La
idea de moviment flotant (1919)
Johannes
Molzahn
Cànon i Obstinat
La repetició és un recurs molt important en
totes les arts. En les arts que transcorren en el temps, la repetició
ajuda a recordar, però també és un aspecte importantíssim en la configuració de
l'estructures de l'obra. En la música és essencial per a la definició de les
formes.
Sumer is icumen in (1260) és la rota més antiga que es conserva. La repetició i la imitació són l'essència d'aquesta música.
El cànon és una de les formes musicals polifòniques més antigues.
Laudemus Virginem Mater est (Llibre Vermell de Montserrat s.XIV)
|
Sumer is icumen in
Leto leta concio (s.XII) / Anònim
|
Un ostinato és un motiu o frase que es repeteix persistentment en la mateixa veu musical, normalment en el baix. Les variacions sobre un baix ostinato és una forma molt antiga de composició musical basada en la repetició. Des del Renaixement fins al Barroc hi ha hagut algunes fórmules de basso ostinato que han fet fortuna i que molts compositors han utilitzat. Una d’aquestes fórmules és La Follia, també coneguda com Follia d’Espagne. El seu origen es troba en un mena de cançó popular ballable portuguesa que es va desenvolupar a la península ibèrica a finals de l’Edat Mitjana.
Basso ostinato de la Follia
La Follia / A. Corelli
|
Les Folies d'Espagne
Jean-Baptiste Lully
|
Antonio Vivaldi té una famosa sonata anomenada La Follia i fins i tot un compositor tant seriós com Johann Sebastian Bach va utilitzar el popular baix de la Follia en una de les poques cantates profanes que va compondre.
Sonata en D minor, Op.1,
núm.12, Rv.63 La Follia, Adagio / Antonio Vivaldi
|
"Mer hahn en
neue Oberkeet" Cantata, BWV 212 Cantata camperola / J.S.Bach
|
Un altre model d'obstinat és l'encadenament d’acords conegut amb el nom de baix de ciaccona .
Zefiro torna e di soavi accenti
Claudio Monteverdi
Un dels mestres d’aquesta tècnica fou Henry Purcell
Ground in D-Minor / Henry Purcell
|
A
Anglaterra del basso ostinato se'n
deia ground bass. Aquí trobem el mateix encadenament d'acords que en el motet de Monteverdi.
Morlake Ground in G / John Blow
El més interessant però, és quan el baix obstinat passa desapercebut, com en l'ària de Dido & Aeneas:
When i am laid / Henry Purcell
|
L’obstinat és un recurs utilitzat en tots els gèneres musicals, tant en la música antiga com en la simfònica com en les tendències més modernes de música electrònica.
Suite
nr.1 L'Arlesienne, Carillon / G.
Bizet,
|
Block Rockin' Beats / The Chemical Brothers
|
Formes cícliques
A
vegades, el motiu musical que vincula les diferents parts d’una obra és un leitmotiv. Un leitmotiv és
una figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant
una obra d'art. Va ser Berlioz,
amb la Simfonia fantàstica, qui el
popularitzà, i després Wagner l’usà
sistemàticament en les seves òperes. Es considera que el tema del dimoni en l’òpera
El caçador furtiu de Carl
Maria von Weber, n'és un precedent.
En la Simfonia fantàstica, Berlioz
descriu una obsessió malaltissa del protagonista, un jove músic, en vers la
jove desitjada. Aquesta obsessió es manifesta en la persistent imatge de la
noia en la ment del jove, que, en la simfonia, sempre va associada a una música
determinada. És el que Berlioz anomenava idée fixe.
Idée fixe - Symphonie Fantastique / Hector
Berlioz
El leitmotiv
és un recurs molt utilitzat també en el cinema. Segons els crítics, una de les millors
bandes sonores de la història del cinema és la que va escriure Bernard Herrmann per a la pel·lícula Vertigo, d’Alfred
Hitchcock.
Vertigo (1958)
Tema
de l’obsessió de Scottie per Madeleine
Bernard
Herrmann
Aquesta pel·lícula de Hitchcock és
una mostra de progressiva bogeria i obsessió. El tema musical, amb la
reiterades repeticions de notes, és un inquietant reflex d’aquesta
obsessió.
Una obsessió és una idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat. L’hem vist representada en música en La simfonia fantàstica de Berlioz i amb Vértigo de Herrmann.
Una obsessió és una idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat. L’hem vist representada en música en La simfonia fantàstica de Berlioz i amb Vértigo de Herrmann.
·<>·<>·<>·<>·<>·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada