MÚSIQUES HISTORIADES: 55.-Música a Hradčany

Rodolf II d'Habsburg

(Joseph Heintz el Vell)

Rodolf II d'Habsburg

(Giuseppe Arcimboldo)

Cap al final del segle XVI (1583), l’emperador Rudolf II va traslladar la capital dels Habsburg de Viena a Praga. Rodolf "era un gran aficionat a l'alquímia, a les ciències, a la física, a l'astrologia i a la màgia. Passava temps entre quadres, objectes valuosos, copel·les, gresols, urnes de vidre, esferes armil·lars i alambins, i en companyia d'alquimistes, pintors, endevinaires; ell mateix es delectava pintant, teixint, tallant i fent treballs de rellotgeria", escriu Angelo Maria Ripellino en el magnífic assaig Praga màgica. A l'Acadèmia Alquimista de Praga s’allotjaren gairebé tots els destacats alquimistes de l'època. Entre tota aquesta variada gentada no hi faltaven els oportunistes, xarlatans i mestres de l’entabanament.

Sinapius (1575-1622), va ser un alquimista txec que va arribar a ser responsable de la farmàcia reial de Praga i favorit de l'emperador Rodolf II arran de curar-lo d'una malaltia (1608). Pel que sembla va arribar a acumular una fortuna venent un elixir batejat com Aqua-Sinapius.

Jacobus Sinapius

Es barrejava la vella saviesa i coneixements medievals amb la naixent ciències naturals, notori especialment en la immensa col·lecció de manuscrits i llibres rars de màgia, alquímia, misticisme i altres rareses que tant agradaven a l'emperador.

Sembla ser que l’emperador va comprar el Manuscrit Voynich. El Voynichès és un llibre il·lustrat misteriós, de continguts desconeguts, escrit en el segle xv per un autor anònim en un alfabet desconegut i un idioma incomprensible

Tot partia de la curiositat, com escriu Philip Ball en Curiosidad, un altre magnífic assaig: “Rodolf II posseïa una de les Wunderkammern més cèlebres de tot Europa. La galeria de meravelles de l’emperador no era un simple assortiment de peces exposades en prestatges, sinó que abastava estables, aviaris i col·leccions d’animals salvatges, jardins i estanys, tallers i biblioteques, tot un món de miniatures en el que l’art, naturalesa i ciència es fonien en una sola realitat. El gabinet pròpiament dit ocupa quatre grans sales del castell de Hradcany, organitzades segons la categoria de naturalia, artificiali i scientifica, (que engloba rellotges, instruments astronòmics i objectes per l’estil.)”

Wunderkammern

Kunstkammer de Rodolf II

Transcric un altra fragment de Curiosidad de Philip Ball perquè em sembla important reivindicar la figura de l’emperador del que s’ha dit que era feble de caràcter, malaltís, apàtic i melangiós: “Pot ser que Rodolf fos un emperador inepte, però també és provable que aquesta mateixa deficiència contribuís a mantenir una pau precària a Europa. Gràcies a la seva falta de decisió, no va precipitar el conflicte religiós que planava sobre el continent. (...) La benvolença de Rodolf va convertir Praga en un pròsper centre intel·lectual: els jueus van estar-hi fora de perill i els protestants com Kepler eren benvinguts en una cort teòricament catòlica.”

Sempre que es parla de les aficions artístiques de l’emperador Rodolf II es fa referència, sobretot, a la pintura. En el Castell d'Hradčany va reunir la col·lecció de pintures més important d'Europa. Personalment es va cuidar de fer-se amb obres de pintors ja consagrats, com Brueghel, però sobretot dels que havien treballat per als seus avantpassats, com Tiziano, Leone Leoni o Dürer. Però els pintors més representatius de la seva cort van ser Giuseppe Arcimboldo i Bartholomeus Spranger.

Rostit

Arcimboldo

(Mireu-vos-el de cap per avall)

Minerva victoriosa

sobre la ignorància

Bartholomeus Spranger

Tot i que mai es fa una menció especial a la música de la Cort de Rodolf, l’emperador també va portar a Praga els seus músics. L’orquestra Rudolfina va fer diverses funcions: a més de complir la tasca de representar la cort en cerimònies, també es va encarregar d’assistir als actes litúrgics. Va ser l’orquestra més gran i la més important institució musical de Bohèmia. Fundada pel rei Ferran I (1526-1564) com un conjunt de cantants amb dos organistes, es va ampliar amb diversos instrumentistes durant el regnat de Maxmiliano (1564-1576) conseguint el major esplendor en el regnat de Rodolfo II.

Llavors comptava amb un cor de 45 cantants, un cor infantil i un conjunt de 12 trompetistes i diversos instrumentistes. Predominaven els holandesos, però hi havia també espanyols, alemanys i cada vegada més italians.

En la música religiosa, es van barrejar diverses tradicions musicals; la polifonia franco-flamenca representada pels compositors més importants del món amb el repertori polifònic arcaic de generacions anteriors. El flamenc Heinrich Isaac, compositor de la Cort de Maximilià I, va compondre la Missa Presul ephebeatum elaborada a partir de l’obra del mateix nom del compositor Petr Wilhelmi de Grudencz que treballà a la cort de Frederic III, l’antecessor de Maximilià I.

Kyrie.Missa Presulem ephebeatum

Heinrich Isaac (1450-1517)

Presulem ephebeatum

Petr Wilhelmi de Grudencz, (1392-1480)

Gloria.Missa Presulem ephebeatum

Heinrich Isaac (1450-1517)

Petrus Wilhelmi de Grudencz o Piotr de Grudziądz (1392 - c. 1480) va ser un compositor medieval de Graudenz (Grudziądz), autor de cançons i motets. La seva música representa la cultura d'Europa Central des de l'Edat Mitjana.

Una de les cançons més cèlebres d’Heinrich Isaac i del Renaixement franco-flamenc és Innsbruck, ich muss dich lassen, la lletra de la qual, durant molt temps, se li atribuí a l’emperador Maximilià I.

Potser ara és el moment de recordar els emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic predecessors de Rodolf II.

Frederic III d’Habsburg

Frederic III va ser coronat emperador a 1452, va regnar sobre el Sacre Imperio cinquanta tres anys fins a la seva mort. Va ser el penúltim emperador romà que va ser sagrat pel Papa, i l'últim la coronació va tenir lloc a Roma

Maximilià I d’Habsburg

Maximilià I, a la mort del seu pare Frederic III el 1493, va assolir la posició d'emperador del Sacre Imperi.

Carles V d’Habsburg
Carles V, fill de Joana la Boja i Felip el Bell, nét de Maximilià I, va ser emperador del Sacre Imperi del 1519 fins el 1556.

Ferran I d’Habsburg

Ferran I, fill de Joana la Boja i Felip el Bell, nét de Maximilià I i germà de Carles V, va ser emperador del Sacre Imperi de 1558 a 1564. Al llarg dels seus anys de govern, Ferran inicià una obra de centralització del poder en favor de Viena.

Maximilià II d’Habsburg
Maximilià II, fill de Ferran I, va ser emperador del Sacre Imperi des de 1564 fins a la seva mort, el 1576.

Rodolf II d’Habsburg

Rodolf II, fill i successor de l'emperador Maximilià II i de Maria, filla de Carles V (per tant Rodolf era nét de Carles V), fou emperador des de 1576 fins el 1612.

Carles V era una gran amant de la música, i una de les seves cançons preferides era Mille Regrets. La viola de mà (antiga guitarra) li atreia tant que va fer cridar al músic Luis de Narváez (1550-1560), violista granadí, perquè adaptés el seu tema preferit a aquest instrument.

Mille Regrets

Josquin des Prés

Mille Regrets

Luís de Narvaez

El compositors més important de la cort de Rodolf II va ser Philippe de Monte. Es feu càrrec de l'orquestra imperial de Praga durant 35 anys, fins a la seva mort en 1603. Era molt popular i glorificat en la seva època. Va compondre nombrosos madrigals a l'estil de Musica reservata, un fenomen nou en aquesta època que implicava adaptar la música el més possible al sentit dels textos, expressant cada emoció. Ja vàrem parlar de la música reservata i d'aquest compositor en l'entrada 33 d'aquest blog, titulada Petrarca i la música.

Lungo le chiare linfe

Philippe de Monte

Per divina bellezza
Philippe de Monte

Di mie dogliose note

Philippe de Monte

Música reservata

Hi ha quatre aspectes que semblen clars pel que fa a la música reservata:

1.- Implicava la utilització de progressions i una veu principal cromàtiques, que constitueix una manera de compondre que va estar de moda a la dècada de 1550 en madrigals i motets.

2.- Comportava un particular estil d'interpretació, potser amb ornamentació addicional o altres mètodes emotius.

3.- Emprava el figuralisme, és a dir, l'ús de recursos o figures musicals específiques i reconeixibles per il·lustrar determinades paraules en el text.

4.- Aquesta música era creada per a ser interpretada i per a ser apreciada per grups reduïts d'erudits.

Tots els compositors que van treballar a Praga en temps de l’emperador Rodolf II, excepte Jacobus Gallus, són avui desconeguts, però tots ells eren excel·lents músics que responien a les formes i maneres de l’època.

Jacobus Gallus va ser el primer gran compositor d'origen eslau que s'establí a Praga. La seva presència, tanmateix, fou discreta: cantor de la petita església de Syety Jan na brehu, a la ciutat vella. És destacable la seva producció profana, com la col·lecció de madrigals Harmonie Morales. Les composicions espirituals de Gallus eren interpretades sovint amb entusiasme per les germandats literàries de burgesos de Praga.

Gallus amat venerem Jacobus Gallus	Si tibi gratia Jacobus Gallus
Ecce, quomodo moritur iustus Jacobus Gallus	Alleluia, Cantate Domino Jacobus Gallus

El compositor Jacobus Regnart va néixer a Flandes. A Praga va exercir de sotsdirector de l'orquestra, durant 17 anys. Encara sota el regnat de Rodolfo II se’n va anar a Innsbruck, tornant a Praga en 1598, un any abans de la seva mort. A Praga va publicar misses dedicades a l'emperador i altres composicions vocals dedicades al prefecte de la catedral de Sant Vito o al poeta humanista Pontano.

Litania Deiparae Virginis Mariae

Jacobus Regnart

Ich hab´ vermeint

Jacobus Regnart

L'italià Alessandro Orologio tocava la trompeta a l'orquestra de Praga des de l'any 1580. Les seves cançonetes, publicades a Venècia, les va dedicar el 1593 al noble txec Miskovsky de Mírov. A l'emperador Rodolfo II li va ser destinada la dedicatòria d'un madrigal a cinc veus, acabat a Praga el maig de 1588 i publicat en el mateix any també a Venècia. Un any després, per aquest madrigal, va rebre de l'emperador 60 monedes d'or.

Entrada Alessandro Orologio	Intrada XXVIII a 6 Alessandro Orologio
Dammi la mano Alessandro Orologio	Tutta Vezzosa E Bella Alessandro Orologio

Un altre dels destacats compositors, en la seva època, però, no comprès i menyspreat, va ser Carl Luython. Va néixer a Anvers i va morir a 1620 a Praga. Es va incorporar a l'orquestra rudolfina probablement l'any 1577 i des de gener de 1582 va exercir d'organista.	Missa basim Caesar vive! - Kyrie Carl Luython
Lamentationes Carl Luython	Tot i que segons el testimoni de l'organista i constructor de l’orgue de la catedral de Praga de Sant Vito, Jáchym Rudner, el compositor Carl Luython era un home callat i abstret, la seva vida era plena d'inquietuds i de disputes -particularment amb l'organista Rudner-, i sembla que també plena de fracassos.
Les composicions espirituals de Carl Luython van ser publicades a la col·lecció anomenada Liber I. Missarum l'any 1609. La publicació, dedicada a l'emperador Rodolfo II, va ser adornada amb abundants il·lustracions. A la primera missa Basim Caesar vive apareix en una de les veus el text llatí que glorifica l'emperador.	Regina coeli Carl Luython

Krystof Harant va ser un noble txec, viatger, humanista, soldat, escriptor i compositor. Als seus 12 anys va entrar a servir a l'arxiduc d'Innsbruck, Ferran II de Tirol. En la seva cort es va familiaritzar amb la cultura del Renaixement convertint-se en un jove "homo universale", intel·lectual renaixentista que disposava d'amplis coneixements de les més diverses branques de la vida humana. Krystof Harant, que parlava diversos idiomes, va exercir el càrrec de secretari i conseller de Rodolfo II. Posteriorment va ser ennoblit. Però no destacava només per les seves activitats polítiques, també va deixar una profunda petjada com a músic. En la seva residència al castell Pecka mantenia una orquestra pròpia, una de les poques d'aquesta època sobre la història del qual hi ha testimonis. De la seva obra es van conservar íntegrament tres composicions, els motets Qui confidunt in Domino i Maria Kron i la missa Missa quinis vocibus super Dolorosi martyr.

Kyrie Missa quinis vocibus super Dolorosi martyr Kryštof Harant	Gloria Missa quinis vocibus super Dolorosi martyr Kryštof Harant
Credo Missa quinis vocibus super Dolorosi martyr Kryštof Harant	Sanctus Missa quinis vocibus super Dolorosi martyr Kryštof Harant
Benedictus Missa quinis vocibus super Dolorosi martyr Kryštof Harant	Agnus Dei Missa quinis vocibus super Dolorosi martyr Kryštof Harant
La música d'Harant era conservadora i a l'estil dels compositors holandesos de la generació anterior. Tenia fama d'excel·lent instrumentista i cantant, a més de ser compositor. Va ser una ironia que una de les seves misses catòliques romanes s'interpretés el 1620, just abans de la seva execució, en una església catòlica de Praga, en una gran cerimònia.	Qui confidunt in Domino Krystof Harant

Malgrat el seu origen humil, Jan Campanus va rebre una bona educació arribant a ser professor de grec i poesia llatina, i posteriorment rector de la Universitat de Praga. Va sobresortir com a compositor i aconseguí grans èxits al posar música a diferents parts de la Bíblia que va recopilar en la seva obra Sacrarum Odarum Libri Duo (Dos llibres d'odes sacres)

Rorando coeli

Sacrarum Odarum Libri Duo

Jan Campanus Vodňansk

Poi che disposta sei

Gregorio Turini

Francesco Turini (1598-1656) compositor italià fill de Gregorio Turini. Fou deixeble del seu pare i organista de la capella de l'emperador Rodolf II, es va moure entre Itàlia i Praga, i el 1624 era organista de la catedral de Brescia.

Gregorio Turini (1560-1600) fou un compositor italià, pare del també compositor Francesco Turini. Fou cantor i concertista de corn de l'orquestra de l'emperador Rodolf II.

Sonata a doi violini e basso secondo tuono

Francesco Turini

A Hradčany es podia escoltar moltes més músiques que la dels compositors residents a Praga. La influència franco-flamenca era molt gran, i la música de compositors com Isaac, Wert o Lassus segur que hi era present, com també la de molts altres compositors menors, com Pierre Bonhomme (1555-1617) o Christoph Demantius (1567-1643).

Del compositor Pierre Bonhomme se’n sap molt poca cosa, però es conserva la composició de 1603 In nomine Jesu que dedicà al príncep elector de Colònia.

Johann Christoph Demantius fou un compositor txec, teòric de música, escriptor i poeta que s’establí a Leipzig.

Dansa alemanya i polonesa núm. 4

Christoph Demantius

In nomine Jesu

Pierre Bonhomme

Tympanum militare

Christoph Demantius

Amb la guerra dels trets anys s’acabà l’auge de Praga com a important centre cultural i espiritual d’Europa Central. L’hereu del tron de Rodolfo II, Matyás, va traslladar el 1621 la cort imperial a Viena. Praga va perdre la seva posició clau en el marc de l'imperi Habsburg, les personalitats que havien contribuït a la seva fama mundial la van abandonar. Va tardar més de mig segle per tornar a brillar amb tota la seva bellesa.