14.-Idea fixa (I)

La idea de moviment flotant (1919)

Johannes Molzahn

Cànon i Obstinat

La repetició és un recurs molt important en totes les arts. En les arts que transcorren en el temps, la repetició ajuda a recordar, però també és un aspecte importantíssim en la configuració de l'estructures de l'obra. En la música és essencial per a la definició de les formes.

Sumer is icumen in (1260) és la rota més antiga que es conserva. La repetició i la imitació són l'essència d'aquesta música.  El cànon és una de les formes musicals polifòniques més antigues.  Laudemus Virginem Mater est (Llibre Vermell de Montserrat s.XIV)

Sumer is icumen in  Leto leta concio (s.XII) / Anònim

Un ostinato és un motiu o frase que es repeteix persistentment en la mateixa veu musical, normalment en el baix. Les variacions sobre un baix ostinato és una forma molt antiga de composició musical basada en la repetició. Des del Renaixement fins al Barroc hi ha hagut algunes fórmules de basso ostinato  que han fet fortuna i que molts compositors han utilitzat. Una d’aquestes fórmules és La Follia, també coneguda com Follia d’Espagne. El seu origen es troba en un mena de cançó popular ballable portuguesa que es va desenvolupar a la península ibèrica a finals de l’Edat Mitjana.

Basso ostinato de la Follia

La Follia / A. Corelli

Les Folies d'Espagne Jean-Baptiste Lully

Antonio Vivaldi té una famosa sonata anomenada La Follia i fins i tot un compositor tant seriós com Johann Sebastian Bach va utilitzar el popular baix de la Follia en una de les poques cantates profanes que va compondre.

Sonata en D minor, Op.1, núm.12, Rv.63 La Follia,  Adagio / Antonio Vivaldi

"Mer hahn en neue Oberkeet" Cantata, BWV 212 Cantata camperola / J.S.Bach

Un altre model d'obstinat és l'encadenament d’acords conegut amb el nom de baix de ciaccona .  Zefiro torna e di soavi accenti Claudio Monteverdi Un dels mestres d’aquesta tècnica fou Henry Purcell Ground in D-Minor / Henry Purcell

A Anglaterra del basso ostinato se'n deia ground bass. Aquí trobem el mateix encadenament d'acords que en el motet de Monteverdi. Morlake Ground in G / John Blow El més interessant però, és quan el baix obstinat passa desapercebut, com en l'ària de Dido & Aeneas: When i am laid / Henry Purcell

L’obstinat és un recurs utilitzat en tots els gèneres musicals, tant en la música antiga com en la simfònica com en les tendències més modernes de música electrònica. 

Suite nr.1 L'Arlesienne, Carillon  / G. Bizet,

Block Rockin' Beats / The Chemical Brothers

Formes cícliques

Les formes cícliques són aquelles en que alguns o tots els moviments que componen una obra queden vinculats per un mateix material temàtic. Per exemple, en la missa Se la face ay pale de Guillaume Dufay, cada una de les parts comença amb la mateixa idea musical. 

Kyrie
Glòria
Credo
Sanctus
Agnus Dei

A vegades, el motiu musical que vincula les diferents parts d’una obra és un leitmotiv. Un leitmotiv  és una figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. Va ser Berlioz, amb la Simfonia fantàstica, qui el popularitzà, i després Wagner l’usà sistemàticament en les seves òperes. Es considera que el tema del dimoni en l’òpera  El caçador furtiu de  Carl Maria von Weber, n'és un precedent.

En la Simfonia fantàstica, Berlioz descriu una obsessió malaltissa del protagonista, un jove músic, en vers la jove desitjada. Aquesta obsessió es manifesta en la persistent imatge de la noia en la ment del jove, que, en la simfonia, sempre va associada a una música determinada. És el que Berlioz anomenava idée fixe.

Idée fixe - Symphonie Fantastique / Hector Berlioz

El leitmotiv és un recurs molt utilitzat també en el cinema. Segons els crítics, una de les millors bandes sonores de la història del cinema és la que va escriure Bernard Herrmann per a la pel·lícula Vertigo, d’Alfred Hitchcock.

Vertigo (1958)

Tema de l’obsessió de Scottie per Madeleine

Bernard Herrmann

Aquesta pel·lícula de Hitchcock és una mostra de progressiva bogeria i obsessió. El tema musical, amb la reiterades repeticions de notes, és un inquietant reflex d’aquesta obsessió.

Una obsessió és una idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat. L’hem vist representada en música en La simfonia fantàstica de Berlioz i amb Vértigo de Herrmann. 

·<>·<>·<>·<>·<>·