dissabte, 9 de maig del 2020

59.-Per a una audició comentada


A les estepes de l’Àsia Central


A les estepes de l'Àsia central és un poema simfònic compost per Aleksandr Borodín el 1880. Està escrit en un moment en que a tot Europa sorgeixen amb gran força els moviments musicals nacionalistes. Aquest corrent cultural es fonamenta en l’ús de materials que es reconeixen com a propis de la nació, melodies i ritmes d’origen tradicional i folklòric o òperes i obres programàtiques que tracten temes identitaris, històrics o geogràfics. Concretament a Rússia, Balákirev, a finals del segle XIX, va comandar el "grup dels cinc" en aquesta direcció. Moltes de les obres dels seus deixebles estan motivades per aquestes idees: La Gran Pasqua russa i La núvia del tsar, de Rimsky-Korsacov; Els Quadres d’una exposició i La fira de Sorótxints,  de Mussorgsky; Danses Polivstianes, de l’òpera Princep Ivan i A les estepes de l’Àsia central,  de Borodín; Processó del Sardar, de la suite Esbossos caucàsics, de Mikhaïl Ippolítov-Ivànov; El presoner del Caucas, òpera basada sobre un poema de Puixkin, de César Cui. Mikhaïl Glinka, músic anterior a aquesta generació, va marcar un precedent significatiu amb obres com Una vida pel tzar (1836) o l’òpera Ruslan i Liudmila (1842), basada en un poema de Puixkin.  

A les estepes de l'Àsia central  representa, de forma idíl·lica, una acció conjunta entre russos i asiàtics en les estepes del Caucas. Una caravana de centreasiàtics creua el desert sota la protecció de les tropes russes. El context d’aquest quadre musical és l’extensa regió central d’Àsia, la història de la qual ve condicionada per les seves característiques climàtiques i geogràfiques.





Una estepa és un territori pla i extens, d’escasses precipitacions i de vegetació herbàcia. L'aridesa de l’estepa dificulta la pràctica de l'agricultura i la distància que la separa del mar l'aïlla molt de les rutes comercials. 
En conseqüència, històricament només s'havien format unes poques ciutats més o menys grans, i tota la regió va estar dominada durant mil·lennis pels pobles nòmades. Les relacions entre els nòmades de l'estepa i la població sedentària d'Àsia Central van ser durant molt temps conflictives. L'estil de vida nòmada s'adaptava molt bé a la pràctica de la guerra i els genets de l'estepa van ser un dels pobles del món amb major potencial militar. El domini dels nòmades va acabar al segle XVI, quan les armes de foc van permetre als pobles sedentaris controlar la regió. Des de llavors Rússia, la Xina i altres potències es van expandir per la regió i van arribar a prendre el control de la major part d'Àsia Central a finals del segle XIX.


L'harmoniosa caravana de la composició de Borodín és una versió amable d’una relació històricament conflictiva, explicada des del punt de vista dels dominadors. La conquesta russa de l'Àsia central va tenir lloc a la segona meitat de segle XIX. L'Àsia Central soviètica està ara dividida entre Kazakhstan al nord, Uzbekistan al centre, Kirguizistan a l'est, Tadjikistan al sud-est i Turkmenistan al sud-oest.


Els quatre elements musicals de l'obra de Borodín

La composició de Borodín és d’una nitidesa i austeritat narrativa exemplar. Per descriure l’escena de la caravana travessant l’estepa, Borodín fa servir únicament quatre elements musicals, precisos, determinants i d’una figuració realista inequívoca.  
  • La línia de l’horitzó
  • La melodia russa
  • El ritme del pas de la caravana
  • La melodia oriental

Amb la combinació d'aquests quatre elements es construeix tota la narració. La simultaneïtat quòdlibetiana dels dos temes musicals és un enginy compositiu admirable, però a la vegada és un recurs subliminalment molt efectiu per descriure l’harmoniosa marxa dels dos grups ètnics que conformen la caravana.   

Un poema simfònic és una composició orquestral que es fonamenta en un argument poètic o literari amb una finalitat descriptiva o narrativa. A diferència de les simfonies o concerts el poema simfònic és d'estructura lliure, adaptant-se al discurs del text literari o a la imatge en què s'ha inspirat. Generalment consta d'un sol moviment. 

                                                                                            
 

(Lamento la mala qualitat dels àudio)
Àudio 1. S'escolta un so molt agut i persistent, com la línia de l’horitzó del desert asiàtic. El primer tema musical que sentim representa els soldats russos.




Primer el clarinet i després la trompa exposen el tema, amb la línia de l’horitzó sempre constant.


Clarinet

Trompa



Àudio 2. El pizzicato de les cordes representa el ritme del pas dels cavalls i els camelles de la caravana. La línia de l’horitzó continua present.










Àudio 3.Una melodia sinuosa, d'aire molt oriental, tocada pel corn anglès, representa els mercaders asiàtics de la caravana. L’elecció del corn anglès per a aquesta melodia no és casual. La sonoritat greu de l’instrument de doble canya és semblant a la del Shehnai asiatic i li dona aquest color tímbric oriental.


El corn anglès, de la família orquestral del vent fusta, és en realitat un oboè contralt. El seu nom es presta a confusió, ja que no té res a veure amb Anglaterra. Sembla ser que el nom originari és francès i ve de cor anglé,  és a dir corn en angle.
 


El Shehnai 






Àudio 4. Les dues melodies sonant juntes, representen la unió dels comerciants asiàtics i els soldats russos en la marxa de la caravana.
Els dos temes es presenten en diferents orquestracions, però quan el violins toquen  a la part superior el tema rus, tot esclata com un cant èpic triomfant.



Àudio 5. Poc a poc, les primeres notes del tema rus es va repetint com un ressó, com un eco. Diferents instruments es van enllaçant i succeint en aquesta reverberació: trompa, violins, clarinet, corn anglès, oboè...  



Àudio 6. El ressò de la melodia russa va decaient fins que una flauta la toca lànguidament per última vegada i es fon amb la línia de l’horitzó.








A les estepes de l’Àsia Central
(Obra completa)
Aleksandr Borodín 

Zhang Qian, pintura a l’oli de Zhang Guoqiang,  



Gairebé en tota l’obra es pot sentir els violins, la flauta o l'oboè que toquen una nota aguda contínua. És la imatge de la línia infinita de l’horitzó del desert.
Sovint sentim el pizzicato de les cordes, el ritme del pas de la caravana, a vegades entre les melodies, a vegades acompanyant-les.
La caravana ve de lluny, s’apropa, passa per davant nostre (fortissimo de tota l’orquestra amb el tema rus), i s’allunya perdent-se poc a poc per l’horitzó.
A les estepes de l’Àsia central
Aleksandr Borodín 



·<><><><><><><><>·




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada