39.-Doo-Wop

En la història de la música popular del segle XX el Rock’n’roll ocupa un lloc destacat, sobretot tenint en compte que a partir d’ell es va desenvolupar tota la música i la indústria del pop. I és ben sabut que la influència de la música negra americana va ser determinant en la configuració dels estils musicals populars dels anys quaranta i cinquanta, que sorgiren a partir del jazz, el gospel, el blues i les barreges d’altres influències igualment importants (com el  Western Swing, per exemple).

Els anys 50 del segle passat, als Estats Units d’Amèrica, paral·lelament al rock’n’roll, va créixer un estil de musical vocal fortament influenciat pel gospel i per la música dels barbershops quartets. Aquest estil, nascut al començament dels anys 1950, resultat de la concurrència dels ritmes sincopats africans i dels himnes religiosos dels blancs, es coneix amb el nom onomatopeic de Doo-wop.

Les característiques principals del Doo-Wop són: un solista tenor lleuger canta la melodia, un altre tenor i un baríton acompanyen amb "ooh i "aah" interromputs de breus cesures de tipus "wop-wop" i un baríton-baix hi afegeix "doop-doop". L’acompanyament instrumental sol ser discret, format principalment per una base rítmica: piano, guitarra, contrabaix, bateria i a vegades saxo.

Goodnight Sweetheart Goodnight

The Spaniels

Però la característica del Doo-Wop que crida més l’atenció és que les melodies acostumen a ser balades construïdes sobre els acords de la cadència [I-VIm-IV-V7], coneguda també com la progressió dels anys 50. 

A vegades es pot presentar amb alguna variació, per exemple: [I-VIm-IIm-V].

Per entendre’ns, aquesta cadència no és res més que l’acompanyament de la popular cançó Trois esquimaux, que aquí cantàvem dient Un esquimal perdut en el desert...

Trois esquimaux

Sobre aquesta cadència és important fer algunes observacions:

1.- Són innombrables les cançons que es basen en aquesta cadència, sobretot de Doo-Wop, però també en altres gèneres musicals.

I don't care

 Helen Shapiro 

Pink Shoe Laces / 2:24 Dodie Stevens	Born Too Late The Poni-Tails
Please Mister Postman The Beatles	Try me James Brown
Tous les garçons et les filles Françoise Hardy	Every Breath You Take The Police

Stand By Me Ben E. King

Love Hurts Gram Parsons & Emmylou Harris

2.- Tot i que són moltes, no totes les cançons del gènere Doo-Wop segueixen aquesta cadència.

Speedoo (1955)

The Cadillacs

3.- És sorprenent la varietat de melodies i la riquesa creativa que ha originat aquesta cadència d’acords.

4.- Basar-se en aquesta cadència no vol dir seguir-la inexorablement al llarg de tota la cançó. 

·<><><><><>·

El rock’n’roll és una evolució del rhythm’n’blues, l'estructura del qual té el mateix esquema harmònic que el blues:

[  I – I - IV- I - V – IV – I – V ]

Aquí podem comprovar que el rock and roll dels anys 50, -i prenem com exemple Good Golly, Miss Molly de Little Richard, un dels més clàssics del gènere-, segueix la mateixa seqüència harmònica que el rhythm’n’blues. 

Rhythm'n'blues  Going On Down The Line Earl Hooker Rhythm'n'blues My Girl Josephine Fats Domino Rock'n'roll  Good Golly, Miss Molly Little Richard

Molts dels primers rock'n'roll eren versions de rhythm'n'blues tocats més ràpid i amb un altre aire. Vegem com Kansas City dels Beatles conserva la mateixa estructura harmònica que el seu rhythm'n'blues original: [  I – I - IV- I - V – IV – I – V ] Rhythm’n’blues KC Lovin (1952) Little Willie Littlefield

Rock'n'roll Kansas City (1964) The Beatles

Fins i tot hi ha algunes cançons de l’estil Doo-Wop que adopten aquest esquema harmònic.

Get a Job (1957) The Silhouettes

Deep Sea Ball Clyde McPhatter

·<><><><><>·

Però retornant al Doo-Wop, com ja hem dit, moltes cançons d'aquest estil adopten l’estructura de la roda d’acords tan reconeguda i característica de la cançons Blue Moon.

Blue Moon (1936) Al Bowlly

Blue Moon (1961) The Marcels

L'estil doo-wop va ser extremadament popular al llarg dels anys 1950, paral·lelament als començaments del Rock'n'roll. Podríem dir que és la versió amable de la música negra dels 50. Entre 1960 i 1965, els afroamericans van començar a cantar Soul, però molts grups blancs com els Beach Boys, els Four Season, Dion and the Belmonts o The Tokens van fer evolucionar el doo-wop sota la influència de la música pop britànica. Al llarg de la dècada dels 60 el mercat discogràfic diversifica molt la seva oferta: rock línia rhythm and blues, rock línia beat, grups instrumentals, surf, balades, doo-wop, teenagers, Tamla-Motown, Spector, soul, twist i balls de moda,  folk, pop ...

·<><><><><>·

Galeria 

Doo-Wop

Totes les cançons seleccionades en aquest apartat es basen en la cadència   d’acords [I-VI-IV-V] característica d’aquest estil musical.

ForYour Precious Love Jerry Butler És una cançó escrita per Arthur Brooks, Richard Brooks i Jerry Butler, i interpretada per Jerry Butler i The Impressions el 1958.	Earth Angel The Penguins Una de les més famoses i representatives cançons d'estil Doo Wop. Interpretada originàriament per The Penguins en 1954.
A Kiss From Your Lips The Flamingos Els Flamingos és un dels grups de Doo-Wop dels Estats Units més populars a mitjans i finals de la dècada de 1950.	Duke of Earl Gene Chandler Cançó número u dels Estats Units l’any 1962, original de Gene Chandler.
Sh Boom The Chords És una cançó primerenca de Doo-Wop. Va ser escrita per James Keyes, Claude Feaster, Carl Feaster, Floyd F. McRae i James Edwards, membres del grup vocal The Chords i publicat el 1954.	There's No Other Like My Baby The Crystals Cançó escrita per Phil Spector i Matthew Edward Hall i gravada per primera vegada en 1961 pel grup de noies de la ciutat de Nova York The Crystals, amb la producció de Spector.
Oh, Carol! Neil Sedaka És un èxit internacional escrit per Neil Sedaka el 1958. La cançó va ser coescrita amb Howard Greenfield.	Maybe Tomorrow Billy Fury Billy Fury (1940-1983), va ser un cantant de rock and roll i pop britànic.
Dear Mr. DJ Pay it Again Tina Robin Cançó escrita per Goffin i King amb Howard Greenfield.	Wonderful World Sam Cooke També coneguda com What a Wonderful World, és una cançó escrita a finals de la dècada de 1950 pel pioner de la música soul Sam Cooke en col·laboració amb els compositors Lou Adler i Herb Alpert.
Chain Gang Sam Cooke "Chain Gang" és una cançó del cantant i compositor nord-americà Sam Cooke, publicada el 1960. Cooke es va inspirar després d'una trobada casual amb una cadena de presoners en una carretera.	You're Always On My Mind Sam Cooke És una cançó escrita per JW Alexander, publicada per Sam Cooke el 1961.
Come And Go With Me The Dell Vikings	Love Of My Own The Dorados
Cançó escrita per CE Quick, un membre original (vocalista de baix) del grup vocal nord-americà de Doo-Wop The Dell Vikings. La cançó va ser originalment gravada el 1956.	Els The Dorados eren un grup nord-americà de Doo-Wop, que van aconseguir grans èxits els anys 50.
Tears On My Pillow Little Anthony & The Imperials Cançó doo-wop escrita per Sylvester Bradford i A l'Lewis el 1958. La composició primer va ser gravada per Little Anthony and the Imperials a End Records i va ser la gravació debut d'aquest grup sota aquest nom.	When I Go To Sleep At Night The Chiffons The Chiffons eren un grup de noies nord-americanes dels anys 60, originàries de Bronx, un barri de la ciutat de Nova York.
Don’t Take the Stars  The Mystics The Mystics és un grup americà de rock and roll que va començar a Brooklyn, Nova York, Estats Units, a finals de la dècada de 1950.	The Angels Listened In The Crests The Crests era un grup nord-americà de Doo-Wop, format pel vocalista de baix JT Carter a mitjans de la dècada de 1950.
There's A Moon Out Tonight The Capris Els Capris són un grup nord-americà de Doo-Wop que amb aquesta cançó va aconseguir un gran èxit el 1958.	Little Star The Elegants És un dels exemples més populars de música Doo-Wop, escrita per Phil Spector i enregistrada per The Elegants el 1958.
Devil or Angel The Clovers Cançó escrita per Blanche Carter i originalment gravada per The Clovers el 1955,	Little Darlin’ The Gladiolas Va ser escrita per Maurice Williams, tant amb melodia com amb acompanyament d'harmonia vocal i va ser publicada el 1957 a l'estil Doo-Wop pel grup The Gladiolas.
Tonight Tonight The Mello Kings El grup de Doo-Wop The Mello Kings es va fer famós el 1957 amb aquesta cançó.	Please say you want me The Schoolboys El primer single de The Schoolboys Please Say You Want Em, una balada lenta amb la sorprenent veu de nen soprano de Martin, es va convertir en un èxit a la tardor de 1955.
I’m Young The Students I'ma So Young és una cançó escrita per William "Prez" Tyus Jr. La va escriure mentre encara era a l'institut i la va donar a un grup afroamericà D'Italians. Una vegada que es va signar un contracte d'enregistrament amb Chess Records, el grup va canviar el seu nom per The Students, i sota aquest nom es va gravar aquest clàssic del Doo-Wop.	Donna the Prima Donna Dion & The Del-Satins Escrita per Dion DiMucci i Ernie Maresca i interpretada per Dion & The Del-Satins.
Lollipop The Chordettes És una cançó pop estil Doo-Wop escrita per Julius Dixson i Beverly Ross el 1958.	Can’t We Be Sweethearts The Cleftones The Cleftones era un grup vocal nord-americà format en 1955, que després es va dir The Silvertones. Can’t We Be Sweethearts és una cançó escrita per Herb Cox.
My Memories of you The Harptones Els Harptones són un grup americà de Doo-Wop que es va formar a Manhattan l’any 1953.	Remember Then The Earls Cançó pop escrita per Tony Powers i Beverly Ross, i gravada per primera vegada el 1962 pel grup vocal de Doo-Wop, The Earls.
So This Is Love The Castells Els Castells eren un quartet vocal masculí de Santa Rosa, Califòrnia, recordat pel seu èxits So This Is Love de l’any 1962. El seu so barrejava rock lleuger amb elements d'harmonia vocal col·legial i jazz. Blue blues (1961) The Echoes Baby Blue és una cançó de Sam Guilino publicada el 1961 per The Echoes.	A Teenager In Love Dion & The Belmonts És una cançó escrita per Doc Pomus i el seu company Mort Shuman. Va ser originalment gravada per Dion and the Belmonts el 1959. Tonight The Velvets The Velvets eren un grup de Doo-Wop d'Odessa, Texas. Van ser fundat el 1959 per Virgil Johnson, un professor d'anglès de secundària, amb quatre dels seus alumnes.