les autoritats de l’Alemanya de l’Est per resguardar els joves alemanys de les modes occidentals no va impedir que, poc o molt, aquestes modes saltessin el mur. Així, als anys 60, trobem a la RDA la versió particular de les noies ye-yé i també els seus cantautors de protesta.
Cantants femenines de la RDA dels anys 60
Així com a l’URSS van destacar Bulat Okudzhava i Vladimir Vysotsky (l’anomenat Bob Dylan soviètic), a la RDA, el cantautor més popular va ser Wolf Biermann. Nascut a Hamburg, per conviccions ideològiques es traslladà a l’Alemanya de l’Est a mitjans dels anys cinquanta, quan tenia disset anys. Un cop a la RDA, Biermann va conèixer les restriccions a la seva carrera musical i va compondre missatges musicals crítics a les pràctiques polítiques del govern comunista. El resultat va ser que del 1965 al 1976 se li va prohibir actuar i publicar. La RDA el va expatriat el novembre de 1976. Wolf Biermann és un exemple de desafiament cultural extrem a la costat oriental del mur.
|
|
Ermutigung
|
Warte nicht auf bessre Zeiten
|
|
Una altra cantautora que també va patir la persecució per les seves cançons va ser Bettina Wegner (1947, Berlín Oest). És coneguda sobretot per la seva cançó Sind so kleine Hände, també cantada per Joan Baez, Dean Reed i altres. Després d’escriure i difondre fulletons contra la intervenció dels Estats del Pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia (primavera de Praga ) el 1968, va ser arrestada a causa d’activitats anti-estatals. L’experiència de la censura i la custòdia del seu primer fill va influir en la seva conducta i, sobretot, en les lletres de les seves cançons. Tot i que el seu propi país li va prohibir actuar, li van permetre viatjar a fer concerts a Alemanya Occidental, Àustria i Bèlgica, perquè guanyava divises per a la RDA. Però aquest no era més que un mètode de la RDA per desfer-se d’artistes coneguts per la seva oposició al règim: el 1983 la RDA va iniciar un procediment contra Bettina Wegner a causa de la sospita de “delictes de falsificar divises”. Bettina Wegner va deixar la RDA i marxà cap a Berlín Occidental.
|
|
Sind so kleine Hände
|
|
|
ANYS 70
El rock genuí alemany va aparèixer per primera vegada cap
al 1968, just quan l’explosió contracultural hippie estava arribant al màxim
als Estats Units i al Regne Unit. Aleshores, l’avantguarda musical alemanya
feia més d’una dècada que experimentava amb guitarres elèctriques i les
primeres bandes de rock alemanyes fusionaven el rock psicodèlic de l’estranger
amb sons electrònics. Va ser a la dècada dels 70 quan
van proliferar els grups de rock a la RDA en alemany
Puhdys, banda formada el 1969, es troben entre
els grups de rock més famosos de la RDA . El primer èxit de 1971 va ser el
títol Türen öffnen sich zur Stadt. La gènesi d’aquesta cançó és interessant: estudiants de la població
alemanya Gardelegen s’havien dirigit a la televisió juvenil de la RDA amb una
sol·licitud perquè apareguessin els Puhdys. Per actuar es requeria una
cançó en alemany, i per això van compondre Türen öffnen sich zur Stadt (Portes
obertes a la ciutat).
Türen öffnen sich zur Stadt
(1971)
Puhdys
Geh' zu ihr
(1973)
Puhdys
ANYS 70
El rock genuí alemany va aparèixer per primera vegada cap al 1968, just quan l’explosió contracultural hippie estava arribant al màxim als Estats Units i al Regne Unit. Aleshores, l’avantguarda musical alemanya feia més d’una dècada que experimentava amb guitarres elèctriques i les primeres bandes de rock alemanyes fusionaven el rock psicodèlic de l’estranger amb sons electrònics. Va ser a la dècada dels 70 quan van proliferar els grups de rock a la RDA en alemany
Puhdys, banda formada el 1969, es troben entre
els grups de rock més famosos de la RDA . El primer èxit de 1971 va ser el
títol Türen öffnen sich zur Stadt. La gènesi d’aquesta cançó és interessant: estudiants de la població
alemanya Gardelegen s’havien dirigit a la televisió juvenil de la RDA amb una
sol·licitud perquè apareguessin els Puhdys. Per actuar es requeria una
cançó en alemany, i per això van compondre Türen öffnen sich zur Stadt (Portes
obertes a la ciutat).
|
|
|
|
City és una banda de rock alemanya, formada a Berlín Oriental el 1972, fundada com a City Band Berlin. Am Fenster és una cançó de 1974, de gairebé set minuts de durada i triada a principis d'aquesta dècada per l'emissora Ràdio Fritz com "la cançó més popular d'Alemanya de segle passat.
Am FensterCity
Gerhard Gundermann, aquest músic i compositor de rock va fer carrera musical a la RDA al mateix temps que treballava en una mina d'extracció de carbó. Allà manipulava una excavadora gegant i per això se’l coneixia com El cantautor de l'excavadora. Des de balades sovint lleugerament malenconioses, passant pel rock folk ben elaborat fins a peces de hard rock, va dominar el seu ofici. I tot amb textos que realment tenen profunditat i reflecteixen l’actualitat, de vegades amargament i de vegades irònicament, però sempre encertadament. Algú el va anomenar una vegada el Springsteen d'Orient.
Alle oder keiner
|
Das war mein zweitbester Sommer
|
Einsame Spitze
|
|
Nina Hagen va ser membre de la banda Automobil, la qual va tenir una bona acceptació a la República Democràtica Alemanya. El 1976 el seu padrastre, Wolf Biermann, cantautor i artista de conegudes opinions contràries al govern de la RDA, fou convidat a presentar-se en un espectacle televisat a l'altre costat del teló d'acer: a Colònia, Alemanya Occidental. El govern de l'Alemanya Oriental va advertir-lo que no podria portar-hi la seva família i que se li impediria tornar a la RDA si creuava la frontera. Malgrat això, Biermann va viatjar a la RFA i va realitzar la seva presentació televisiva; quan les autoritats de la RDA es van negar a permetre-li passar novament la frontera, la seva dona, Eva-Maria Hagen va protestar públicament per aquest impediment. Nina Hagen, ja convertida en estrella musical juvenil, es va unir a la protesta de la mare i va advertir llavors que seguiria els passos del seu padrastre en els camps musical i polític, però dins de la RDA; davant d'aquesta situació les autoritats germano-orientals van atorgar el permís de sortida a tota la família Biermann-Hagen, però sense opció de retorn.
|
Du hast den farbfilm Vergessen
|
|
|
Horst Krüger (1942, Berlín ) és
un alemany músic de rock, líder de la banda i compositor. Va ser un dels
pioners de la RDA. La seva obra musical inclou més de 1200 composicions fins
avui. L’òpera rock Rosa Laub és una de les seves obres més importants .
Rosa Laub
|
Die Tagesreise (1975)
|
|
|
Manfred Krug, a més d’actor, va ser popular com a cantant de jazz a la RDA. Per a ell, el jazz era un dels "invents culturals més bells dels germans americans". Des del 1971 Krug va publicar diversos discos de llarga durada juntament amb el compositor Günther Fischer el qual interpretava èxits i cançons sofisticades arranjades artísticament. Va escriure les lletres ell mateix amb el pseudònim de Clemens Kerber als anys seixanta i setanta del segle passat.
Wenns draussen grün wird
Manfred Krug
Les composicions de Günther Fischer són estilísticament diverses, des del funk i el soul jazz fins al beat i el rock, cosa que va continuar en la seva música cinematogràfica posterior. Magnífic instrument hammond i flauta d'una de les millors recopilacions d'aquest estil (beat) procedent d'Alemanya de l'Est, publicat el 1968.
Das Schloss (1968)
Regine Dobberschütz (1956, Leipzig ) és una cantant alemanya en els gèneres de els blaus, el jazz i gòspel. Va celebrar els seus majors èxits a la RDA, on va treballar amb músics i cantants com Hugo Laartz, Klaus Nowodworski, Wolfgang Fiedler, Hansi Klemm, Günther Fischer i Stefan Diestelmann i va ser una de les solistes vocals més idiosincràtiques.
Solo Sunny (1979)
Uschi Brüning és una cantant i compositora alemanya de jazz i soul . Va fer la seva carrera a Alemanya Oriental i tenia 42 anys quan es va trencar el mur de Berlín. Quan tenia disset anys, encara a l'escola, apareixia com a cantant-guitarrista amb Studio Team, una banda d'aficionats amb la qual els caps de setmana feia breus gires per Saxònia. El 1970, Brüning va emprendre la seva primera gira professional per Alemanya de l’Est, compartint escenaris amb el quintet Günther Fischer i Manfred Krug. La majoria de les primeres actuacions de Brüning eren de música Schlager i de cançó preferida per les autoritats. Sota Honecker, la denigració oficial del jazz va desaparèixer, i va ser en aquest moment quan Brüning va passar cada vegada més a entretenir el públic amb representacions potents de números de jazz occidentals, compartint sovint escenari amb el seu company d’actuació Manfred Krug.
|
|
Dein Name
|
Hochzeitsnacht
|
|
Veronika Fischer és una de les estrelles alemanyes de la música popular que ha tingut èxit durant dècades. Va ser particularment popular a la RDA. Fischer es va graduar d'estudis musicals el 1973 amb l'examen estatal com a solista de cançons i musicals. Un any després va fundar el grup Veronika Fischer & Band. En aquesta banda, Franz Bartzsch (piano, teclat, veu) era el responsable de la majoria de composicions i arranjaments. El guitarrista i cantant Johannes Biebl també va tocar al LP Veronika Fischer & Band.
Blues
|
Blues Von Der Letzten Gelegenheit (1976)
|
|
|
Biebl Band Hansi era una banda alemanya de blues de rock. Es va fundar a Berlín Oriental el 1978, es dissolgué el 1982 i va tornar a estar actiu el 1996 amb una nova formació.
Es gibt Momente (1978)
Karat és una banda de rock
creada a la República Democràtica Alemanya. La seva popularitat va arribar més
enllà de les seves fronteres, a la RFA i a la resta d'Europa. Va ser fundada el
1975 al Berlín Est. La banda es va formar a partir del grup Panta Rhei.
Algunes de les seves cançons més famoses són Albatros i Über sieben
Brücken musst du Gehn.
Albatros
|
Über sieben Brücken musst du Gehn (1978)
|
|
|
|
Panta Rhei va ser una banda de rock hongaresa, coneguda pels seus enregistraments de rock progressiu i adaptacions de música clàssica. Panta Rhei va vendre discos a Europa de l'Est i la Unió Soviètica i va ser conegut per les seves adaptacions clàssiques de les obres de Béla Bartók i Edvard Grieg. Les influències d'Emerson, Lake & Palmenr són molt evidents en els seus primers treballs, especialment en l'àlbum inèdit de Bartók gravat el 1977, ja que la música està impulsada per l’orgue Hammond, la bateria i el baix de la mateixa manera que Emerson, Lake & Palmer va presentar la seva música; també els sintetitzadors eren una part principal de la música de Panta Rhei. Bartok: Tancszvit
|
Bayon és una banda alemanya
fundada cap al 1971 a l'antiga RDA. El seu estil musical es pot descriure com
una barreja de música folk, jazz, rock i clàssica. El nom de la banda deriva
del temple khmer Bayon a Cambodja.
Stell dich mitten in den Regen
Bayon
ANNEX
EEUU
Un dels primers discos que es va considerar exclusivament rock’n'roll va ser Rocket 88, publicat el 1951 per Jackie Brenton and the Delta Cats. Aquesta cançó, amb una lletra plena de dobles sentits, va ser transcendental per al rock’n'roll, ja que va destacar molts trets fonamentals del gènere.
Rocket 88
Jackie Brenton and the Delta Cats
A la dècada dels 50, el rock’n’roll va ser com una sacsejada que va suposar un seriós atac a l’estabilitat de la societat blanca americana i dels seus valors establerts. La promiscuïtat entre blancs i negres, els sexe i les drogues van ocasionar autèntic pànic moral. S’entén per pànic moral la reacció d'un grup de persones basada en la percepció falsa o exagerada d'algun comportament cultural perillosament desviat -freqüentment d'un grup minoritari o d'una subcultura-, i que representa una amenaça per a la societat.
A Estats Units, el rock 'n' roll es va calmar a finals dels anys 50. Moltes coses van passar de forma simultània. Hi va haver un terrible accident aeri que va matar Buddy Holly, el Big Bopper i Ritchie Valens. Elvis Presley va entrar a l'exèrcit durant un temps i no feia música. Quan va tornar, estava una mica desfasat i no era el mateix. Jerry Lee Lewis va tenir problemes per casar-se amb la seva cosina de 13 anys i va ser proscrit. La seva companyia discogràfica i les estacions de ràdio ja no donaven suport a la seva música. El 1959 o el 1960, semblava que el rock 'n' roll gairebé desapareixia. La mateixa indústria discogràfica va veure clar quin era el futur i on era el negoci. Les mares i els pares podien respirar alleujats mentre els seus fills escoltaven Brenda Lee i Neil Sedaka: ídols adolescents blancs "segurs" amb dents blanques i brillants.
|
|
I'm Sorry
|
The Same Old Fool
|
|
Al final de la dècada dels cinquanta havia començat una nova etapa en la història del rock 'n' roll, amb l'ascens dels Girl Groups (The Shirelles, The Marvelettes, The Ronettes, The Vandellas, The Supremes, The Crystals...), el so Motown, el twist, la música de surfistes i la balada pop impulsada per Paul Anka.
URSS
A la Rússia soviètica, a l’altre banda del mur, Elvis, Beatles o Rolling Stones tenien vetada l'entrada, on l'única música permesa era la que produïa Melodiya, el segell discogràfic oficial comunista. La doctrina volia controlar els gustos de la població, però ni el veto institucional va impedir que el rock’n’roll arribés a les oïdes de la joventut russa. De vegades, de maneres insòlites.
Per esquivar els controls fronterers, els discos arribaven de contraban, per ports com Riga o Sant Petersburg, i després eren reproduïts i venuts als melòmans. Davant la falta de vinils verges, els russos recorrien a radiografies usades, que retallaven manualment per gravar sobre els èxits musicals del capitalisme. «La qualitat era horrorosa, però el preu era molt baix: un ruble o ruble i mig. «Les radiografies usades eren la forma més barata i accessible d'aconseguir el plàstic necessari. Es compraven per centenes en hospitals i clíniques». Els discos, coneguts com roentgenizdat, es gravaven a mà en una mena d'estudis clandestins, i no solien durar més d'uns mesos abans de convertir-se en un tros de plàstic ratllat.
Registre de raigs X clandestí a l’URSS |
Disc roentgenizdat |
|
|
Cap a 1962, en plena crisi dels míssils, Estats Units i
Rússia només estaven d'acord en una cosa: el rock'n'roll arruïnaria la
joventut. Era una seriosa amenaça per a la societat. Als governants americans i
a la classe benestant blanca, els preocupaven el sexe, les drogues i les relacions
entre blancs i negres, mentre que els russos estaven convençuts que la nova
música faria ganduls i improductius als joves soviètics. La millor solució:
impedir la seva transmissió.
La policia soviètica va declarar il·legals els roentgenizdat i va començar a detenir als seus fabricants i distribuïdors. L'organització juvenil de el Partit Comunista, també es va organitzar per aturar l'arribada del rock a l'URSS. Mitjançant «patrulles musicals» van intentar dissuadir els stilyagi d'adquirir «música que sona com els grinyols de frens».
La policia musical va arribar fins i tot a crear els seus propis vinils pirates i introduir-los al mercat negre. «Escoltaves un parell de segons de rock i, de sobte, la música es tallava. Llavors una veu russa, en to burleta, preguntava: '¿Et creies que anaves a escoltar els últim temes, eh?'. I després venia un seguit d'insults i amenaces contra l'oient, i després, el silenci».
Tot i la persecució institucional, a principis dels setanta el rock ja havia arrelat en la societat russa, especialment entre els joves, molts dels quals pertanyien a l’organització juvenil del Partit. Com sempre passa en les dictadures, la gent se les apanyava. Hi havia moltes maneres de «colar» la música occidental. Els empleats d'Aeroflot (Línies Aèries Russes) eren els principals traficants de música i altres productes occidentals (Llevi’s, televisions en color...) El Berlín dividit era un altre important focus d'«infecció». Per vergonya del Kremlin, els funcionaris del KGB que viatjaven a l'estranger, també portaven discos de rock per als seus fills i coneguts.
Davant d'aquesta dualitat, el règim va decidir rebaixar les prohibicions i permetre algunes gravacions de l'únic segell oficial, Melodiya. Evidentment, sota un inexorable control. S'evitava l'ús del terme rock'n’roll per les seves connotacions capitalistes, i les lletres de les cançons, sempre en rus i mai en anglès, estaven fortament controlades pel règim. No obstant això, els joves van començar a compondre i tocar al marge de sistema.
Les primeres bandes de rock de la Unió Soviètica van aparèixer a mitjan anys seixanta. En aquell moment, interpretaven sobretot cançons de The Beatles en equips fets a casa. El 1965, la banda Sokol va llançar la primera cançó de rock en rus, Где тот край?.
Где тот край? (1965)
Aquestes primeres bandes formades per guitarres van evolucionar durant els anys seixanta, destacant Pojuschie Gitary amb seu a Leningrad, considerats els Beatles soviètics, i els bielorussos Pesnyary.
Hi havia un noi |
Beriozovy Sok
|
|
|
El grups de música moderna, amb guitarres elèctriques (no
es podia dir que eren de rock) van iniciar el moviment VIA (Vocal-Instrumental
Ensemble) i ja en anys posteriors van ser seguides d'altres, com Tsvety i Sinyaya Ptitsa. Al mateix temps, Mashina Vremeni a Moscou i
Aquarium a Leningrad van començar com a bandes nominalment aficionades i aviat
es van popularitzar amb concerts underground
La
meva estrella clara
|
|
|
|
|
|
|
||
Boris Grebenshikov i el seu grup Akvarium van irrompre en l'escena rockera de Leningrad el 1973, quan encara hi havia molt pocs grups oficials a la Unió Soviètica. El poeta del rock rus es va negar a presentar les seves cançons contemplatives als comitès de censura dels governs. Quan Akvarium no podia aconseguir concerts perquè estaven sancionats, tocaven en locals subterranis, soterranis, bars de carrerons i, amb tot això, van construir una de les bases de fans més fidels de l’escena russa.
Ford
Akvarium
A principis dels anys setanta, Yuri Morozov va inventar
una mena de rock psicodèlic rus, utilitzant elements del rock progressiu i de
la música ètnica russa.
Llum negre
|
Neizyasnimoe
|
|
|
Una altra notable artista que va començar la seva
activitat al mateix temps és Alexander Gradsky, que fusiona bard música (folk)
amb el rock . No hi va haver cap protesta contra el govern soviètic en
les lletres que va cantar, de manera que va poder publicar discos a través de Melodiya.
Milions de discos de Gradsky es van vendre a tot el país.
Pesnja o druge
Alexander Gradsky
<> <> <> <> <>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada