17.-Camins de melodies

Les cançons tradicionals infantils, les dels més petits, tenen melodies molt simples, amb molt poques notes. Aquestes cançons -moltes d'elles són de falda, de joc o de dansa-, transmeses oralment de generació en generació, han anat fixant uns models melòdics, uns camins, que singularitzen el folklore de cada cultura.

A Catalunya tenim poques cançons només amb dues notes.

Pim, pam, repicam

Amb tres notes, una de les cançons més populars és Ara ve Nadal, predominant els esquemes “mi–sol–la” i “re–sol–la”

Ara ve Nadal

"mi-sol-la" Anirem a caçar	"mi-sol-la" Conillet a amagar
"re-sol-la" Ara plou	"re-sol-la" Ball manetes

En la missa de Requiem, en les primeres frases del Sanctus, Gabriel Fauré explora l’àmbit melòdic al voltant de la nota si bemoll.   Sanctus Grabriel Fauré <<>><<·>><<>> Les melodies de Stravinsky, en general, es caracteritzen per transcórrer en un àmbit melòdic bastant estret. La Simfonia dels Psalms comença així: Exaudi orationem meam, Domine

Però l’àmbit que predomina en la cançó infantil catalana és el camí de quatre notes, el tetracord frigi:

Algunes vegades les melodies es formen ajuntant diferents models melòdics. Per exemple, el Cargol treu banya comença definint clarament el model “re-sol-la”, però s’amplia amb el model “sol-la-si".

També és característic d’algunes cançons catalanes un gir melòdic dominat pel salt de quarts entre la 1a i la 2a nota i el retornar a la nota inicial per graus conjunts: 

Dia de Sant Pere
Jo en sé una cançó	La cançó de les mentides
A Mallorca hi ha una vella	Xiriminimí

Des del punt de vista de l’àmbit i dels camins melòdics, és interessant l’obra Música Ricercata del compositor hongarès del segle XX, György Ligeti. Consta d’onze peces per a piano. La primera és només de dues notes (re-la) i  va augmentant el nombre de notes fins l’última peça que en té dotze. Musica Ricercata György Ligeti

Però, el tetracord “mi-fa-sol-la” no només és propi de la nostra cançó, sembla que és una característica de la música mediterrània. L'arrel seria el mode frigi, un dels vuit modes gregorians de l'Edat Mitjana. A Andalusia, per exemple, el zorongo era un ball molt comú, una tonada molt en voga des de l'últim terç del segle XVII fins a mitjans del XIX. I fixem-nos com està construïda la melodia.

Zorongo Gitano

O la Danza del molinero, del Sombrero de tres picos de Manuel de Falla.

Manuel de Falla – Danza del molinero

L'encadenament de quatre acords en sentit descendents sobre les notes “la-sol-fa-mi” s'anomena cadència andalusa. Però aquest mateix tetracord descendent ja es troba al Renaixement, sobretot en forma de basso ostinato.

Monteverdi - Lamento della Ninfa

·<<>><<>><<>><<>><<>><<>><<>>·