Cap a la meitat del segle XVIII es produeixen un seguit
de canvis molt importants en l’evolució de la música. Ara ens centrarem en el
pas de la música monotemàtica del barroc a la música bitemàtica del classicisme. Aquesta va ser una de les innovacions més importants en aquest canvi
estilístic, i es va concretar en la forma sonata que a continuació
detallarem. L'allegro de sonata (Allegro), és la forma habitual del primer temps d’una sonata, d’un
concert, d’una simfonia i de moltes obra de música de cambra. El seu esquema
general consta de tres parts: exposició, desenvolupament i reexposició, a vegades amb una introducció i generalment amb una coda.
EXPOSICIÓ DESENVOLUPAMENT REEXPOSICIÓ
Tema A – Pont – Tema B Modulacions
Tema
A – Pont – Tema B
(Tònica) (Dominant) (Tònica) (Tònica)
|
El tema A acostuma a ser d’un caràcter alegre, rítmic i dinàmic, mentre que el tema B és més suau, melòdic i pausat. El pont és el
passatge que serveix per canviar de to, passant de tònica a dominant. Pot ser en forma de
progressions, escales o motius melòdics generalment curts en els que acostuma a
aparèixer alguna alteració (sostingut, bemoll o becaire) per tal de situar la melodia en la nova tonalitat.
Per explicar el bitematisme i per fer-ho més fàcil, posarem
d'exemple una de les obres més conegudes i populars de la música clàssica: la
Petita serenata nocturna (Eine kleine
Nachtmusik K. 525) de Mozart.
Petita serenata
nocturna
(Eine kleine Nachtmusik K. 525)
Wolfgang Amadeus Mozart
(1756-1791)
El primer moviment de la Petita serenata nocturna, per la
seva brevetat i concisió, és l’exemple perfecte
per il·lustrar l'estructura de l'allegro de sonata.
I – EXPOSICIÓ
[:Tema A
à Pont
à Tema B
Sol Major Re Major
|
Tema A
 |
El primer tema -fàcilment recognoscible-, viu i brillant,
amb els primers
compassos a l’uníson,
en sol major, és conegut
per a tothom.
|
Pont
 |
El passatge del pont defineix la nova tonalitat traçant
una escala de Re M (amb el do#).
|
Tema B
  |
En el to de la dominant (Re M.) es presenta el tema B,
més contingut, menys decidit.
El tema B consta d’un segon motiu temàtic (B’) que retrobarem després en el desenvolupament. Després del tema B es repeteix tota la secció de l'exposició:
Tema
A à Pont à
Tema B
Sol
Major Re Major
|
II - DESENVOLUPAMENT
 |
El desenvolupament és molt breu, comença amb el tema A, ara en Re Major. Després utilitza elements de la segona part del tema B, per modular a Do Major.
El desenvolupament és una de les aportacions importants de la forma sonata. En aquesta
secció el compositor juga amb elements dels temes de l’exposició, viatjant per
altres tonalitats.
|
III -
REXPOSICIÓ
Tema A à Pont à Tema B
Sol M. Sol M.
|
En la reexposició, el primer tema es presenta igual que
en l’exposició, però el tema B ara no modula i resta en Sol Major, el
to principal.
|
CODA
 |
Una petita coda sobre un arpegi de l’acord de Sol Major, condueix inevitablement al final de l’Allegro.
|
Aquí podem escoltar tota la Petita
serenata nocturna de Mozart:
1.Allegro
2.Romanze
3.Menuetto
4.Rondó
Eine kleine Nachtmusik K. 525
Wolfgang Amadeus Mozart
|
[·<>·<>·<>·<>·]
Si voleu exercitar-vos en l'escolta de música bitemàtica, aquí teniu
un parell d’exemples de la forma allegro de sonata en dues simfonies emblemàtiques de la
música clàssica: la Simfonia núm.40 de Mozart i la Simfonia núm.5 de Beethoven.
Simfonia
núm.40 K.550
Wolfgang
Amadeus Mozart
Tema A
Pont
Tema B
I aquí teniu tot el
primer moviment (Allegro) de la simfonia de Mozart.
Simfonia núm.40 en sol menor K.550, 1.- Allegro.
Wolfgang Amadeus Mozart
<·><·><·>
Simfonia núm.5 en do menor Op.67
Ludwig van Beethoven
Tema A
Pont
Tema B
I aquí teniu tot el primer moviment (Allegro) de la simfonia de Beethoven.
Simfonia núm.5 en do menor Op.67, 1.- Allegro.
Ludwig van Beethoven
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada