No és que tingui un interès especial amb temes
sinistres o macabres, és simplement que, en recerques anteriors,
m’he trobat amb un nombre considerable de cançons que expliquen assassinats, i
penso que és interessant fer-ne un recull, ja que es tracta d'un tema
que històricament ha estat present
en el repertori popular. Gairebé podríem
considerar que totes les cançons d’aquesta temàtica, en l’àmbit anglosaxó, pertanyen al gènere musical de les
balades. Centrarem la recerca en aquest context.
El terme balada, aplicat a la música tradicional o popular, significa cançó narrativa. Dins de les balades, la cançó d'esdeveniment es dedica a narrar un succés concret, i en el cas de la balada d'assassinat, l'esdeveniment, està clar, és un assassinat.
Algunes d’aquestes balades expliquen la història des del punt de vista de l'assassí, o intenten retratar-lo amb la llum una mica amable del penediment, com en Poor Ellen Smith, la típica balada d'assassí amb problemes de consciència.
(...) Mai estaré lliure dels pecats del meu passat,pobre Ellen Smith com va ser trobadadisparada al cor estirat freda a terra.
De la mateixa manera que en Poor Ellen Smith, en més d’una balada narrada en primera persona per l’assassí, aquest mostra un cert remordiment. Un remordiment que sol tenir un to d’autojustificació espúria.
Altres balades d'assassinat expliquen la història
del crim des del punt de vista de la víctima, com en Lord Randall, què
el narrador emmalalteix i descobreix que ha estat enverinat.
Lord Randall
Jean Ritchie
(...)
"I què et va donar, lord Randall, fill meu?
I què t'ha donat, el meu jove maco?"
"Anguiles fregides en una paella; mare, fes el meu
llit aviat,
perquè estic cansat de caçar, i tinc ganes de jeure.
(...)
Algunes, expliquen la història amb més distància, registrant
els detalls del crim i el càstig sense cap intent de despertar simpatia pel
criminal.
The Gosport Tragedy
George Dunn
(...)
Va retorçar de dolor les seves mans blanques com els lliris,
implorant misericòrdia, cridant: "Què t'he fet?
Estimat Guillem,
tan amable i just,
mataràs el teu veritable amor que t'estima tant?"
Ell va dir: "No hi ha temps per disputes".
Llavors, a l'instant, agafant un ganivet a la mà,
li va travessar el pit bell, la sang va fluir
i a la tomba el seu bonic cos va tirar.
Va cobrir la tomba i se’n va anar ràpidament cap a casa.
(...)
0000000
La venjança sobrenatural forjada per la víctima sobre l'assassí, de vegades figura en balades d'assassinat com en Dreadful Wind and Rain. Quan el cos de la noia assassinada és rescatat de l'aigua, algú en fa un instrument musical, generalment una arpa o un violí, amb un marc d'os i els "cabells grocs llargs" de la noia per a cordes. Llavors l'instrument toca tot sol i canta sobre el terrible succés.
Dreadful Wind and
Rain Un-Reconstructed
O bé, en The Cruel Mother, on una dona mata els seus fills i els enterra al bosc. De tornada a casa, veu uns nens jugant; són els espectres dels seus fills que li retreuen el seu crim.
The Cruel Mother
Shirley Collins
0000000
Moltes de les balades d’assassinat formen part del recull
de Francis James Child -erudit folklorista nord-americà que ja coneixem
d’altres recerques anteriors-, i tenen l’origen a Anglaterra i Escòcia. En
bastants cassos s’especifica que són de les terres frontereres anglo-escocesa,
com The Death of Parcy Reed Linda Adams, número 193 del catàleg Child.
The Death of Parcy Reed Linda Adams
Graham Pirt
Les balades d’assassinat acostumen a transitar per llocs comuns (la gelosia; la víctima és una dona, que molt sovint està embarassada; mort a garrotades o a punyalades, el cos és llençat al riu ...); però sobre tot, és significativa la quantitat de variants que es troben sobre un mateix argument. Per un costat, cançons amb títols diferents però amb la mateixa música i, més o menys, el mateix text; per un altre costat, cançons amb el mateix títol i músiques diferents o cançons amb la mateixa música i amb textos que incorporen elements d’altres cançons. Tot plegat, que és un embolic!
Un bon exemple d’això és tota la seqüela de cançons que va originar The Bloody Miller. Es tracta d'una balada recollida per Pepys (conegut pels seus diaris) cap a l'any 1685, en la que hi coincideixen uns quants elements que seran comuns en un bon grapat de cançons, totes variants de The Bloody Miller. Inspirada en uns fets reals que van passar el diumenge 10 de febrer de 1683 a Shropshire, Anglaterra.
Francis Cooper era un criat de Millers que va viure amb una tal Anne Nicols durant dos anys, que després va demostrar estar encinta d’ell. Sent exhortat pel seu pare a casar-se amb ella, la va assassinar de manera perversa i bàrbara. Quan el seu pare intenta convèncer-lo perquè es casi amb ella, Francis Cooper la porta a un lloc aïllat i l'assassina. "La vaig agafar pels seus cabells grocs i la vaig arrossegar a terra, i vam arribar a la vora del riu on vaig llençar el seu cos avall.“ Quan l'acusen de l'assassinat afirma que la sang de la seva roba i les seves mans és d'una hemorràgia nasal. Finalment admet el seu crim i és executat a la forca. El text és en primera persona a l'estil de la confessió moribunda de l'assassí penedit tan popular a Gran Bretanya durant molts segles i, de fet, va continuar a altres parts del món de parla anglesa. De la balada The Bloody Miller en deriven moltes versions musicals diferents, però que totes expliquen, més o menys, la mateixa història: Hanged I Shall Be, Knoxville Girl, The Wexford Girl, The Oxford Girl, The Berkshire Tragedy, a més de totes les variants de la popularíssima Banks of the Ohio.
The Bloody Miller
Ella Hughes
Vaig treure un pal de la tanca
I la vaig colpejar a la cara
Oh Johnny, Oh Johnny, estimat,
Oh, no estic preparada per morir.
Va caure de genolls
Per l'amor del cel va plorar
Oh Johnny, Oh Johnny, què he fet?
Perquè m'hauries d'assassinar?
(...)
Hanged I Shall Be és una clàssica balada que es remunta als temps medievals de la vella Anglaterra. Evidentment, deriva de The Bloody Miller: “Mentre caminàvem i parlàvem de coses que van créixer al voltant, vaig treure un pal de la bardissa i vaig fer caure aquella bonica criada. Va caure de genolls, i va cridar fort per misericòrdia: "Oh, vine a salvar la vida d'una noia innocent, perquè no estic preparada per morir." Llavors la vaig agafar pels seus cabells arrissats i la vaig arrossegar a terra, fins que vaig arribar a la vora del riu que desembocava a la ciutat d'Ekefield."
Hanged I Shall Be
|
La balada irlandesa del segle XIX The Wexford Girl va ser escrita sobre el mateix cas de The Bloody Miller, l’assassinat de 1683 d’Anne Nichols per l’aprenent Francis Cooper. És possible que una variació d’aquesta balada irlandesa aparegués als Estats Units com a The Oxford Girl.
The Wexford Girl
|
The Oxford Girl
|
No està clar si The Berkshire Tragedy va ser una simple reescriptura de The Bloody Miller, amb canvis introduïts simplement perquè el seu compositor esperava que la cosa es vengués millor, o si són fets importats d’un autèntic assassinat de Berkshire.
The Berkshire Tragedy
Shirley Collins
Recapitulem un moment. Tenim The Bloody Miller, recollida cap a l’any 1685, definida amb una introducció amb els noms de l’assassí i de la seva víctima, a més d’un relat contemporani del crim en si. A meitat del segle XVIII aquesta balada havia produït les veriants Hanged I Shall Be, The Wexford Girl, The Oxford Girl, The Berkshire Tragedyuna, que afegeixen molts dels detalls que avui coneixem a Knoxville Girl.
Knoxville Girl
The Louvin Brothers
Banks of the Ohio, també coneguda com Down on the Banks of the Ohio, és una balada del segle XIX, escrita per autors desconeguts. La lletra parla de Willie, que convida la seva jove amant a passejar; durant el paseig ella rebutja la seva proposta de matrimoni, i un cop estan sols a la vora del riu, ell la mata a ganivetades. És evident que el relat, amb alguna variant, segueix el fil de Bloody Miller.
Banks of the Ohio
|
Down On The Banks Of The Ohio
|
|
D'acord amb la tradició de la balada, la lletra de la versió original d’Omie Wise es va escriure poc després del propi assassinat; existeix almenys una versió del segle XIX del text de la balada.
Oh, escolta la meva història, no et diré mentides,
com John Lewis va assassinar la pobra Omie Wise.
La primera gravació va ser el 1927, interpretada per GB
Grayson, però la primera persona a gravar la cançó sota el títol Naomi Wise
va ser Vernon Dalhart, que ho va fer el 1925. La cançó està
relacionada temàticament amb altres balades d'assassinat americanes com Banks
of the Ohio i The Knoxville Girl. Cadascuna d'aquestes cançons
relata la història d'una dona assassinada pel seu amant, que després va ser llençada
al riu.
Omie Wise
|
Naomi Wise
|
The Gosport Tragedy, The
Cruel Ship's Carpenter i Pretty Polly son cançons populars
tradicionals en anglès que es troben a les illes Britàniques, Canadà i la regió
dels Apalatxes d'Amèrica del Nord, entre d'altres llocs. Parlen d'una dona jove portada al bosc on és assassinada
i enterrada en una tomba poc profunda. Moltes variants de la història tenen l’assassí
com a fuster d'un vaixell que promet casar-se amb Polly però la mata quan es
queda embarassada. Quan torna al mar, és perseguit pel seu fantasma, confessa
l'assassinat, es torna boig i mor. O bé, nega l'assassinat i és destrossat pel
seu fantasma. The Gosport Tragedy va evolucionar cap a The Cruel Ship's Carpenter i Pretty
Polly, perdent moltes de les especificitats de l'original.
The Gosport Tragedy
|
The Cruel Ships Carpenter
|
Pretty Polly
|
Down in the Willow Garden, també coneguda com Rose Connelly és una balada d'assassinat tradicional dels Apalatxes sobre un home que s'enfronta a la forca per l'assassinat de la seva amant: li va donar vi enverinat, la va apunyalar i la va tirar a un riu. Es va originar al segle XIX, probablement a Irlanda, abans d'establir-se als Estats Units. Les lletres varien molt entre les versions anteriors, però els enregistraments professionals han estabilitzat la cançó en una forma retallada. Charlie Monroe va fer popular la versió de 1947 i des de llavors s'ha gravat desenes de vegades.
Down in the Willow Garden
|
Rose Connelly
|
0000000
Un dels motius més freqüents dels assassinats de les balades és la gelosia desfermada del que se sent agreujat en trobar la seva (o el seu) amant amb un altre.
Lily of the West és una cançó popular tradicional irlandesa, més coneguda avui com a cançó popular nord-americana. La versió americana tracta d'un home, Lily, que viatja a Louisville i s'enamora d'una dona anomenada Mary, Flora o Molly, segons la versió. L'amant atrapa a Mary sent-li infidel i, en un atac de ràbia, apunyala l'home amb qui està, i posteriorment és empresonat. Malgrat això, encara se sent enamorat d'ella. En la versió original, Lily declara en la seva defensa i és alliberat, tot i que no reprenen la seva relació.
Lily of the West
Delilah, escrita per Les Reed, Barry Mason i Whittingham Sylvan i interpretada per Tom Jones l'any 1968, explica la història d'un home que passa davant de la finestra de la seva noia Delilah, i la veu mentre fa l'amor amb un altre home. Espera fora i quan a l'alba l'altre surt, ell s'acosta i s’encara a Delilah, però ella se’n riu. La mata a punyalades i després espera que la policia enderroqui la porta i l'arresti. La lletra es desenvolupa des del punt de vista de l’assassí i és plena de les seves emocions, sovint contradictòries.
Delilah
Tom Jones
La cançó Cocaine Blues és la història d'un home, Willy Lee, que
assassina la seva noia infidel mentre estava sota la influència del whisky i la
cocaïna. Fuig a Mèxic i treballa com a músic per finançar el seu consum
continuat de drogues. Willy és detingut, jutjat i
immediatament condemnat a noranta-nou anys a la presó de San Quintín. La cançó
acaba amb Willy aconsellant a l'oient: Vinga, ànims, escolteu-me, deixeu el
whisky i deixeu la cocaïna.
Cocaine Blues
Roy Hogsed
Relacionada amb Cocaine Blues, la balada popular
nord-americana Little Sadie explica la història d'un home que és detingut
i condemnat per un jutge després de disparar a la seva dona o a la seva xicota,
segons quina versió. També es coneix com a Bad Lee Brown, Transfusion
Blues, East St. Louis Blues, Late One Night, Penitentiary
Blues i altres títols.
Little Sadie
When It's Springtime in Alaska
és un senzill de Johnny Horton de 1959. La cançó té lloc a Alaska. El narrador/cantant
és un buscador d’or que fa un viatge a Fairbanks després de dos anys al desert;
decideix visitar un saló, i sent “Lil pel-roja” cantant les paraules When It’s
Springtime in Alaska. Ell i la Lil passen la nit ballant, però el cantant
no sap que la Lil és “la futura esposa de Big Ed”. Big Ed descobreix els dos
ballant i llança el seu ganivet al cantant, que pronostica que no sobreviurà a
la seva ferida: “Quan sigui primavera a Alaska, estaré sis metres més avall”.
When It’s Springtime in Alaska
Johnny Horton
0000000
Un vell costum dels temps de les balades antigues és que la núvia havia de demanar permís a la família i sobretot al gran germà per casar-se. El rol dels germans com a protectors de la reputació moral de la germana és el motiu d’unes quantes balades en que el germà gran o els germans són protagonistes de l’assassinat d’un pretendent indesitjable o de la pròpia germana.
La núvia s'oblida de demanar permís al germà John i després
del casament, el germà ofès l'ajuda a pujar al seu cavall i una vegada dalt l'apunyala.
Cavalca una estona abans que la ferida mortal la faci caure del cavall. Morint,
fa testament i deixa a la seva família moltes coses bones, però al seu germà "un
arbre de forca per penjar-lo".
The Cruel Brother
Battlefield Band
The Bramble Briar
|
In Bruton Town
|
Young Johnstone, és una balada fronterera anglo-escocesa que existeix en diverses variants. La balada explica la història d'una dona assassinada pel seu germà o pel seu amant, segons la versió. S'obren diverses variants amb el germà i l'amant de la noia bevent junts. Un d'ells proposa que es vol casar amb la germana de l'altre. Un d'ells mata l'altre: sovint, la raó del germà és que l'altre s'ha negat a casar-se amb la seva germana però pretén mantenir-la com a amant.
Young Johnstone
Ewan MacColl
0000000
Normalment, en les balades d’assassinat la víctima és la dona, però com hem vist en Frankie and Johnny, també n’hi ha algunes en que l'assassina és la dona. Young Hunting és una cançó popular tradicional, del catàleg de Francis James Child i té el seu origen a Escòcia. Com la majoria de cançons tradicionals, existeixen nombroses variants a tot el món, sobretot amb el títol Henry Lee i Love Henry als Estats Units i amb el nom Earl Richard, i de vegades The Proud Girl, al Regne Unit. La cançó, que es remunta fins al segle XVIII, narra la història del protagonista, Young Hunting, que li diu a una dona (que potser li ha donat un fill), que està enamorat d'una altra dona més bella. Malgrat això, ella el convenç de beure fins que s'emborratxa. Aleshores, la dona el mata a punyalades. Ella llença el seu cos al riu, de vegades amb l'ajuda d'una de les altres dones de la ciutat, a qui suborna amb un anell de diamants.
Young Hunting
|
Henry Lee
|
Earl Richard
|
The Proud Girl
|
Eggs and Marrowbone, coneguda
com There Was An Old Woman, és una cançó popular tradicional que explica,
amb un to humorístic, l'intent d’una dona d'assassinar al seu marit. D'origen
desconegut, hi ha múltiples variacions. La variació més coneguda és Rich Old
Lady. A Escòcia es coneix com The
Wife of Kelso i a Irlanda com The Old Woman of Wexford. El 1840, John Sinclair va escriure Johnny Sands,
una alta variant del mateix argument.
Totes aquestes versions expliquen, més o menys el mateix: un home, cansat de la vida perquè la seva dona no l’estima, li diu “Crec que baixaré i m'ofegaré al riu que passa per sota" Com que té por que li falti el coratge i a última hora decideixi salvar-se, li demana a la dona que li lligui les mans a l’esquena. Però, així i tot, tem que no s’atreveixi a tirar-se al riu (“És que em quedaré aquí a la vora”) i li demana que l’empenyi. Quan la dona el vol empènyer, ell s’aparta i la dona cau al riu. Des de l'aigua, la dona crida: "Salva'm, Johnny Sands!" Ho faria, estimada, per tot el que desitjo, però m'has lligat les mans".
Eggs and Marrowbones
|
The Rich Old Lady
|
The Wife of Kelso
|
The Old Woman of Wexford
|
Johnny Sands
Sally Rogers
Seguim amb el bon humor, però ara en un altre gènere musical ben diferent del de les balades tradicionals: To Keep My Love Alive és una cançó popular de 1943 composta per Richard Rodgers, amb lletra de Lorenz Hart, escrita especialment per a Vivienne Segal. La cançó descriu les moltes maneres en què la narradora va actuar amb els seus quinze marits per evitar ser infidel a cap d'ells. Alguns dels seus mètodes són la intoxicació per arsènic, l'apunyalament i l'apendicectomia.
(...)
Sir Paul era fràgil; em va semblar un desastre.
A la nit era un “coll de cavall” per a mi,
així que vaig fer una apendicectomia
Per mantenir viu el meu amor.
Sir Thomas tenia insomni: no podia dormir a la nit.
Vaig comprar una mica d'arsènic; ara està dormint bé.
Sir Francis era un ocell cantant, un rossinyol, per això
el vaig llançar pel meu balcó, per veure si podia volar.
To Keep My Love Alive
Vivienne Segal
To Keep My Love Alive
Vivienne Segal
0000000
La germana que per gelosia mata una altra germana dona peu a un popular grup de balades. The Twa Sisters es remunta almenys a mitjans del segle XVII. La cançó explica la història d'una noia ofegada per la seva germana gelosa. Existeixen almenys 21 variants angleses sota diversos noms, com ara Minnorie, The Cruel Sister, Dreadful Wind and Rain, Two Sisters i The Bonny Swans. La balada The Twa Sisiter va ser recollida pel reconegut folklorista Francis James Child.
The Twa Sisters
|
Minnorie
|
The Cruel Sister
|
|
0000000
Un altre grup important de balades és el derivat de The Cruel Mother, que ja hem pogut escoltar al principi. Aquesta, és una balada d'assassinat originada a Anglaterra que des de llavors s'ha fet popular a tot el món de parla anglesa. Una noia dona a llum un o dos fills il·legítims al bosc, els mata i els enterra. En el seu viatge de tornada a casa, veu un nen, o nens, jugant, i diu que si fossin seus els vestiria amb roba fina i els cuidaria. Els nens li diuen que quan eren seus, ella no els vestia així sinó que els assassinava.
The Cruel Mother
Peggy Seeger
La balada The Cruel Mother existeix en moltes variants, en algunes de les quals hi ha versos on els nens morts diuen a la mare que patirà una sèrie de penitències de set anys cadascuna, com "Set anys a les flames de l'infern".
En el Revival folk dels anys seixanta del segle XX, Joan Baez va popularitzar la balda d’una altre infanticidi. Mary Hamilton, o The Four Maries (núm. 163 del recull de Child), és un nom comú per a una coneguda balada del segle XVI d'Escòcia basada en un incident aparentment fictici sobre una dama de companyia d'una reina d'Escòcia. Mary Hamilton és l'assistenta personal de la reina d'Escòcia. Es queda embarassada del rei i neix un nadó. Mary mata l'infant i el llança al mar o, en algunes versions, l'ofega. Es descobreix el crim i és condemnada. La balada explica els pensaments de Mary sobre la seva vida i la seva mort imminent en una narració en primera persona .
Mary Hamilton
Joan Baez
“Ahir a la nit vaig rentar els peus a la reina
I li vaig posar l'or als cabells
I l'única recompensa que trobo per això,
La forca serà la meva
part
0000000
La dramàtica història dels esclaus negres dels Estats Units es basa essencialment en la violència. És especialment trist constatar que fou a partir de la promulgació de les lleis que suprimien l’esclavatge que començà la pitjor onada de linxaments. Especialment al sud dels EEUU, les execucions sense judici previ, comeses per aquells que es prenien la justícia per la seva mà, van ser més freqüents del que ens pensem. Bob Dylan i Joan Baez van deixar constància d’un dels cassos de linxament més cruels que es recorden.
Emmett Till (Chicago, Illinois, 25 de juliol de 1941-Money, Mississipí, 28 d'agost de 1955) va ser un adolescent afroamericà conegut per haver estat assassinat a Mississipí a l'edat de 14 anys, després que, segons els informes, coquetegés amb una dona blanca.
The Ballad of Emmett Till
Bob Dylan
Va ser a Mississipí no fa gaire,
Quan un nen de la ciutat de Chicago va entrar per una
porta del sud.
La terrible tragèdia d'aquest noi encara la recordo bé,
El color de la seva pell era negre i es deia Emmett Till.
Uns homes el van arrossegar a un graner i allí el van
colpejar.
Van dir que tenien un motiu, però no recordo què.
El van torturar i van fer coses dolentes, massa dolentes
per repetir-les.
(...)
Era només per la diversió de matar-lo i veure'l morir
lentament.
I després per aturar els Estats Units de cridar a
judici,
Dos germans van confessar que havien matat al pobre
Emmett Till.
Però al jurat hi havia homes que van ajudar els germans a
cometre aquest terrible crim,
I per tant aquest judici va ser una burla, però a ningú
semblava importar-li.
(...)
Death Of Emmett Till
Joan Baez
Gent, escolteu aquesta història, és una que el món hauria
de conèixer
D'un nen negre de catorze anys, anomenat Emmett Till
De Chicago a Mississipí per veure el seu oncle Mose
Ja no veurem el petit Emmett
Emmett Till, Emmett Till
El seu nom serà una llegenda, tots ho sabem
De Chicago a Mississipí per veure el seu oncle Mose
Ja no veurem el petit Emmett
Uns dies a Tallahassee, Emmett amb els seus companys
A Money, Mississippi, botiga de queviures per comprar
Van comprar xiclet i caramels a la dona de la botiga
Es van girar per marxar, el petit Emmett va dir:
"Adéu"
Van dir: "Té bona pinta", va dir Emmett,
"Oohoo, tens raó"
I aquesta observació li va costar la vida a Emmett Till
Emmett Till, Emmett Till
"Va ser el diumenge següent, diuen cap a les dues de
la matinada.
Van venir dos homes dolents i van trucar a la porta de Mose
Van dir a l'oncle Mose: "Hem vingut a buscar el noi
Va xiular a aquella dona, ha de venir"
Va ser portat a un estable, el van colpejar i disparar
directament al cap
Tot el que es podia sentir eren cops i crits d'Emmett
Les últimes paraules van ser: "Mama, salva'm,
tingues pietat de mi, Senyor"
Els cops encara van caure, però el petit Emmett havia
mort
Emmett Till, Emmett Till
El seu nom serà una llegenda, tots ho sabem
De Chicago a Mississipí per veure el seu oncle Mose
Ja no veurem el petit Emmett
Es van col·locar peses al seu cos i al riu el van llançar
Creient amagar el seu crim insensat
Però amb el temps el cos va sortir a flotació, encara amb
l'anell del pare
Que l’ oncle Mose va identificar
Els homes dolents van anar a judici, es van asseure i van
somriure, fumaven i mastegaven
Van testificar tots els testimonis temibles
El jurat va estar fora seixanta-cinc minuts, el veredicte
retornat a mà,
"No culpable", va ser la seva ràpida resposta.
0000000
N’hi ha tantes de balades d’assassinat que no acabaríem mai. Deixo aquí l’enllaç amb altres exemples, alguns molt interessants.
Young Freda Bolt (Floyd County Ramblers), Delia's Gone (The Kingston Trio), Little Delia (Blind Willie McTell), Poor Ellen Smith (The Kossoy Sisters), Rain and Snow (Dillard Chandler), Cold Rain and Snow (Carolina Blue),You Don't Mess Around with Jim (Jim Croce), Don't Take Your Guns to Town (Johnny Cash), Duncan and Brady (Johnson Mountain Boys), Stagger Lee (Lloy Price), Charles Giteau (Kelly Harrell & The Virginia String Ban), John Hardy (Leadbelly), The Death of Emmett Till (Bob Dylan), The Death of Parcy Reed (Graham Pirt), Railroad Bill (Frank Hutchison), Sinclairvisan (Sven Bertil Taube), Sir Hugh & The Jew's Daughter, The Jew's Garden (The Orchard Enterprises), Lord Randall (Ewan MacColl), Child Owlet (John Faulkner), Miss Otis Regrets (Ella Fitzgerald), Send Me to the 'Lectric Chair (Bessie Smith), The Famous Flower of Serving-Men (Ewan MacColl), The Border Widow's Lament (The Clutha), The Murder Of The Lawson Family (Walter Smith & Friends), Lord Thomas And Fair Annie (Ewan MacColl / Peggy Seeger), Matty Groves (Doc Watson), Little Musgrave (Nic Jones), Little Musgrave and Lady Barnard (Martin Carthy), Open Pit Mine (George Jones).
Però, per acabar, podem escoltar la controvertida cançó dels Beatles Maxwell's Silver Hammer, del seu àlbum de 1969 Abbey Road, escrita per Paul McCartney. Amb una lletra sinistre, disfressada amb un so optimista, la cançó tracta d’un estudiant anomenat Maxwell Edison que comet assassinats amb un martell. Aquest contrast entre la naturalesa del text i el to desenfadat de la música fa de Maxwell’s Silver Hammer una cançó més sarcàstica que aterridora.
Maxwell's Silver Hammer
The Beatles
(...)
Maxwell Edison, llicenciat en medicina
la truca per telèfon
"Et puc portar les fotos, Joana?"
Ella s'està preparant per marxar
Truquen a la porta
Bang! Bang! Martell de plata de Maxwell
li va caure al cap
Clang! Clang! Martell de plata de Maxwell
Es va assegurar que estava morta
De nou a l'escola, en Maxwell torna a fer el boig
El professor s'enfada
Desitjant evitar una escena desagradable
li diu a Max que es quedi quan la classe hagi marxat.
Així que espera darrere.
Escriure cinquanta vegades "No he de ser així"
Però quan li gira l'esquena al noi
s'aixeca per darrere
Bang! Bang! Martell de plata de Maxwell
li va caure al cap
Clang! Clang! Martell de plata de Maxwell
Es va assegurar que estava mort.
0000000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada