6.-Músiques líquides (II)

La calma

Sempre, després de la tempesta ve la calma, però ai, fill meu, quan siguis gran no et fiïs mai de la calma, que després ve un temporal a l'hora mes impensada. 

La calma de la mar (Havanera)

Nicolau Guanyabents

A l’aigua encalmada d’un estany... un cigne avança damunt l’aigua envoltat d’ell mateix, com un quadre llisquent; així, en certs instants, un ésser estimat és tot un espai que es mou. S’apropa, com un doble d’aquest cigne que neda, damunt la nostra pertorbada ànima…i que, a aquest ésser, afegeix la imatge tremolejant de benaurança i de dubte. (Rilke)

Un Cygne

Pail Hindemith

No només Hindemith i Rilke s’imaginen un cigne lliscant suaument per damunt l’aigua, Camille Saint-Saëns en la suite El carnaval dels animals  ens ofereix dos moments de calma aquàtica: un, aquest símbol de la màgia i la bellesa que és el cigne i l’altre, l’aquari, amb el serpentejar dels petits peixos buscant-se en mig del bombolleig. El compositor va planejar l'obra com a broma per a un dia de carnestoltes, així que apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, rucs i diversos animals més, i té molts tocs de bon humor. Un d'ells és que Saint-Saëns va prendre prestada música d'altres compositors i la va posar en un context molt diferent de l'original. Així, va inserir des de cançons antigues franceses fins al “Can-can”, passant per un tros de la Dansa macabra del mateix Saint-Saëns.

  

Le Cygne Camille Saint-Saëns

Aquarium Camille Saint-Saëns

Al bosc, prop d'un llac il·luminat per la lluna, comencen a sortir de les aigües unes precioses donzelles cigne...

El llac dels cignes

Txaikovski

I a la vora de la mar, hi ha una donzella que en brodava un mocador... però també hi ha una verge que omple el seu càntir a la font. 

A la vora de la mar Arianna Savall

Balada de Mallorca Falla / Verdaguer

El riu

Agua, ¿dónde vas?

Riyendo voy por el río

a las orillas del mar

Mar, ¿adónde vas?

Río arriba voy buscando,

fuente donde descansar.

Federico García Lorca

El curs d’un riu comença en una font. Que bonica i suggeridora aquesta antilogia del mar buscant la font per descansar. Prefereixo pensar que Lorca s’inventa el gerundi “Riyendo” -que seria fer riu, com “caminando” és fer camí-, que no pas que l'utilitzi com l’expressió popular arcaica de “riendo” que perviu en alguns poblets d'Espanya.  

L’interès científic per cartografiar tot el planeta va empènyer famosos exploradors a viure aventures extraordinàries. Són llegendàries les que emprengueren Speke i Burton a la recerca de les fonts del Nil, però hi ha altres aventures més discretes, com la de Cludio Magris, que enfilant riu amunt cercant les fonts del Danubi, va arribar a la conclusió que aquest naixia del sobreeixidor d’una bassa. És una aventura literària excepcionalment erudita que si no l’heu llegit no us la podeu perdre.

“La petita font brolla del terreny i va a parar a una bassa morta, al fons de la qual un tub de ferro la recull, la condueix un altre cop sota terra i la fa sortir uns quants metres més lluny, rierolet que corre cap a la vall. En aquest cas, un petit desperfecte al tub rudimentari també canviaria la fesomia del Danubi”.

El Danubi blau La Trinca

Bedřich Smetana, en el seu Vltava (Moldau en alemany), descriu clara i nítidament les dues fonts del riu, que ben aviat es converteixen en rierols. La melodia de dues flautes acaben unificant-se en el tema central del poema simfònic. 

És el millor exemple musical, sens dubte, per descriure tot el curs d’un riu. La seqüència seria aquesta: 

1.-Les fonts. 

2.-Les aigües formen un torrent ràpid. 

3.-El riu es fa ample i travessa els boscos de la Bohèmia. Escenes de caça. 

4.-El Vltava transcorre per prats on la gent dels pobles canta i balla a les festes de noces. 

5.-Es fa de nit, llum de lluna, fades de les aigües. 

6.-El riu reprèn la marxa i ben aviat arriba a la gorja de Sant Joan. 

7.-Magestuosament passa sota els ponts de Praga.

8.-Sortint de Praga desfila sota la fortalesa de Vysehard. 

9.-Finalment, el Vltava, ple de força, es perd en la llunyania infinita.

Vltava

Bedřich Smetana

Al riu hi viuen peixos...
En un clar rierol, es precipita alegrement la truita juganera, que passa com una fletxa. Jo era a la riba i en un dolç assossec vaig veure el bany de l'alegre peixet en el clar rierol. 

"Die Forelle"  

(La truita)

Franz Schubert

Schubert va agafar el tema musical d’aquest lied i en va fer el conegut quintet (piano, violí, viola, violoncel i contrabaix) en forma de tema amb variacions.

La truita, tema amb variacions

Franz Schubert

“El murmuri de l’aigua en el llit d’un riu” és suggerit per una figura que es repeteix suaument. Primer només un peix, després un altre, després dos més, acompanyat de floritures ascendents. Els peixos observen casualment a un pobre pescador a la riba i s’allunyen nedant. El pescador també se’n va a casa, deixant sol “la remor de l’aigua en el llit d’un riu”.

La Pêche

Erik Satie

Hi ha rius molt musicals perquè compositors importants els han dedicat alguna obra destacada, com el Danubi o del Moldau, però hi ha rius que tenen un batec musicals singular perquè han sigut l'escenari de fets musicals. És el cas del Tàmesi, pel famós viatge naval del rei Jordi I des del Palau de Whitehall a Chelsea, acompanyat de la música de Händel, que el compositor va compondre expressament per aquest esdeveniment. Aquest reial passeig fluvial ha quedat immortalitzat en les tres esplèndides suites que componen Water Music.

Bourrée (Water Music, Suite Núm.1) G.F.Händel

Giga I & II (Water Music, Suite Núm.3) G.F.Händel

Es creu que l’orquestra de Händel va estar tocant a partir de les 20 hores fins després de la mitjanit, amb només un descans mentre el rei va baixar a Chelsea.

I un altre riu remarcable és el Mississippí, per l’importantíssim paper que va jugar en la difusió de la cultura musical afroamericana -el blues i el jazz-, per tot el territori nord-americà. Els vaixells de vapor, aquells d’una o dues rodes de paletes que sortien o arribaven al port de Nova Orleans anaven plens de música. Diuen que aquí va néixer el Jazz.  Amb l'inici del segle XX va sorgir el primer estil de jazz documentat, el centre del qual estava a la ciutat de Nova Orleans. En aquest estil la corneta o la trompeta portava el pes de la melodia, el clarinet tocava florides contramelodies i el trombó interpretava sons rítmics mentre feia sonar les notes fonamentals dels acords o una harmonia simple. Darrere d'aquest trio bàsic, la tuba o el contrabaix interpretaven la línia del baix, i la bateria l'acompanyament rítmic. L'exuberància i el volum eren més importants que la delicadesa: la improvisació se centrava en el so del conjunt.

Jelly canta i interpreta a Buddy Bolden Blues, i narra les seves experiències veient Buddy a Nova Orleans i parla sobre el gran Buddy Bolden.

Un músic que es deia Buddy Bolden sembla haver estat l'artífex de les primeres bandes de jazz, però la seva música i el seu so s'han perdut. Original Dixieland Jazz Band" va ser una formació pionera en l'origen i evolució del jazz; una banda de jazz dixieland amb origen a Nova Orleans, a la qual se li atribueixen els primers enregistraments de jazz l’any 1917.

Un pont és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, tot passant-hi per damunt: pot ser sobre una vall, una carretera, una via de tren, però el més freqüent és que sigui per travessar un riu. 

Hi ha alguns ponts que pel seu valor arquitectònic adquireixen un significat icònic. Per exemple, el Golden Gate és un emblema representatiu de la Badia de Sant Francisco, com el Pont de Brooklyn ho és de Nova York.  

Ponte Vecchio Sobre l’Arno (Florència)	Pont de les cadenes Sobre el Danubi Budapest
Pont de  Carles Sobre el Vtlava (Praga)	Pont Alexandre III Sobre el Sena (París)
Tower Bridge  Sobre el Tamesi  (Londres)	Besalú Sobre el Fluvià (Besalú)

El pont, més enllà de ser una construcció arquitectònica, ha donat lloc a mites i llegendes, normalment diabòliques,  i a moltes expressions i metàfores simbòliques. Diem “fer pont” quan fem festa un o més dies laborables que s’escauen entre dos dies festius. En ser una construcció pública que proporciona un espai cobert, històricament, el pont ha servit d’aixopluc per als indigents, i d’aquí ve l’expressió popular “viure sota un pont”. En un sentit figurat, l’expressió “bastir ponts” es refereix a la voluntat de facilitar les condicions per tal  d’arribar a una entesa entre parts que en principi estan allunyades per algun motiu, o per agermanar pobles de cultures i tradicions diferents. 

Et deixo un pont de mar blava Lluís Llach

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents.

Es parla molt de "construir ponts d’entesa", però el pont sobre el riu Kwai -que no només és el títol d'una pel·lícula, va existir realment-, no va ser construït precisament per arribar a cap entesa. La seva construcció va costar la vida a més de 200 presoners anglesos, holandesos i australians.

Marxa del Coronel Bogey 

Malcolm Arnold

I per acabar aquest apartat, la cançó de Simon & Garfunkel parla metafòricament d’aigües turbulentes i d’un pont:  Estic al teu costat, quan les coses es posen difícils i no trobes els amics, m’estendré com un pont sobre aigües turbulentes.  

Bridge Over Troubled Water Simon & Garfunkel

Aretha Franklin fa una sublim interpretació de Bridge Over Troubled Water reinventant completament la cançó i trobant l’ànima i el gospel a la lletra i la música de Paul Simon. Bridge Over Troubled Water Aretha Franklin