Cristo
morto (detall)
Andrea Mantegna
Salve Regina (Antífona en primer to)
Descartant d’entrada Una lágrima cayó en la arena,
la primera música que parla de llàgrimes que em ve al cap és Una furtiva lacrima, de l’òpera de Gaetano
Donitzetti, l’Elisir d’amore.
Una furtiva lacrima
(Enrico Caruso,
1904)
|
Una furtiva llàgrima
dels seus ull va brollar, a aquelles joves alegres va semblar envejar. Què més vaig buscant? Què més vaig buscant? M'estima, sí, m'estima, ho veig. Ho veig.
(...)
No demano més, no demano. Oh cel! Si pogués, si pogués morir! No demano més, no demano. Es pot morir, es pot morir d'amor! |
El plor és l'acte de vessar
llàgrimes com a resposta a una emoció. Les llàgrimes són la manifestació d'una emoció o d’un
dolor intens, tant sigui físic com psicològic. Una altra manera d’expressar el dolor -d’una forma apassionada, i que
històricament s'ha prodigat en la música vocal, especialment en
la religiosa-, és el lament. Aquí, però, com hem dit, ens cenyirem exclusivament a la
manifestació més extrema d’aquestes emocions doloroses: les llàgrimes.
Devallament de la Creu, detall de la cara
de la Magdalena plorosa.
Rogier van
der Weyden
|
Pietat
Bartolomé
Esteban Murillo
|
Maddalena addolorata
Caravaggio
|
L’art que més va explorar aquests sentiments, fins i
tot exposant-los teatralment, fou el barroc. Propens al pessimisme, li agrada
mostrar el dolor i commoure exaltant els
sentiments i les passions. L’art de la Contrareforma, seguint les disposicions conciliars, havien de
respondre a les exigències de defensa i difusió de l'ortodòxia catòlica
contra l'heretgia protestant. Commoure els fidels a través de les emocions va ser una eina molt eficaç per a l’església.
|
Però no totes les llàgrimes són autèntiques. En els
rituals funeràris, des de l’antiguitat més remota, era habitual la contractació
de les ploraneres. "Escoleu, truqueu a les ploraneres, que vinguin;
busqueu a les més hàbils en el seu ofici "(Jeremies, 09:17). Per exaltar
la vida del difunt, per consolar els parents, per donar categoria i aparença a
la cerimònia, les ploramorts exhibien desesperats laments i plors.
Il canto delle chiangi muerti salentine
No molt lluny d’aquesta pràctica són els planys trobadorescs, consistents en lamentacions fúnebres que ploren
la mort d'un amic, d'un personatge famós, d'un familiar. Amb motiu de la mort
de Ponç de Mataplana, Guillem de Berguedà li va dedicar aquest plany.
Consirós
canto, planyo i ploro
Guilhem de Berguedan (1138-1195)
Consirós cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres al cor per la mort Mon Marqes, En Pons, lo pros de Mataplana, qi era francs, larcs e cortes, e an totz bos captenimens, e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Tors tro...et la terra plana. |
Consirós canto, planyo i ploro
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat
del meu cor
per la mort de Mon Marquès,
En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a (Lleida) i la terra plana. |
La Missa de difunts, ritual fúnebre de les esglésies
cristianes, ocupa un lloc destacat entre les obres musicals religioses. Lacrimosa
és la part final de la seqüència Dies Irae, que forma part de la Missa de Rèquiem.
El plor de la Verge Maria davant el martiri del seu fill és també un tema molt freqüent en la iconografia religiosa. La veneració a la dolorosa, manifestada profusament en les processons de Setmana Santa, sobre tot a Andalusia, forma part d’una tradició ancestral. Les saetas són les cançons que, al llarg de la processó, es canten de manera espontània –sovint des d’un balcó de baixa altura-, amb un exaltat sentiment que suscita fortes emocions entre els fidels.
Especialment colpidor és el passatge de la passió en que Pere plora desconsolat després d’haver negat tres vegades a Jesús. Són les llàgrimes d’un profund dolor, del que ha fallat a l’amic, llàgrimes de penediment. L’ària Erbarme dich, mein Gott de la Passió segons Sant Mateu de Bach és extraordinària. Sentiu com plora el violí tot just en la introducció instrumental.
Lagrime
di San Pietro
Roland de Lassus
I particularment emocionant és el cor final de la Passió segons Sant Joan de Bach.
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Als músics de finals del Renaixement, quan
la música es va posar al servei de l’expressivitat del text, aquests poetes els
van fornir d’extraordinaris versos que esperaven música. A tall d’exemple, vegem com la retòrica musical fa
èmfasi en aquests versos del madrigal Hor che 'l ciel e la terra, de Petrarca i Monteverdi
|
|||||||||||||||||||||||||||||
La història de la música està plena de llàgrimes d'enyorança, de desamor, de gelosia, de desengany, de traïció...
Les
pleurs d'Orphée ayant perdu sa femme
Luigi Rossi
|
A les
ribes del riu Estrimón, Orfeu es lamentava amargament per la pèrdua
d'Eurídice. Consternat, va tocar cançons tan tristes i va cantar tan
llastimosament, que totes les nimfes i déus no van poder contenir les
llàgrimes.
|
/ 2:52
Go crystal Tears
John Dowland
|
Go crystal tears, like to the morning showers,
And sweetly weep into thy lady's breast. And as the dews revive the drooping flow'rs. So let your drops of pity be address'd To quicken up the thoughts of my desert, Which sleeps too sound whilst I from her depart. Haste, restless sighs, and let your burning breath Dissolve the ice of her indurate heart, Whose frozen rigour, like forgetful Death, Feels never any touch of my desert, Yet sighs and tears to her I sacrifice Both from a spotless heart and patient eyes |
Fluïu, llàgrimes meves,
caieu de
les vostres fonts,
exiliades
per sempre:
deixeu-me
que jo plori allà
on
l’ocell negre de la nit
canta la
seva trista infàmia,
allà
deixeu-me viure abandonat.
Lachrimae, Reflection on a Song of Download
(Reflexió sobre una cançó de Dowland)
Benjamin Britten
|
Flow My Tears
(Brollen les meves llàgrimes)
John Dowland
7 Lachrimae in 5 parts (1605)
John Dowland
|
Stillò l'anima in pianto
Luca Marenzio
|
Stillò
l'anima in pianto
Tirsi,
quando partire
Dovea da
Clori e ne volea morire.
Ma la
ninfa pietosa,
Con la
bocca amorosa
Quel
l'humor colse e poi
Lo ridiede
al pastor coi baci suoi.
Onde per
gl'occhi uscita,
Rientrò
per le labra in lui la vita.
L’ànima plorava de llàgrimes
Tirsi, quan marxar
Dovea da Clori i volia morir.
Però la pitjor nimfa,
Amb una boca amorosa
Aquest humor es va apoderar i llavors
Ell el va retornar al pastor amb els seus petons.
Onades pels ulls sortints,
La vida va tornar als llavis.
|
Llenos de lágrimas
tristes
Pedro de Pastrana
|
Llenos de lágrimas tristes
tienen mis ojos amor
y el corazón de dolor
que si mi pena mortal
no tuviese tal medida
mil años a que mi mal
diera cabo a mi vida
mas esto porque quiere
mostrar su poder amor
|
||
Lágrimas
de mi consuelo
Juan
Vázquez
|
Lágrimas
de mi consuelo
Antonio Cebrian
|
||
Lágrimas de mi consuelo,
que habéis hecho maravillas
y hacéis, salid, salid sin reçelo,
y regad estas mejillas que soléis.
(...)
|
|||
Piagn'e
sospira
Claudio
Monteverdi / Torquato Tasso
Piagn'e sospira, e quand'i caldi raggi
fuggon le greggi a la dolce ombr'assise,
ne la scorza de 'pini o pur de' faggi
segnò l'amato nome en mille disfraz;
e de la sua fortuna i gravi oltraggi
ei vari casi en
incisión dura scorza
|
Se Voi
Lagrime A Pieno
Giulio Caccini
Se voi lagrime a pieno,
non mostrate il doloro,
che dentro asconde il seno,
a che versate fuore?
Statevi dentro e sffogate il core
|
||
Hi ha moltes àries d’òperes de personatges que ploren i
vessen llàgrimes. Escoltem-ne, a tall de mostra, dues de les més planyívoles.
És interessant seguir la
història d’una de les melodies de llàgrimes que s’ha fet més popular. En
l’òpera Rinaldo (1711), Almirena
s'adreça al rei sarraí de Jerusalem, Argante -que la manté presonera i acaba de
declarar-li la seva passió per ella-, amb la dramàtica ària Lascia ch'io pianga.
La melodia és aprofitada
de la Sarabande que el mateix Georg Friedrich Händel havia escrit per a l’òpera
Almira (1705).
Sarabanda (Almira)
G.F.Händel
I abans d’utilitzar la mateixa melodia
en Rinaldo, Händel encara la va fer servir per a una ària de l’oratori Il trionfo del tempo e della
verità.
El repertori de músiques
llagrimoses és inabastable. Aquesta vegada ens hem centrat en la música antiga
i deixem per una altra ocasió abordar altres estils i èpoques. Per exemple, seria
interessant fer una ullada al repertori de cançons ploraneres en la música pop,
que segur que també és inesgotable.
·XXXXXXXXXXX·
| |||||||||||||||||||||||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada