La història del rock
està plena de noms propis d’artistes que van seguits del signe &. (Per
cert, l’ampersand (&), contràriament al que alguns pensen, és
un signe que es remunta al segle I després de Crist, i prové de l'antiga escriptura
cursiva romana). Dèiem que molts noms del rock and roll vénen acompanyats del
signe & seguit del nom d’un grup que acompanya musicalment l'artista. Avui ens volem
fixar en aquests grups que, en un segon pla, han jugat un paper tan important
en la història del rock. Els podriem anomenar: & Els Altres. Alguns d'aquests grups han
canviat de nom, altres han seguit una carrera pròpia, n’hi ha que han
acompanyat a més d’un cantant, d’altres s’han mantingut fidels al mateix
artista i fins i tot alguns han superat la fama del seu líder. Sigui com sigui,
la qualitat dels músics d'aquests conjunts, ha sigut un factor determinant en les carreres
artístiques i èxits dels grans noms del rock.
& The Cometes (Bill Haley)
A mitjans dels
anys 40 Bill Haley va actuar amb el grup Country & Western The Down Homers,
que va deixar el 1946. Tornant a Philadelphia Haley va formar llavors la seva
pròpia banda anomenada Bill Haley &
Four Aces Of Western Swing que gaudia d'una popularitat local.
Amb el nom de Bill Haley and the Saddlemen, cantaven cançons de Western Swing, però
el grup va començar a interpretar i enregistrar cançons de R&B Ben aviat
van tornar a canviar el seu nom, aquesta vegada per Bill Haley & The Cometes,
agafant el nom del cometa Halley que es va veure aquell any.
Baby I Found All Abaut Tou
The Down Homers
Four Leaf Clover Blues
Bill Haley & the Four Aces of Western Swing
Bill Haley and the Saddlemen - Ten Gallon Stetson
Bill Haley and his Comets - Shake, Rattle and Roll
& Los Blue Moon Boys (Elvis
Presley)
Los Blue Moon
Boys és una banda formada per Elvis Presley, el guitarrista Scotty Moore i el
baixista Bill Black. El 5 de juliol de 1954, el trío es va dirigir als Sun
Studios per a una prova de gravació junts. Van enregistrar les cançons Harbour
Lights i I
Love You Against.
Los Blue Moon Boys & Elvis
Presley - Harbor Lights(1954)
& The Crickets (Buddy Holly)
The Crickets va ser una banda de rock and roll formada a
Lubbock, Texas, per el cantautor Buddy Holly a la dècada de 1950. Va aconseguir el
seu primer èxit amb That'll be the Day, el 1957. Va ser considerada una de
les bandes estatunidenques més rellevants, en part perquè la seva música va influenciar a altres bandes més importants formades
posteriorment, com The Beatles, The Hollies, The Beach Boys i The Rolling
Stones.
Buddy Holly & The Crickets - That'll Be The Day
& The Tremeloes (Brian Poole)
The Tremeloes és un grup anglès que es va formar el 1958. Brian Poole & The Tremeloes va néixer sota la
influència de Buddy Holly & The Crickets. El dia de l’any nou de 1962, Decca,
que buscava grups «beat», va fer una audició a dos grups joves i prometedors:
Brian Poole & The Tremeloes i The Beatles. Decca va triar The Tremeloes
abans que els Beatles. El 1966 Brian Poole va deixar la banda i The Tremeloes va
començar una nova carrera artística. Els seus èxits vindrien a partir de 1967
amb Here
Comes My Baby de Cat Stevens, Hello World i altres.
Brian
Poole & the Tremeloes - Someone
Someone
The Tremeloes - Here Comes My Baby
The Tremeloes - Hello World
& The
Shadows (Cliff Richard)
The Shadows va ser una banda de rock and roll activa des
dels anys 60 fins els 90, antigament coneguts com a Cliff Richard and The
Shadows. Entre els seus èxits és troben singles com Move It (1958), i Apache (1960), aquesta en solitari.
The Shadows – Move
It
The Shadows - Apache
& The Moondogs (Johnny)
Quan els Quarry Men lluitaven per convertir-se en els
Beatles a finals de 1959, van canviar molt breument el seu nom a Johnny &
the Moondogs, sent Johnny el seu líder, el guitarrista John Lennon. Probablement mai es va considerar seriosament Johnny &
the Moondogs com un nom
permanent. Les úniques ocasions conegudes en què els músics, John Lennon, Paul
McCartney i George Harrison, futurs Beatles, van usar aquest nom van ser un parell
d'ocasions a la tardor de 1959, en què van competir en TV Star Search. Els Quarrymen ja havien participat en la competició dos
anys abans sense èxit, potser per això van canviar el nom a Johnny and the Moondogs, per diferenciar-se de la recent participació com a Quarrymen.
The Quarrymen - That'll Be The Day
& The
Beat Brothers / & The
Beatles
(Tony Sheridan)
(Tony Sheridan)
The Beat Brothers és el nom
ocasional que van fer servir el Beatles en la gravació d’un disc amb Tony
Sheridan. Mentre actuava a Hamburg entre
1960 i 1963, Sheridan va emprar diverses bandes d’acompanyament. El 1961, els
joves Beatles (John Lennon, Paul McCartney, George Harrison, Stuart Sutcliffe i
Pete Best) van treballar amb ell en la seva segona visita. Més tard, el 1964,
van publicar les vuit cançons gravades amb Sheridan amb el nom The Beatles
'First
Tony Sheridan &The Beatles - My
Bonnie
& The
Dakotas (Billy J. Kramer)
The Dakotas és un grup de músics britànics, que inicialment
es va formar com una banda d'acompanyament a Manchester. Estan estretament
associats amb el cantant Billy J. Kramer, que va ser el vocalista principal del
grup durant la dècada de 1960. En els Estats Units, Billy J. Kramer & The
Dakotas se'ls considera part de la invasió britànica. A més de donar suport a
Kramer en els seus èxits, el grup en si és potser més conegut pel seu senzill
instrumental anomenat The Cruel Sea,
una composició que va aconseguir el nombre 18 en les llistes del Regne Unit al
juliol de 1963. Als Estats Units va ser titulada The
Cruel Surf, i posteriorment va ser versionada per The Ventures. Bad To Me es una cançó acreditada a
Lennon-McCartney. John Lennon va reconèixer que l'havia escrit per a Billy
J. Kramer & The Dakotas mentre estava de vacances a Espanya. Aquesta cançó va
suposar un dels primers èxits del grup
Billy J. Kramer and the Dakotas - Little
Children (1964)
The Dakotas - The
Cruel Sea
Billy J Kramer & The Dakotas - Bad
To Me
& The
Prestonians (Jimmy Preston)
El principal èxit de Jimmy Preston & The Prestonians va
ser la versió original de Rock the Joint,
el 1949. Rock the Joint va ser reversionada posteriorment per Jimmy Cavallo
el 1951 i Bill Haley & The Saddlemen el 1952. Preston va deixar el grup el 1952, però el 1962 va fundar
l'Església Baptista Victòria i va seguir cantant com a reverend Dr James S. Preston.
Jimmy Preston - Rock
the Joint
& The Pacemakers
(Gerry)
Gerry and the Pacemakers és un grup de rock and roll que
va aconseguir certa fama a principi dels anys 1960. Originaris de Liverpool,
els seus membres eren amics dels Beatles, amb els qui actuaven en el Cavern
Club, formant algunes vegades un grup mixt amb components de tots dos conjunts
a qui anomenaven The beatmakers. Representats per Brian Epstein, manager dels
Beatles, el seu primer single, editat l'11 d'abril de 1963, va ser una cançó
que aquests havien rebutjat, How Do You
Do It?. Amb el moviment hippie a la fi dels anys 1960, la seva popularitat
va decréixer. Normalment se'ls associa amb el moviment Mod britànic. La cançó You'll
never walk alone va ser composta per al musical Carousel per
Richard Rodgers i Oscar Hammerstein. A Liverpool, Gerry & The Pacemakers va
adaptar la lletra el 1960 i va aconseguir col·locar-la al número 1 de les
llistes britàniques el 1963, sent en poc temps
adoptada pels seguidors del Liverpool FC convertint-se en l'himne del club.
Gerry & The Pacemakers - You'll
Never Walk Alone
The Pacemakers - How
Do You Do It?
& The
Tokens (Neil Sedaka)
The Tokens és una agrupació nord-americana de doo-wop
originària de Brooklyn, Nova York i fundada el 1955. Neil Sedaka va formar part
del grup fins el 1956. Són reconeguts principalment pel seu reeixit senzill
de 1961 The Lion Sleeps Tonight, una
versió de la cançó del compositor africà Solomon Linda.
Neil Sedaka & The Tolken - While I Dream (1956)
The
Tokens - The Lion Sleeps Tonight
& The Pips (Gladys Knight)
Gladys Knight & the Pips va
ser un grup musical R & B / soul d'Atlanta, Geòrgia, que es va mantenir
actiu en les llistes de música i el circuit d'espectacles durant tres dècades. Partint
simplement de The Pips en 1952, van canviar el seu nom a Gladys Knight &
the Pips el 1961 El grup va aconseguir l'èxit comercial
després de signar amb Motown Records el 1966. Van gravar la primera versió
individual de I Heard It Through the
Grapevine el 1967, el que va portar a diversos singles d'èxit per Motown 's
Soul Records.
Gladys Knight & the Pips - I
Heard It Through the Grapevine
& The Texas Playboys (Bob Wills)
The Texas Playboys és el grup liderat per Bob Wills
(1905-1975), considerat per molts com un dels pares de l'estil Western swing i
anomenat pels seus admiradors el Rei del Western Swing. Primer, Bob Wills es va unir a Herman Arnspinger per formar The Wills Fiddle Band, després,
el 1930, s’hi afegí el vocalista Milton Brown i la banda passà a dir-se Light
Crust Doughboys. Finalment, el 1934 formaren The Texas Playboys. El 1938 Wills va gravar Ida Red, tema que va servir de model per
a la versió que dècades més tard va dur a terme Chuck Berry, Maybellene. El 1940 el tema Sant Antoni Rose va vendre un milió de
còpies i es va convertir en la cançó insígnia de The Texas Playboys. En aquells dies els
Texas Playboys eren virtualment dues bandes: un grup de fiddle, guitarra i
steel guitar amb una secció rítmica, i la segona una big band capaç
d'interpretar els èxits de swing i pop del moment així com Dixieland.
Bob Wills & The Texas Playboys - Ida
Red
Bob Wills & The Texas Playboys - Sant
Antoni Rose
& The Four Seasons (Frankie
Valli)
The Four Seasons és una banda nord-americana de rock i
pop que va tenir èxit internacional en les dècades dels 60 i 70. En 1960, la
banda coneguda com The Four Lovers es va convertir en Four Seasons, amb Frankie
Valli com cantant principal. The Four Seasons va ser una de les dues úniques
bandes nord-americanes (l'altra va ser Beach Boys) en gaudir d'un gran èxit en
les llistes abans, durant i després de la Invasió Británica. El 1962, la banda va treure el seu primer àlbum,
presentant el senzill Sherry el qual
va ser el seu primer hit que entrava a les llistes. Entre els seus èxits
posteriors destaquen Big Girls Do not Cry
, Walk Like a Man, Candy Girl, Is not That a Sham i altres.
Frankie Valli and the Four Seasons - Big
Girls Don't Cry (1962)
& The Outlaws (Mike
Berry)
Berry era un fanàtic de la música skiffle i rock and roll
quan era adolescent i va formar el seu propi grup de skiffle anomenat "The Rebels". El seu gerent i productor va contractar un grup anomenat Stormers com
la seva nova banda de suport, rebatejant-lo amb el nom Mike Berry and the Outlaws. Va tenir tres èxits en la dècada de 1960, sent el més
reeixit Do not You Think It's Time.
Posteriorment Mike Berry es va convertir en actor en la dècada de 1970, conegut
per la seva aparició com el Sr. Spooner en la comèdia britànica Are You Being
Served?
Mike Berry and the Outlaws - Do not You Think It's Time
& The Americans (Jay)
Jay & The Americans és un grup de pop rock
nord-americà popular en la dècada de 1960. La seva formació inicial va
consistir en John "Jay" Traynor, Howard Kane, Kenny Vance i Sandy
Deanne, encara que el seu major èxit en les llistes va arribar després que
Traynor hagués estat reemplaçat com a cantant principal per Jay Black. Van
ser descoberts mentre actuaven en llocs d'estudiants a la Universitat de Nova
York a finals de la dècada de 1950. Van fer una audició per a Leiber i Stoller,
que van ser els qui donaren el nom al
grup. El primer èxit l’aconseguiren el 1962 amb She Cried.
Jay & The Americans – She Cried
Jay & The Americans - Come A
Little Bit Closer
& The
Crazy Horse (Neil Young)
Crazy Horse és una banda musical nord-americà de rock,
principalment coneguda per la seva associació amb el músic canadenc Neil Young.
Fundat com a grup de Doo wop sota el
nom de Danny & The Memories, el grup va evolucionar a finals de la dècada
de 1960 cap la música psicodèlica i el rock en l'escena musical de Califòrnia,
on van conèixer a Young. Sota el nou nom de Crazy Horse, el grup va donar
suport a Young en una àmplia majoria de treballs discogràfics que abasten més
de quatre dècades de col·laboracions, des Everybody Knows This Is Nowhere
(1969) fins a Psychedelic Pill (2012).
Neil Young & Crazy Horse - Everybody
Knows This Is Nowhere
Neil Young with Crazy Horse - Driftin'
Back
& The E Street Band (Bruce Springsteen)
The E Street Ban és el grup que acompanya el
cantant de rock nord-americà Bruce Springsteen des del
1972. Han enregistrat també, tant individualment com a formació, amb altres
artistes com ara Bob Dylan, Meat Loaf, Bonnie Tyler, Dire Straits, David Bowie, Peter Gabriel, Sting, Ian Hunter, Ringo Starr, Ronnie
Spector... Quan no han treballat amb Bruce Springsteen, alguns membres de
la formació han enregistrat materials en solitari i han seguit carreres d'èxit
en sessions musicals, producció de discos, compositors, actors i altres tasques
en l'àmbit de l'espectacle.
Bruce Springsteen & The E Street Band –
Fire (1978)
& The Band (Bob Dylan) (Ronnie
Hawkins)
The Band va ser una banda musical canadenca de rock
formada per Rick Danko, Garth Hudson, Richard Manuel, Robbie Robertson i Levon
Helm. La seva activitat musical va començar a finals de la dècada de 1950 sota
el nom de The Hawks com a grup de suport del cantant de rockabilly Ronnie
Hawkins. després de deixar a Hawkins en 1964, van canviar el seu nom, primer
pel de Levon Helm Sextet, amb el saxofonista Jerry Penfound, i després pels de
Levon and The Hawks i The Canadian Squires, i van gravar diverses cançons amb
escassa repercussió local. Sota el nom de The Hawks, la popularitat del grup va
augmentar en donar suport al músic nord-americà Bob Dylan en la seva primera
gira elèctrica amb banda per Amèrica del Nord i Europa, després d'abandonar la
música folk i començar a interpretar rock.Després de patir un accident de moto,
Dylan va tornar a treballar amb The Hawks gravant al soterrani de «Big Pink»,
una propietat de Woodstock en la qual el grup va residir durant sis anys. Part
dels enregistraments van ser publicades el 1975 a The Basement Tapis . Durant
la dècada de 1970, el grup va tornar a col·laborar amb Dylan en l'enregistrament
de l'àlbum Planet Waves. Amb el nom de The Band, el grup va signar un contracte
amb Capitol Records i va començar a gravar el seu propi material, incloent
Music from Big Pink & The Band, dos dels treballs de rock més destacats per
la premsa musical de finals de la dècada de 1960.
The Band & Ronnie Hawkins - Who
Do You Love
The Hawks - Farther Up The Road
(1961)
The Band - The Weight
Bob
Dylan & The Band - Forever Young
& The JB’S
(James Brown)
The J.B.'s (coneguts també com The JB 'so The J.B.s) va
ser el nom de la banda del cantant nord-americà de funk i soul James Brown des
dels anys setanta fins a principis dels vuitanta. Al llarg de la seva carrera,
la banda va canviar de nom diverses vegades: James Brown Soul Train, Maceo
& The Macks, A.A.B.B., The First Family & The Last Word. A més d'actuar
amb Brown, The J.B.'s van col·laborar amb Bobby Byrd, Lyn Collins i altres
cantants relacionats amb el James Brown Revue. També han treballat en solitari.
James Brown and The JB's Food for Soul
The JB's - JB's Monorail
& The
Spider From Mars (David Bowie)
Spiders from Mars era el grup del cantant de rock David
Bowie a principis dels anys 70, i inicialment constava de Mick Ronson a les
guitarres, Trevor Bolder al baix i Mick Woodmansey a la bateria. El
grup es va unir a Bowie en els espectacles d'estil teatral de moltes de les seves actuacions. Ziggy Stardust és l’extravagant
androgin àlter ego de David Bowie. La guitarra de Ronson
i el seu arranjament durant l'època dels Spiders from Mars no només van
encaixar en aquest estil, sinó que també van proporcionar una gran part de la
base dels músics punk rock posteriors.
The rise and fall of
Ziggy Stardust & The spiders from Mars – Five Years
& The Wailers (Bob Marley)
Bob Marley & The Wailers va ser una banda de reggae
fundada per Bob Marley el 1974, després que Peter Tosh i Bunny Wailer
abandonessin la banda precursora, The Wailers. Bob Marley era el guitarrista, compositor i veu principal
de la banda The Wailers i el grup I Threes formaven les veus secundàries. A vegades,
i per finalitats de màrqueting, les gravacions s’atribueixen a "Bob
Marley", "The Wailers" o "Bob Marley i The Wailers".
Bob Marley & the Wailers - Put It
On
& The
Mother of Invention (Frank Zappa)
The Mothers of Invention va ser una banda de rock
experimental liderada pel compositor, guitarrista, cantant, productor
discogràfic i director de cinema nord-americà Frank Zappa, activa entre mitjans
dels 60 i principis dels 70. El seu treball està marcat per l'ús de la
experimentació sònica, innovadores portades d'àlbums i elaborats espectacles en
viu.
Frank Zappa & The Mothers Of Invention - Concentration Moon (1968)
The Bad Seeds
(Nick Cave)
Nick Cave & the Bad Seeds és una banda de rock
australiana formada a Melbourne el 1983 pel vocalista Nick Cave, el
multi-instrumentista Mick Harvey i el guitarrista Blixa Bargeld. La banda ha estat
formada per diversos músics internacionals al llarg de la seva carrera. Amb les
seves cançons de "brutal blues i malsons gòtiques", Nick Cave i The Bad Seeds han estat
considerats "una de les bandes més originals i cèlebres de les eres de
rock postpunk i alternatiu en els anys 80 i fins d'ara ". Han editat disset àlbums d'estudi i han
completat nombroses gires internacionals.
Nick Cave & The Bad Seeds - Into
My Arms
& The Heartbreakers (Tom Petty)
Tom Petty and the Heartbreakers va ser un grup musical
nord-americà de rock. Format a Gainesville, Florida, el 1976, el grup va ser
fundat per Tom Petty, vocalista i guitarrista principal, amb Mike Campbell (guitarrista),
Ron Blair (baixista), Stan Lynch (bateria) i Benmont Tench (teclista). Tom
Petty and the Heartbreakers va ser una de les principals bandes del moviment
heartland rock, al costat d'artistes com Bruce Springsteen i Bob Seger, que van
sorgir entre finals de la dècada de 1970 i començaments de la dècada de 1980.
El gènere es va abstenir de la música basada en sintetitzadors i en elements de
moda popularitzats en els 80, com el synthpop, en benefici del rock clàssic.
Tom Petty & The Heartbreakers - American
Girl
& The Bluesbreakers (John Mayall)
John Mayall & the Bluesbreakers va ser una banda de
blues rock anglès liderada pel cantant, compositor i multiinstrumentista John
Mayall. Van utilitzar aquest nom de 1963 a 1967 (quan van decidir dissoldre el
grup); quinze anys després, el 1982, es va anunciar el retorn de la banda sota
el nom de Return of the Bluesbreakers. S'han mantingut actius des de llavors. The
Bluesbreakers ha comptat amb grans músics en la seva formació, entre ells
destaca l'ocasional col·laboració d’Eric Clapton (1965-1966)
John Mayall and The Bluesbreakers
with Eric Clapton
<><><><><><><>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada