3.-Zefiro torna

Segons la mitologia grega, Zèfir era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

La Primavera (1477-1482)

Sandro Botticelli

La figura central es correspon amb Venus, la deessa de l'amor (Afrodita en la mitologia grega), vestida amb túnica blanca i un mantell vermell, que aixeca el seu braç dret en senyal de salutació i d'invitació al seu jardí. A la dreta del quadre apareix Zèfir, déu del vent de l'oest, en el moment en què rapta a la nimfa Cloris, vestida amb una túnica transparent; però, en el moment del rapte Zèfir s'enamora de la nimfa i la converteix en la seva esposa, instant en què aquesta es converteix en Flora, la deessa de les flors i els jardins, que és la figura que apareix al costat de Venus, vestida amb un vestit decorat amb flors; a les seves mans sosté un cistell de flors que va escampant per terra. Sobre Venus apareix Cupido (Eros en la mitologia grega), que dirigeix ​​la seva fletxa cap a les tres figures que dansen. Aquestes són les tres Gràcies, deesses de l'encant, la bellesa i la fertilitat

El naixement de Venus (1482-1486)

Sandro Botticelli

El tema és el mateix que a la Primavera, és a dir, l’arribada primaveral de Venus.  A l'esquerra, apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'aquests és Zèfir (déu del vent de l'oest); al seu costat, hi ha Cloris. És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. 

Zèfir és el fill d'Astreu (o d'Èol) i d'Eos. Era considerat el més suau i benigne, especialment des que s'enamorà de Cloris, deessa de la primavera, que apaivagà el seu caràcter. 

També s'enamorà de Jacint, però el noi preferia l'amor d'Apol·lo i, segons expliquen, el va matar per gelosia desviant un disc que Apol·lo havia llançat.

Zèfir i Jacint en una copa àtica (490-480 a.C.)

*<><><><><><>*

Zephiro torna, e 'l bel tempo rimena,

e i fiori et l'erbe, sua dolce famiglia,

et garrir Progne et pianger Philomena,

et primavera candida et vermiglia.

Ridono i prati, e 'l ciel si rasserena;

Giove s'allegra di mirar sua figlia;

l'aria et l'acqua et la terra è d'amor piena;

ogni animal d'amar si riconsiglia.

Ma per me, lasso, tornano i piú gravi

sospiri, che del cor profondo tragge

quella ch'al ciel se ne portò le chiavi;

et cantar augelletti, et fiorir piagge,

e 'n belle donne honeste atti soavi

sono un deserto, et fere aspre et selvagge.

Francesco Petrarca

Zefiro torna e 'l bel tempo rimena

Luca Marenzio(1554-1599)

Francesco Petrarca  (1304 - 1347) 

Zefiro torna e'l bel tempo rimena

Il Sesto Libro de Madrigali a cinque voci (1614)

Claudio Monteverdi (1567-1643)

Francesco Petrarca  (1304 - 1347)

Zephiro torna

Jan Tollius (1550-1603)

Francesco Petrarca

*<><><><><><>*

Zefiro torna e di soavi accenti

l'aer fa grato e'il pié discioglie a l'onde

e, mormoranda tra le verdi fronde,

fa danzar al bel suon su'l prato i fiori.

Inghirlandato il crin Fillide e Clori

note temprando lor care e gioconde;

e da monti e da valli ime e profond

raddoppian l'armonia gli antri canori.

Sorge più vaga in ciel l'aurora, e'l sole,

sparge più luci d'or; più puro argento

fregia di Teti il bel ceruleo manto.

Sol io, per selve abbandonate e sole,

l'ardor di due begli occhi e'l mio tormento,

come vuol mia ventura, hor piango hor canto.

Ottavio Rinuccini

Zefiro Torna , oh di soavi accenti

Madrigali e canzonette libro 9°, 1551

Claudio Monteverdi (1567-1643)

Ottavio Rinuccini (1562-1621)

Ottavio Rinuccini va ser el llibretista de la considerada com la primera òpera de la història, Dafne (1597), amb música de Jacopo Peri, abans de l’Orfeo de Monteverdi.

Jacopo Peri formava part de la Camerata Florentinade, que havia produït els primers experiments en monodia, l'estil de la cançó solista amb acompanyament d'un baix continu que eventualment es va desenvolupar en el recitatiu i l'ària. Entre molts altres músics que formaven la Camerata Florentinade s’hi trobava Vincenzo Galilei, pare de Galileo Galilei.

Dafne (1597)

Jacopo Peri.