19.- Mà esquerra

Piano Cristofori (S.XVII)

El primer piano es va inventar cap a finals del segle XVII,  però no va ser fins la meitat del segle XVIII que començà a ser popular i a convertir-se en l’instrument preferit dels compositors.  

Les primeres composicions específiques per a aquest instrument sorgiren al voltant de l'any 1732, i entre elles destaquen les 12 sonates per a piano de Lodovico Giustini.   

Lodovico Giustini - Sonata núm. 6

El moment en que el piano entra en escena coincideix amb el pas del barroc al classicisme. Estilísticament, el classicisme és més equilibrat, menys complicat i més lleuger que el barroc. El contrapunt no s’oblida del tot, però, en general, la textura tendeix a l'homofonia, predominant la melodia acompanyada.

En el piano, aquesta textura més homofònica predisposa a confiar la melodia a la mà dreta del pianista i a relegar l’acompanyament a la mà esquerra. És així com sorgeixen uns models d’acompanyament de la mà esquerra del piano molt característics en el període clàssic. Aquestes pràctiques s’allargaran fins el període romàntic.

Els moviments de la mà esquerra en la  Sonata núm.6 de Giustini que hem escoltat abans corresponen a la funció del baix continu barroc, mentre que si escoltem ara la Sonata III de Domenico Alberti, identificarem en molts moments un dels models d’acompanyament més característics del període clàssic. I és precisament perquè Alberti utilitzava sovint aquest acompanyament en les seves obres que aquest model s’anomena baix d’Alberti. 

Domenico Alberti - Sonata III en do major

El baix d’Alberti és una mena d’acord trencat, o arpeggiata, les notes de les quals s’executen cíclicament en l’ordre: baix-alt-mitjà-alt, segons la seva alçada. Aquest model d’acompanyament contribueix sobretot a crear un fons suau, sostingut i fluït. 

     Per exemple:

 

                Mozart - Sonata K.545 I Allegro

Mozart - Sonata K.545 I Allegro

Mozart - Sonata 545, II Andante

J. Haydn - Sonata núm. 10 en do mayor

Beethoven - Sonatina in G Major

Un altre model d’acompanyament al piano clàssic és el baix Murky, que consisteix bàsicamenten en un moviment trèmolo d’octaves en figuracions de corxeres o semicorxeres. 

    Per exemple:

Clementi - Sonatina Op. 36, No. 2

Mozart - Sonata nº 6 Kv 284. I. Allegro.

El baix de tambor  és un acompanyament difícil de definir, però el patró seria més o menys així: greu-agut-agut-agut, encara que admet altres variants.

    Per exemple

    

         Mozart - Sonata No.11  III. Rondo alla Turca. Allegretto

El típic acompanyament de vals en el piano és un baix de tambor, però en un compàs ternari o de subdivisió ternària.

     Per exemple:

     

        

       Chopin  - Vals Op.69 No.2 

Està clar que en les composicions per a piano, la mà esquerra no es limita a aquests models d’acompanyament,  i té, per descomptat, una infinitat d'altres recursos: acords, pedals, passatges contrapuntístics, arpegis, doblements, moviments paral·lels,  diàlegs amb la mà dreta... 

A vegades, la mà esquerra ultrapassa els límits del segon pentagrama i la melodia sorgeix entre els esquitxos d’un acompanyament escumós.

Maurice Ravel - Sonatine, Núm. 3, "Animé"

O porta la melodia principal, intercanviant-se els rols amb la mà dreta, com en l’Estudi Op.25 núm.7, també de Chopin. 

F. Chopin: Etude op. 25 no. 7 in C

Que la mà esquerra dugui la melodia en una peça per a piano no és res estrany. Portat això a l’extrem, però, trobaríem les obres per a piano escrites només per a la mà esquerra. D’aquest gènere són destacables els concerts de Ravel, Prokófiev, Britten, Strauss i alguns més, encàrrecs tots ells del pianista vianès Paul Wittgenstein.

En aquest capítol il·lustrarem aquest tipus d’obra amb uns petits exemples, potser un altre dia entrarem en algun dels grans concerts Pour le main gauche

Camille Saint-Saens "Moto perpetuo" (1912)

Federico Mompou (1893-1987) Preludi n.6 (1952)

Ravel, que sembla que es posi reptes en cada composició, s'obliga a escriure l’acompanyament  d'aquesta cançó només amb la mà esquerra i únicament amb intervals de cinquena.

Maurice Ravel - Ronsard à son âme

_____________

___________________________________