:format(jpeg):mode_rgb():quality(40)/discogs-images/A-115463-1122461944.jpg.jpg) |
Nürenberg
|
Johann
Pachelbel
(Nuremberg,1653-1706) va ser un
compositor, organista i professor alemany del Barroc. És un dels
músics més importants de la generació anterior a J. S. Bach. Va rebre la primera formació musical de Georg Caspar
Wecker i de Heinrich Schwemmer.
Georg Caspar Wecker (Nuremberg,1566-Wittenberg,1633) Conegut organista i compositor del barroc alemany.
Fugue in B-Flat Major
Georg Caspar Wecker
Entre els alumnes de Caspar Wecker destaquen: Nicolas Deinl, Christian Friedrich Witt*, Johann Krieger** i Johann Pachelbel. Gaudí d'una reputació insuperable com a intèrpret.
*Christian Friedrich Witt és
considerat com un dels millors de la seva època. Un any abans de la seva mort
publicà Salmodia sacra, col·lecció de cants religiosos amb baix xifrat.
Sonatas Nos. 7 & 10 (1695)
Christian Friedrich Witt (1660-1717)
**Johann Krieger (1652-1735), Compositor alemany del barroc del que Georg Friedrich
Händel va elogiar la col·lecció de peces per a orgue, Anmutige Clavierübungen.
Toccata, Fantasia und Passagaglia in d-Moll
Johann Krieger
|
Heinrich
Schwemmer
(1621-1696)
Professor de música i compositor alemany. Va viure a Nuremberg.
Grabgesang
Heinrich Schwemmer
Va estudiar música amb Kindermann* i des de 1656 va ser
director chori musici juntament amb Paul Hainlein. Juntament amb Georg Caspar
Wecker, va ensenyar a una generació de músics en la tradició de l'escola del
sud d'Alemanya, inclosos Nikolaus Deinl, Johann Krieger, Johann Lohner,
Johann Pachelbel, JB Schütz i Maximilian Zeidler. Schwemmer ensenyava cant,
mentre que Wecker donava instruccions per tocar el teclat i la composició.
Totes les seves composicions conegudes, de les quals hi
ha un nombre considerable en manuscrits, són obres vocals: majoritàriament
cançons sagrades i estròfiques per a casaments i funerals, amb algunes
cantates i concerts corals. Era un mestre de l'estil vocal concertato.
*Johann Erasmus Kindermann (1616-1655) Músic alemany del barroc, organista i compositor. Es considera el
compositor més important de l'escola de Nuremberg en la primera meitat del
segle XVII.
Sonata No. 2 in A Minor
Johann Erasmus Kindermann
|
Johann Mattheson, una de les fonts més importants
d'informació sobre la vida de Pachelbel, esmenta que Pachelbel de jove va
demostrar unes habilitats musicals i acadèmiques excepcionals.
Johann Mattheson (1681- 1764)
Fou escriptor, compositor i musicòleg nascut a Hamburg.
Treballa en el teatre de la seva ciutat nadiua com a tenor, compositor i director
d'orquestra: el 1705 entrà
com a secretari al servei de l'ambaixador d'Anglaterra. El 1715 fou
director de música en la catedral d'Hamburg, però ho hagué de deixar el 1728 per veure's afligit de sordesa.
Meine Seele erhebet den
Herren
Johann Mattheson
|
Per completar els seus estudis, Pachelbel aconseguí una beca a
Ratisbona, Baviera. Les autoritats escolars de Ratisbona, impressionades per
les qualificacions acadèmiques de Pachelbel i el seu nivell musical, li
permeteren estudiar música amb Wolfgang Kaspar Prentz, un alumne de Johann
Kaspar Kerll.
Johann
Caspar von Kerll (1627-1693)
Organista i compositor alemany deixeble de Valentini a Viena i de Carissimi i Frescobaldi a Roma. Va ser mestre de capella de la cort de Munic, on va tenir molts alumnes, entre ells l'organista i compositor Franz Xaver Murschhauser*.
Exultate corda devota
Johann Caspar
von Kerll
El
1674 també Johann Kaspar Kerll va estar a Viena on hauria coincidit amb
Pachelbel i probablement li hauria fet de mestre, ja que la música de Pachelbel
mostra elements propis de l'estil de Kerll.
Franz Xaver Murschhauser (1663-1738).
Compositor i organista alemany deixeble de Kerll i poc temps després se l'anomenà mestre de
capella de la Frauenkirsche.
Toccata in F
Franz Xaver Murschhauser
|
El 1674 Pachelbel aconsegueix
el càrrec d'organista suplent a la Catedral de Sant Esteve de Viena. En aquella
època Viena era el centre del gran imperi dels Habsburg; era una ciutat
cosmopolita d'una gran dimensió cultural. En relació a la música predominava la
influència dels artistes italians al costat, també, de músics d'arreu d'Europa.
Així, Johann Jakob Froberger servia d'organista a la cort fins que el 1657 el
va succeir Alessandro Poglietti. També hi va viure un temps Georg Muffat.
Johann Jakob Froberger (1616-1667)
Compositor i organista alemany del Barroc.
Es compta entre els compositors més coneguts de la seva
època i va influir notablement en el desenvolupament de la forma musical de
les suites, sobretot en les seves
obres per a teclat. Froberger és el
primer gran músic alemany que integra tant l'escola francesa com la italiana
i desenvolupa aquests estils portant-los a un llenguatge molt personal,
flexible i ric en matisos.
Suite XII for
harpsichord
Johann Jakob Froberger
|
Alessandro Poglietti (+ l683) va ser un organista i compositor barroc d'origen
desconegut.
A la segona meitat del segle XVII, Poglietti es va instal·lar a Viena, on va assolir una gran reputació i es va convertir en
un dels compositors preferits de Leopold I. Poglietti va ocupar el càrrec d'organista de la cort
durant 22 anys des de 1661 fins a la seva mort durant el setge turc que va
conduir al Setge de Viena (1683).
Poglietti és primordial per a la seva música de teclat,
especialment Rossignolo (1677), una col·lecció de peces
diverses per a clavicèmbal que
inclou un gran nombre d'imitacions de sons naturals i una col·lecció de
12 ricercares, que va ser àmpliament copiada durant la seva vida.
Canzon
und Capriccio über das Henner
und
Hannergeschreÿ
Alessandro Poglietti
|
Georg Muffat (1653-1704)
Va ser organista a
Molsheim i després estudià per espai de sis anys a París, precisament en
l'època que Lully dominava l'escena musical
francesa. Fou rhetoricus i organista del col·legi de jesuïtes de
Molsheim, treballà a Viena, a Praga, a Estrasburg, a Salzburg i féu un viatge
a Roma, on conegué al mestre Corelli,
el qual tingué una influència enorme sobre la seva obra.
Sonata per
a violí
Georg Muffat
|
Pachelbel va estar cinc anys a Viena, i allà va absorbir
la música dels compositors catòlics del sud d'Alemanya i d'Itàlia, els estils
del qual contrastaven amb la tradició musical luterana, molt més estricta
El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a
Eisenach, on va conèixer la família Bach i es féu molt amic del pare de J. S.
Bach, Johann Ambrosius Bach, que era i vivia a Eisenach.
Daniel Eberlin (164-1715) Compositor barroc alemany i Kapellmeister.
Eberlin tenia un
estil de vida vagabund. Després d'una breu carrera militar, va treballar com
a bibliotecari a la seva ciutat natal, Nuremberg. Més tard es va convertir en
Kapellmeister en la cort d'Eisenach. Des 1713 va viure a Kassel, on va morir.
Eberlin va escriure
cantates per als serveis religiosos i un conjunt de sonates trio. No obstant
això, només algunes de les seves obres es conserven. Un dels seus alumnes va
ser Georg von Bertouch*, un compositor i oficial d'origen alemany que va
viure durant la major part de la seva vida adulta a Noruega. Eberlin estava
casat i tenia vuit fills. La seva filla Amalia Louise Juliane va ser la
primera dona del compositor Georg Philipp Telemann.
Sonata a2 in E Minor
Daniel
Eberlin
*Georg von
Bertouch
(1668-1743) Compositor i oficial militar barroc d'origen alemany
que va viure durant la major part de la seva vida adulta a Noruega. Als
quinze anys va començar a estudiar violí i composició a Eisenach. Segons una
carta que va enviar a Johann Mattheson, el seu primer mestre va ser Daniel
Eberlin.
Trio Sonata no. 8 in G minor
Georg von Bertouch
|
El juny de 1678, Pachelbel va ser contractat com a
organista a Erfurt, succeint a Johann Effler (1640-1711).
La família
Bach era molt coneguda a Erfurt on pràcticament tots els organistes
s'anomenarien "Bach". L'amistat de Pachelbel amb els Bach
trobà continuïtat i es convertí en el padrí de la filla de Johann Ambrosius,
Johanna Juditha, i va ser el mestre de Johann Christoph Bach.
Toccata super Magnificat
Johann Effler
Johann
Christoph Bach (1671-1721) va ser un organista i compositor alemany.
Fill gran de Johann Ambrosius Bach i germà de Johann
Sebastian Bach, va néixer i va estudiar a Erfurt, Turíngia, amb el prestigiós
compositor Johann Pachelbel i més tard va ajudar al seu parent Heinrich Bach,
a Arnstadt (Turíngia). El 1690, va ser nomenat organista a Ohrdruf
(Turíngia), càrrec que va ocupar durant la resta de la seva vida. A la mort
del seu pare, va portar a Ohrdruf a Johann Sebastian i es va encarregar del
seu manteniment i educació, sent probablement un dels seus professors de
música. Gràcies a les transcripcions que havia fet J.C.Bach, J.S.Bach va
conèixer la música dels compositors alemanys anteriors a la seva generacions.
Johann Christoph va morir l'any 1721 a Ohrdruf.
De Johann Christoph n’hi hagué quatre a la família Bach. El que va ser deixeble de Praetorius és el germà gran de Johann Sebastian Bach, que va néixer el 1671:
Però el compositor més destacat
de la família Bach de
la seva generació va ser el cosí del
pare de Johann Sebastian. Fill gran de Heinrich Bach, va néixer a Arnstadt.
Va ser organista de la capella del palau d'Arnstadt. Compaginà el càrrec d'organista amb el de clavicembalista a la capella de la cort a Eisenach. Va estar en contacte amb el seu cosí Johann Ambrosius Bach –pare
de Johann Sebastian Bach-, i a qui va donar lliçons de
música.
Der Mensch, vom Weibe geboren
Sei
getreu bis in den Tod
Johann Christoph Bach I
(1642-1703)
(Lamento no haver trobar cap gravació de la música de Johann Christoph Bach, germà gran de Johann Sebastian)
|
Pachelbel es va casar dues vegades a Erfurt. El 1681 ho feia amb Barbara Gabler, però ella i el seu únic fill van
morir el 1683 durant una epidèmia. La primera obra publicada per
Pachelbel és un conjunt de variacions de corals anomenades Musicalische
Sterbens-Gedancken (Pensaments Musicals sobre la Mort) (1683), influïdes
evidentment pel drama familiar viscut.
Partite Christus, der ist mein Leben
Musicalische Sterbensgedancken I
Joann Pachelbel
El 1684 es va casar amb Judith Drommer
(Trummert), filla d'un ferrer de coure. Van tenir cinc fills i dues filles; els
seus fills, Wilhelm Hieronymus Pachelbel i Charles Theodore Pachelbel van ser
també organistes, i Johann Michael es convertiria en un fabricant
d'instruments. Una de les seves filles, Amàlia, aconseguiria un cert
reconeixement com a pintora i gravadora.
Fantasia super Meine
Seele, lass es gehen
Wilhelm Hieronymus Pachelbel
(1686-1764)
|
Magnificat
Charles
Theodore Pachelbel
(1690-1750)
|
Amàlia Pachelbel
(1688-1723)
Pachelbel va viure a Erfurt durant dotze anys i aquí va
consolidar la seva reputació com un dels principals compositors d'orgue
alemanys. Els seus preludis coral serien les obres més representatives del
període d'Erfurt.
Chorale Prelude, Christ lag in
Todesbanden
Johann Pachelbel
El contracte signat especificava que havia de compondre
els preludis per als actes religiosos amb antelació, per evitar que
s'improvisés durant el servei religiós. Les seves obligacions també incloïen el
manteniment de l'orgue i, el més important, anualment la composició d'una obra
gran per demostrar el seu progrés a com compositor i organista.
Magnificat D-Dur P.246
Johann Pachelbel
|
Deus in adjutorium
Johann Pachelbel
|
Com hem anat veient, la principal ocupació dels músics alemanys
d’aquesta època era ser organista i compositor d’alguna església. L’organista
més important de l’Alemanya del segle
XVII fou Dietrich Buxtehude. Passà gran part de la seva vida com a organista de Marienkirche de Lübeck, al nord d’Alemanya, gairebé tocant a Dinamarca. La
seva fama era tan gran que el 1705,
Johann Sebastian Bach, de vint anys, va caminar més de 320 quilòmetres des d'Arnstadt per
conèixer-lo. Uns anys abans, Händel i Mattheson també el van anar a conèixer.
Com que Buxtehude ja era gran i estava a punt de retirar-se, els va oferir el seu
càrrec, però amb la condició que havien de casar-se amb la filla gran del mestre, tal com manava tradició. Tant Händel com Mattheson van
rebutjar l'oferta i se'n van anar l'endemà mateix de la seva arribada.
Prelude in C major, BuxWV 137
Dietrich Buxtehude
Buxtehude va compondre més de cent cantates amb
textos en alemany i llatí. Les
seves cantates tenen un encant fresc i vivaç que fins i tot Bach rares vegades
va igualar*
Heut triumphieret Gottes
Sohn BuxWV 43
Dietrich Buxtehude
*McLeish, K. I altres, La discoteca ideal de música
clásica
El 1690 Pachelbel deixà la seva feina a Erfurt amb el
reconeixement dels seus serveis per tal de millorar la seva posició professional.
Al cap de dues setmanes aconseguia el càrrec de músic i organista a la cort de
Württemberg, a Stuttgart, sota el patronatge de la duquessa Magdalena Sibylla.
Per desgràcia l'any 1692 es va veure obligat a fugir a causa d'una invasió
francesa. Pocs mesos més tard va tornar a la seva regió natal, Turíngia, on 1692
va ser nomenat organista de la ciutat de Gotha. Aquí va publicar la seva
primera i única obra de música litúrgica, Acht Chorale zum Praeambulieren
(1693).
No. 7, Jesus Christus,
unser Heiland, der von uns den Gotteszorn...
(8 Chorale
zum Praeambulieren)
Johann
Pachelbel
Quan Georg Caspar Wecker, l'antic professor de Pachelbel
i organista de la Sebalduskirche de Nuremberg, moria el 20 d'abril de 1695, les
autoritats de la ciutat van voler que un famós fill de la ciutat com Pachelbel
fos el seu successor. Li van enviar una invitació oficial i les autoritats de
Gotha el deixaren marxar; ocupà el càrrec durant l'estiu de 1695.
En la seva darrera etapa va veure publicades la
Musikalische Ergötzung, una selecció de música de cambra i, principalment, els
Hexachordum Apollinis (Nuremberg, 1699), un conjunt de sis àries amb variacions
per a teclat, que va dedicar a Dieterich Buxtehude. Encara que Pachelbel estava
més influït pels compositors del sud d'Alemanya i pels italians, també coneixia
l'escola del nord d'Alemanya.
Musicalische
Ergotzung Partita 4 in E Minor
Johann Pachelbel
|
Hexachordum Apollinis
Johann Pachelbel
|
Johann Pachelbel va morir a la seva ciutat natal el dia 3 de març de 1706,
tot i que no va ser enterrat fins al dia 9 de març.
<><><><>
Com passa amb alguns compositors de música clàssica que s’han
fet populars amb una sola obra -Bolero de Ravel, Les quatre estacions de
Vivaldi, Al·leluia de Händel...-, tots
coneixem Pachelbel per una sola obra,
una obra que, per cert, no hem escoltat aquí. En el seu lloc, i per concloure aquest llarg capítol, us proposo
escoltar The hook, amb el virtuós
de la harmònica John Popper al davant
del grup nord-americà Blue Traveler.
The
hook
Blues
Traveler
<><><><>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada