77.- Ain't No Cure For Love

 

Me n’hauria d’haver adonat
Diguem que el mapa el vaig traçar jo
N'hi havia prou amb mirar per veure-hi un problema
Un problema des del principi
És clar que fèiem una parella sorprenent
Però mai em va agradar el meu paper
No és bonic ni subtil el que li passa al cor.

 

Els seus versos estan plens d’amors i desamors, de moments feliços i de desventures, però sempre l’amor, el cos nu, la bellesa... i la ruptura. És romàntic però no sentimental, és tendre i sensible però no planyívol -a vegades, fins i tot, és severament dur-, i això es veu en els poemes de moltes de les seves cançons. La bellesa, l’atracció eròtica, l’amor, la religió, la separació, la llibertat, la solitud, són els temes que més es repeteixen en la seva obra. 

Estem parlant de Leonard Cohen (1934-2016), un reconegut poeta i novel·lista montrealenc que l’any 1967, quan ja tenia 33 anys, publica el seu primer àlbum de cançons i decideix guanyar-se la vida fent de “treballador de la cançó”.   

Suzanne

Escrita per Leonard Cohen a la dècada de 1960, va ser gravada com una cançó per Judy Collins en el 1966. Cohen la va gravar en el seu àlbum Songs of Leonard Cohen, de 1967. Suzanne "es va inspirar en la relació platònica de Cohen amb Suzanne Verdal, la llavors promesa de l'escultor Armand Vaillancourt. La seva lletra descriu els rituals que van gaudir quan es van conèixer: Suzanne convidaria a Cohen a visitar el seu apartament al port de Mont-real, on li serviria te Constant Comment, i caminarien pel Vell Mont-real passant l'església de la Notre-Dóna'm-de-Bon-Secours, on els mariners hi van a ser beneïts abans de sortir a la mar. Cohen va declarar en una entrevista que només s'imaginava tenint relacions amb ella, ja que no hi havia ni l'oportunitat ni la inclinació de fer-ho.

Suzanne Leonard Cohen

Suzanne Judy Collins

Suzanne takes you down to her place near the river You can hear the boats go by, you can spend the night forever And you know that she's half-crazy but that's why you want to be there And she feeds you tea and oranges that come all the way from China And just when you mean to tell her that you have no love to give her Then he gets you on her wavelength And she lets the river answer that you've always been her lover And you want to travel with her, and you want to travel blind And you know that she will trust you For you've touched her perfect body with your mind And Jesus was a sailor when he walked upon the water And he spent a long time watching from his lonely wooden tower And when he knew for certain only drowning men could see him He said all men will be sailors then until the sea shall free them But he himself was broken, long before the sky would open Forsaken, almost human, he sank beneath your wisdom like a stone And you want to travel with him, and you want to travel blind And you think you maybe you'll trust him For he's touched your perfect body with her mind Now, Suzanne takes your hand and she leads you to the river She's wearing rags and feathers from Salvation Army counters And the sun pours down like honey on our lady of the harbor And she shows you where to look among the garbage and the flowers There are heroes in the seaweed, there are children in the morning They are leaning out for love and they wil lean that way forever While Suzanne holds her mirror And you want to travel with her, and you want to travel blind And you know that you can trust her For she's touched your perfect body with her mind

Suzanne et porta a baix, cap al seu racó prop del riu. Pots sentir les barques passar, pots passar la nit amb ella i saps que està mig boja, però per això mateix vols ser-hi I t’alimenta amb te i taronges que va portar des de la Xina. I just quan li anaves a dir que no tens amor per donar-li, t'atrapa en la seva ona i deixa que el riu respongui que sempre has estat el seu amant. I vols viatjar amb ella, i vols viatges a cegues, i saps que confiarà en tu perquè has tocat el seu cos perfecte amb la teva forma de pensar. I Jesús era un navegant quan caminava sobre les aigües i va passar molt de temps observant des de la seva solitària torre de fusta. I quan per fi va saber del cert que només els que s'ofegaven el podien veure va dir: "Tots els homes seran navegants fins que el mar els alliberi". Però ell mateix estava destroçat, molt abans que el cel s'obrís. Abandonat, gairebé humà, es va enfonsar entre la teva saviesa com una pedra. I tu volsviatjar amb ell, i vols viatjar a cegues, i saps que potser hi confiaràs perquè ha tocat el teu cos perfecte amb la seva forma de pensar. Ara Suzanne et pren de la mà i et condueix cap al riu. Porta pells i parracs dels magatzems de l'Exèrcit de Salvació. I el sol cau com la mel sobre la nostra dama de la badia. I et mostra on has de mirar d'entre les escombraries i les flors. Hi ha herois entre les algues, hi ha nens al matí que busquen amor i sempre ho faran així mentre Suzanne sostingui el seu mirall. I vols viatjar amb ella, i vols viatjar a cegues, i saps que pots confiar-hi perquè ha tocat el teu cos perfecte amb la seva forma de pensar.

Famous Blue Raincoat

Molt personal, aquesta cançó pren la forma d'una carta escrita a un altre home, que anava vestit amb un impermeable blau, a propòsit d'un antic triangle amorós amb la seva dona Jane, identificat com a "my brother, my killer." La lletra va signada per Cohen mateix, ja que la cançó acaba amb la fórmula "Sincerely, L. Cohen". Sembla evident que la lletra s'inspira en una història veritable tot i que Cohen deia que s'havia oblidat de la història, ja que segons va dir s'havia oblidat del veritable triangle, sabia que hi era i tenia la impressió que un home invisible seduïa la dona amb qui estava, però no sabia si era un home real o imaginari. Era com si ell mateix fos l'home imaginari en les seves relacions o que aquest home està en tots els matrimonis. Tenia la impressió que hi havia una tercera persona, potser ell mateix, potser un altre home o potser una altra dona. Aquesta dualitat de papers té més importància quan se sap que Cohen va tenir un impermeable blau i no el seu rival i que tenia un estrip a l'espatlla, com ens explica a la cançó. Aquesta peça va ser tocada en un concert per Judy Collins el 1970, abans de l'enregistrament de Cohen.

Famous Blue Raincoat (1971) Leonard Cohen

Famous Blue Raincoat (1970) Judy Collins

It's four in the morning, the end of December I'm writing you now just to see if you're better New York is cold, but I like where I'm living There's music on Clinton Street all through the evening I hear that you're building your little house deep in the desert You're living for nothing now, I hope you're keeping some kind of record Yes, and Jane came by with a lock of your hair She said that you gave it to her That night that you planned to go clear Did you ever go clear? Ah, the last time we saw you you looked so much older Your famous blue raincoat was torn at the shoulder You'd been to the station to meet every train, and You came home without Lili Marlene And you treated my woman to a flake of your life And when she came back she was nobody's wife Well I see you there with the rose in your teeth One more thin gypsy thief Well, I see Jane's awake She sends her regards And what can I tell you my brother, my killer What can I possibly say? I guess that I miss you, I guess I forgive you I'm glad you stood in my way If you ever come by here, for Jane or for me Well, your enemy is sleeping, and his woman is free Yes, and thanks, for the trouble you took from her eyes I thought it was there for good so I never tried And Jane came by with a lock of your hair She said that you gave it to her That night that you planned to go clear

Són les 4 del matí, finals de desembre t'escric per saber si estàs millor. Fa fred a Nova York, però m'agrada on visc. Sona música a Clinton Street tota la tarda.  He sentit que estàs construint la teva caseta en ple desert. Ara no tens res pel que viure, confio que no perdis el compte dels dies.  Sí, va venir la Jane amb un floc dels teus cabells. Va dir que tu els l'havies donat l quella nit que et vas proposar ser clar. ¿Vas arribar a ser-ho, realment? Ah, l'última vegada que et vaig veure semblaves molt més vell, el teu famós impermeable blau tenia les espatlles trencats. Anaves a l'estació a esperar cada tren i  tornaves a casa sense Lili Marlene.  I vas convidar la meva dona a un trosset de la teva vida. I quan va tornar ja no era la dona de ningú.  T'imagino amb una rosa entre les dents un pobre lladre gitano més Bé, veig que la Jane està desperta. T'envia salutacions. Què puc dir-te, germà meu, assassí meu? Què vols que et digui? Suposo que et trobo a faltar, i suposo que et perdono. M'alegro que et continuis en el meu camí.  Si alguna vegada tornes, per la Jane o per mi, el teu enemic dorm i la seva dona és lliure.  Sí, i gràcies per alleujar el dolor dels seus ulls em creia que el tindria per sempre, per això no ho vaig intentar mai.  I va venir la Jane amb un floc dels teus cabells. Va dir que tu els l'havies donat aquella nit en què est vas proposar ser clar.

So Long, Marianne

Fins després, Marianne va aparèixer a l'àlbum debut de Cohen, Songs of Leonard Cohen. La cançó va ser inspirada en Marianne Ihlen, a qui Cohen va conèixer a l'illa grega de Hydra a 1960. Recentment l'havia deixat el seu marit, l'escriptor noruec Axel Jensen, deixant-la a ella i el seu fill. Tots tres van viure un temps a Oslo. Més tard la va convidar a ella i al seu fill a viure amb ell a Mont-real, oferta que ella va acceptar. Els dos van viure junts durant la dècada de 1960, viatjant entre Nova York, Mont-real i Hydra. Cohen li va dedicar el seu tercer volum de poesia, Flors per a Hitler, i ella va inspirar directament moltes de les seves altres cançons i poemes. Una foto d'ella apareix a la contraportada del seu segon àlbum, Songs from a Room. Marianne Ihlen va morir a l'hospital d'Oslo el 28 de juliol de 2016, als 81 anys. Cohen li va escriure poc abans de la seva mort, dient: "Estic una mica darrere teu, prou a prop per prendre la teva mà. [...] Mai he oblidat el teu amor i la teva bellesa. Però tu ja ho saps. [...] Ens veiem en el camí. Amor i gratitud ". Leonard va morir tres mesos després, el 7 de novembre.

So Long, Marianne

Leonard Cohen

Come over to the window, my little darling I'd like to try to read your palm I used to think I was some kind of Gypsy boy Before I let you take me home Now so long, Marianne It's time that we began to laugh And cry and cry and laugh about it all again Well, you know that I love to live with you But you make me forget so very much I forget to pray for the angels And then the angels forget to pray for us Now so long, Marianne It's time that we began to laugh And cry and cry and laugh about it all again We met when we were almost young Deep in the green lilac park You held on to me like I was a crucifix As we went kneeling through the dark Oh, so long, Marianne It's time that we began to laugh And cry and cry and laugh about it all again Your letters, they all say that you're beside me now Then why do I feel alone? I'm standing on a ledge and your fine spider web Is fastening my ankle to a stone Now so long, Marianne It's time that we began to laugh And cry and cry and laugh about it all again For now I need your hidden love I'm cold as a new razorblade You left when I told you I was curious I never said that I was brave Oh, so long, Marianne It's time that we began to laugh And cry and cry and laugh about it all again Oh, you are really such a pretty one I see you've gone and changed your name again And just when I climbed this whole mountainside To wash my eyelids in the rain Oh, so long, Marianne It's time that we began to laugh And cry and cry and laugh about it all again.

Vine a la finestra, estimada meva M'agradaria provar de llegir el teu palmell Solia pensar que jo era una mena de noi gitano Abans de deixar que em portis a casa Fins aviat, Marianne, és hora que comencem  a riure i plorar i plorar i riure de tot plegat altra vegada. Bé, saps que m'encanta viure amb tu Però em fas oblidar tantes coses Oblido pregar pels àngels I després els àngels s'obliden de pregar per nosaltres Fins després, Marianne, és hora que comencem a riure i aplorar i riure de tot plegat altra vegada. Ens vam conèixer quan érem molt joves Al fons del parc verd lila Et vas agafar a mi com si fos un crucifix Mentre ens agenollàvem en la foscor Fins aviat, Marianne, és hora que comencem a riure i plorar... Les teves cartes diuen que estàs al meu costat Llavors, per què em sento sol? Estic aturat en una cornisa i la teva fina teranyina lliga el meu turmell a la pedra Fins després, Marianne, és hora que comencem a riure i plorar... Per ara necessito el teu amor ocult Estic fred com una fulla d'afaitar nova Te’n vas anar quan et vaig dir que era estrany Mai vaig dir que fos valent Fins després, Marianne, és hora que comencem a riure i plorar... Oh, ets realment tan bonica Veig que te n’has anat i canviat de nom una altra vegada I just quan pujava aquest vessant de la muntanya 'Per rentar-me les parpelles sota la pluja! Fins després, Marianne, és hora que comencem a riure i polrar i plorar i riure de tot plegat altra vegada.

Hey, That's No Way to Say Goodbye

Ei, no hi ha manera de dir adeu va ser publicada per primera vegada al novembre de 1967, en una versió de Judy Collins en el seu àlbum Wildflowers. El mes següent, la mateixa versió de Cohen es publicar en el seu àlbum debut Songs of Leonard Cohen. Cohen va escriure la cançó quan s'allotjava al Penn Terminal Hotel a 34th Street a la ciutat de Nova York en 1966. Va escriure: “L'habitació fa massa calor. No puc obrir les finestres. (...) Estic enmig d'una amarga baralla amb una dona rossa. Estic a l'habitació equivocada. Estic amb la dona equivocada.” 

Hey, That's No Way to Say Goodbye Leonard Cohen

Hey, That's No Way to Say Goodbye Judy Collins

I loved you in the morning, our kisses deep and warm Your hair upon the pillow like a sleepy golden storm Yes, many loved before us, I know that we are not new In city and in forest they smiled like me and you But now it's come to distances and both of us must try Your eyes are soft with sorrow Hey, that's no way to say goodbye I'm not looking for another as I wander in my time Walk me to the corner, our steps will always rhyme You know my love goes with you as your love stays with me It's just the way it changes, like the shoreline and the sea But let's not talk of love or chains and things we can't untie Your eyes are soft with sorrow Hey, that's no way to say goodbye I loved you in the morning, our kisses deep and warm Your hair upon the pillow like a sleepy golden storm Yes, many loved before us, I know that we are not new In city and in forest they smiled like me and you But let's not talk of love or chains and things we can't untie Your eyes are soft with sorrow Hey, that's no way to say goodbye

T'estimava al matí Els nostres petons profunds i càlids El teu cap al coixí com una tempesta daurada endormiscada. Sí, molts ens van estimar abans que nosaltres Sé que no som els primers, A la ciutat i al bosc Van somriure com jo i tu, Però ara quan arriba la distància I tots dos hem de provar, Els teus ulls són tendres de pena, Ei, no és manera de dir adéu. No en busco cap altra Mentre divago en el meu temps, Porta’m fins a la cantonada Les nostres passes sempre rimen, Saps que el meu amor va amb tu Com el teu amor és amb mi, És només la manera com canvia Com la costa i el mar, Però no parlem d’amor ni de cadenes ni de  coses que no podem deslligar, Els teus ulls són tendres de pena, Ei, no és manera de dir adéu. T'estimava al matí Els nostres petons profunds i càlids, El teu cap al coixí Com una tempesta daurada endormiscada. Sí, molts ens van estimar abans que nosaltres Sé que no som els primers, A la ciutat i al bosc Van somriure com jo i tu Però no parlem d’amor ni de cadenes ni de coses que no podem deslligar, Els teus ulls són tendres de pena Ei, no és manera de dir adéu.

The Partisan

D'Astier de la Vigerie va posar lletra a un tema original d'Anna Marly, cantant i compositora francesa d'origen rus. La cançó La complainte du partisan va ser emesa per primera vegada a Ràdio Londres, el canal de ràdio que la BBC va dedicar des de 1940 a 1944 a la resistència francesa. I bastants anys més tard, Leonard Cohen recupera la composició d'Emmanuel d'Astier / Anna Marly. Agafa la versió existent en anglès Song of the french partisan, l'adapta i la inclou en el seu segon àlbum Songs from a Room (1969), amb el títol The partisan. Tot un clàssic seu en molt poc temps.

"La meva mitologia personal de valentia i coratge és plena de la Guerra Civil espanyola, la Resistència francesa ... I els camps de concentració. Potser les generacions més joves les hagin oblidat, però crec que les emocions continuen sent vàlides, i volia tornar a introduir en l'aire l'energia i les emocions que van deixar aquestes experiències. Crec que és útil".

Leonard Cohen

The Partisan Leonard Cohen

La complainte du partisan (escrita el 1943, enregistrada​ el 1963) Anna Marly

When they poured across the border I was cautioned to surrender This I could not do I took my gun and vanished. I have changed my name so often I've lost my wife and children But I have many friends And some of them are with me An old woman gave us shelter Kept us hidden in the garret Then the soldiers came She died without a whisper There were three of us this morning I'm the only one this evening But I must go on The frontiers are my prison Oh, the wind, the wind is blowing Through the graves the wind is blowing Freedom soon will come Then we'll come from the shadows Les Allemands étaient chez moi Ils me dirent, "résigne toi" Mais je n'ai pas peur J'ai repris mon âme J'ai changé cent fois de nom J'ai perdu femme et enfants Mais j'ai tant d'amis J'ai la France entière Un vieil homme dans un grenier Pour la nuit nous a caché Les Allemands l'ont pris Il est mort sans surprise Oh, the wind, the wind is blowing Through the graves the wind is blowing Freedom soon will come Then we'll come from the shadows

Quan van passar la frontera Em van cridar a rendir-me, No ho vaig fer; Vaig agafar la pistola i vaig desaparèixer. He canviat de nom tan sovint, He perdut la meva dona i els meus fills però tinc molts amics, i alguns estan amb mi. Una vella ens va donar refugi, Ens va tenir amagats a les golfes, Després van venir els soldats; Va morir sense xiuxiueig. Érem tres aquest matí Sóc l’únic aquest vespre però he de continuar; les fronteres són la meva presó. Oh, el vent, bufa el vent, Bufa a través de les tobes, Aviat arribarà la llibertat; Lavors nosaltres sortirem de les ombres. Les Allemands étaient chez moi, Ils me dirent, "Resigne-toi", Mais je n'ai pas peur ; J'ai repris mon arme. J'ai changé cent fois de nom, J'ai perdu femme et enfants Mais j'ai tant d'amis, J'ai la France entière. Un vieil homme dans un grenier Per la nuit nous a caché, Les Allemands l’on pris ; Il est mort sens surprise. Oh, el vent, bufa el vent, Bufa a través de les tombes, Aviat arribarà la llibertat; Llavors, nosaltres sortirem de les ombres.

Chelsea Hotel N. #2

Chelsea Hotel #2 es refereix a una trobada sexual al Chelsea Hotel, probablement a la ciutat de Nova York. Durant alguns anys, a l'interpretar aquesta cançó en viu, Cohen explicava una història que deixava clar que la persona sobre la qual cantava era Janis Joplin. Cohen eventualment arribaria a lamentar que la gent sabés que la cançó tractava sobre Joplin i el detall gràfic en què la cançó descriu la seva breu relació. Anys més tard, Cohen va dir que va ser "una indiscreció per la qual lamento molt, i si hi ha alguna manera de disculpar-me amb el fantasma, vull disculpar-me ara, per haver comès aquesta indiscreció ".

 

Chelsea Hotel N. #2
Leonard Cohen

I remember you well in the Chelsea Hotel You were talking so brave and so sweet Giving me head on the unmade bed While the limousines wait in the street Those were the reasons and that was New York We were running for the money and the flesh And that was called love for the workers in song Probably still is for those of them left Ah, but you got away, didn't you babe? You just turned your back on the crowd You got away, I never once heard you say I need you, I don't need you I need you, I don't need you And all of that jiving around I remember you well in the Chelsea Hotel You were famous, your heart was a legend You told me again you preferred handsome men But for me you would make an exception And clenching your fist for the ones like us Who are oppressed by the figures of beauty You fixed yourself, you said, "well, never mind We are ugly but we have the music" And then you got away, didn't you baby? You just turned your back on the crowd You got away, I never once heard you say I need you, I don't need you I need you, I don't need you And all of that jiving around I don't mean to suggest that I loved you the best I can't keep track of each fallen robin I remember you well in the Chelsea Hotel That's all, I don't even think of you that often

Et recordo bé a l’hotel Chelsea Parlaves tan bé i tan dolçament Deixant-me fer sobre el llit desfet Mentre les limusines esperen al carrer Aquestes eren les raons i allò era Nova York Buscàvem  diners i la carn I això es deia amor els treballadors en la cançó Probablement encara és així perels que encara hi són. Ah, però tu et vas escapar, oi nena? Simplement vas donar l’esquena a la multitud Et vas escapar, mai no et vaig sentir dir  Et necessito, no et necessito Et necessito, no et necessito, ni res d'això Et recordo bé a l’hotel Chelsea Eres famosa, el teu cor era una llegenda Em vas tornar a dir que preferies els homes guapos però que per mi faríeu una excepció I estrenyent el puny per als com nosaltres Qui és esclau per dels cànons  la bellesa? Et vas arreglar, et vas dir: "Doncs, és igual, Som lletjos, però tenim la música ". I aleshores et vas escapar, oi? Simplement, vas donar l’esquena a la multitud Et vas escapar,  mai no et vaig sentir dir  Et necessito, no et necessito Et necessito, no et necessito, ni res d'això No vull suggerir que t’estimés més que ningú No puc recordar cada pit-roig caigut. Et recordo bé a l’hotel Chelsea Això és tot, ni tan sols penso en tu tan sovint.

Bird on the Wire

Bird on the Wire va ser enregistrada el 26 de setembre de 1968 a Nashville i inclosa en l'àlbum Songs from a Room de 1969, tot i que la primera que va interpretar i enregistrar la peça fou Judy Collins el 1968, al seu àlbum Who Knows Where the Time Goes. Durant la dècada de 1960, Cohen vivia a l'illa grega d'Hydra amb la seva companya Marianne. Ella va ajudar moltíssim a fer sortir el cantant d'una depressió, li feia tocar la guitarra i així va ser com Cohen va començar a compondre Bird on the wire, inspirat per un ocell que estava en un pal de telèfon. Cohen ha descrit Bird on the wire com una simple cançó country -tal com la canta Judy Collins-, però més tard en va fer petites variacions.  

Bird on the Wire Leonard Cohen

Bird on the Wire Judy Collins

Like a bird on the wire Like a drunk in a midnight choir I have tried in my way to be free Like a worm on a hook Like a knight from some old-fashioned book I have saved all my ribbons for thee If I, if I have been unkind I hope that you can just let it go by If I, if I have been untrue I hope you know it was never to you For like a baby, stillborn Like a beast with his horn I have torn everyone who reached out for me But I swear by this song And by all that I have done wrong I will make it all up to thee I saw a beggar leaning on his wooden crutch He said to me, "you must not ask for so much" And a pretty woman leaning in her darkened door She cried to me, "hey, why not ask for more?" Oh, like a bird on the wire Like a drunk in a midnight choir I have tried in my way to be free

Com un ocell al cable elèctric com un borratxo al cor de la mitjanit He intentat ser lliure a la meva manera. Com un cuc a l’ham com un cavaller d’algun llibre passat de moda He guardat totes les meves cintes per a tu. Si jo, si he estat desagradable, confio que ho puguis deixar passar. Si jo,  si he estat infidel, confio  qe sàpigues que mai no va ser amb tu. Com un nadó nascut mort com una bèstia amb la banya He destrossat tothom que m'ha estès la mà. Però juro per aquesta cançó i per tot el que he fet malament que ho faré tot per tu. Vaig veure un captaire recolzat en la seva crossa de fusta, em va dir: "No has de demanar tant". I una dona bonica recolzada a la seva porta enfosquida, Ella em va cridar: "Ei, per què no en demanes més?" Oh com un ocell al cable elèctric com un borratxo al cor de la mitjanit, he intentat ser lliure a la meva manera.

Seems so long ago, Nancy

Seems so long ago, Nancy alguna vegada titulada només Nancy va ser escrita en record d'una noia rossa que Cohen va conèixer i que es va suïcidar d'un tret al cap a Montreal el 1961, quan només tenia 21 anys.

 

Seems so long ago, Nancy
Leonard Cohen

It seems so long ago, Nancy was alone, Looking at the Late Late show Through a semi-precious stone. In the House of Honesty Her father was on trial, In the House of Mystery There was no one at all, There was no one at all. It seems so long ago, None of us were strong Nancy wore green stockings And she slept with everyone. She never said she'd wait for us Although she was alone, I think she fell in love for us In nineteen sixty-one, In nineteen sixty-one. It seems so long ago, Nancy was alone, A forty-five beside her head, An open telephone. We told her she was beautiful, We told her she was free But none of us would meet her in The House of Mystery, The House of Mystery. And now you look around you, See her everywhere, Many use her body, Many comb her hair. In the hollow of the night When you are cold and numb You hear her talking freely then, She's happy that you've come, She's happy that you've come.

Sembla que fa molt de temps, Nancy estava sola, Empassant-se The  Late Late Show A través d’una pedra semipreciosa. A la Casa de l’Honestedat El seu pare era jutge, A la Casa del Misteri No hi havia ningú, No hi havia ningú. Sembla que faci tant de temps, Cap de nosaltres era fort La Nancy portava mitges verdes I dormia amb tothom. Mai no va dir que ens esperaria Tot i que estava sola, Crec que s'enamorava de nosaltres El mil nou-cents seixanta-un, El mil nou-cents seixanta-un, Sembla que faci tant de temps, La Nancy estava sola, Un quaranta-cinc al costat del cap, Un telèfon despenjat. Li vam dir que era bonica, Li vam dir que era lliure Però cap de nosaltres la coneixeria A la Casa del Misteri, A la Casa del Misteri. I ara mires al voltant, La veus per tot arreu, Molts fan ús del seu cos, Molts pentinen els seus cabells. En el fons de la nit Quan tu estàs fred i entumit, La sents parlar lliurement, É feliç que hagis vingut, És feliç que hagis vingut.

Lady Midnight

Lady Midnight, de l'àlbum Songs from a Room, mostra a un home submís agenollat en un intent de guanyar-se la confiança de la Senyora i demostrar que és digne d'ella. Hi ha qui ha interpretat aquesta imatge com una metàfora en la que la Senyora és la inspiració.

Lady Midnight
Leonard Cohen

I came by myself to a very crowded place; I was looking for someone who had lines in her face. I found her there but she was past all concern; I asked her to hold me, i said, "lady, unfold me, " But she scorned me and she told me I was dead and i could never return. Well, i argued all night like so many have before, Saying, "whatever you give me, i seem to need so much more." Then she pointed at me where i kneeled on her floor, She said, "don't try to use me or slyly refuse me, Just win me or lose me, It is this that the darkness is for." I cried, "oh, lady midnight, i fear that you grow old, The stars eat your body and the wind makes you cold." "If we cry now, " she said, "it will just be ignored." So i walked through the morning, sweet early morning, I could hear my lady calling, "You've won me, you've won me, my lord, You've won me, you've won me, my lord, Yes, you've won me, you've won me, my lord, Ah, you've won me, you've won me, my lord, Ah, you've won me, you've won me, my lord."

Vaig venir sol a un lloc molt ple de gent Buscava algú que tingués arrugues a la cara La vaig trobar allà, però ja no estava afectada Li vaig demanar que m'abracés, lo vaig dir "senyora obre'm" Però em va menysprear i em va dir Que estava mort i no podria tornar mai més Bé, vaig discutir tota la nit com tants altres ho han fet abans Dient, "per molt que me donis necessito molt més".  Després em va assenyalar allà on estava agenollat a terra Ella va dir: "No intentis utilitzar-me ni negar-me amb astúcia" Només pots guanyar-me o perdre'm És per això que és fosc. Vaig plorar, oh, Senyora Mitjanit, tinc por que envelleixis Les estrelles se't mengen el cos i el vent et refreda Si plorem ara, va dir, "serà ignorada" Així vaig caminar pel matí, dolç al matí Sentia la meva senyora cridar.  M’has guanyat, m’has guanyat, senyor M’has guanyat, m’has guanyat, senyor Sí, m’has guanyat, m’has guanyat, senyor Ah, m’has guanyat, m’has guanyat, senyor Ah, m’has guanyat, m’has guanyat, senyor meu.

Sisters of Mercy

Sisters Of Mercy és una cançó apareguda en el seu primer àlbum Songs of Leonard Cohen que va aparèixer el 1967. La cançó descriu un grup de dones molt hospitalàries que no se sap si són monges, prostitutes o les dues coses, amb qui el protagonista de la cançó té un afer en un hotel, una relació d'amor autèntic. El títol mateix ens porta a pensar amb aquesta ambigüitat, ja que en anglès Sisters of Mercy és el nom d’una congregació de monges.

  

Sisters of Mercy
Leonard Cohen

All the sisters of mercy, they are not departed or gone They were waiting for me when I thought that I just can't go on And they brought me their comfort and later they brought me this song Oh, I hope you run into them, you who've been travelling so long Yes, you who must leave everything that you cannot control It begins with your family, but soon it comes around to your soul Well, I've been where you're hanging, I think I can see how you're pinned When you're not feeling holy, your loneliness says that you've sinned Well, they lay down beside me, I made my confession to them They touched both my eyes and I touched the dew on their hem If your life is a leaf that the seasons tear off and condemn They will bind you with love that is graceful and green as a stem When I left they were sleeping, I hope you run into them soon Don't turn on the lights, you can read their address by the moon And you won't make me jealous if I hear that they sweetened your night We weren't lovers like that and besides, it would still be alright We weren't lovers like that and besides, it would still be alright

Les germanes de la misericòrdia, no han sortit ni se’n van M’esperaven quan em creia que no pudria continuar I em van consolar i després em van portar aquesta cançó Oh, espero que et te la trobis, tu que has viatjat tant de temps Sí, tu, que has de deixar tot el que no pots controlar Comença amb la teva família, però aviat arriba a l’ànima Bé, he estat allà on estàs penjat, crec que puc veure com estàs atrapat Quan no et sents sagrat, la teva solitud diu que has pecat Bé, es van posar al meu costat, vaig fer la meva confessió Em van tocar els dos ulls i ja vaig ser digne d'elles  Si la teva vida és una fulla que les estacions esquincen i condemnen Elles us embolicaran amb un amor que és elegant i verd com a tija Quan vaig marxar dormien, confio que les trobis aviat No encenguis els llums, pots llegir la seva adreça a la llum de la lluna. I no estaré gelós si sento dir que et van endolcir la nit No érem amants en aquest sentit,  i si  ho haguéssim sigut, continuaria estant bé. No érem amants en aquest sentit,  i si  ho haguéssim sigut, continuaria estant bé.

Who by Fire

Who by Fire és la versió de Leonard Cohen de l'oració hebrea Unetanneh Tokef. Va ser publicada en l'àlbum de 1974  New Skin for the Old Ceremony . Aquesta és una de les cançons principals de l'àlbum i una de les cançons més conegudes de Cohen. L'oració que Cohen va escoltar quan era nen a la sinagoga descriu a Déu revisant el Llibre de la Vida i decidint el destí de cada ànima per a l'any venidor: qui viurà, qui morirà i com. En  “I qui per...” va anomenant diferents motius de mort: mort per foc, mort per aigua... La línia: "I qui he de dir que crida?"  es pot entendre com una ruptura amb la fe en Déu. Segons Cohen, aquest element de dubte és el que va convertir la cançó en una pregària personal per a ell.

 

Who by Fire
Leonard Cohen

And who by fire, who by water Who in the sunshine, who in the night time Who by high ordeal, who by common trial Who in your merry merry month of may Who by very slow decay And who shall I say is calling? And who in her lonely slip, who by barbiturate Who in these realms of love, who by something blunt Who by avalanche, who by powder Who for his greed, who for his hunger And who shall I say is calling? And who by brave assent, who by accident Who in solitude, who in this mirror Who by his lady's command, who by his own hand Who in mortal chains, who in power And who shall I say is calling?

I qui pel foc, qui per l'aigua, a pel sol o de nit, Qui per una terrible experiència, qui per una prova qualsevol,  Qui en el seu feliç mes de maig, qui per una lenta decadència, I qui he de dir que està trucant? I qui en la seva ensopegada, qui per barbitúric, Qui en aquells regnes de l'amor, qui per alguna cosa contundent, i qui per allau, qui per pols, qui per cobdícia, qui per fam, I qui he de dir que està trucant? I qui per valent consentiment, qui per accident, qui en solitud, qui en aquest mirall, qui per ordre de la seva dama, qui per la seva pròpia mà qui en cadenes mortals, qui en el poder, I qui he de dir que està trucant?

Dance Me to the End of Love

Dance Em to the End of Love, publicada en l'àlbum d'estudi Various Positions (1984). Encara que estructurada com una cançó d'amor està inspirada en l'Holocaust. En una entrevista, Cohen va dir sobre la cançó: “... cada cançó, té una mena de gra o llavor que algú et lliura o que el món et dóna, i per això el procés és tan misteriós sobre com escriure una cançó. Però això va venir d'escoltar o llegir o conèixer que en els camps de concentració, a la banda dels crematoris, en alguns dels camps de la mort, un quartet de corda era obligat a tocar mentre aquest horror continuava. I estaven tocant música clàssica mentre els seus companys de presó estaven sent assassinats i cremats. Per tant, aquesta música, "porta’m ballant fins a la teva bellesa amb un violí ardent", que significa la bellesa allà on es consumeix la vida, el final de l'existència i l'element passional en aquesta consumació. Però és el mateix llenguatge que fem servir per donar-nos a la persona estimada, d'aquí la cançó: no és important que ningú conegui l'origen de la mateixa, ja que si el llenguatge ve d'aquest recurs apassionat, serà capaç d'abastar tota l'activitat apassionada.”

 

 

Dance Me to the End of Love
Leonard Cohen

Dance me to your beauty with a burning violin Dance me through the panic till I'm gathered safely in Lift me like an olive branch and be my homeward dove Dance me to the end of love Dance me to the end of love Oh, let me see your beauty when the witnesses are gone Let me feel you moving like they do in Babylon Show me slowly what I only know the limits of Dance me to the end of love Dance me to the end of love Dance me to the wedding now, dance me on and on Dance me very tenderly and dance me very long We're both of us beneath our love, we're both of us above Dance me to the end of love Dance me to the end of love Dance me to the children who are asking to be born Dance me through the curtains that our kisses have outworn Raise a tent of shelter now, though every thread is torn Dance me to the end of love Dance me to your beauty with a burning violin Dance me through the panic till I'm gathered safely in Touch me with your naked hand or touch me with your glove Dance me to the end of love Dance me to the end of love Dance me to the end of love

Porta’m ballant a la teva bellesa amb un violí ardent Porta’m ballant a través del pànic fins que estigui fora de perill Aixeca’m com una branca d'olivera i sigues el meu colom de retorn Porta’m ballant fins al final de l'amor Porta’m ballant fins al final de l'amor Oh, deixa'm veure la teva bellesa quan els testimonis hagin marxat Deixa’m sentir-te moure com ho fan a Babilònia Mostra’m lentament aquealla cosa de la qual només en conec els límits  Porta’m ballant fins al final de l'amor Porta’m ballant fins al final de l'amor Porta’m ballant al casament ara,        Balla'm un cop i un altre Porta’m ballant molt tendrament i llargament Tot dos som a sota i a sobre del nostre amor, Porta’m ballant fins al final de l'amor Porta’m ballant fins al final de l'amor Porta’m ballant fins als nens que estan demanant néixer Porta’m ballant a través de les cortines que els nostres petons han gastat Aixeca una tenda de refugi ara, encara que cada fil estigui trencat Porta’m ballant fins al final de l'amor Porta’m ballant a la teva bellesa amb un violí ardent Balla amb mi a través del pànic fins que estigui fora de perill Toca’m amb la mà nua o amb el guant Porta’m ballant fins al final de l'amor Porta’m ballant fins al final de l'amor Porta’m ballant fins al final de l'amor

Ain't No Cure For Love 

Ain't No Cure for Love va ser publicada per primera vegada per la cantant nord-americana Jennifer Warnes en el seu àlbum tribut a Leonard Cohen de 1987 Famous Blue Raincoat i posteriorment va aparèixer com la segona pista de l'àlbum d'estudi de Cohen de 1988, I'ma Your Man. En 1970 Jennifer Warnes va conèixer Leonard Cohen i en va néixer una forta amistat. Jennifer és una de les veus dels cors de diversos àlbums de Cohen. També va enregistrar alguns duets amb ell. Com suggereix el seu títol, el tema de la cançó és comú i tradicional per a una cançó d'amor. 

Ain't No Cure For Love Leonard Cohen

Ain't No Cure For Love Jennifer Warnes

I loved you for a long, long time I know this love is real It don't matter how it all went wrong That don't change the way I feel And I can't believe that time is Gonna heal this wound I'm speaking of There ain't no cure, there ain't no cure, there ain't no cure for love I'm aching for you baby I can't pretend I'm not I need to see you naked In your body and your thought I've got you like a habit And I'll never get enough There ain't no cure, there ain't no cure, there ain't no cure for love All the rocket ships are climbing through the sky The holy books are open wide The doctors working day and night But they'll never ever find that cure for love (There ain't no drink, no drug) ah, tell them, angels (There's nothing pure enough to be a cure for love) I see you in the subway and I see you on the bus I see you lying down with me, I see you waking up I see your hand, I see your hair Your bracelets and your brush And I call to you, I call to you But I don't call soft enough There ain't no cure, there ain't no cure, there ain't no cure for love I walked into this empty church, I had no place else to go When the sweetest voice I ever heard whispered to my soul I don't need to be forgiven for loving you so much It's written in the scriptures It's written there in blood And I even heard the angels declare it from above There ain't no cure, there ain't no cure, there ain't no cure for love All the rocket ships are climbing through the sky The holy books are open wide The doctors working day and night But they'll never-ever find that (cure for love), that cure for love (That cure for love) (There ain't no cure for love) (No cure for love, there ain't no cure for love)

Et vaig estimar durant molt, molt de temps. Sé que aquest amor és real, no importa per què es va espartllar, això no canvia la manera com em sento. I no puc creure que el temps curi aquesta ferida de la qual estic parlant. No hi ha cura. No hi ha cura. No hi ha cura per l'amor. t'enyoro, nena, no puc fer veure que no. Necessito veure't nua, en el teu cos i ha la teva ment. Et tinc com una addicció, i mai em saciaré. No hi ha cura. No hi ha cura. No hi ha cura per l'amor. No hi ha cura per l'amor. No hi ha cura per l'amor. Tots els coets espacials s'enlairen al cel. Els llibres sagrats són   oberts de bat a bat. Els doctors estan treballant dia i nit. Però mai trobaran el remei per l'amor. No hi ha beguda ni medicament -Ah, digueu-, àngels- No hi ha res prou pur per guarir l'amor. Et veig al metro i a l'autobús, et veig ajaguda amb mi, et veig despertant-te Veig la teva mà, veig els teus cabells, Les teves polseres i el teu raspall. I et crido, et crido, però no et dic amb la delicadesa suficient. No hi ha cura. No hi ha cura. No hi ha cura per l'amor. Vaig entrar en aquesta església buida, no tenia cap altre lloc a on anar, quan la veu més suau que mai he sentit, va xiuxiuejar a la meva ànima. No necessito ser perdonat per voler-te tant. Està escrit en les Escriptures. Allà està escrit aquí amb sang. Fins i tot vaig sentir als àngels proclamar des de les altures. No hi ha cura. No hi ha cura. No hi ha cura per l'amor. No hi ha cura per l'amor. No hi ha cura per l'amor.

Tower of Song

Tower of Song, escrita per Leonard Cohen, apareix en el seu àlbum de 1988 I'ma Your Man.  Cohen volia "fer una declaració definitiva sobre l'heroica empresa de l'ofici" d'escriure cançons. La seva preocupació era el compositor envellit i la "necessitat de transcendir el propi fracàs manifestant-se com a cantant, com a compositor". Havia abandonat la cançó, però una nit a Mont-real va acabar la lletra, va cridar a un enginyer de so i la va gravar en una sola presa amb un sintetitzador de joguina. Cohen va revisar la cançó, que conté la reflexió, "Vaig néixer així, no vaig tenir altra opció / Vaig néixer amb el do d'una veu d'or". Sempre conscient de la seva reputació com a cantant amb veu monacal entre els crítics, el públic sovint reaccionava quan Cohen cantava aquestes línies en viu. Cohen també va citar a Hank Williams, un compositor pel qual havia professat una gran admiració

 

Tower of Song
Leonard Cohen

Well, my friends are gone and my hair is grey I ache in the places where I used to play And I'm crazy for love but I'm not coming on I'm just paying my rent every day in the Tower of Song I said to Hank Williams, how lonely does it get? Hank Williams hasn't answered yet But I hear him coughing all night long Oh, a hundred floors above me in the Tower of Song I was born like this, I had no choice I was born with the gift of a golden voice And twenty-seven angels from the Great Beyond They tied me to this table right here in the Tower of Song So you can stick your little pins in that voodoo doll I'm very sorry, baby, doesn't look like me at all I'm standing by the window where the light is strong Ah, they don't let a woman kill you, not in the Tower of Song Now, you can say that I've grown bitter but of this you may be sure The rich have got their channels in the bedrooms of the poor And there's a mighty judgment coming, but I may be wrong You see, you hear these funny voices in the Tower of Song I see you standing on the other side I don't know how the river got so wide I loved you baby, way back when And all the bridges are burning that we might have crossed But I feel so close to everything that we lost We'll never, we'll never have to lose it again Now I bid you farewell, I don't know when I'll be back They're moving us tomorrow to that tower down the track But you'll be hearing from me baby, long after I'm gone I'll be speaking to you sweetly from a window in the Tower of Song Yeah, my friends are gone and my hair is gray I ache in the places where I used to play And I'm crazy for love but I'm not coming on I'm just paying my rent every day in the Tower of Song

Bé, els meus amics se n'han anat i els cabells són grisos Enyoro els llocs on solia jugar I estic boig d'amor, però no vindré Simplement pago el meu lloguer cada dia a la Torre de la Cançó. Li vaig dir a Hank Williams: fins on arriba la teva solitud? Hank Williams encara no ha respost Però el sento tossir tota la nit Cent pisos per sobre meu A la Torre de la Cançó Vaig néixer així, no vaig tenir més remei Vaig néixer amb el do d’una veu d'or I vint-i-set àngels del Més Enllà Aquí em van lligar en aquesta taula A la Torre de la Cançó Així doncs, podeu enganxar les vostres agulles a aquella nina vudú Ho sento molt, nena, no t’assembles gens a mi Estic dret a la finestra on hi ha molta claror Ah, no deixen que una dona et mati No a la Torre de la Cançó Ara pots dir que m’he amargat, però d’això pots estar segur Els rics tenen els seus canals als dormitoris dels pobres I s'està acostant un gran judici, però potser m’equivoco Ja ho veus, sents aquestes veus còmiques A la Torre de la Cançó Et veig dreta a l’altra banda No sé com el riu es va eixamplar tant T’estimava, nena, fa molt temps I tots els ponts que podríem haver travessat s'estan cremant  Però em sento tan a prop de tot el que vam perdre Mai més ho haurem de perdre Ara t’acomiado, no sé quan tornaré Demà ens traslladem a la torre que hi ha a  la pista Però sentiràs el meu amor, molt de temps després d’haver-me’n anat Et parlaré dolçament Des d’una finestra de la Torre de la Cançó Sí, els meus amics se n'han anat i els cabells són grisos Enyoro els llocs on solia jugar I estic boig d'amor, però no vindré Simplement pago el meu lloguer cada dia a la Torre de la Cançó

You Want It Darker

You Want It Darker és el catorzè i últim àlbum d'estudi del cantautor canadenc Leonard Cohen. Va aparèixer el 21 d'octubre de 2016. El disc va estar produït pel fill de l'artista, Adam Cohen. Després de sortir de gira entre 2008 i 2013, Leonard Cohen, segons el seu fill Adam, va començar a patir "múltiples fractures a la columna vertebral", entre d'altres problemes físics. Degut a les limitacions físiques de Cohen, les cançons de You Want It Darker es van gravar al saló de la seva casa de Mid-Wilshire, Los Ángeles i es van enviar als seus col·laboradors musicals mitjançant correus electrònics. Segons el propi Cohen, la seva condició física el va ajudar a eliminar qualsevol distracció durant l'enregistrament de l'àlbum: "En certa manera, aquesta situació particular està plena de moltes menys distraccions que altres vegades en la meva vida, i de fet em permet treballar amb una mica més de concentració i continuïtat que quan tenia el deure de guanyar-me la vida, de ser espòs, de ser pare ". Adam Cohen va dir que el seu pare, malgrat la seva salut, “de tant en tant, en moments d'alegria, fins i tot a través del seu dolor, es posava davant dels altaveus i repetia una cançó una i altra vegada com un adolescent ".

 

You Want It Darker
Leonard Cohen

If you are the dealer, I'm out of the game If you are the healer, it means I'm broken and lame If thine is the glory then mine must be the shame You want it darker We kill the flame Magnified, sanctified, be thy holy name Vilified, crucified, in the human frame A million candles burning for the help that never came You want it darker Hineni, hineni I'm ready, my lord There's a lover in the story But the story's still the same There's a lullaby for suffering And a paradox to blame But it's written in the scriptures And it's not some idle claim You want it darker We kill the flame They're lining up the prisoners And the guards are taking aim I struggled with some demons They were middle class and tame I didn't know I had permission to murder and to maim You want it…

Si ets el distribuidor, estic fora del joc Si sou el fetiller, vol dir que estic trencat i coix Si teva és la glòria, meva ha de ser la vergonya Tu ho vols més fosc Apaguem la flama Magnificat, santificat, sigui el teu sant nom Humiliat, crucificat, en el marc humà Un milió d'espelmes enceses per l'ajuda que mai no va arribar Tu ho vols més fosc Hineni, hineni Estic a punt, Senyor  A la història hi ha un amant Però la història continua sent la mateixa Hi ha una cançó de bressol per al patiment I una paradoxa a la que culpar Però està escrit a les escriptures I no és cap afirmació qualsevol Tu ho vols més fosc Apaguem la flama Estan alineant els presos I els guàrdies els apunten lluito amb alguns dimonis Eren de classe mitjana i domesticats No sabia que tenia permís per assassinar i mutilar Tu ho vols més fosc (...)

<>·<>·<>·<>·<>