Hans Holbein el jove, nascut a Augsburg (Baviera), va ser un reconegut pintor, sobre tot de retrats, dins la
tradició flamenca. Viatjà a Itàlia, visqué a Suïssa, però degut a l’austeritat
de la Reforma, cada vegada més accentuada, el 1526 va viatjar a Anglaterra a la recerca de treball, amb
una recomanació d'Erasmus. Va ser rebut en el cercle humanista de Thomas More,
on ràpidament va adquirir una gran reputació. Va tornar a Basilea durant
quatre anys, després va reprendre la seva carrera a Anglaterra el 1532 sota el
patrocini d'Anna Bolena i Thomas Cromwell. En 1535, va ser pintor del rei
d'Enric VIII d'Anglaterra. En aquest càrrec, va produir retrats i decoracions
festives, així com dissenys per a joies, plats i altres objectes preciosos. Els
seus retrats de la família reial i els nobles són un testimoni de la cort en els
anys en què Enric VIII afirmava la seva supremacia sobre l'Església d'Anglaterra.
Hans
Holbein el jove
Erasmus de
Rotterdam
Hans
Holbein
|
Enric VIII
Hans
Holbein
Thomas More
Hans
Holbein
|
El 1533, Jean de Dinteville era l’ambaixador de França a
Anglaterra. Cap a la fi d’aquell
any va assistir, en representació del rei Francesc I, com a padrí, al bateig de
la filla d'Anna i Enric, Elisabet, que anys més tard seria Elisabet I d'Anglaterra.
El rei Francesc I va ser el model del nou tipus de
monarca que regnava a Europa. S'esperava que els reis de segle XVI
intervinguessin personalment en les crisis i prenguessin totes les decisions
administratives. Aquests també van ser
els anys de servidors reals eficients professionals i el creixement de
diplomàtics professionals amb l'establiment de nombrosos llocs residencials a
tot Europa.
|
Francesc I (1530)
Jean Clouet
|
Jean de Dinteville (1533)
Jean Clouet
|
Jean de Dinteville, va tenir la sort que la seva
família estigués ben connectada dins de la Cort Reial. Dos grans
temes preocupaven a Francesc I en aquells anys, la rivalitat amb Carles V
l'Emperador i la lluita religiosa de la Reforma. A
la fi d'octubre de 1532, Francesc I
es reuneix amb Enric VIII per temptejar el seu
suport contra l'Imperi. Enric VIII vol que Francesc I usi la seva influència
sobre el papa Climent VII per resoldre la qüestió del seu divorci
de Caterina d'Aragó, tia de Carles V.
|
Jean de Dinteville, com molts dels humanistes de la cort francesa, sense associar-se massa amb el luteranisme, era partidari d'una doctrina religiosa basada en una devoció més personal als Evangelis sense recórrer a l'establiment d'una església separada. Sembla que Enric VIII no confiava del tot en els
diplomàtics de Francesc I, però en canvi tenia a Jean de Dinteville en alta
estima. Potser va ser a través de la cort anglesa que Dinteville va conèixer per
primera vegada a l'artista Hans Holbein. Jean de
Dinteville juntament amb el seu amic George de Selve -erudit eclesiàstic i
també ambaixador francès-, van posar per a que Holbein els immortalitzés en el conegut retrat
Els Ambaixadors. Si bé l'estada de
George de Selve a Anglaterra va ser relativament breu, la visita de Jean de
Dinteville va durar gairebé un any i probablement va ser ell qui va encarregar
el quadre i va donar a Holbein tota la informació i detalls per a la composició de l’obra.
Els
Ambaixadors (1533)
Hans Holbein
Els Ambaixadors és un quadre “misteriós, que té un codi
simbòlic, iconogràfic, críptic, amagat...”, com diu Carola Camanyes, doctora en Belles Arts, a qui dec la coneixença i el comentari
analític d’aquesta magnífica obra. Jean
de Dinteville a l’esquerra i George de
Selve a la dreta, estan recolzats sobre una
consola de dos prestatges sobre la qual hi ha disposats diversos objectes
relacionats amb el quadrivium: l'aritmètica, la geometria,
la música i l'astronomia.
No entrarem en els secrets que amaguen cadascun d'aquests elements -el globus terraqüi, el llibre de matemàtiques, instruments
astronòmics, rellotge de sol de deu cares, el paviment...-, però si que no podem deixar de
comentar l’element més rar de l’obra que és aquest crani deformat per una anamorfosi
que sura entre els dos diplomàtics. Es pot considerar com una al·legoria, un memento mori, una vanitas, per recordar que tot el saber, la riquesa i els plaers d’aquest
món són fútils davant la inevitable mort, la mort que molt sovint ve representada per
un crani o un esquelet humà.
Però, el que si que m’interessa són els elements
relatius a la música que es troben en el tauler inferior: un llaüt, un
estoig amb flautes i un llibre de salms. El llaüt té una corda trencada, cosa que s’ha interpretat com un símbol del moment de
ruptura que vivia l’església.
|
 |
El llibre representat és el Geystlich
Gesank-Buchleyn, de Johann Walter, un llibre d'himnes sagrats la
primera edició del qual data de 1524. Holbein ha escollit presentar el
llibre obert per dues pàgines concretes que no obstant això no són
consecutives en l'obra veritable.
|
La pàgina de l'esquerra mostra la traducció del primer versicle de l'himne Veni sancte Spiritus, de Luter, i la de la dreta la introducció a la Versió abreujada dels Deu Manaments, del mateix Luter.
|
És altament probable que l'elecció d'aquest llibre i la juxtaposició
d'aquestes dues pàgines siguin intencionades; sens dubte, el tema favorit de
Luter és l'oposició entre la Llei, representada pels manaments, i la Gràcia,
simbolitzada per l'himne Veni Sancte
Spiritus, una temàtica que sembla haver estat propera a les posicions de
Georges de Selve.
Komm Heiliger Geist, Herre Gott
(Veni sancte spiritu)
Luter / Johann Walter
Mit Fried und Freud ich fahr dahin
Luter / Walter
|
Johann Walter, a part de la
seva col·laboració amb Luter en la missa alemanya, va publicar, com hem dit, Geystlich
Gesank-Buchleyn, que és la col·lecció més antiga de cants
protestants (1524) i nombroses melodies de coral, motets, magníficat i
passió. És un dels més fecunds i inspirats productors de música religiosa de
la Reforma Protestant
|
Johann Sebastian Bach va fer servir la música de Komm Heiliger Geist, Herre Gott en diversos
preludis de coral, cantates i el seu motet Der
Geist hilft unser Schwachheit auf.
Wer mich liebet (Choral)
Kantate BWV 59.
J.S.Bach |
Der Geist hilft unser Schwachheit auf
Motet, BWV 226. (min. 06:00)
J.S.Bach
|
Amb la il·lustració de l’himne Veni Sancte Spiritus, Holbein proclama un dels pilars fonamentals del luteranisme, la fe, perquè la
fe no és un acte o mèrit humà, és obra de l'Esperit Sant. Però a la
pàgina de la dreta de l’himnari del quadre Els ambaixadors, oposant-se a l’himne
que acabem d’escoltar, Holbein reprodueix amb exactitud una estrofa de l’himne de
Luter Dies sind
die heiligen zehn Gebot (Aquests són els deu manaments sagrats), que
representa la llei, l’altra cara de la dicotomia luterana: la Llei i la Gràcia.
“Aquests són els deu manaments sagrats que nostre
Senyor Déu ens va donar a través de Moisès, el seu servent, a l’alt de la
muntanya del Sinaí”, és la primera estrofa d’un himne luterà recollit en el Geystlich Gesank-Buchleyn de Johann Walter.
Dies
sind die heiligen zehn Gebot
(Estrofa núm.12)
Martin Luter (1483-1546)
|
L’himne In Gottes Namen fahren wi té la mateixa melodia que Dies
sind die heiligen zehn Gebot . El Leise (Leisen plural, del grec Kyrie
eleison) és un gènere de cançó vernacla de l'església medieval. Semblen
haver-se originat en les regions de parla alemanya i són un precursor de la
música de l'església protestant. Martin
Luther va utilitzar la melodia de diversos Leisen per al seus corals. In Gottes Namen fahren wir és un antic cant de peregrins, que podria
ser l’origen de la melodia de l’himne luterà In Gottes Namen fahren wir
In
Gottes Namen fahren wir
Johann Walter (1496-1570)
|
Molts compositors de confessió protestant han harmonitzat aquest coral de Luter, entre ells Johann Sebastian Bach, que l'utilitzà en més d'una cantata i en més d'un preludi coral.
Dies
sind die heil'gen zehn Gebot', BWV 298
J.S.Bach
El reformador Martin Luther va escriure l'himne en dotze estrofes de quatre línies cadascuna com un escenari catequètic dels Deu Manaments. Els manaments es van usar per a la confessió i per les instruccions. Així l'himne va aparèixer a l’himnari de Johann Walter de 1524.
|
Dies
Sind Die Heilgen Zehn Gebot
(Estrofa núm.1)
J.S.Bach
Dies sind die heil'gen zehn
Gebot', BWV 77
J.S.Bach
|
||
És aquesta severa llei de l’Antic Testament la que en l’evangeli segons Sant Joan fa dir al poble “Tenim
una llei, i segons la llei hauria de morir; perquè es va fer dir fill de Déu.”
|
Wir haben ein Gesetz
Passió segons Sant Joan
Johann
Sebastian Bach
|
Si la ja esmentada confrontació luterana entre
la Llei i la Gràcia era un secret molt ben amagat en Els Ambaixadors, -en un llibre obert entre molts altres objectes i molt difícil de veure’n el
contingut a simple vista-, ara, en un altre de les pintures importants de Hans
Holbein, L’Al·legoria de l'Antic i Nou Testament, serà un tema
exposat diàfanament i amb finalitats clarament didàctiques.
L’Al·legoria de l'Antic i Nou Testament
(1532-1535)
Hans Holbein el Jove
Hans Holbein el Jove
resumeix les dues ensenyaments bàsics de l'Escriptura en aquesta pintura, és a
dir, la llei i l'evangeli. L’Al·legoria
de l'Antic i Nou Testament certament implica una comprensió de la teologia
luterana. A
l'esquerra, la decadència de l'Antic Testament, a la dreta, la salvació oferta
pel Nou Testament. Un gran arbre al mig del quadre -amb les branques de la part
esquerra mortes- separa la descomposició de la salvació: a l’esquerra la mort,
a la dreta la vida. Al centre, el profeta Isaïes, Joan el Baptista i un home nu
amb pecat (HOMO), que declara les paraules: "Home desgraciat que
sóc!" Qui em lliurarà d’aquest cos de la mort culpable! ".
Aquesta divisió coincideix amb la interpretació
reformista de la Bíblia, on el període de l'Antic Testament és vist com un
temps de pecat i càstig. El Nou Testament mostra el camí a la misericòrdia: el recorrent tema favorit de
Luter, l'oposició entre la Llei i la Gràcia.
L'home (Homo) ha descuidat la Llei de Moisès (Lex), i la
conseqüència de la caiguda en el pecat
d’Adam i Eva (peccatum) és la mort (Mors). Fins i tot la serp de bronze de
Moisès no podia curar l'home (Mysterium Iustificationis).
En una de les protestes dels israelites en el desert contra Déu i
Moisès, se’ls castiga amb l'enviament de serps verinoses que causen la mort
de molts per la seva mossegada. Penedits, supliquen a Moisès que els ajudi.
Déu ordena a Moisès que faci una escultura de metall (una serp de bronze) i
que els mossegats fixin la seva vista en ella. Els que ho fan es curen de la
picada.
La serp de
bronze
Capella Sixtina
(1508)
Miquel
Àngel
|
A la dreta, Jesús
ofereix gràcia (Gratia), justícia (Iustificatio nostra) i fins i tot victòria
sobre la mort (Victoria nostra). Isaïes, el profeta de l'Antic Testament, està
assenyalant la Mare de Déu, qui concebrà i tindrà un fill
(Gratia), mentre que Joan Baptista assenyala l'Anyell de Déu (Agnus Dei) que
treu el pecat de món.
Aquest panell al·legòric i molt moralista segueix sent
alguna cosa medieval i, per tant, és una excepció en el treball de Holbein.
Està clarament inspirat en un quadre que Lucas Cranach va fer l'any 1529.
.jpg)
Al·legoria de
la llei i la gràcia
(1529)
Lucas Cranach
Aquesta visió luterana expressada en L’Al·legoria de l'Antic
i Nou Testament es
podria resumir amb aquests versos del motet Jesu,
meine Freude, de Johann Sebastian Bach:
“Perquè la llei de
l'esperit, que dóna vida en Crist Jesús,
m'ha alliberat de la llei
del pecat i la mort.”
Denn das Gesetz des
Geistes
(Jesu, meine Freude, BWV 227)
Johann
Sebastian Bach
·<><><><><><><><>·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada