18.- 500 Miles

500 Miles (també conegut com 500 Miles Away from Home o Railroaders 'Lament) és una cançó popularitzada als Estats Units i Europa durant el renaixement de la música folk dels anys seixanta. La lletra simple i repetitiva explica el lament d'un viatger que està lluny de casa, sense diners i massa avergonyit per tornar.

Hedy West va compondre la cançó l'any 1961 a partir de fragments d'una melodia que havia escoltat a la seva àvia i al seu oncle a Geòrgia.

Moltes de les seves cançons, inclosa la matèria prima de 500 Milers, van venir de Lillie West, la seva àvia, qui li va transmetre les cançons que havia après de nena.

Si perds el tren en el que vaig, sabràs que me n'he anat Pots sentir el xiulet a cent milles cent milles, cent milles, cent milles, cent milles, cent milles. Pots sentir el xiulet a cent milles Senyor, estic a un, senyor, estic a 2, senyor, estic a 3, senyor, estic a 4, Senyor, estic a 500 milles de casa meva 500 milles, 500 milles, 500 milles, 500 milles Senyor, estic a 500 milles de casa meva. Hedy West pertany a la mateixa generació que Joan Baez i Judy Collins. El músic de folk anglès A. L'Lloyd la va descriure com "de lluny, la millor de les cantants nord-americanes del renaixement folk ".  Una altra cançó ben coneguda que va escriure es Cotton Mill Girl, es basa en gran mesura en el material popular tradicional que ella coneixia.  Hedy West - Cotton Mill Girl

Hedy West - 500 Miles (1961) Ni una camisa a l'esquena, ni un cèntim al meu nom. Senyor, no puc anar a casa d'aquesta manera D’aquesta manera, d’aquesta manera, d’aquesta manera, d’aquesta manera. Senyor, no puc anar a casa d'aquesta manera.  Si perds el tren en el que vaig, sabràs que me n'he anat Pots sentir el xiulet a cent milles Va utilitzar la poesia del seu pare en diverses cançons, com en Anger in the Land Hedy West - Anger in the Land

Les seves arrels muntanyenques de classe treballadora es manifestaven en la seva veu i en tot el que cantava, destacant la vida de les dones marginades, les treballadores de fàbriques, les minyones i les mares solteres.

Hedy West - Shady grove

500 Miles és una cançó d’una estructura molt primària, es tracta d’una sola estrofa musical sense tornada. Pot ser que la lletra sí que tingui tornada, però és sobre la mateixa música. És una forma freqüent en el folk-country americà més arcaic.

The Carter Family - Little Darling Pal Of Mine 1929	Maybelle Carter - The Foggy Mountain Top (1965)
The Carter Family - Can't Feel at Home	The Carter Family - Worried Man Blues

Algunes gravacions també han acreditat a Curly Williams, i a John Phillips com a coguionistes de la cançó 500 Miles. John Phillips formava part de The Journeymen, trio de música folk nord-americana de principis de la dècada de 1960. Anys més tard, va ser un dels components de The Mamas and the Papas.

The Journeymen – 500 Miles (1961)

De Curley Williams no he aconseguit cap gravació de 500 miles però aquí el podem escoltar en aquest Boogie, amb el seu violí.

Curley Williams - Georgia Boogie 

Escoltem algunes de les versions més rellevants de la cançó de Hedy West.

Peter, Paul And Mary - 500 Miles (1961) Johnny Rivers – 500 Miles (1965) The Seekers - Five Hundred Miles

Glen Campbell - One Hundred Miles Away from Home    The Brothers Four  - 500 Miles Away from Home-Railroaders Lament Joan Baez – 500 miles

Bobby Bare i Charles Williams van escriure una lletra completament nova i un nou arranjament per a aquesta cançó.

Estic a cinc-centes milles de casa Les llàgrimes em cauen sobre la carta de la mare, quan llegeixor les coses que va escriure. Ella va dir "et trobem a faltar fill, ens encantaria que vinguessis a casa" Bé, no vaig haver de fer les maletes Ho tenia tot a l’esquena Ara estic a cinc-centes milles de casa Lluny de casa lluny de casa fred i cansat i tot sol. Sí, estic a cinc-centes milles de casa Sé que aquest és el mateix camí que vaig fer el dia que vaig marxar de casa. Però segur que sembla diferent ara.

Bobby Bare - 500 Miles Away from Home

David Neale escriu que 500 Milers pot estar relacionada amb la cançó tradicional més antiga 900 Milers, que, a la vegada, pot tenir els seus orígens en les melodies de violí del sud d'Estats Units i en les cançons Reuben traint i Train 45.

Woody Guthrie - 900 miles from home (1944) (Tradicional)	Mike Seeger/Pete Seeger - 900 miles
Odetta – 900 miles	Terry Callier - 900 Miles (1964)
Estic caminant per aquesta pista tinc llàgrimes als ulls estic intentant llegir una carta de casa meva. I si aquest tren em porta bé, seré a casa dissabte a la nit perquè estic a nou-centes milles de casa meva. Senyor, odio escoltar aquest xiulet solitari. Aquest tren en què viatjo, és de cent vagons de llarg, bé, pots escoltar el xiulet sonar un milió de milles. I si aquest tren em porta bé, veuré a la meva dona el dissabte a la nit, perquè estic a nou-centes milles de casa meva Senyor, odio escoltar aquest xiulet solitari. Empenyoraré el meu carro i empenyoraré al meu equipatge Empenyoraré meu rellotge i la meva cadena. I si aquest tren em porta bé, seré a casa dissabte a la nit perquè estic a nou-centes milles de casa meva. Senyor, odio escoltar aquest xiulet solitari, aquest xiulet llarg i solitari.    Hi ha una cançó de Burt Bacharach, que parla de milles i de trens però que no té resa veure amb les cançons que aquí estem parlant.  Bacharach és un prolífer i exitós compositor estatunidenc. Juntament amb Hal Davis donaren al pop de la dècada de 1960 algunes de les seves millors cançons, que trobaren en Dionne Warwick la seva intèrpret ideal.

The Hammond Brothers - 30 Miles of Railroad Track

Caminant en el raig de sol tchoo tchoo - ah! Fingeixo que sóc un tren L’amo ve i em faig a un costat Oh, desitjaria poder-me passejar Trenta milles de vies fèrries

Junt amb els temes del distanciament, del lament per la indigència i de les milles que el separen de casa, el tema del tren hi té una significativa presència. En la cultura nord-americana el tren hi és molt present i especialment en la tradició musical. En el jazz, el blues o el western swing, tant els negres els com blancs sovint parlen o imiten amb la seva música el so característic del tren.

Ara no entrarem en les cançons amb temes ferroviaris en general, només farem referència a aquelles que estiguin relacionades amb els orígens de la cançó 500 Miles.

Només, però, ens permetem citar una cançó molt antiga -les primeres gravacions són dels anys 20 del segle passat-, un gòspel que agafa el tren com a metàfora del camí que porta a la salvació.

Wood's Famous Blind Jubilee Singers   This Train is Bound For Glory (1925)	Sister Rosetta Tharpe   This Train (1930)
Aquest tren no porta jugadors, aquest tren (...) Aquest tren està destinat a la glòria, aquest tren (...) Aquest tren no porta cap mentider, aquest tren (...)

Ja hem mencionat abans que la cançó, 900 Miles pot tenir els seus orígens en les melodies de violí del sud dels Estats Units i en les cançons Reuben traint i Train 45.

El vell tren de Rubén, una cançó / melodia de banjo d'abans, es va gravar moltes vegades durant l'època de 78 RPM (sota diversos títols), i es van recollir versions en les terres altes del sud de Wade Ward (Independence, Virginia), Frank Proffitt, Lamar Bascom Lunsford i altres. La cançó és una col·lecció de versos improvisats organitzats lliurement al voltant d'un tema del ferrocarril. Algunes de les estrofes fan:

Oh, Reuben va baixant a la pista

I ha tornat a accelerar

I els carrils el porten des de casa

Si la caldera funciona

I no se la menja el rovell

Aviat estaré molt lluny de casa

Si no creieu que me n’he anat

Mireu el tren on sóc

Es pot escoltar el xiulet a mil milles.

Curiosament, hi va haver un innovador dissenyador i enginyer de locomotores ferroviàries de 1860 anomenat Reuben Wells. La locomotora homònima Reuben Wells construïda al 1868 va prestar servei a Madison, Indiana.

Frank Proffitt – Reuben train (1962)

The Dillards - Reuben's Train (1963)

Vegeu, però, l'adaptació de Reuben's Train anomenada Train Forty-Five, gravada per Grayson & Whitter el 1927, i posteriorment el 1958 per The Stanley Brothers.

Grayson & Whitter - Train Forty-Five, (1927)

The Stanley Brothers -Train 45 (1958)

I per acabar aquesta entrada dedicada a una de les cançons més populars del folksong americà, una versió més actual d’un lament del ferrocarril. Huntley Slim i els Suburban Cowboys és un grup de música country que es va formar en l'àrea d'Ottawa a mitjans de la dècada de 2000. Estan encapçalats per Chris Mellor en guitarra i Seamus Mulready en banjo, els que comparteixen les veus principals. El nom Huntley prové del municipi a l'oest d'Ottawa, on va créixer Mellor

Huntley Slim & The Suburban Cowboys - Railroader's Lament





<<·>><<·>><<·>><<·>><<·>><<·>><<·>>