El 17 de gener de 1966, Simon & Garfunkel publiquen el seu nou àlbum Sounds of Silence, que va obtenir un èxit rotund. Alguns dels temes provenien de The Paul Simon Songbook que Paul havia gravat a Londres l'any anterior. Es van tornar a enregistrar amb equips electrònics i es van incloure a l'àlbum Sounds of Silence, com per exemple el single I Am A Rock que l'estiu de 1966 va arribar al tercer lloc de les llistes.
The Paul Simon Songbook |
The Sound of Silence |
A Most Peculiar Man
|
A Most Peculiar Man
|
La
imatge de Simon & Garfunkel en les actuacions d'aquests anys a
festivals o a la televisió, és la d’un duo de música folk. Amb l'acompanyament d’una sola guitarra acústica, com en aquesta entranyable actuació del 17 de febrer de 1966 a la
University College de Toronto, podem veure com canten, un mes just després de la seva publicació, un dels nous temes de l’àlbum Sounds
of Silence.
Richard
Cory
Simon
& Garfunkel
També,
aquell mateix any, es va reeditar Wednesday Morning, 3 A.M., i aquest
cop assoleix el lloc 30. Una de les cançons d’aquest àlbum, The Sun Is Burning, va ser escrita originalment pel músic de folk britànic Ian
Campbell el 1963.
|
En
aquest moment, Campbell va veure la guerra nuclear com una seriosa
amenaça per al món. Volia que l'escena de la música folklòrica s'oposés a la
guerra nuclear, i tots els guanys inicials de la cançó es van destinar a la
Campanya pel Desarmament Nuclear. Campbell va ser un dels principals pioners
de la música de protesta de la dècada de 1960, i continuaria influint en
molts altres cantautors amb motivacions polítiques. |
|
El 10 d'octubre de 1966 Simon and Garfunkel publiquen l'àlbum Parsley, Sage, Rosemary and Thyme, al qual també hi van incloure algunes cançons de The Paul Simon Song Book. El primer tema de l’àlbum és Scarborough Fair, una cançó tradicional anglesa d'autor desconegut. Tracta d’un jove que ha estat abandonat per la seva promesa. El segon vers de cada estrofa repeteixen les paraules: Parsley, Sage, Rosemary and Thyme (julivert, sàlvia, romaní, i farigola) -el títol del disc-, constituint un motiu clau en la cançó. A l'Edat Mitjana era molt popular la creença que amb aquestes herbes es podia fabricar una poció d'amor.
|
L'argument d’aquesta cançó es troba en moltes cançons antigues amb melodies diferents, com la cançó The Elfin Knight. La primera referència amb la melodia de Scarborough Fair és la d’un miner anglès, Mark Anderson, que el 1947 la va cantar a Ewan MacColl. Aquest va registrar la lletra i la melodia en un llibre de cançons populars i més tard la va incloure en el seu disc Matching Songs Of The British Isles And America, de 1957. |
Al costat de la
interpretació tan marcadament cèltica d’Ewan MacColl, la versió de Scarborough Fair de Simon & Garfunkel sona una mica encaramel·lada i fins i tot monacal.
Scarborough Fair
Simon & Garfunkel
|
Un tret distintiu de l’arranjament que canten Simon & Garfunkel és la
presència del clavicèmbal, que li dona un so arcaic, de música antiga. S’ha
de dir que The Beatles, amb arranjament de George Martin, ja havien
introduït aquest instrument dos anys abans en la cançó In My Life, de
l’àlbum Rubber Soul. |
|
Cançons com A Simple Desultory Philippic -que sembla mimar -potser parodiar-, l’estil de Bob Dylan-, reafirmen la tendència folk-rock, però en l'àlbum Parsley, Sage, Rosmary and Thyme també s’hi troben temes de segell folk, com For Emily, Whenever I May Find Her.
A Simple Desultory PhilippicSimon & Garfunkel
|
For Emily, Whenever I May Find HerSimon & Garfunkel
|
El duet ja tenia molta popularitat i havia venut milions de discs. El 1967, Simon and Garfunkel van fer gran part de la banda sonora de la pel·lícula dirigida per Mike Nichols, El Graduat, que es va estrenar el 21 de gener de 1968, i que tenia un parell de cançons antigues del duet. La cançó més famosa del disc va ser Mrs. Robinson, que va assolir el primer lloc com a senzill.
Mrs. Robinson
Simon & Garfunkel
El
1968 van editar Bookends, el seu quart àlbum. El disc contenia una versió de Mrs. Robinson,
i la cançó America. Bookends és un àlbum conceptual que explora
el viatge d'una vida des de la infància fins a la vellesa. La cara A marca etapes successives de la vida i la cara B consisteix, en gran part, en
material no utilitzat per a la banda sonora de The Graduate. Les lletres
de Simon es refereixen a la joventut, la desil·lusió, les relacions, la vellesa
i la mortalitat. Gran part del material es va elaborar juntament amb el
productor John Simon (sense parentiu), qui es va unir al treball quan Paul
Simon va patir un bloqueig d’inspiració.
Tot
i que Simon & Garfunkel no es van apartar mai del folk-rock, Bookends és un àlbum musicalment molt atrevit, amb molts detalls d’experimentació sonora i de forma (Save the
Life of My Child ), amb alguns temes d’influència jazzística (Overs, Punky's Dilemma) i altres manifestament rockers (A Hazy Shade Of Winter Rocker).
Save the Life of My Child
|
Overs
|
Punky's Dilemma
|
A Hazy Shade Of Winter Rocker
|
El
1969 el grup era realment molt popular. Garfunkel, malgrat l'èxit obtingut, no
estava gaire còmode perquè Simon s'encarregava totalment de la composició dels
temes, i Garfunkel va decidir mostrar els seus dots interpretatius i va
començar una carrera cinematogràfica. Va fer el paper de Nately a la
pel·lícula Catch-22, una adaptació de Mike Nichols de la novel·la del mateix
nom. També, un any més tard, va actuar a una altra pel·lícula, Carnal
Knowledge, del mateix director.
Carnal Knowledge – Clip
La
relació personal entre ells dos va continuar empitjorant més tard, a la gira de
1969. Paul es queixava de la poca dedicació de Garfunkel al grup. L'11 de
novembre van actuar a la Universitat de Miami, on van estrenar algunes de les noves cançons, incloent Bridge over Troubled Water i The Boxer.
Bridge over Troubled WaterMiami University, Nov 11, 1969Simon & Garfunkel
El 26 de gener de 1970 Simon & Garfunkel publiquen Bridge over Troubled Water, que
seria l'últim i el millor àlbum del grup. El disc va ser un dels més venuts de la dècada,
amb 12 milions de còpies. Va assolir el primer lloc de les llistes i hi va ser
durant deu setmanes. El març de 1971 es van donar els premis Grammy, i l'àlbum
i el senzill del mateix nom van guanyar, respectivament, el premi al millor
àlbum i al millor single de l'any, a més de guanyar també el premi a la millor
cançó contemporània i la millor cançó de l'any.
Amb un estil plenament consolidat, amb trets de folk, jazz i rock-pop, fonamentant-se
en la compenetració de les seves veus -a vegades potser una mica emmelades-, l’últim
àlbum del duo és un final reeixit, tancant la carrera del grup en el lloc més
alt.
The Boxer
|
Keep the Customer Satisfied
|
The Only Living Boy in New
York
|
Why Don't You Write Me
|
Van fer una gira per Europa, destacant el concert a Amsterdam i acabant-la el 18 de juliol de 1970, a Forest
Hills, el barri, que els va veure créixer. Després d'aquesta gira, el grup es
va separar definitivament. Les vides artístiques de Paul i Art han seguit desenvolupant
diferents projectes per separat, amb algun retrobament ocasional. Però això ja seria una altra història.
El cóndor pasa
Amsterdam (1970)
Simon & Garfunkel
|
El Cóndor Passa Única Versió Original, segons
la partitura de Daniel Alomía Roures
|
El Còndor Passa és una peça musical orquestral de la sarsuela El
còndor passa del compositor peruà Daniel Alomía Robles, escrita el
1913 i basada en la música tradicional andina, específicament la música
folklòrica del Perú. |
Gaire bé tot el text d’aquesta entrada està
extret de Wikipèdia
*<>·<>*<>·<>*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada