Paul Simon i Art Garfunkel van ser companys de classe a l'institut de Forest
Hills. El 1955 Paul, amb 16 anys,
va compondre Hey, School Girl i li va proposar a Garfunkel formar un duo. Van començar amb el nom de Tom
& Jerry, inspirant-se en els personatges de dibuixos animats. Simon va adoptar
el nom artístic de Jerry Landis i Garfunkel el de Tommy Graph. El
1957 van treure el seu primer disc professional amb la cançó Hey, School Girl , sota una forta influència de The Everly Brothers, que aquell mateix any
treien Bye, Bye, Love.
Hey, School Girl
|
Hey, School Girl arribà al lloc 57 de les llistes de la
revista Billboard, i va estar entre els 10 principals a Nova York. |
El 1958, Paul Simon va gravar un senzill en solitari amb el segell Big Records, amb el nom de True Taylor. A la cara A hi havia True Or False, una composició del seu pare, mentre que la cara B contenia el tema Teenage Fool. El fet que Paul gravés pel seu compte no li va agradar gens a Garfunkel, que s’ho va prendre com una ofensa. Això marcaria les seves relacions personals dels anys següents.
True Or False
|
Teenage Fool
|
La música de Tom i Jerry, Jerry Landis, Tommy Graph o True Taylor, tots els noms que feien servir Simon & Garfunkel abans d’adoptar definitivament el seu propi nom, mostra moltes influències de les modes del moment: ja hem mencionat els Everly Brothers (Hey, School Girl) , però també Elvis Presley (True Or False i Teenage Fool), i fins i tot es deixaren endur per l'empenta del Doo-Wop (Play Me A Sad Song i Baby Talk).
Play Me A Sad Song
|
Baby Talk
|
El 1958 van fer alguns senzills sota el nom
de Tom & Jerry; tots van ser un fracàs. Després d'acabar l'institut, es
van separar, Simon va anar a la universitat Queens College per graduar-se en
llengua anglesa, i Garfunkel va anar a la Universitat de Colúmbia per estudiar
matemàtiques.
|
Our Song |
Pretty Baby / That’s My Story
|
El 1959, Paul Simon
troba Carole Klein, una companya de l'institut, amb qui va formar el grup The Co-Sines. Paul tocava la guitarra i el baix, i Carole el
piano i, de vegades, la bateria.
Ask Me Why / Just to be with you
The Co-Sines
(1959)
Carole també componia, i es dedicaven a gravar
maquetes per als artistes de l'època. Però Carole, que es va canviar-se el nom pel
de Carole King, va començar a compondre els seus
propis temes, amb els quals va obtenir un èxit rotund, i va continuar la seva
carrera sola. Aquesta experiència li va servir a Simon per familiaritzar-se amb
els estudis d'enregistrament, marcant-lo positivament per a les posteriors
publicacions.
El primer enregistrament oficial de Carole King va ser el senzill promocional per a ABC-Paramount de la seva cançó The Right Girl, el 1958.
|
Després, Carole King va fer parella de composició amb
Gerry Goffin (Goffin-King). Mentre treballaven al famós edifici Brill Building de Broadway, van
obtenir molts dels seus èxits: Will You Love Me Tomorrow,
Take Good Care Of My Baby,
The Locomotion, Up On The Roof, Chains … |
Els primers anys de la dècada dels seixanta, Paul Simon fa un frustrat intent com a solista sota el
nom de Jerry Landis. Durant aquella època va compondre uns quants temes.
Anna belle
|
Shy
|
Lisa
|
North Wind
|
All Through the Night
|
Motorcycle
|
I Don't Believe Them
|
Here Comes The Garbage Man |
|
El 1962 va escriure The
Lone Teen Ranger, una paròdia d'una sèrie televisiva, The Lone
Ranger, amb la qual va assolir el lloc 97 a les llistes. |
|
Beat Love |
Private World |
El 1963 van ser
convidats al festival de música folk de Nova York, actuant amb músics de la
categoria de Bob Dylan, a més de tocar amb The Everly Brothers. Pau i Art van acabar els estudis universitaris, i tots dos van agafar molt d'interès per
la música folk.
Simon li va ensenyar a Garfunkel algunes de les cançons que havia compost abans (Sparrow, Bleecker Street, i He Was My Brother). Aquestes tres cançons, més dues més de Simon (The Sound Of Silence i Wednesday Morning), algun tema de Bob Dylan (The Times They Are A-Changin'), i alguns temes tradicionals, van ser al seu primer àlbum amb la discogràfica Columbia Records: Wednesday Morning, 3 A.M., enregistrat als estudis CBS Records de Nova York. Va sortir a la venda el 19 d'octubre de 1964, però comercialment va ser un fracàs absolut.
Sparrow
|
Bleecker Street
|
El
1964, poc després d'acabar l'enregistrament, Paul i Art es van tornar a separar. Simon deixà
l'escola de dret de Brooklyn i se'n va anar a Londres, on conegué i s'enamorà de la Kathy. Ella va ser un ferm suport per a Simon, que va compondre
moltes de les seves cançons més famoses inspirant-s'hi. Durant la seva estada
al Regne Unit, Simon es va dedicar a tocar als clubs de folk nocturns de
Liverpool, Londres, Cambridge, Widness i moltes més ciutats, participant fins i
tot al Festival Folk d'Edimburg. Aquell mateix any va gravar un senzill amb el
segell discogràfic Oriole Records. amb dues cançons, Carlos Domínguez i He Was
My Brother, i es va publicar als Estats Units amb el nom artístic de Paul Kane.
Carlos
Domínguez
Paul
Kane
El 1965, Paul Simon va tornar a Londres, on va gravar el seu primer disc en solitari, The Paul Simon Song Book. Les cançons del disc estaven totes interpretades per Simon i la seva guitarra. Vist ara amb la perspectiva del temps, és ben clar que l’onada folk a la que Paul Simon es va apuntar va ser una molt bona influència creativa per a ell. Va passar de fer Doo-Wop i rockanilly a fer cançons que expressaven una personalitat molt més autèntica, menys estereotipada. El disc en solitari de 1965 és una meravella
Leaves That Are Green
|
Kathy's Song
|
||
Flowers Never Bend With The
Rainfall |
|
Durant la seva estada a Londres, Paul va col·laborar amb Bruce Woodley, el cantant del grup The Seekers. Mentrestant, Art Garfunkel va tornar a la Universitat de Colúmbia per continuar els seus estudis de matemàtiques.
|
Demostració de la cançó escrita per Paul Simon i
Bruce Woodley el 1965. Llançat per The
Seekers, però mai per Paul Simon o Simon & Garfunkel. |
|
A l'estiu de 1965, mentre Simon era a Anglaterra, les
ràdios locals de Florida van rebre peticions d'oients que demanaven la cançó The
Sound of Silence de l'àlbum Wednesday Morning, 3 A.M. En poc temps
la cançó va començar a sonar a Boston. Aprofitant l'èxit, els productors Tom
Wilson i Bob Johnston varen fer una nova versió de la cançó original, donant-li
un ritme més ràpid i una guitarra elèctrica, un baix i una bateria, i la van
publicar com un senzill. Amb aquesta versió, l'estil de la cançó va canviar de
folk a folk-rock. Després de tot aquest canvi, el setembre de 1965, la cançó havia entrat a les llistes de grans èxits
i, el 1966, arribarià a la primera posició. Quan va saber la notícia, Simon
va tornar als Estats Units. Malgrat que mai no va donar el vistiplau a la
versió de Tom Wilson de The Sound of Silence, van refer el grup i van
gravar 10 cançons més del mateix estil. El nou àlbum de Simon & Garfunkel, Sounds
of Silence, va sortir 17 de gener de
1966, produït per CBS Records.
The Sound of Silence
Simon & Garfunkel
A
partir d’aquí comença la carrera exitosa de Simon & Garfunkel: els àlbums Parsley, Sage, Rosemary and
Thyme, Bookends (amb la cançó Mrs. Robinson), Bridge over
Troubled Water, The Boxer... però això ja és una altra història.
Gaire bé tot el text d’aquesta entrada està extret de Wikipèdia
<>·<>·<>·<>·<>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada