21.- Samuel Goldenberg i Schmuyle

Víktor Aleksándrovich Hartmann, arquitecte, escultor i pintor rus,  va ser un dels primers artistes a incloure motius russos tradicionals en el seu treball. En el cercle de Balakirev, fundador i líder del Grup dels cinc (amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov, els unia l’interès per a la recerca d’un art musical específicament rus) Hartmann va conèixer Modest Mussorgski i es va fer amic del compositor. Després de la mort d'Hartmann a l'edat de 39 anys, el 1874 es va organitzar una exposició a Sant Petersburg de més de 400 de les seves pintures. Això va inspirar a Mússorgski a compondre la seva suite Quadres d'una exposició (1874). La majoria dels quadres de  Hartmann s’han perdut.

Musorgsky va lloar l’expressivitat de dos d’aquests quadres: Jueu amb barret de pell i El pobre Jid. En el títol ja es distingeix el caràcter de cadascun dels personatges: Samuel Goldenberg, de nom germànic (Goldenberg vol dir muntanya d’or), típic jueu ric europeïtzat; i l’altre, el pobre, de nom simplement Schmuÿle,  de caràcter tímid i cohibit.

Samuel Goldenberg 

Schmuyle

En Quadres d’una exposició, el compositor no només va combinar els dos retrats en un de sol, sinó que va empènyer els dos personatges a parlar entre ells i a revelar la seva naturalesa. El discurs del primer sembla segur d’ell mateix i equilibrat, amb entonacions autoritàries i moralistes, afirmades per la pesantor de la melodia doblada en les dues mans del piano. Mussorgsky va afegir un color vagament orientalista utilitzant l'anomenada escala gitana (do-re-mi♭ -fa♯ -sol-la♭ -si-do). El discurs del segon personatge, en contrast amb el primer, s’expressa amb notes tremoloses amb aploggiatura, la seva veu adquireix una coloració lamentable i implorant. Després, els dos temes sonen a l’hora, contrastant els temperaments i mantenint els dos tons diferent. La prepotència del ric i la humiliació del pobre és manifesta i vergonyant.

Samuel Goldenberg iShmoyle 

En temps de l’imperi tsarista, la minoria jueva fou objecte d’un tracte brutal. Les Lleis de Maig (1882), entre altres limitacions, exclogueren els jueus de les ciutats. La persecució dels jueus fou identificada amb la lluita contra els liberals i els revolucionaris. L’antisemitisme en la Rússia dels tsars s’expressava a través dels pogroms. L'origen històric d’aquesta paraula remunta a l'any 1881, quan el tsar Alexandre II va ser assassinat a la ciutat de Sant Petersburg. Els jueus foren falsament acusats del magnicidi, raó per la qual esclatà una onada de violència antisemita a la Rússia meridional, que es perllongà fins a l'any 1884. A la Rússia dels tsars, el 1903, es van publicar i propagar els textos antisemítics coneguts per  Els protocols dels savis de Sió, que el 1921 es va demostrar que eren falsos. Així i tot, quan a Alemanya els nazis van arribar al poder, aquests textos van ser considerats com a certs i van servir d’argument antisemita. 

El quadre de Hartmann que representa el jueu pobre, primerament es titulava El pobre Jid. L’etimologia de la paraula Jid és interessant: originalment denota la simple pertinença a la raça jueva, però posteriorment va agafar una connotació pejorativa. Per desgracia, és pel problema de l'antisemitisme tan característic als pobles de Rússia. En el moment en què Mussorgsky escriu la miniatura musical dels dos jueus, aquesta paraula ja s’havia convertit en un insult. Això explica el posterior canvi de nom de la peça, que passà a anomenar-se simplement Samuel Goldenberg i Schmuyle.

De tots els que formaven el grup dels cinc, Mússorgski fou el més genial, el més naturalista. Utilitzà sovint una harmonia basada en les escales de la música folklòrica russa; alhora, però, va ser el menys tècnic, i sovint va caldre que els seus companys l'ajudessin, sobretot a instrumentar.

És molt coneguda l’orquestració dels Quadres d’una exposició feta per Ravel, i sovint es posa com exemple de les habilitats del compositor francès per a la instrumentació. Però no va ser aquesta l’única ni la primera versió orquestrada dels Quadres: Mikhaïl Túixmalov el 1891 i Leo Funtek el 1922 també la van instrumentar. Els arranjaments s’assemblen força, però es diferencien sobretot per la veu de Shmoyle: en Túixmalov és un clarinet (Els dos jueus: 7:46), en Funtek és una flauta travessera i en Ravel és una trompeta.

Samuel Goldenberg i Shmoyle(7:46) (Orquestració Mikhaïl Túixmalov)	Samuel Goldenberg i Shmoyle (Orquestració Leo Funtek)
Samuel Goldenberg iShmoyle (Orquestració Maurice Ravel)

· <> <> <> · <> <> <> · 

·><><·