65.-Bergamasca

En moltes ciutats del nord d’Itàlia, l’església més important era la basílica municipal o governamental, que sovint feien ombra a la catedral. Com Sant Marco de Venècia, Santa Maria Maggiore de Bergamo no era la catedral sinó l’església municipal.

         

                 Basílica di Santa Maria Maggiore

                                   Bergamo

Des de la seva creació, la capella musical de Santa Maria Maggiore de Bergamo va ser sempre una de les més destacades de les institucions eclesiàstiques nord-italianes. A principis del segle XVII la capella de musica estava formada per setze cantants i catorze instrumentistes (1-2 violins, 3 violes, 1 violó, 2 cornettos, 4-6 trombons i 2 orgues). 

Entre els maestri de cappella hi havia músics de la talla de Gasparo de Albertis, Pietro Vinci, Pietro Ponzio, Tarquinio Merula, Ippolito Camatero, Giovanni Cavaccio, Maurizio Cazzati, Giovanni Battista Bassani i Giovanni Legrenzi per esmentar-ne alguns. 
La presència d’aquests importants compositors, tots ells del segle XVI i primers anys del segle XVII, ha marcat l’etapa més gloriosa de la capella musical de Santa Maria Maggiore de Bergam

Ricercare fa mi la mi sol la Pietro Vinci (1525-1584)    Ciaccona Maurizio Cazzati Sonata La Foscari Giovanni Legrenzi

La Foresta (per a 2 trompetes i 2 trombons) Giovanni Cavaccio Sonata Prima Giovanni Battista Bassani Ciaccona Tarquinio Merula

És en aquesta època que el nom de la ciutat es va escampar per tot Europa, però, curiosament, no per l’excel·lència de la capella musical de Santa Maria Maggiore, sinó per una senzilla i popular dansa camperola que va captivar molts compositors de l’època i posteriors :

La Bergamasca.  

Aria sopra la Bergamasca

Marco Uccellini

Aquesta dansa mai es va convertir en un ball de la Cort, i per tant no formava part de suite de danses,  tot i que va gaudir de força popularitat com una composició instrumental en diferents formes de variació, especialment sobre un baix obstinat. 

Bergamasca (Passamezzo) Anònim

Bergamasca Girolamo Kapsberger

A finals del segle XVI, en la música instrumental,  eren freqüents les formes musicals basades en el procediment compositiu del baix obstinat, és a dir, diferents formes de variació.

A Anglaterra va ser la divisions o groud, mentre que a la península Ibèrica es deia glosa o recercada: en tots dos casos, a un baix se li sobreposen melodies cada vegada en valors més i més curts. En la història d'aquesta forma musical sempre ha estat present el principi de començar per una melodia força simple i anar-la transformant cada vegada en melodies més elaborades, atès que constitueix una manera de donar un perfil coherent a tot el conjunt de variacions, i no fer-ne sols una successió deixada a l'atzar. 

Un exemple d'això és el conegut cànon del compositor alemany del segle XVII, Johan Pachelbel.

                              Cànon

                       Johan Pachelbel

Ja hem vist en algun altre lloc que La Follia va ser una composició molt popular entre els compositors del Renaixement i del Barroc .

Faronell's Division on a Ground John Playford

Recercada Primera/Recercada Segunda Diego Ortiz (1510 - 1570)

A partir de finals de segle XVI, la dansa bergamasca va donar lloc a peces instrumentals, compostes, entre d'altres, per Girolamo Frescobaldi, S. Rossi, Biagio Marini i Samuel Scheidt. En algun cas, les variacions es presenten en diferents plantejaments contrapuntístics sobre la senzilla melodia de la dansa, mentre que en altres cassos les variacions es desenvolupen sobre el baix obstinat.

Capriccio sopra la Bergamasca Girolamo Frescobaldi (1538-1643) Sonata sopra la Bergamasca Salomone Rossi (1570-1630) Fuga prima sopra la Bergamasca Giovanni Battista Fasolo (1598-1664) La Bergamasca Marco Uccellini (1603-1680) La Bergamasca Giovanni Battista Vitali Canzone francese quarta ed ultima del settimo tuono naturale sopra il ballo detto la bergamasca Giovanni Salvatore

Sinfonia la Bergamasca Lodovico Viadana (1560-1627) Bergamasca Samuel Scheidt (1587-1653) La Bergamasca 2:02 Gasparo Zanetti (1600-1660) La Bergamasca  Bernardo Gianoncelli La Bergamasca Pasquini Partite

Fins i tot Johann Sebastian Bach, en el Quòdlibet que precedeix l’ària final de les Variacions Godberg, fa sortir el tema de la bergamasca. 

Variatio 30. Quodlibet. a 1 Clav. Goldberg Variations, BWV 988 J.S.Bach

És possible que Bach conegués la melodia a través d’una cançó popular alemanya que, sens dubte, és una versió de la bergamasca italiana. Això demostra la popularitat que va tenir la dansa de Bérgamo a Europa.

             Die Wasserrüben und der Kohl

En el mateix Quòdlibet de les Variacions Goldberg, Bach utilitza el motiu inicial d’una altre cançó popular alemanya.

Ich bin so lang nicht bei dir gewest..

Els compositors del segle XVIII van trobar la fórmula del baix de la Bergamasca especialment efectiva com el marc de presentació d’una frase melòdica, En realitat, però, es tracta del moviment harmònic més elemental que defineix una tonalitat: tònica (I) subdominant (IV) – dominant (V) - tònica (I). Mozart, com es pot comprovar en els següents exemples, la utilitzà sovint. 

Minuet (Serenata Haffner, K.250) Se al volto mai ti senti (La clemnza di Tito) Mi tradi quel alma ingrata (Don Giovanni)

Dove sono i bei momenti (Le nozze di Figaro) Deh vieni allà finestra (Don Giovanni)

·<><><><><><><>·