A la dècada de 1930, un grup de teatre anomenat El megàfon roig, format per joves radicals d’esquerra, experimentava pels carrers de Manchester i Londres petits actes teatrals d'agitació (agitprop). Esbossos satírics que tractaven de la mecànica de l'explotació capitalista. Eren intel·ligents, enginyosos amb el tipus d'humor polític que havia delectat el públic isabelí i amb el que quaranta anys després els còmics universitaris es presentarien a la televisió. Amb set o vuit minuts s'oferia al públic una imatge esquematitzada d'un problema polític, la funció específica de les forces de classe implicades i, finalment, la solució del problema. Set o vuit minuts de comèdia, algunes anàlisis marxistes simplificades, dues cançons i una declamació massiva!
Scarborough Fair
|
Ewan MacColl
|
De jove, MacColl es va unir a la Lliga de Joves Comunistes i va començar a escriure cançons satíriques i paròdies polítics per a diaris obrers. A més de la seva coneguda activitat política amb els espectacles teatrals d’agitprop, va participar en diverses marxes contra la situació política entre 1932 i 1933. El servei de contraespionatge britànic, conegut per les sigles MI5, va iniciar un sumari a MacColl, després que la policia local els confiés que el cantant era un "comunista amb punts de vista molt extrems" i que necessitava "atenció especial”.
Va ser un activista de les campanyes dels obrers en situació d'atur i de les manifestacions massives de principis dels anys trenta. Una de les seves cançons més conegudes, The Manchester Rambler, va ser escrita just abans de la protesta coordinada que va implicar tres grups de caminants que es van apropar a Kinder Scout des de diferents direccions alhora.
The Manchester Rambler
Ewan MacColl
Soc un excursionista
a la manera de Manchester
Gaudeixo del camí dur dels erms
Potser seré un esclau assalariat dilluns
Però soc un home lliure el diumenge
A principis de la dècada de 1950 la cançó popular va començar a agafar força a Gran Bretanya. Aquest impuls va néixer d'un període de dos o tres anys d'activitat furiosa per part d'un grapat d'entusiastes. Alan Lomax, el col·leccionista i folklorista nord-americà, havia produït els seus populars programes de ràdio, havia col·laborat amb David Attenborough en la presentació d'una sèrie de sis programes de cançons populars de televisió per a la BBC.
|
“Em va cridar l'atenció
que el procés de filmar un lleopard de les neus i gravar un pescador tímid
cantant una cançó popular sigui fonamentalment el mateix: acosta’t a ells,
espera amb paciència, discretament, al seu entorn fins que et coneguin,
confien o ignorin. I estigues preparat. La col·lecció de música
tradicional té molt en comú amb la manera en què, fins avui, es fan programes
d'història natural.” Julian May
|
En aquesta etapa del Revival, la ràdio i la televisió van tenir un paper molt important, però igualment important va ser el fet que alguns sindicats començaven a escenificar les seves pròpies vetllades de cançons populars. I la música començava a sortir al carrer: els festivals del Soho van veure Lloyd, Davenport, MacColl o Isla Cameron compartint escenaris.
The Shoals Of Herring
|
Ewan MacColl és l’autor de Dirty Old Town, una de les cançons més emblemàtiques del folk britànic. Com ha passat amb The Manchester Rambler, les dues cançons s'han popularitzat gràcies a que The Dubliners les han integrat al seu repertori habitual, en els seus discos i concerts. Per això, Dirty Old Town, malgrat haver estat escrita sobre una ciutat anglesa, és comunament associada a Irlanda.
Dirty Old Town
|
Dirty Old Town
|
Una altra de les cançons importants de MacColl és The First Time Ever I Saw Your Face, que l’any 1972 va popularitzar l’extraordinària versió de Roberta Flack.
The First Time Ever I Saw Your
Face
|
The First Time Ever I Saw Your
Face
|
El 1956 Ewan MacColl va conèixer Peggy Seeger (filla de Ruth Crawford i germana de Pete Seeger), amb qui es va casar. Des de llavors, tots dos han estat actius en gairebé tots els aspectes del Revival, com a cantants, compositors, arranjadors, professors i com a creadors de les balades radiofòniques. Han treballat a la ràdio, a la televisió i al cinema. El repertori habitual de Ewan MacColl i Peggy Seeger combina cançons de composició pròpia amb balades tradicionals, moltes d’elles recollides en l'antologia de Francis James Child.
Les Child Ballads constitueixen una gran col·lecció de 305 cançons d'Anglaterra i Escòcia recopilades per l’erudit, educador i folklorista nord-americà a finals del segle XIX. En Música dels Apalatxes ja vam parlar de les balades angleses i escoceses recollides per F.J.Child que formen part del substrat de la música popular de Nord-Amèrica.
Ewan MacColl va enregistrar quatre volums de balades, cantades sense acompanyament. Ell mateix explica la noció de balada: "Definida en els seus termes més simples, la balada és una cançó popular que explica una història... sempre és narrativa, i sempre s'aprèn dels llavis dels altres més que no pas llegint". Les cançons detallen esdeveniments històrics d'Escòcia i Anglaterra.
Minorie
|
The Broomfield Hill
|
Les cançons tradicionals americanes de Peggy i les
escoceses i angleses d'Ewan s'han combinat per formar un repertori formidable.
Han actuat en escenaris de concerts d'arreu del món; un d’ells, al pub Bull
& Mouth de Londres, l'any 1978. En l’enregistrament d’aquesta actuació es
poden escoltar les cançons, arranjades per MacColl i Seeger, que van des de les
balades tradicionals del catàleg Child fins a la cançó de protesta de
MacColl sobre la massacre de sud-africans negres a Sharpville el 1960.
Dissabte Nit al Bull and Mouth
Cançons populars gravades en directe
al pub Bull & Mouth de Londres, l'any 1978.
El terme blackleg es va utilitzar originalment
per descriure els estafadors i els jugadors de carreres de cavalls que
apostaven sense intenció de pagar les seves pèrdues. L'odi i el menyspreu
dels treballadors organitzats cap als esquirols s'expressa perfectament en
aquesta contundent cançó del comtat de Durham.
Blackleg Miner
|
Aquesta versió americana de The Gaberlunyie-Man
(Child 279) ha convertit el captaire escocès en un nou nòmada mundial. La
balada s'ha recopilat poques vegades als Estats Units, però fins avui és una
de les preferides entre els cantants tradicionals i Revival a Escòcia. |
|
|
Poques vegades es troba una balada tradicional tan
lírica i tendre com aquesta. Aquí no hi ha sang, ni crueltat, només dues
persones enamorades i decidides a consumar el seu amor el més aviat possible. |
|
L’heroi
d'aquesta cançó va morir a la forca el 10 de gener de 1894, al comtat de
McDowell, West Virginia. Va treballar per a la Shawnee Coal Company i es deia
que era "negre com un corb, més de sis peus d'alçada, pesava unes 200
lliures i tenia braços inusualment llargs". Una nit de pagament, va matar
un home en un joc de merda per una disputa de vint-i-cinc cèntims. En el
repertori de cançons tradicionals, el jugador, borratxo i assassí John Hardy es
confon ocasionalment amb l'èpic negre del ferrocarril John Henry.
John Hardy
|
Fingir la mort per atreure una dona jove tímida al llit
podria, en aquests temps, ser considerat com una estratagema innecessàriament
tortuosa. Però per a Willie va funcionar. Segons el professor Child, el tema
"gaudeix una popularitat considerable a les balades europees" La
cançó és una de les preferides del públic del Singers' Club. |
|
|
L'any 1960, al municipi de Sharpeville, Sud-àfrica, els
negres que participaven en una manifestació pacífica contra la llei injusta
van ser segats per la policia. Seixanta-set negres van ser assassinats en
l'espai de set minuts. Aquesta cançó va ser escrita uns dies després de
l'esdeveniment. La lluita contra el racisme, que encara continua, ha mantingut
en l'actualitat la cançó. |
|
|
Tren de mercaderies és una cançó d'Elizabeth Cotten,
una dona negra de Carolina del Nord que havia arribat a Washington DC. Libba
solia tocar amb un estil de mà esquerra amb dos dits, suaument. La cançó s'ha
convertit ara en una de les preferides del Revival. |
|
El riu Ythan neix als pous d'Ythan a Aberdeenshire i desemboca al mar del Nord prop de Newburgh, a només 35 milles de distància. No és gaire bon competidor a les grans apostes del riu! No obstant això, l'Ythan ha inspirat aquest retrat gairebé perfecte del festeig rural demostrant, una vegada més, que el que és petit pot ser bonic.
Ythanside
|
En aquesta versió de Our Gudeman (Child, 274),
el nostre desafortunat heroi no està ni borratxo ni especialment
escandalitzat per l'evidència de la infidelitat de la seva dona. Un sent que
s'ha acostumat al pes de les seves banyes i l'únic que l’importa ara és tenir
l'última paraula en la batalla verbal amb la seva parella. |
|
|
Aquesta bonica cançó de grans cors s'ha convertit en l’habitual
per acabar els dissabtes a la nit al Singers' Club |
|
Ewan MacColl es va casar tres vegades: amb la directora
de teatre Joan Littlewood (1914–2002); amb Jean Mary Newlove (1923–2017), amb
qui va tenir dos fills, Hamish i la cantautora Kirsty MacColl (1959–2000); i amb
la cantant de folk nord-americana Peggy Seeger (1935), amb qui va tenir tres
fills, Neill, Calum i Kitty.
00000000000
Kirsty MacColl va ser una cantant i compositora anglesa de pop i rock que va aconseguir la seva màxima popularitat durant els anys vuitanta i principis dels noranta. La seva infància va viure amb la seva mare i el seu germà Hamish, ja que el seu pare va abandonar la família per iniciar una relació Peggy Seeger.
El primer senzill de Kirtsy va ser They Don't Know (1979). Stiff Records li havia proposat una audició en solitari i la cantant no disposava de material propi, així que va compondre el tema i va tornar unes setmanes més tard. «La vaig escriure amb 18 anys. Tot i que aleshores era l'explosió del punk, i jo escoltava The Sex Pistols i Ramones, m'havia convertit també en una gran fan de Phil Spector i els grups vocals de noies en general.» Una vaga de distribuïdors va fer que el single ni tan sols arribés a les botigues i, en conseqüència, mai va arribar a les llistes.
They Don't Know
Kirsty MacColl
De la mateixa manera que el seu pare, les seves cançons van tenir més èxit interpretades per altres artistes que per ella mateixa. L’actriu, comediant, cantant, guionista i productora britànica-nord-americana Tracey Ullman, el 1983 va convertir They Don't Know en un rotund èxit comercial. Per cert, cap al final del vídeo d’Ullman apareix inesperadament Paul McCartney.
They Don't Know
Tracey Ullman
|
Tracey Ullman, primerament coneguda a Gran Bretanya com a actriu, va tenir un paper a la pel·lícula Give My Regards to Broad Street, amb guió, música i protagonisme de Paul McCartney. De l’amistat entre ells va sorgir la participació fugaç de Paul en el vídeo del primer èxit musical d’Ullman. Com veurem, la relació musical entre MacColl i Ullman serà llarga i fructífera. |
|
També Tracey Ullman s’encarregà de divulgar una altra de les cançons de Kirtsy MacColl, You Broke My Heart in 17 Places.
You Broke My Heart in 17 Places
Tracey Ullman
MacColl va editar un segon senzill a l'octubre, You Caught Me Out (Stiff, 1979), però la cantant i la discogràfica va trencar el seu contracte en aquell moment, de manera que només van arribar a distribuir-se uns quants centenars de còpies de promoció, retirant-se la referència del catàleg.
|
Altra vegada Tracey Ullman va fer la seva versió de la cançó de Kirtsy MacColl. You Caught Me Out
|
El 1981 va publicar a Polydor Records. el senzill There's a Guy Works Down the Chip Shop Swears He's Elvis, una divertida cançó que va arribar al Nº 14 de les llistes de vendes del Regne Unit.
There's a Guy Works Down
the Chip Shop Swears He's Elvis
Kirtsy MacColl
Editaria posteriorment l'àlbum Desperate Caracter (Polydor, 1981), que barrejava composicions pròpies amb versions d'altres artistes. Tot i ser aclamat per la crítica, no va aconseguir entrar a les llistes, de manera que el 1983 va haver de cancel·lar novament el seu contracte, quan ja estaven gravades totes les cançons per a un segon àlbum.
Just One Look
|
Clock Goes Round
|
Teenager In Love
|
Until The Night
|
MacColl
també aconseguí alguns èxits interpretant cançons d’altres compositors. Amb Days,
del grup londinenc The Kinks', va arribar al número 12, i la seva versió de New England (1984) de Billy Bragg, va aconseguir el número 7.
Days
|
New England
|
Terry va ser una
cançó escrita específicament perquè Tracey Ullman la gravés, però MacColl va
acabar fent la seva pròpia versió a petició del seu segell com a part d'un
àlbum previst de "balades adolescents". La versió d'Ullman de 1985 utilitza la mateixa
pista de suport que la de MacColl de 1983, simplement esborrant la veu
principal de MacColl i substituint-la per la d'Ullman.
Terry
|
Terry
|
És destacable la participació de Kirtsy en la cançó de Fairytale of New York, que The Pogues aconseguí col·locar al número 2 a les llistes britàniques de 1987. És una balada d'estil folk irlandès i va ser escrita com a duet, amb el cantant dels Pogues MacGowan fent el paper del personatge masculí i MacColl el personatge femení. Es cita amb freqüència com la millor cançó de Nadal de tots els temps en diverses enquestes relacionades amb televisió, ràdio i revistes al Regne Unit i Irlanda.
Fairytale of New York
The Pogues
Juntament amb la seva inclinació pel pop, Kirsty també podia girar-se cap al country, i Don't Come The Cowboy With Me, Sonny Jim!, del seu àlbum Kite de 1989, és un gran exemple de la seva habilitat com a compositora.
Don't Come The Cowboy With Me,
Sonny Jim!
Kirtsy MacColl
La nostàlgica Still Life és del mateix àlbum (Kite).
Per la temàtica, aquesta cançó sembla un reconeixement de Kirsty a la memorable
cançó del seu pare, Dirty Old Town: “Vaig conèixer el meu amor al
costat de la paret de les obres del gas / Somiat un somni al costat del canal
vell / Vaig fer un petó a la meva noia a la paret de la fàbrica / Ciutat vella
bruta”.
Still Life
Kirtsy MacColl
Vaig baixar pel riu per on anàvem
I sota el pont on ens vam besar per primera vegada
El nucli antic que coneixíem està mort i desaparegut
Desaparegut
El sol malaltís brilla grisament a través de la boira
I com l'amor que coneixíem
Les aigües del riu enverinat corren
I després se'n van
Per a alguns de nosaltres, la natura morta continua
El nostre amor és només una relíquia del passat
Ara mai reconeixeria el nucli antic
En algun lloc darrere del formigó i el vidre
Els monuments de la vaca sagrada d'Anglaterra
On són tots els éssers humans?
Els han enviat a Milton Keynes?
Abans vivien per aquí, però ara se n'han anat
Per a alguns de nosaltres, la natura morta continua
00000000000
Kirsty MacColl va morir l 18 de desembre de 2000 en un
tràgic accident. Estan de vacances a Mèxic, ella i els seus fills van anar a
bussejar a l'escull Chankanaab, part del parc nacional Marí de Cozumel, en una
àrea destinada al busseig, a la que estava prohibit l’accés d'embarcacions. En
el grup hi havia un bussejador veterà local. Quan el grup sortia a la
superfície d'una immersió, una llanxa de motor que es movia a alta velocitat va
entrar a l'àrea restringida. Kirsty MacColl va veure venir la llanxa abans que
els fills. Louis, de 13 anys no era al camí de la llanxa, però Jamie, de 15
anys, sí. Ella va poder apartar-lo, però va ser colpejada per l’embarcació
que la va atropellar. Kirsty MacColl va morir instantàniament. |
|
Joy Of Living, una de les darreres cançons escrita pel seu pare, és una cançó trista, oportuna per acomiadar-nos de la Kirsty. En ella, un excursionista moribund s'acomiada de tot el que estima: els turons, la seva dona i els seus fills.
Joy Of Living
Ewan MacColl
Adeu turons del nord, muntanyes, adeu, erms
i serralades pedregoses, penya-segats i cims, adeu
Glyder Fach adéu, Culbeg, Scafell, núvols que porten
Suilven
El sol que escalfa la roca i el fred del mar gelat de
Bleaklow
La neu i el vent i la pluja dels turons i muntanyes
Dies al sol i els vents temperats i l'aire com el vi
I beus i beus fins a beure
de
l'alegria de viure
Adeu turons del nord, muntanyes, adeu, erms
i serralades pedregoses, penya-segats i cims, adeu
Glyder Fach adéu, Culbeg, Scafell, núvols que porten
Suilven
El sol que escalfa la roca i el fred del mar gelat de
Bleaklow
La neu i el vent i la pluja dels turons i muntanyes
Dies al sol i els vents temperats i l'aire com el vi
I beus i beus fins a beure
de
l'alegria de viure
000000000000000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada