A les estepes de l’Àsia Central
A les estepes de l'Àsia central és
un poema simfònic compost
per Aleksandr Borodín el 1880. Està escrit en un moment en que a tot Europa sorgeixen
amb gran força els moviments musicals nacionalistes. Aquest corrent cultural es
fonamenta en l’ús de materials que es reconeixen com a propis de la nació,
melodies i ritmes d’origen tradicional i folklòric o òperes i obres
programàtiques que tracten temes identitaris, històrics o geogràfics. Concretament
a Rússia, Balákirev, a finals del segle XIX, va comandar el "grup dels cinc" en aquesta
direcció. Moltes de les obres dels seus deixebles estan motivades per aquestes
idees: La Gran Pasqua russa i La núvia del tsar, de Rimsky-Korsacov; Els Quadres d’una exposició i La fira de Sorótxints, de
Mussorgsky; Danses Polivstianes, de l’òpera
Princep Ivan i A les estepes de l’Àsia
central, de Borodín; Processó del Sardar, de la suite Esbossos caucàsics, de Mikhaïl Ippolítov-Ivànov;
El presoner del Caucas, òpera basada sobre
un poema de Puixkin, de César Cui.
A les estepes de l'Àsia central representa, de forma idíl·lica, una acció conjunta entre
russos i asiàtics en les estepes del Caucas. Una caravana de centreasiàtics
creua el desert sota la protecció de les tropes russes. El context d’aquest
quadre musical és l’extensa regió central d’Àsia, la història de la qual ve
condicionada per les seves característiques climàtiques i geogràfiques.
 |
Una estepa és un territori pla i extens, d’escasses
precipitacions i de vegetació herbàcia. L'aridesa de l’estepa dificulta la pràctica de l'agricultura i la distància que la separa del mar l'aïlla molt de les rutes comercials.
|
En conseqüència, històricament només s'havien format unes poques ciutats més o menys grans, i tota la regió va estar dominada durant mil·lennis pels pobles nòmades. Les relacions entre els
nòmades de l'estepa i la població sedentària d'Àsia Central van ser durant molt temps conflictives. L'estil de vida
nòmada s'adaptava molt bé a la pràctica de la guerra i els genets de l'estepa
van ser un dels pobles del món amb major potencial militar. El domini dels nòmades va
acabar al segle XVI, quan les armes
de foc van permetre als pobles sedentaris controlar la regió. Des de llavors Rússia, la Xina i altres potències es van expandir
per la regió i van arribar a prendre el control de la major part d'Àsia Central
a finals del segle XIX.
L'harmoniosa caravana de la composició de Borodín és una versió amable d’una relació històricament conflictiva, explicada des del punt de vista dels dominadors. La conquesta russa de l'Àsia central va tenir lloc a la segona meitat de segle XIX. L'Àsia Central soviètica està ara dividida entre Kazakhstan al nord, Uzbekistan al centre, Kirguizistan a l'est, Tadjikistan al sud-est i Turkmenistan al sud-oest.
Els quatre elements musicals de l'obra de Borodín
La composició de Borodín és d’una nitidesa i austeritat narrativa
exemplar. Per descriure l’escena de la caravana travessant l’estepa, Borodín fa servir únicament quatre elements musicals, precisos, determinants i d’una figuració
realista inequívoca.
- La línia de l’horitzó
- La melodia russa
- El ritme del pas de la caravana
- La melodia oriental
Amb la combinació d'aquests quatre elements es construeix tota la narració.
La simultaneïtat quòdlibetiana dels dos temes musicals és un enginy compositiu admirable,
però a la vegada és un recurs subliminalment molt efectiu per descriure l’harmoniosa marxa dels
dos grups ètnics que conformen la caravana.
Un poema simfònic és una composició orquestral que es fonamenta en un argument poètic o literari amb una finalitat descriptiva o narrativa. A diferència de les simfonies o concerts el poema simfònic és d'estructura lliure, adaptant-se al discurs del text literari o a la imatge en què s'ha inspirat. Generalment consta d'un sol moviment.
(Lamento la mala qualitat dels àudio)
Àudio 1. S'escolta un so molt agut i persistent, com la línia de l’horitzó del desert asiàtic. El primer tema musical que sentim representa els soldats russos.
 |
Primer
el clarinet i després la trompa exposen el tema, amb la línia de l’horitzó
sempre constant.
Clarinet
|
Trompa
|
Àudio 2. El
pizzicato de les cordes representa el ritme del pas dels cavalls i els camelles
de la caravana. La línia de l’horitzó continua present.
 |
Àudio 3.Una
melodia sinuosa, d'aire molt oriental, tocada pel corn anglès, representa els
mercaders asiàtics de la caravana.
 |
El corn anglès, de la família orquestral del vent
fusta, és en realitat un oboè contralt. El seu nom es presta a confusió, ja
que no té res a veure amb Anglaterra. Sembla ser que el nom originari és
francès i ve de cor anglé, és a dir corn en angle.
|
 |
El Shehnai
|
Àudio 4. Les dues
melodies sonant juntes, representen la unió dels comerciants
asiàtics i els soldats russos en la marxa de la caravana.
Els dos temes es
presenten en diferents orquestracions, però quan el violins toquen a la part
superior el tema rus, tot esclata com un cant èpic triomfant.
|
Àudio 5. Poc a
poc, les primeres notes del tema rus es va repetint com un ressó, com un eco. Diferents instruments es van enllaçant i succeint en aquesta reverberació: trompa, violins, clarinet, corn anglès,
oboè...
|
Àudio 6. El ressò
de la melodia russa va decaient fins que una flauta la toca lànguidament per
última vegada i es fon amb la línia de l’horitzó.
 |
A les estepes de l’Àsia Central
(Obra completa)
Aleksandr Borodín
Zhang Qian, pintura a l’oli de Zhang Guoqiang,
Gairebé en tota l’obra es pot sentir els violins, la flauta o l'oboè que toquen una nota aguda contínua. És la imatge de la línia infinita de l’horitzó del desert.
Sovint sentim el pizzicato de les cordes, el ritme del pas de la caravana, a vegades entre les melodies, a vegades acompanyant-les.
La caravana ve de lluny, s’apropa, passa per davant nostre (fortissimo de tota l’orquestra amb el tema rus), i s’allunya perdent-se poc a poc per l’horitzó.
|
A les estepes de l’Àsia central
Aleksandr Borodín
|
·<><><><><><><><>·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada