12.-Western swing

Sabem que el Rock’nroll va néixer a Nord-Amèrica a meitats del segle XX, i que és fruit de la confluència de dues cultures musicals ben diferents: la negra, sorgida dels esclaus importats de l’Àfrica i la blanca, portada pels colons vinguts de països europeus, especialment anglosaxons i francesos. De la tradició musical negra americana distingim les work songs, els blues, el gòspel, els espirituals, el jazz... i de la blanca el hillbilly, el country, el western, la música religiosa, ressons de música de ball europeu (vals, polka...), etc.

Si bé és cert, com veurem més endavant, que les dues cultures es van influenciar mútuament, cal remarcar que cada una d’elles reunia unes característiques pròpies que la diferenciava clarament de l'altre. 

Però quan es parla del període d’incubació del rock’n’roll, s’acostuma a posar més èmfasi en la importància de les arrels negres (rhythm’n’blues, woogie-boogie...) que en l'emprempta de la música lleugera dels blancs.  

En aquest capítol veurem com la música blanca d’arrels celtes, i concretament el western swing -música de ball-, va tenir un pes molt més destacat del que sembla. El seu desenvolupament,  com el blues urbà i el jazz,  es remunta a principis del segle XX.

Tot el que ve a continuació està  extret 

de l’article Western Swing de Viquipèdia

 

El Western swing és bàsicament música de ball, el que marca la principal diferència entre aquest estil i les formes de folklore de la zona est del país, com el hillbilly, i pel que es va convertir en un estil molt popular entre la classe treballadora blanca, que va omplir multitud de sales i clubs de Texas, Oklahoma i Califòrnia durant els anys 1930 i 1940, fins que l'impost federal especial sobre clubs nocturns de 1944 les va portar al declivi.

El western swing va començar en els salons de ball de les petites ciutats al llarg de les grans planures del sud a finals de la dècada de 1920 i principis de la dècada de 1930, desenvolupant-se en festes a cases particulars i balls de ranxo on els violinistes i guitarristes tocaven per el ball popular. En el període inicial, desenes de grups des de Sant Antonio fins Shreveport i Oklahoma City van tocar diferents cançons amb el mateix so bàsic. Texas Ramblers del Príncep Albert Hunt de Terrell a l'est de Texas, i els East Texas Serenaders a Lindale, Texas, tots dos van agregar elements de jazz a la música tradicional a la segona meitat de la dècada de 1920 fins a principis de la dècada de 1930. 

Houston Slide Prince Albert Hunt's Texas Ramblers

Babe East Texas Serenaders

És molt evident que aquests grups van rebre una forta influencia de les bandes de jazz de dixileland, com Louisiana Five, Red Nichols and his Five Pennies, Bix Beiderbecke o Red Nichols and his Five Pennies.

Louisiana Five

Singin The Blues Bix Beiderbecke

Red Nichols and his Five Pennies (1929)

Segurament que els personatges més importants en aquesta història són  Bob Wills i Milton Brown. A principis de la dècada de 1930 ells dos van fundar la banda de cordes que es va convertir en Light Crust Doughboys, la primera banda professional d'aquest gènere. El grup, amb Fred "Papa" Calhoun al piano, va tocar a sales de ball i es va escoltar a les emissores de ràdio. Les fotografies dels Light Crust Doughboys preses ja en 1931 mostren dues guitarres juntament amb el violinista Wills.

Pussy, Pussy, Pussy

The Light Crust Doughboys

El 9 de febrer de 1932, Brown, el seu germà Derwood, Bob Wills i CG "Sleepy" Johnson van ser gravats per Victor Records al Jefferson Hotel a Dallas, Texas, sota el nom de The Fort Worth Doughboys. Aquest dia es van gravar Sunbonnet Sue i Nancy Jane.

Sunbonnet Sue Fort Worth Doughboys

Nancy Jane Fort Worth Doughboys

Quan després de 1932 Milton Brown va deixar als Doughboys, va portar al seu germà a tocar la guitarra rítmica en el que es va convertir en The Musical Brownies. Al gener de 1933, el violinista Cecil Brower es va unir a Jesse Ashlock, va ser la primera vegada que en el western swing s'ajuntaven dos violins.

Brownie's Stomp Milton Brown & His Musical Brownies Betty Ann Jesse Ashlock's String Band   Fiddlin' Man (1940's) Bob Wills Aquí podem veure Bob Wills mostrant el seu mestratge com a líder de la banda. Fent suport al rei del swing occidental (Western Swing), el pianista mastegant xiclet, el guitarrista inexpressiu i la bateria trcada faciliten el joc amb Wills.

Cousin Cecil Brower  My Bank Account Is Gone Jessy Ashlock Traditional Irish Music Com podem veure, l’origen celta de la música western swing és inqüestionable.

A finals de 1933, Bob Wills va organitzar els Playboys de Texas. Les llistes d'enregistrament mostren que a partir de setembre de 1935, Wills va utilitzar dos violins, dues guitarres i Leon McAuliffe tocant steel guitar, baix, bateria i altres instruments durant les sessions de gravació.

San Antonio Rose Bob Wills and His Texas Playboys

You Are My Sunshine 1946 Bob Wills and His Texas Playboys

Els instruments de corda amplificats, especialment la guitarra d'acer (steel guitar), li van donar a la música el seu so distintiu.

Taking Off Milton Brown and the Musical Brownies

Ja en 1934 o 1935 Bob Dunn va electrificar una guitarra acústica de la sèrie Martin O mentre tocava amb Brownies de Milton Brown. D'acord amb Jimmy Thomason, "Va succeir quan Dunn estava treballant a Coney Island a Nova York ... es va trobar amb aquest noi negre que estava tocant una guitarra d'acer amb una pastilla feta a casa ... connectat a una ràdio vella o alguna cosa així i estava tocant blues ... i va aconseguir que aquest tipus li mostrés com ho estava fent. Mai vaig saber el nom d'aquest músic negre, però tant Bob com Avis en van parlar d'ell sovint ". The Sweetest Fall Of All (1952) Jimmy Thomason

El 1935, Milton Brown and His Musical Brownies van gravar St. Louis Blues (Decca 5070) de WC Handy usant un arranjament escurçat del que tocaven en els balls al Crystal Palace als afores de Fort Worth, Texas. En l'arranjament de la sala de ball, la banda tocaria a un ritme d'arrossegament lent durant 15 minuts amb una veu acompanyant. El tempo llavors augmentaria a "presto" per als cors finals. A la multitud de ballarins els va encantar l'arranjament i van anticipar ansiosament el canvi de tempo. Els valsos i les balades s'intercalaven entre cançons més ràpides si els ballarins es cansaven després dels números més ràpids. 

St. Louis Blues Brown i His Musical Brownies

Molta gent ha dit que Milton Brown i els seus Musical Brownies eren la millor banda de swing de Texas que hi havia. Però Milton Brown va morir jove i la fama i la glòria van ser per a Bob Wills

El pare de William Christopher Handy, predicador metodista, considerava obra del dimoni els instruments musicals i, fent honor a les seves idees, ordenà al jove Handy canviar una bella guitarra de la seva propietat per un diccionari i una Bíblia. L'obeí només en part, ja que, si bé es va desprendre de la seva guitarra, amb l'import de la venda es comprà una corneta de segona mà. Memphis Blues W.C. Handy

El western swing va ser extremadament popular a tot l'oest en els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial i va florir a la costa oest durant la guerra. En la dècada de 1940, la música de Light Crust Doughboys es va emetre en més de 170 estacions de ràdio al sud i sud-oest, i van ser escoltades per milions d'oients. De 1934 a 1943, Bob Wills and his Playboys de Texas van tocar totes les nits al Cain 's Ballroom a Tulsa, des d’on es retransmetia per a ràdio, arribant a multituds de fins a 6,000 persones. Els espectacles regulars van continuar fins a 1958 amb Johnnie Lee Wills com a líder de la banda. Doyle Brink i els seus Texas Swingsters de Waco, Texas, també van tocar “a la carretera” durant gairebé 50 anys.

Johnny Lee Wills & His Boys The Gods Were Angry With Me Jimmy Wakely / Margaret Whiting

Un grup que va tocar en el Venice Pier Ballroom va ser dirigit per Jimmy Wakely amb Spade Cooley, el seu successor com a líder de la banda, al violí. Take Me Back To Tulsa Tex Williams & Spade Cooley El 1950, Hank Penny i Armand Gautier van obrir el Palomino a North Hollywood, "un dels llocs més llegendaris de la música country, el focus comercial i social dels grups country de Hollywood". El jazz occidental li va portar la seva popularitat inicial. Bloodshot Eyes Hank Penny

"En aquest moment (finals dels anys 40) western swing era una paraula familiar. Al Dexter havia tingut un milió de venedors en el seu disc  Pistol Packin 'Mama. Bob Wills es va escoltar en cada màquina de discos amb aquest Sant Antoni Rose. T. Texas Tyler estava bé amb el seu" Remember Me. Era pràcticament impossible arribar al Palace Barn on estaven tocant Red Murrell i la seva banda. a una milla baixant del turó hi havia el Riverside Ranxo. Vas tenir sort de trobar una butlleta dimecres a la nit. Tex Williams i la seva Western Caravan estaven tocant allà "

Pistol Packin' Mama - Al Dexter	Remember MeT. Texas Tyler
The Way She Got Away Red Murrell & Western Caravan	Roses & Revolvers Tex Williams

Fred "Poppa" Calhoun, pianista de Milton Brown, va recordar vívidament com ballaven les persones a Texas i Oklahoma quan tocava Bob Wills. "Eren balls de parelles bastant simples, dos passos i el Lindy Hop amb alguns girs occidentals afegits en bona mesura. Per 1937, el jitterbug va colpejar per la porta gran a l'oest i va permetre una major llibertat de moviment. Però el jitterbug era diferent al oest. No tot va ser boogie woogie; era oscil·lant més suau i tènue ". Calm cool and collected Deuce Spriggin

The Call Of The Jitterbug · Big Bad Voodoo Daddy Una altra orquestra de l'època era l'Orquestra Deuce Spriggins, que tocava totes les nits al Western Palisades Ballroom al moll de Santa Mònica, llavors conegut com el saló de ball més gran de la costa oest.

Al 1944, amb la contínua participació dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, es va imposar un impost especial federal del 30 per cent contra els clubs nocturns "de ball". Tot i que l’impost es va reduir més tard al 20 per cent, els rètols de "No es permet ballar" es van posar per tot el país. El declivi del western swing en els anys posteriors a la guerra també es va notar en la disminució del so més popular de les grans bandes.

·<>·<>·<>·<>·<>·<>·<>·<>·<>·<>·