Sens dubte, The House of the Rising Sun és una de
les cançons més famoses que s’ha creat mai. Es va fer molt popular l’any 1964 gràcies
a la banda de rock britànica The Animals,
però abans d'arribar aquí hi ha una llarga història per explicar.
The House of the Rising Sun
The Animals
House Of
The Rising Sun
és una cançó d’origen
incert. El folklorista nord-americà Alan
Lomax creu que és d'origen anglès. Segons Lomax, “Rising Sun” es va
usar com a nom d’una casa de prostitució en dues cançons tradicionals angleses.
Creu que van ser uns cantants blancs del sud dels Estats Units els que van
canviar la lletra i van ubicar la història a Nova Orleans.
És
molt provable que l’origen de la cançó sigui una balada broadside. Broadside és com es diu a un sol full de paper barat imprès per un costat, sovint amb
balada, rima, notícies i, de vegades, amb il·lustracions de xilografia. Van ser
una de les formes de material imprès més comunes entre els segles XVI i XIX,
particularment a Gran Bretanya, Irlanda i Amèrica del Nord i sovint s’associen
a una de les formes més importants de la música tradicional d’aquests països: la
balada.
Sembla
ser que "House of Rising Sun"
va ser coneguda pels miners en 1905. La versió més antiga publicada de la
lletra és la impresa per Robert Winslow
Gordon el 1925. La lletra comença així:
Hi ha una casa a Nova Orleans, es diu el sol naixent
Ha estat la ruïna de moltes
noies pobres
(···)
L'enregistrament
més antic conegut de la cançó, sota el títol Rising Sun Blues, és dels artistes Apalatxes
Clarence "Tom" Ashley i Gwen Foster
Rising Sun Blues (1933)
"Tom" Ashley i Gwen Foster
La
cançó va ser una de les recopilades pel folklorista Alan Lomax. El 1937, va gravar una actuació de Geòrgia Turner, la filla de 16 anys d'un miner local. El va
anomenar The Rising Sun Blues (1937)
The Rising Sun Blues (1937)
Geòrgia Turner
Al
llarg dels anys aquesta cançó ha despertat l’interès de molts músics. Cada un
d’ells n’ha fet la seva reinterpretació i val a dir que n’hi ha de ben personals i interessants. Heus aquí un esbós d’aquest recorregut amb alguns exemples
significatius fins arribar a la versió de The
Animals.
Rounder's Luck (Rising Sun Blues) (1935)
The Callahan Brothers
The house of rising sun (1938)
Roy Acuff
Woody Guthrie (1941)
In New
Orleans (House Of The Rising Sun)
Lead Belly (1944)
Glenn Yarbrough (1957)
Andy Griffith (1959)
Joan
Baez (1960)
Dave Van Ronk (1962)
Tim Hardin (1964)
|
House Of The Rising Sun
The Weavers (1940)
Libby Holman with Josh White
(1942)
house of the rising sun
Lead Belly(1948)
Pete
Seeger (1958)
Miriam Makeba (1960)
Bob
Dylan (1961)
Nina
Simone (1962)
Una menció
especial es mereix la versió que l’any 1965 en van fer d’Els Dracs amb l’adaptació del text de Ramon Folc i Camarasa
Els Dracs (1965)
|
Temàticament
té una certa semblança amb la balada del segle XVI The Unfortunate Lad, també coneguda com Unfortunate Rake,
que amb el temps ha evolucionat en una gran quantitat de variants.
The Unfortunate Lad
Brendan
Gleeson
Aquesta sembla ser la versió més antiga de la sèrie de
cançons Unfortunate Rake. Publicat
originalment com a broadside entre
1790 i 1800.
Ballads and Broadsides
Buck's
Elegy
Explica el lament d’un jove, ambientat a
Covent Garden, un conegut cau de prostitució. El jove es lamenta del fet de
no haver sabut a temps el que li passava, sinó hauria pres mercuri per guarir
la malaltia. Amb la referència al mercuri, dona pistes per
pensar que es tractava d’una malaltia venèria.
Doctors, apartin
les seves ampolles de mercuri,
perquè vaig
a exhalar el meu últim alè,
(···)
que tots
vegin la meva trista mort.
Hi ha diverses gravacions antigues de blues
amb títols similars però que no estan relacionades amb The House of the Rising Sun.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada