139.- Cançons per cantar

 

Acèrrim defensor de les traduccions al català de les cançons en llengües forasteres, el meu estimat cosí Jordi Manén Folch em va fer arribar l’opuscle Cinquanta cançons “pop” en català, un considerable treball d’adaptació a la nostra llengua de cançons de diferents gèneres, dins l’ample concepte de la música popular moderna. En Manén ha fet aquest encomiable treball de “traducció-adaptació” amb el propòsit de que aquestes cançons puguin ser cantades. És a dir que ... ja ho sabeu.

N’he triat unes quantes i les he reunides en dos grups: unes que, d’alguna manera, parles de la pluja (Somewhere Over the Rainbow, Hi-Lili, Hi-Lo, Raindrops Keep Fallin' on My Head) i unes altres que tenen per tema principal “la música” (I Got Rhythm, Continental, The Sound of Music, Begin the Beguine). Però, totes elles tenen en comú que s’han fet populars a través de pel·lícules americanes. I és que, en realitat, aquestes temàtiques sovintegen en els musicals cinematogràfics. Per tot això, ben mirat, potser el títol més escaient a aquesta entrada hauria sigut “Cançons per cantar... a la dutxa”.

La concurrència de les paraules “cinema”, “música” i “pluja” porta de seguida a pensar en la icònica i sempre citada Singing in the rain. I així començarem.

Singing in the rain

Singin' in the Rain  és una cançó amb lletra d'Arthur Freed i música de Nacio Herb Brown. Presentada per Cliff Edwards i les Brox Sisters a The Hollywood Revue de 1929, la cançó va ser gravada posteriorment per molts artistes contemporanis. 

Singing in the rain
Cliff Edwards

En la posterior pel·lícula musical del mateix nom, Singin' in the Rain (1952), l'actuació de Gene Kelly ballant en mig dels bassals sota una tempesta de pluja ha esdevingut un dels moments memorables de la història del cinema. 

Singing In The Rain
Gene Kelly

 

CANTANT SOTA LA PLUJA  Jo canto mentre plou, sols canto mentre plou. Quina joia que sento, feliç soc de nou. Dels núvols ric molt quan tot es fa fosc prô el sol tinc al cor. Soc apunt per l’amor.   Negres núvols d’on sou cadascun des del lloc baixeu amb l’aiguat somriuré ben de grat anant pel carrer molt content I tot xop cantant sols, cantant si, mentre plou.

Interpretada pel director de banda, cantant i pianista de Boston, Jack Miller, la cançó comença amb una introducció que no és habitual en les altres versions: 

Com és que somric i perquè canto, viu?
Perquè aquest desembre s’assembla a l’estiu?
Què té aquest mati que jo em llevo valent
ple d’il·lusió i amb el cor tant content?
Perquè un treball ja no em sembla gens dur?
Perquè la vida tinc plena de tu 

Singing In The Rain (1929)
Jack Miller

    ·><·

    La pluja 

Somewhere Over the Rainbow

Over the Rainbow és una balada escrita per a la pel·lícula de 1939 El màgic d'Oz, guanyadora del Premi Óscar a la millor cançó original. L'autor de la música va ser Harold Arlen i el de la lletra Yip Harburg. Al costat de Cantant sota la pluja és una de les cançons més representatives del cinema nord-americà. Especialment escrita per a Judy Garland, la cançó acompanyaria a l'actriu durant tota la seva vida.

 

Over the Rainbow
Judy Garland

Quan Judy Garland canta la cançó a la pel·lícula -la versió més coneguda-, omet la introducció “Quan tot el mon ...”, i comença directament a “A un lloc rere l‘arc Iris...”. L’única versió que jo he sentit que s’interpreta amb el tex complet -tal com és en l'original-, és la d’Ella Fitzgerald.  

Somewhere Over the Rainbow

Ella Fitzgerald

RERA L’ARC IRIS  Quan tot el mon queda xop del xàfec i la pluja cau per tot arreu s’obre un màgic camí al cel. Si tots els núvols fan gris i negre el sostre surt l’arcada de tots els colors guiant-te des del finestral fins un lloc davant del sol, més enllà d’aquest aiguat.

A un lloc rere l‘arc Iris que fa el sol, hi ha una terra que estimes des del primer bressol.   A un lloc rere l’arc Iris hi ha el cel blau i aquells somnis que tens seran somnis de veritat.   Potser demà tindré un desig I em llevi quan hi ha estels molt lluny de mi, lluny, on penes espeteguen com els llamps al cim de dalt de tot. M`hi trobaràs, sí.   A un lloc rere l’arc Iris, hi ha ocells. Si els ocells blaus hi volen, jo puc fer com fan ells? A un lloc rere l’arc Iris hi ha el cel blau I aquells somnis que tens seran somnis de veritat.

La cançó d'una jove que somiava amb una vida més gran es va convertir en un himne per a tota una comunitat que buscava algú que els guiés per sortir de l'ombra. Somewhere Over the Rainbow es va convertir en "un himne de dolor per als homosexuals que es van percebre com a membres d'una minoria menyspreada". No és casualitat que la bandera de la comunitat LGBTQ+ sigui una bandera de l'arc de Sant Martí.

 

Somewhere Over the Rainbow
(What a Wonderful World)

Hi-Lili, Hi-Lo

Hi-Lili, Hi-Lo és una cançó popular amb música de Bronislau Kaper i lletra de Helen Deutsch. La cançó va aparèixer a la pel·lícula de 1952, Lili, protagonitzada per Leslie Caron.

  

Hi-Lili, Hi-Lo  
Leslie Caron

AI, LI-LI

 

A dalt de l’arbre cada ocell fa una cançó d’amor. A dalt de l’arbre cada ocell… I cada una que he sentit em trenca el cor sense un sol mot, una cançó d’amor.

 

Cançó d’amor, cançó trista Ai Lilí, ai Lilí, ai-lo. Cançó d’amor és de penes, no em diguis com ho se.   Cançó d’amor es molt trista, que jo he estimat i és així. Jo sec rere els vidres i està plovent Hi Lili, hi Lili, hi Lo. Demà potser sí estimaré de nou Hi Lili, hi Lili, hi Lo.

Aquesta cançó ha sigut gravada per molts artistes, sobre tot cantants masculins i femenins del gènere melòdic. Per això sorprèn les interpretacions de cantants i grups de rock com Gene Vincent, The Everly Brothers i Manfred Mann. 

 

Hi Lili Hi Lo Gene Vincent

Hi Lili Hi Lo The Everly Brothers

Hi Lili Hi Lo
Manfred Mann

Raindrops Keep Fallin' on My Head

L'exitós tàndem que van formar Hail David i Burt Bacharach va compondre l'any 1969 una cançó que va guanyar un Oscar a la millor cançó original, al formar part de la banda sonora de la pel·lícula Butch Cassidy and the Sundance Kid (Dos homes i un destí). La versió original va ser gravada pel cantant B.J.Thomas. El cine ha seguit fascinat per aquesta cançó, que després ha sonat a Forrest Gump, Spiderman 2 i Espia com puguis, entre altres pel·lícules.

Butch Cassidy and the Sundance Kid "Quan es va estrenar la pel·lícula, vaig ser molt crític: com encaixava la cançó amb la pel·lícula? No hi havia pluja", diu Robert Redford. "En aquell moment, semblava una idea tonta. Què equivocat estava, ja que va resultar ser un èxit gegant".

Raindrops Keep Fallin' on My Head B.J.Thomas

GOTES DE PLUJA Gotes de pluja en el meu cap. És com el que té els peus massa llargs per el seu llit, no hi ha més remei, les gotes que cauen al meu cap i no paren.   Tant sols jo deia paraules contra el sol, li deia: no m’agrada com fas tu les coses, no, dorms en ple treball, les gotes de pluja van caient-me per sobre.

 

Prô hi ha quelcom que sé: Als malhumors que envien, no hi cauré, no. No falta temps fins bons moments que per mi vinguin.

 

Gotes de pluja en el meu cap prô això no vol dir que els meus ulls tinguin color roig, ‘ls plors no fan per mi. Que jo no m’aturo, barallant-me amb la pluja, car soc feliç! Res m’enutja aquí

 ·><·

La música

I Got Rhythm 

El tema  I've Got Rhythm va tenir el ser origen en el musical Girl Crazy (1930). L'obra estava protagonitzada per Ginger Rogers, acompanyada per una debutant Ethel Merman qui va ser l'encarregada de cantar el tema I Got Rhythm, passant a convertir-se en líder estrella de la comèdia musical de Broad I Got Rhythm way.

I Got Rhythm
Ethel Merman

La cançó es va interpretar en les dues versions cinematogràfiques del musical. La primera el 1932, interpretada per Kitty Kelly y una altra el 1943, aquesta segona Girl Crazy protagonitzada per Judy Garland i Mickey Rooney.

I Got Rhythm Kitty Kelly

I Got Rhythm Judy Garland

 

JO TINC RITME

Jo tinc ritme,
jo soc músic,
tinc parella.
Qui voldria res de més bo? 

Margarides,
verdes prades,
tinc parella.
Qui voldria res de més bo?

 

No hi ha traumes

que em preocupin

i m’empaitin

pels racons.

Llum d’estrelles,
dolços somnis,
tinc parella.
Qui voldria res de més bo?

The Continental

 The Continental és un ball d'una cançó escrita per Con Conrad amb lletra d'Herb Magidson, i va ser presentada per Ginger Rogers i Fred Astaire a la pel·lícula de 1934 The Gay Divorcee. The Continental va ser la primera cançó a guanyar l'Oscar a la millor cançó original. Va ser interpretada per Lillian Miles.

 

The Continental ("The Gay Divorcee") Lillian Miles · Erik Rhodes

The Continental Ginger Rogers i Fred Astaire

EL CONTINENTAL  Música alegre, ritme frenètic. És atrevida, és divertida aquesta dansa que es diu Continental. És tan subtil, tant, aquesta dansa, perquè et fa fer el que voldries fer tú.   Apassionada, està ben plena de suggestions amb llum de lluna al teu festeig. Està de moda aquesta dansa perquè tu parles d’amor en ple ball.   Tu rius fluix i tan tendrament que els ulls responen sols.   Dos cossos ballen aquesta dansa i tu li parles d’allò que estàs pensant. Seguiu ballant-la, aquesta dansa perquè és el ball del festeig i l’amor.

Un bes mentre et gronxes (Continental, si) cantant mentre flotes, (Tens veu gentil, tu. Sentimental, ho ets) Descobriràs, abans del fi, que estàs enamorat i ella ho està de tu.   Sabràs, mentre balles, que tens un ritme al cap i en el teu cor, un ritme fort que no pots controlar voldràs tu fer el Continental per sempre més.   Perquè és el ball de festeig i amor.

The Sound of Music

The Sound of Music és la cançó principal del musical del mateix nom de 1959, que presenta el personatge de Maria, una jove novicia en una abadia austríaca. Rodgers i Hammerstein, autors de la cançó, van demanar a la cantant Patti Page -una de les artistes femenines més conegudes de la música pop tradicional en aquell moment- que l’enregistrés, amb l'esperança de rebre una mica d'atenció nacional.

 

The Sound of Music
Patti Page

En la producció original de Broadway de 1959, la cançó va ser cantada per Mary Martin, i Julie Andrews la va interpretar en el paper de Maria en la versió cinematogràfica de 1965. 

 

The Sound of Music Mary Martin

The Sound of Music Julie Andrews

EL SO DE LA MUSICA Els cims estan vius amb un sò de músics i velles cançons des de fa mil anys. Els cims omplen cors amb un sò de músics mon cor vol cantar tots els tons que sent.   Mon cor vol batecs com les ales d’ocells que van des del llac a l’arbrat. Mon cor vols sospirs com el vol d’un repic de campana en el vent. Com riu el torrent quan viatge i cau sobre pedres del fons. Com canta a la nit una alosa que aprèn a resar.   Jo vaig cap els cims si em veig solitari jo vull recordar el que vaig sentir. Mon cor serà ple amb un so de músics. cantaré, de nou.

Begin the Beguine

Begin the Beguine és una cançó popular escrita per Cole Porter. Porter la va compondre durant un creuer pel Pacífic el 1935. L'octubre de 1935, va ser presentada al musical Jubilee, de Broadway. La beguina és una forma de ball i música, semblant a una rumba lenta. Al principi, la cançó va guanyar poca popularitat, potser per la seva llargada i forma poc convencional. Dos anys més tard, però, Artie Shaw va gravar un arranjament de la cançó, una versió ampliada de l'orquestra swing, en col·laboració amb el seu arranjador i orquestrador, Jerry Gray.

 

Begin the Beguine
Artie Shaw

Després que Shaw presentés la cançó a les sales de ball, MGM va estrenar la pel·lícula musical Broadway Melody de 1940. La cançó és un dels seus números musicals, amb l'estil de jazz contemporani de The Music Maids, i Eleanor Powell i Fred Astaire ballant claqués amb un acompanyament de big band.

 

Begin the Beguine
The Music Maids
Eleanor Powell i Fred Astaire

 

Chick Henderson, amb l’orquestra de Joe Loss, va aconseguir l’any 1939 el seu èxit de vendes a Anglaterra amb Begin The Beguine. Va vendre més d'un milió de còpies, l'únic enregistrament d'un vocalista dels anys trenta que va aconseguir aquest triomf. Quan va començar la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, Chick Henderson va començar a servir a la Marina Mercant. Va sobreviure a dos atacs de torpedes als seus vaixells, però després de quatre anys de servei, va patir ferides mortals a Southsea per la metralla d'una bomba voladora. Va morir el 1944 als 31 anys, després d'una carrera discogràfica de només set anys.

 

Begin the Beguine
Joe Loss & Chick Henderson

EL BEGUINE   És quan sentim el Beguine que torna aquell so de música tendra, i torna la nit del tròpic esplèndid, torna el record de gespa i verd.   Jo torno a ser amb tu sota els estels, avall platja enllà, l’orquestra que sona palmeres a prop, sembla que ens gronxin quan reprenem aquest ball.   Reviure-ho de nou és cosa passada excepte si el so sacseja el cor. I som aquí jurant amor per sempre I prometent mai, mai, no marxar.

Moments tan divins, transports ben serens prô uns núvols venint a trencar els jocs que tastàrem. I avui quan jo escolto  la gent dient: “Sort malgastada,”  comprenc massa bé què ens vol dir.   Doncs no deixis sonar el Beguine que l’amor de llavors és foc latent en brasa que s’adorm com un mort desig que sols jo recordi quan reprenem el Beguine.   Oh si! Deixa’m refer aquest ball i en sonar i en ballar que els estels que hi havia abans retornin, fins sentir mussitar de nou “Darling, t’estimo” I de sobte sabrem en quin cel som a dins mentre ballem el Beguine.

·><><·