Aquesta entada reprodueix textualment gran part de l’article de Xavier Cervantes publicat al diari Ara el 30/05/2021, i que podeu llegir íntegrament en aquest enllaç: L’any que Marvin Gaye va canviar la història de la música
What’s going on, aquesta és la tornada de la cançó homònima i que també dona nom al disc (1971) de Marvin Gaye. Però, què estava passant el 1971? Marvin Gaye (1939-1984) parlava de mares que ploren, germans que moren i pares intransigents, de veterans de guerra i addiccions, de brutalitat policial, de catàstrofes mediambientals...
What's
going on
Marvin
Gaye
Mare, mare,
N´hi ha massa com tu plorant.
germà, germà, germà,
n’hi ha massa de vosaltres morint.
Saps que hem de trobar la fórmula
de portar una mica d’amor aquí, avui.
Pare, pare,
no necessitem augmentar la tensió,
ja ho veus, la guerra no és la resposta,
perquè només l’amor pot vèncer l’odi.
Saps que hem de trobar la fórmula
de portar una mica d’amor aquí, avui.
(...)
Ah, què passa?
Què està passant
Sí, què passa?
Què està passant
Lalo López diu que What’s going on va ser “un disc valent” en la qüestió social perquè, “tot i no ser excessivament crític ni exhaustiu en les denúncies, era importantíssim que una estrella del pop mainstream negre, un exemple per a la comunitat, sortís de la dinàmica arrepapada de fer música exclusivament amb la voluntat d’arribar a les llistes de pop blanques. (...) El que va fer Marvin Gaye suposava un desafiament i una crida a la implicació dels i les artistes que tenien una veu i possibilitats de fer-la arribar a la gent.”
Potser el precedent més semblant a Marvin Gaye sigui Sam
Cooke, del qual Gaye era admirador i amb qui comparteix també un tràgic final. Marvin
Gaye va afegir una “e” al seu cognom (Gay) com un homenatge a Sam Cooke, que ho
havia fet amb el seu (Cook). Sam Cooke, cantant i compositor molt compromès en
la lluita pels drets civils, va compondre A Change Is Gonna Come, una de
les cançons icòniques d’aquest moviment reivindicatiu.
A Change Is Gonna ComeSam Cooke Hi va haver moments en què vaig pensarque no podia durar molt de tempsPerò ara crec que soc capaç de seguir endavantHa passat molt, molt de tempsPerò sé que vindrà un canvi, oh sí ho farà.
En la concepció de l’àlbum What’s going on hi
conflueixen tres contextos: el personal, l’artístic i el social. En el primer
hi havia la mort de Tammi Terrell, la parella artística de Gaye en alguns dels
grans èxits de la Motown, els problemes conjugals amb Anna Gordy i el trauma
per les pallisses que havia rebut quan era petit per part del seu pare.
Ain't No Mountain High Enough
Marvin Gaye & Tammi Terrell
Anna Gordy (1922-2014) germana
gran de Berry Gordy, fundador de Motown, fou una empresària i
compositora que es va convertir en executiva discogràfica a mitjan dècada de
1950. Més tard, Gordy es va fer coneguda com a compositora de diversos èxits,
incloent-hi Baby, I'm for Real,
de The Originals. Va ser la primera
esposa de Marvin Gaye; el seu turbulent matrimoni va ser després la motivació
per a l'àlbum de Gaye, Here, My Dear . Baby, I'm For Real
|
Durant els primers anys de carrera musical de Gaye va gravar nombrosos hits de la seva època. Entre ells I Heard It Through the Grapevine, considerada un dels grans èxits del soul, que va aconseguir el número 1 en la llista Billboard Hot 100 el 1968 i figura en la posició 81 de les 500 millors cançons de tots els temps segons la revista Rolling Stone.
I Heard It Through the Grapevine
Marvin Gaye
En el context artístic, i en un moment en què Curtis
Mayfield i Gil Scott-Heron estaven revolucionant el soul, Gaye
maldava per alliberar-se del control que exercia el seu cunyat, Berry Gordy, al
capdavant de Motown. Volia deixar de complir les expectatives de ser un dels
herois del “so de l’Amèrica jove”.
Move On Up
|
Whitey On The Moon
|
“Havien volgut convertir Marvin Gaye en el nou Nat King Cole, en un jove atractiu apte per a les festes més selectes, un galant innocu ideal per a la imatge edulcorada de la joventut nord-americana a la qual es volia adreçar Berry Gordy –explica Lalo López–. Però es va revelar”.
El context social va acabar de fer la feina. “Durant els anys 60 es va avançar molt en la consecució dels drets civils de la població afroamericana, però continuava havent-hi linxaments al sud. A més, la Nord-Amèrica blanca més conservadora va començar un moviment reaccionari, i els problemes racials es van tensar encara més amb l’assassinat de Martin Luther King. El malestar era contestat amb brutalitat policial. Tot el que estem veient ara al segle XXI, com el cas de George Floyd, ja existia fa cinquanta anys”, recorda Cristina Alsina.
I per acabar-ho d’adobar, la Guerra del Vietnam, que “aglutina totes les protestes dels anys 60 i 70”. Renaldo Benson, membre dels Four Tops i coautor de la cançó What’s going on, va ser testimoni de la violència policial durant una protesta a Berkeley contra una guerra que “la va lluitar la classe treballadora”, tal com diu Alsina: “A més, en moltes oficines de reclutament, sobretot a nivell local, la selecció la decidien homes blancs i estava molt marcada pel biaix racial. El percentatge de soldats afroamericans enviats al Vietnam era molt superior al percentatge d’afroamericans a la societat dels Estats Units”.
Per a Marvin Gaye, també va ser reveladora l’experiència
del seu germà Frankie com a veterà de la Guerra del Vietnam, que plasma la
cançó What’s happening, brother. “Els soldats que tornaven del Vietnam
no van tenir cap mena d’ajuda del govern. Moltes vegades simplement els donaven
pastilles per treure-se’ls de sobre –explica Alsina–. Donar-los subsidis
implicava que la guerra era el motiu pel qual aquests soldats tenien problemes
psicològics, i això el govern no volia admetre-ho. La postura oficial era dir
que els problemes psicològics ja els tenien abans de marxar perquè venien de
famílies desestructurades. Van morir 58.000 soldats nord-americans al Vietnam,
però a la tornada se’n van suïcidar 120.000 en el transcurs dels anys.
D’aquesta xifra se’n parla menys”.
Tenia mil raons per cridar, però es va estimar més
cantar suau perquè s’entengués millor el que estava passant amb els veterans
de guerra, menystinguts i abandonats pel govern. Musicalment, fa treballar les veus del
cor amb sentit gairebé dramatúrgic.
|
|
Aquest paisatge, amb derivades com la falta
d’oportunitats laborals i els estralls de l’heroïna, també forma part del
rerefons de What’s going on.
Després d’uns compassos que semblen free jazz, Gaye ataca la cançó en falset i aleshores ja tot és pell de gallina. Molt poques vegades s’ha cantat sobre l’addicció a les drogues amb tanta sensibilitat i alhora fatalisme, atès l’infern que Gaye va passar en els anys següents a causa de la cocaïna. |
|
Save The Children
|
...
i el ritme de Save the
children enllaça
amb God is love, un altre prodigi vocal que creix amb tota mena de
recursos...
|
God Is Love
|
... que també són presents a Mercy mercy me, una cançó que és com una rèplica de l’estructura harmònica i de la melodia de What’s going on, aquest cop, però, per transmetre una alerta ecologista. Gaye ja intuïa que la lluita social i el canvi climàtic formaven part de la mateixa equació.
Ah, pietat, pietat de mi
Ah, les coses no són el que eren abans, no, no
On van anar tots els cels blaus?
El verí és el vent que bufa del nord i sud i sud-est
Pietat, pietat de mi
Ah, les coses no són el que eren abans, no, no
El petroli malgastat a l'oceà i després
Els nostres mars pesquen plens de mercuri
Oh, pietat, pietat de mi
Ah, les coses no són el que eren abans, no, no, no
Radiació subterrània i al cel
Animals i ocells que viuen a prop moren
Oh, pietat, pietat de mi
Ah, les coses no són el que eren abans
Què passa amb això sobre una terra plena de gent?
Quants més abusos de l'home pot suportar?
Mercy Mercy Me (The Ecology)
Marvin
Gaye
La flauta obre la cara B del vinil. Les percussions d’aquest tema són d’Earl DeRouen, el coautor de la cançó. Supersoul! Right On, cançó compromesa amb els problemes socials.
Alguns de nosaltres sentim el vent gelat
de la pobresa que bufa a l’aire
Per a aquells que simplement ens agrada socialitzar
per als que atenem els malalts
Ah, i atenció als crits de la gent
deixeu-me que us digui
Encara
Encara, sent
Sí, oh, oh, oh, Senyor, Senyor, gent
I dic: Encara
Molt bé
Per als que vivim
on es desitja la pau.
Right On
Marvin
Gaye
El Marvin Gaye més espiritual sembla voler connectar
amb el llegat de John Coltrane.
“poble, hem de reunir-nos tots perquè necessitem la
força, el poder i tot el sentiment”
Wholy Holy
Marvin
Gaye
Crònica del gueto i síntesi temàtica del disc. Vides
sense expectatives, joves enviats fora a morir, policies de gallet fàcil i
novament el prec “mother, mother”...
La forma en què fan la meva vida
Això no és viure, això no és viure
No, no baby, això no és vida
No, no, no, no
El Marvin Gaye més espiritual sembla voler connectar amb el llegat de John Coltrane.“poble, hem de reunir-nos tots perquè necessitem la
força, el poder i tot el sentiment”
|
Wholy Holy
|
Crònica del gueto i síntesi temàtica del disc. Vides sense expectatives, joves enviats fora a morir, policies de gallet fàcil i novament el prec “mother, mother”...
La forma en què fan la meva vida
Això no és viure, això no és viure
No, no baby, això no és vida
No, no, no, no
Mare, mare
Tothom pensa que ens equivoquem
Qui són per jutjar-nos
Simplement perquè portem els cabells llargs
Inner City Blues
(Make Me Wanna Holler)
Marvin
Gaye
<>·<>·<>·<>·<>
<>·<>·<>·<>·<>
Als últims anys de la seva vida, Gaye es va enfonsar en
les drogues, de les quals va intentar aïllar-se buscant refugi a casa dels seus
pares. No obstant això, durant el temps que va passar allí en diverses ocasions
va intentar suïcidar-se després de mantenir agres discussions amb el seu pare.
Finalment, l'1 d'abril de 1984, la vigília del seu 45è aniversari, en el
transcurs d'una d'aquestes discussions el seu pare el matà d'un tret, fet que
seria qualificat com a «homicidi justificable», amb una arma que el mateix
Marvin li havia donat quatre mesos abans.
<>·<>·<>·<>·<>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada