En una breu peça escrita el 1931 amb motiu del desè aniversari del setmanari Notícies il·lustrades dels
treballadors, Bertold Brecht comentava que la fotografia s'ha convertit en una
arma contra la veritat i que els mitjans de comunicació utilitzen fotografies
per encobrir els fets reals. Brecht era un gran admirador de John Heartfield,
un artista que treballava amb fotomuntatges. Heartfield va treure fotografies
de premsa fora de context, les va combinar amb altres imatges i va afegir els
seus propis subtítols amb missatges satírics. D'aquesta manera, Heartfield va
subvertir les implicacions ideològiques de les imatges dels mitjans de
comunicació. Les portades de Heartfield per al Noticiari Il·lustrat es van fer famoses i van
arribar a un públic massiu.
Adolf el Superhome:s'empassa l'or i parla de llauna.John Heartfield Notícies Il·lustrades dels Treballadors. Volum XI, núm. 29, 17.VII.1932.
Durant la Segona Guerra Mundial, Brecht va desenvolupar una nova pràctica artística en la qual va enganxar fotografies de premsa de la guerra al seu diari de treball. En una entrada del 20 de juny de 1944 va anomenar aquestes obres foto-epigrames.
Kriegsfibel (Manual de guerra) és el gran llibre contra la guerra. És una col·lecció de foto-epigrames de Bertolt Brecht: quatre línies de versos subtitulen fotografies tretes de revistes i diaris. La col·lecció conté setanta-un foto-epigrames muntats en fulls de paper negre tallats a mà, amb els números de pàgina escrits per Brecht al revers de cada full. Les imatges mostren tant els responsables de la guerra com el que hi ha darrere de la guerra, així com els soldats que la van dur a terme i la població civil que la va patir. La primera fotografia de la col·lecció mostra Adolf Hitler fent un discurs. L'epigrama comenta que és un somnàmbul que està portant Alemanya per un “camí estret cap al precipici”.
Gairebé tots els foto-epigrames es van compondre durant la II Guerra Mundial, mentre Brecht vivia a Escandinàvia i als Estats Units exiliat de l'Alemanya Nazi. Els editarà la seva col·laboradora Ruth Berlau a la RDA, on Brecht viurà des del 1949 fins a la seva mort el 1956. No serà traduïda a l'anglès fins al 1998.
El títol en l’edició anglesa, War Primer (Primer de guerra), recorda els llibres de text que s’empraven en educació primària per ensenyar els nens a llegir. L'objectiu d'aquests epigrames era ensenyar alfabetització visual. Ruth Berlau, el 1957, escriurà a la nota introductòria: “La gran ignorància que concerneix a les relacions socials, una ignorància nodrida acuradament i brutalment pel capitalisme, redueix milions de fotografies que il·lustren la premsa a jeroglífics que són indesxifrables per al lector poc atent“. Com els antics jeroglífics, la fotografia de premsa resulta “indesxifrable” per a tots aquells que no tinguin l'ull entrenat. El llibre de Brecht s'oferirà així com un manual pràctic, demostrant com llegir o traduir la fotografia de premsa.
Al projecte de Brecht no hi ha herois, ni hi ha estàtues, ni pedra, ni bronze, ni tan sols un estuc temporal. El que hi ha són papers, imatges retallades dels diaris i de les revistes. Per a Brecht, aquests papers tenen un valor potencial d’ús. Combinades amb els seus epigrames, les fotografies, que han estat curosament seleccionades, es converteixen en monuments, una ajuda per a un record crític.
El 1957, el compositor alemany Hanns Eisler va posar
música a catorze epigrames més un epíleg del Manual de guerra de Brecht en la
cantata Imatges de “Kriegsfibel”, afegint així un tercer contingut artístic
als ja constituïts per la fotografia i la literatura. Quinze peces musicals que
no es poden entendre independentment de les fotografies i els textos de Brecht.
Aquestes peces breus, concentrades, amb forts contrastos, compostes amb gran
precisió i economia de mitjans, van ser dissenyades per a un petit conjunt
instrumental, solistes i cor masculí. La cantata, basant-se en el llenguatge escènic,
aconsegueix captar l'horror de la guerra de manera impressionant. Les cançons que
componen l’obra, són tan concises com els textos de Brecht; l’execució d’Imatges
de “Kriegsfibel” amb prou feines arriba a deu minuts. L'atractiu de l'obra
va ser construir cançons molt breus sense diluir la substància. Es
considera que l'obra està inacabada, ja que se suposa que els números vocals
s'havien d’enllaçar amb interludis instrumentals.
|
Hanns Eisler va estudiar des de 1919 fins a 1923 amb Arnold Schoenberg. Va ser el primer dels deixebles de Schoenberg a compondre en la tècnica de dotze tons. El 1925, es va mudar a Berlín, aleshores un hivernacle d'experimentació en música, teatre, cinema, art i política. Allí es va convertir en un partidari actiu del Partit Comunista d'Alemanya i es va involucrar amb el Grup de Novembre. La seva música es va orientar cada vegada més cap a temes polítics i, per a consternació de Schoenberg, va agafar un estil més "popular" amb influències extretes del jazz i el cabaret. Al mateix temps, es va acostar a Bertolt Brecht, el propi gir del qual cap al marxisme va ocórrer aproximadament al mateix temps. La col·laboració entre els dos artistes va durar la resta de la vida de Brecht. Hanns Eisler va ser sens dubte un dels compositors més fascinants de l'Alemanya del segle XX. Les seves opinions polítiques d'esquerra el van obligar a fugir de l'Alemanya nazi, instal·lant-se als EUA. |
Denunciat a l'FBI, primer per la seva germana i després pel mateix Nixon, com "el Karl Marx del comunisme en l'àmbit musical" (a la qual cosa Eisler va replicar que estava "molt afalagada" per la comparació), va ser deportat de tornada a Europa el 1948.
|
Imatges de “Kriegsfibel”
per a cor masculí, soprano,
tenor, baríton i orquestra
Hanns Eisler (1898-1962)
00000
1.Seht unsere Söhne
Heus aquí els nostres fills
El rostre de l'exèrcit alemany a Rússia ara sembla
glaçat, turmentat, esgotat de voluntat o d'orgull. Abans eren tropes d’elit, el
terror del món de 1940 i 1941, però com més s'endinsaven a Rússia, menys els
agradava el fred i les vastes extensions. No obstant això, a mesura que l’exercit
rus avança cap a l'oest, més càlid se sent i més plaents creixen les
perspectives.
Heus aquí els nostres fills, atordits i sagnants
congelats fora dels tancs.
Fins i tot el llop viciós ha de tenir un lloc
per amagar-se. Escalfeu-los, que fa fred.
Seht
unsere Söhne
00000
2.Die Glocken läuten
El conqueridor, el general Juan Yagüe, es posa de genolls
davant la seva cadira del tron en una missa a l'aire lliure a la plaça de
Catalunya de Barcelona. Al fons hi ha l'Hotel Colon la torre del qual es torna
a veure a les imatges de sota, a la part inferior dreta. Darrere de Yagüe hi ha
el general Martín Alonso, Vega, Barrón. Yagüe i Solchaga es van traslladar per
perseguir els legalistes fins a la frontera.
Les campanes sonen i els canons saluden.
Ara gràcies a Déu que ens va dir que ens allistéssim
i ens va donar rifles per disparar.
La turba és vulgar. Déu
és feixista
00000
3.Noch bin ich eine Stadt
Encara sóc una ciutat, però no per gaire temps.
Cinquanta generacions m’han habitat.
Si rebo ara els ocells de la mort:
construïda en mil anys, devastada en una lluna.
Noch bin ich eine Stadt
00000
4.Es war zur Zeit des unten und des oben
Va ser l’època de BAIX i de DALT
quan també es va conquerir l’aire. I així
quan alguns es van enlairar, molts altres es van amagar,
es van arrossegar sota terra i van morir.
Es war zur Zeit des unten und des oben
00000
5. Such nicht mehr Fraur
A finals de l'estiu de 1940, la RAF va realitzar diverses incursions a Hamburg, Bremen i altres ciutats alemanyes d'importància industrial i militar. Els britànics van bombardejar Berlín per primera vegada els dies 10 i 11 de setembre. La imatge mostra una casa a Berlín després d'una incursió britànica.
No busquis més, dona: ja no la trobaràs!
Però, dona, no acceptis que el culpable és el destí!
Aquelles forces tèrboles, dona, que et maltracten,
tenen un nom, una adreça i una cara.
Such nicht mehr Fraur
00000
6. Das sind sechs Mörder
Aquests són sis assassins
Mariscal de camp Fedor
von Bock, de 61 anys i prussià, va ajudar a conquerir Polònia, París i el
Caucas del Nord.
Aquests són sis assassins. Ara no te’n vagis
i no assenteix, murmurant amb indiferència un “així és”.
Ens va costar cinquanta ciutats i una generació
desemmascarar-los.
Das sind sechs Mörder
00000
7.
Ihr Brüder
Germans
Germans, aquí a l’extrem del Caucas estic enterrat,
fill d’un pagès de Suàbia,
abatut per un tret d’un granger rus.
Fa un any i un dia vaig ser derrotat a Suàbia.
Ihr Brüder
00000
8. Wir hörten auf der Schulbank
00000
9. Nicht Städte mehr
A l'Hospital General Stark, Charleston, SC, un jove
japonès-americà, cec a Itàlia al creuament del riu Volturno, assegut
pacientment al llit.
Ciutats enfosquides, el mar, el cel estrellat.
No veurà cap dona ni cap fill.
Ni el cel clar del matí, ni el fosc,
ni al Japó i ni tan sols a Oregon.
Nicht Städte mehr
00000
10. Doch als wir vor das rote Moskau kamen
Però quan vam arribar al Moscou vermell
la gent va aparèixer de les granges i fàbriques
i ens van derrotar en nom de cada poble.
Fins i tot la gent que
escrivia en alemany.
00000
11. Seht diese Hüte von Besiegten
Mireu els cascs dels vençuts!
L’hora de la nostra amarga derrota
no va ser quan ens els van fer caure del cap.
Va ser quan vam acceptar posar-nos-els.
Seht diese Hüte von Besiegten
00000
12. Ihr in den Tanks und Bombern
Un nen grec inflat de gana és
un recordatori trist que un terç dels fills d'Atenes van morir de fam.
Els nens russos es troben entre els
que més han patit a mans dels nazis. A més de ser testimonis de la violació de
les seves ciutats natals, molts han resultat ferits en batalles que s'estenen
com els focs de les prades a les devastades planes russes.
Un noi sicilià que va veure com
els alemanys mataven els seus pares descobreix, com altres joves italians
desconcertats, que la guerra els ha esborrat el sol. Sabrà que el control aliat
acabarà amb injustícies com els nens que treballen com talps a les mines de
sofre.
Els nens francesos -els nens petits que es mantenen en silenci als patis de l'escola a l'hora de
l'esbarjo, vaguen pel carrer a la recerca de pa- estan massa cansats i tenen
ganes de jugar amb normalitat o recordar les seves lliçons. La tuberculosi va
en augment constant.
Vosaltres, als vostres tancs i bombarders, guerrers
poderosos
que a Alger sueu, a Lapònida us geleu,
en vint batalles heu estat victoriosos.
Som nosaltres els que heu vençut. Triomfadors!
Ihr in den Tanks und Bombern
00000
13. Here are the cities
Aquestes són les ciutats en què una vegada els nostres “Heils”
van aclamar la nostra màquina de guerra mentre desfilava.
Però aquestes no són res davant els milers
de ciutats estrangeres devastades.
Here are the cities
00000
14. Ich hör die Herren in Downingsteet
Sento que els homes
de Downing Street t’acusen
Potser tenen raó, però, quan van decidir per última
vegada
acusar per l’estranya reticència de la gent a la revolta?
Ich hör die Herren in Downingsteet
00000
15. Epíleg: Vergeßt nicht
No oblidis mai que homes com tu van prendre mal
Així que podeu seure allà, no a l'altra banda.
I ara no amaguis el cap, i no desertis
Però aprèn a aprendre, i intenta aprendre el perquè.
Vergeßt nicht
|
En aquest vídeo podeu veure i escoltar les 14 seccions més l'epíleg de la cantata Bilder aus der Kriegsfibel.
|
00000
El conjunt de l'obra de Hanns Eisler està impregnat de contingut polític, expressió ferma del seu compromís de lluita contra el feixisme. Una de les seves obres més notable dels anys 30 i 40 va ser la monumental Deutsche Sinfonie, una simfonia coral antifeixista en onze moviments basats en poemes de Brecht. Eisler i Brecht van col·laborar també en les cançons de protesta que van jugar un rol a l'agitació política de la República de Weimar a inicis dels anys 1930. La seva Cançó de la Solidaritat es va convertir en un popular himne militant cantat a les protestes als carrers i reunions públiques a tot Europa.
Solidaritätslied
Hanns Eisler /
Bertolt Brecht
Endavant, i no t'oblidis mai
on rau la nostra força!
Quan tinguis gana i quan mengis,
Endavant, no t’oblidis de
la solidaritat!
Pobles del món, junts
Uniu-vos per servir la causa comuna!
(...)
La guerra i la pau van ser temes que Eisler explorà a
bastament al llarg de la seva vida: recordem, només a tall de mostra, el cor dodecafònic
Gegen den Krieg i la cançó per a veu i piano Friedenslied, ambdues
amb text de Bertolt Brecht.
Gegen den Krieg
(Contra la guerra)
Hanns Eisler / Bertolt Brecht
Quan va acabar la darrera guerra
hi havia vencedors i vençuts:
La gent humil va morir de fam entre els vençuts.
Entre els vencedors, la gent humil també va morir de fam.
(...)
Friedenslied
(Cançó de pau)
Hanns Eisler / Bertolt Brecht
Pau per als crepuscles que venen,
pau per al pont, pau per al vi,
pau per a les lletres que em busquen
i que a la meva sang pugen enredant
el vell cant amb terra i amors,
pau per a la ciutat al matí
quan desperta el pa, pau per al riu
Mississippí, riu de les arrels:
pau per a la camisa del meu germà,
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada