En aquesta
entrada seguirem el camí que va recórrer una cançó al llarg de deu anys (1960-1970). Es tracta d'A Taste of Honey (Un gust de
mel), escrita per Bobby Scott i Ric Marlow. Originàriament, A Taste of Honey, era el nom d’una obra de teatre anglesa de 1958 què el 1960 va passar a Browdway
i el 1961 va ser portada al cinema. De la música d’aquesta obra en sorgí la
cançó A Taste of Honey que posteriorment van versionar exitosament molts artistes.
Abans de tot això, l'any 1956, Bobby Scott (1937-1990), pianista, productor, compositor i coautor d'A Taste of Honey, ja havia aconseguit un disc d’or després de vendre més d’un milió de còpies de la cançó Chain Gang.
|
|
En la primera gravació d'A Taste of Honey (1960), Scott va tocar el piano i va dirigir l'orquestra. En aquest disc i ha tres pistes separades que presenten el famós tema: 1) Tema del primer acte, 2) Aturar i 3) Tancament del tema. Les pistes 1 i 3 són versions lentes i la 2 és amb ritme més jazzístic.
A Taste of Honey (1960)
Bobby Scott
El recorregut de la cançó A Taste of Honey al llarg dels anys
seixanta ha dibuixat un camí que, ben mirat, ha resultat ser un circuit tancat.
Comença amb la interpretació instrumental del propi compositor Bobby Scott (que acabem d'escoltar) i
acaba, deu anys més tard, amb una altre interpretació, aquesta vegada vocal, també
del mateix Scott.
La
primera gravació vocal de la cançó A taste of Honey va ser la
de Billy Dee Williams, el 1961.
|
Billy Dee Williams (1937) és
un actor, artista, cantant i escriptor estatunidenc. Molt més que com a cantant, Williams és conegut com a actor, especialment per la
seva participació a la nissaga de Star Wars, als episodis L'Imperi
contraataca (1980) i El retorn del Jedi
(1983), interpretant el personatge de Lando Calrissian |
 |
Els vents freds
poden bufar sobre el mar gelat
Però m’emportaré la teva escalfor
Un gust de mel, un gust molt més dolç que el vi.
A Taste of Honey (1961)
Billy Dee Williams
L’arranjament
de la versió de Lenny Wech de 1962 té el mèrit
d’haver donat un nou aire a la cançó, un canvi de ritme i d’estil que va obrir
nous camins a interpretacions posteriors que serien molt cèlebres.
|
Lenny Welch (1940) va gravar per a nombrosos segells durant una llarga carrera, però els temes que va fer per a Cadence segueixen sent els més celebrats. Això és principalment perquè va ser a Cadence on va tenir els que van ser els seus dos discos més famosos, Since I Fell for You, de 1963 i la versió vocal de A Taste of Honey, de 1962. Com molts cantants coneguts només per una o dues cançons, hi ha una raó per la qual no es va fer més gran: cap de les altres cançons del seu repertori va ser tan memorable. |
 Welch va explorar les formes més suaus de R & B / pop, de vegades donant la impressió que podria haver-se sentit més còmode com un crooner pop que com a cantant d’influència soul / rock. |
A Anglaterra, el clarinetista Acker Bilk (1929-2014) encara gaudia de l’èxit de Stranger on the Shore (el senzill més venut de l'any al Regne Unit i número 1 de la llista Billboard Hot 100 als Estats Units el 1962) quan el 1963 va treure una excel·lent versió de A Taste of Honey. Podria ser que, degut a la popularitat de la versió instrumental d'Acker Bilk al Regne Unit, The Beatles triessin A Taste of Honey per a formar part de Please Please Me, el seu primer àlbum. No cal dir que, com tot el que tocaven els Beatles, la cançó va prendre una altra dimensió.
|
De fet, però, la versió Beatles és molt semblant a
la de Welch, només amb alguns petits canvis en els cors. La melodia sembla
feta a mida per a la interpretació de Paul MacCartney, a qui li anaven molt
bé aquests temes romàntics de melodies expansives. Tant és així, que el
mateix any, en el següent àlbum (With The Beatles) Paul interpretà Till There Was You, una
cançó provinent del musical The Music Man (1957) de Broadway. |
 |
A Taste of Honey (1963)The Beatles
A Taste of Honey era un tema tant estimat que va ser versionat per molts artistes. Entre aquests hi ha grans noms de la cançó d'aquell moment, com Barbra Streisand (1963), Sarah Vaughan (1963) Peggy Lee (1963), Tony Bennett (1964), Morgana King (1964), Bobby Darin (1965)...
Entre totes aquestes interprestacions, destaca, per molt, l'accelerada versió instrumental d’Herb Alpert & the Tijuana Brass, amb la que l'any 1966 aconseguí el Disc de l'Any, en els Premis Grammy.
 |
Herb Alpert (1935) és un trompetista i cantant nord-americà d’un
esclatant èxit popular: cinc números u, vint àlbums en les llistes de
Billboard, vuit Premis Grammy, catorze discos de platí i quinze discos d'or. |
Diverses cançons escrites o coescrites per Alpert durant els últims anys de la dècada dels cinquanta
van arribar als millors llocs dels hits, incloent Baby Talk de Jan
and Dean i Món
Meravellós per Sam Cooke.
Amb un característic so hispà, inspirat en els mariachi mexicans, Alpert creà Herb Alpert & the Tijuana Brass aconseguint, als anys seixanta, popularíssims èxits, com Sounth Of The Border (1964), Tijuana Taxi (1965), Spanish Flea (1965). I entre ells A Taste of Honey, també el 1965.
A Taste of Honey (1965)
Herb Alpert the Tijuana
Brass
El 1966 Paul Mauriat, amb violins en lloc de trompeta, en fa una interpretació molt semblant a Alper, mentre que The Village Stompers, el mateix any, amb la incorporació del banjo, es deixaven anar amb aires de dixieland.
The Hollies, el grup de Manchester, grans rivals de The Beatles a la Gran Bretanya, van enregistrar A Taste of Honey el 1969. Tot i l’acompanyament simfònic d’aquesta gravació (amb alguna cosa que recorda les cordes de George Martin), mantenen un tempo més viu que la versió Beatles i no deixa de tenir l’aire típic del beat britànic dels seixanta.
|
The Hollies és una banda de rock britànica formada a Manchester el 1962. Quan els Beatles van signar un contracte amb la Parlophone sota la mà de George Martin, The Hollies van prendre el lloc que deixaren a The Cavern Club. The Hollies van incorporar al seu repertori temes negres i clàssics del Rhythm and blues, de forma semblant a tots els grups beat d'aquells anys. No obstant això continuaren escrivint alguns temes propis.
|
 |
A Taste of Honey (1969)
The Hollies
El 1970, a part de la versió soul de Supremes & Four Tops, destaca la interpretació de la canadenca Bonnie
Dobson (1940), una cantant que venia del món del ressorgiment folk i dels cercles novaiorquesos
de Greenwich Village.
 |
Quan va arribar a Nova York a principis dels anys
seixanta, gairebé totes les persones amb les que Bonnie s'ajuntava, estaven
sincerament preocupats per la política, els drets humans i la imminent guerra
nuclear. Joan Baez va tenir el seu èxit contra la guerra amb We
Shall Overcome, el de Dylan va ser Blowin 'In The Wind, Bonnie
va tenir Morning Dew
i, per descomptat, Pete Seeger havia estat el rei de les cançons de
protesta durant dues generacions, de manera que va ser una gran influència en
tots ells. Però no eren només músics. Poetes, activistes o simplement
estudiants universitaris preocupats, aquesta generació tenia alguna cosa a
dir, més que alguna cosa per vendre.
|
Dobson retorna a un tempo pausat, amb un senzill acompanyament de guitarra
i una sonoritat molt a la manera hippie de principis dels setanta.
A Taste of Honey (1970)
Bonnie
Dobson
I per tancar el circuit, retornem al coautor de la cançó, Bobby Scott (1937-1990), que, també l’any 1970, va gravar la seva cançó en versió cantada. És curiós que la interpretació que en fa Scott és d’un lament dramàtic, molt “negra”, amb la veu trencada, mentre que les versions de Billy Dee Williams i de Lenny Welch (que són afroamericans), sonen tan blanques (especialment la de Welch), que semblen dels crooner populars dels Estats Units dels anys quaranta.
|
Bobby Scott va néixer
a Nova York. Era un músic molt complet: pianista, vibrafonista i cantant, però
també tocava l'acordió, el violoncel, el clarinet i el contrabaix. El 1952 va
començar a fer gires amb músics de jazz, com Louis Prima, Gene Krupa i Lester
Young. El 1960 va guanyar un premi Grammy a la millor composició instrumental
per la cançó A Taste of Honey. |
:format(jpeg):mode_rgb():quality(40)/discogs-images/A-301101-1295249906.jpeg.jpg)
|
A Taste of Honey (1970)
Bobby Scott
El circuit tancat d’A Taste of Honey es podia complicar una mica, ja
que s’hauria pogut fer una connexió interessant des de la casella de The
Hollies, de 1969. Aquest mateix any, Scott va coescriure (amb Bob
Russell), la cançó He Ain't Heavy, Is My Brother, que seria el seu segon
gran èxit de la seva carrera. El grup britànic The Hollies, amb Elton
John al piano, la va gravar el 1969 (el mateix any que també publicaven A
Taste of Honey), i l’any següent, amb el seu estil bluesman,
l’enregistrà Bobby Scott (també el mateix any que gravava A Taste of Honey).
En un llibre titulat Les paràboles de Jesús, de 1884, James Wells, moderador de l'Església Unida Lliure d'Escòcia, explica la història d’una nena que portava a coll, amb dificultat, un nen tant gran com ella. Algú li va preguntar si no estava cansada. Ella va respondre “No, no pesa, és el meu germà”.
|
He Ain't Heavy, He’s My Brother (1969)
|
He Ain't Heavy, He's My
Brother (1970)
|
El 2012, el col·lectiu de músics i celebritats The Justice Collective va gravar la
cançó He Is not Heavy, Is My Brother amb finalitats benèfiques per a les víctimes del desastre de Hillsborough. El 15
d'abril de 1989, durant un partit de futbol entre el Liverpool FC i el Nottingham
Forest a l'estadi de Hillsborough, una allau humana va provocar la mort de 96
persones i i en va ferir 766.
He Ain't Heavy, He’s
My Brother
The
Justice Collective
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada