MÚSIQUES HISTORIADES: 7.-Músiques líquides (III)

El mar

Mar de Jávea (1905)

Joaquín Sorolla

El cel estava entelat i ni un bri d’aire bellugava la superfície del mar, al límit de la qual les onades es trencaven en una línia inquieta, una vegada i una altra, com una vora tombada inacabablement per una cosidora endormiscada.

El mar

John Banville

“El mar, és una novel·la sublim i commovedora que reflexiona sobre el pas del temps i sobre la mort, sobre la memòria i els records.”

«La mer de nou; Podré alguna vegada cansar-me d'escoltar-la, de contemplar i respirar la seva atmosfera? Si cada vegada és com la primera! Un enigma, un miracle de reproducció natural; no, fins i tot més que això, pura màgia!»

Sviatoslay Richter

Joc d’ones (El mar-II)

Claude Debussy

Jean Barraque descriu La Mer com la primera obra que té una forma «oberta» - un esdevenir sonor o «successió sonora... un procés de desplegament en el qual les nombroses nocions d'exposició i desenvolupament coexisteixen en un esclat ininterromput». Simon Tresize indica, això no obstant, que «els motius es propaguen constantment per derivació dels motius inicials».

Quan els meus pensaments estan ansiosos, inquiets i són dolents, me'n vaig a la vora de la mar, i el mar els ofega i els allunya amb els seves grans sons amples, ho purifica tot amb el seu soroll, i imposa un ritme sobre tot el que en Mi és desorientat i confós.

Rainer Maria Rilke

Inquietant és la imatge que suggereix Debussy en aquest preludi.

La cathédrale engloutie

Claude Debussy

La catedral enfonsada es basa en una antiga llegenda bretona en la qual una catedral, submergida davant de la costa de l'illa de Ys s'eleva en els matins clares. Des de l'altre costat de la mar es pot escoltar el cant dels sacerdots, el repic de les campanes i el so de l'orgue.

A més de les havaneres, el mar ha inspirat tota mena de cançons.

La mer Charles Trenet El mar que veiem ballar pels golfs clars fa reflexos brillants de plata...	Mirando al mar Jorge Sepúlveda Mirando al mar soñé que estabas junto a mí. Mirando al mar yo no sé qué sentí, que acordándome de ti, lloré.
My Bonnie is over the Ocean Cecil Aagaard & his Swingers (1940) La meva Bonnie és sobre l’oceà La meva Bonnie és a sobre del mar La meva Bonnie és sobre l’oceà Oh, torna’m la meva Bonnie.	Sea Of Love (1959) Phil Phillips Vine amb mi, amor meu, Al mar, el mar d’amor...
Viens, ma brune Adamo Va, vinga morena meva vine a escoltar el mar murmura a la duna la cançó d’un altre univers	Octopus's Garden Ringo Starr .M’agradaria estar sota el mar, en el jardí d’un pop a l’ombra

Si la cançó de Ringo Starr és força surrealista, la vinyeta musical d’Erik Satie (que també va d'un pop!) no es queda enrere, és un exemple típic de l’humor i la ironia del compositor i pianista francès: un pop en la seva cova submarina es burla d'un cranc abans d'empassar-se’l de costat. Això li dóna al pop una severa indigestió. Beu un got d'aigua salada i se sent millor.

La Pieuvre

Erik Satie

Les ones del mar a vagades són suaus ondulacions i a vegades la mar creixent s'avalota... la mar més s'arbora dins l'escuma bullidora i les ones gegantines trenquen en blancs escumalls.

Ecco mormorar l'onde

Claudio Monteverdi

Heus aquí les xiuxiuejant ones

i el tremolós fullatge

al costat del aura matutina

i els arbustos.

I a les branques

els bonics ocellets

canten dolçament

i l’Orient somriu

Heus aquí alba que ja treu el cap

i es reflecteix en el mar...

Aquest madrigal de Monteverdi, és un exemple fantàstic de la retòrica musical del barroc. El text adquireix el protagonisme absolut i la música es converteix en la seva servidora. D’aquesta manera, les veus greus comencen xiuxiuejant Ecco moromorar l’onde..., com les suaus ones del mar, i llavors sorgeixen les veus femenines amb a l’aurora matutina...

El poema de Torquato Tasso m’ha recordat, El pi de Formentor, de Costa i Llobera: un mar tranquil, neix el dia i ocells:

Quan lluny, damunt les ones,

renaix la llum divina,

no canta per ses branques

l'ocell que encativam;

I també en la mar tranquil·la de Venècia, a la nit, brilla al cel la lluna sense vel i al mar sense tempesta voga el gondoler.

Il gondoliere

Gioacchino Rossini

Vogar cal si el sol brilla,

o la lluna semblava trista,

sempre a la llacuna

el gondoler és rei

A l’altra punta de món, a Califòrnia...

“Durant les últimes setmanes, Sant Flip de Lawndale, a qui Jesús no només havia salvat personalment sinó que també aconsellava en assumptes surfistes i que duia una planxa de sequoia de les de la vella escola que feia una mica menys de tres metres de llargada, duia una creu de nacra incrustada i dues aletes de plàstic d’un rosa violent a la part de sota, havia fet que un amic el dugués amb la seva llanxa de fibra de vidre molt endins per pujar al que jurava que eren les ones més tubulars que havia vist mai, més grans que les de Waimea, més que les Maverick que hi havia costa amunt, a Half Moon Bay o a Todos Santos, a Baja.”

Vici inherent

Thomas Pynchon

Maverick

Vici inherent

Thomas Pynchon

Surf Rock!

Wipeout live in Japan 1966

The Ventures

Surfing Usa

TheBeach Boys

I acabem aquest capítol dedicat a “músiques de l'aigua”, amb uns personatges molt mariners però també molt sinistres. La literatura i el cinema sovint els presenten d’una manera molt benèvola, però la realitat és que l’activitat dels pirates consistia en agressions armades, assalts i robatoris a alta mar o a les poblacions costaneres .