dijous, 28 d’octubre del 2021

122.- Lennon / McCartney

“No és irracional suposar que les cançons de Lennon i McCartney es distingeixen a través de trets musicals. Per exemple, les cançons de Lennon tenen melodies que no solen variar substancialment de to (I Am the Walrus,  Across the Universe), mentre que les cançons de McCartney tendeixen a tenir melodies amb canvis de to més grans (Hey Jude, Fixing A Hole).”

 

Lennon

 

I Am the Walrus

Across the Universe

 

McCartney

 

Hey Jude

Fixing A Hole


Com que, no obstant això, aquestes observacions poden no caracteritzar prou les distincions entre la música de Lennon i de McCartney, Mark Glickman, Jason Brown i Ryan Song han publicat un estudi - Atribució d'autoria en cançons de Lennon-McCartney-, amb un enfocament científic, amb una anàlisi estadística de diferents paràmetres musicals (harmonia, grups de notes, relació d’acords, etc.) que intenten aclarir l’autoria de cançons que no se sap segur a quin dels dos Beatles pertanyen. El resultat d’una d’aquestes observacions “està en desacord amb la noció sovint sostinguda que Lennon componia cançons amb un estil més tradicional de rock-and-roll”, cosa que, haig de reconèixer, m’ha sorprès. Com que aquest assaig és extremadament complex i supera de llarg la meva capacitat de comprensió, no intentaré reproduir-lo aquí ni en faré més esment. El segell personal en la creació artística no sempre és identificable, però difícilment no deixa cap traça que permeti intuir, o si més no, especular, sobre el seu autor.

De fet però, aquí no plantejarem la qüestió d’esbrinar qui és el verdader autor de les cançons Lennon/McCartney, sinó que a partir de les cançons ja identificades de cada un d’ells, ens preguntarem si en podem treure característiques estilístiques que els diferenciïn. Desconec com s’ha fet l’atribució de l’autoria de cada una de les cançons de John i Paul, però confiaré en la certesa de la llista publicada el 1997 pel suec Per Myrsten. 

Com que ja he vist que fer una anàlisi seriosa és molt difícil i carregós, plantejaré la qüestió a partir de les preguntes més freqüents que, pel que he vist a internet, solem fer-nos els que som seguidors dels Beatles.

Segurament que molts de nosaltres ja tenim una idea prefixada de l’estil de composició de cada un d’ells, però l’exercici d’escoltar les seves cançons sota el prisma d’unes hipòtesi (preguntes), potser ens farà canviar d'opinió o descobrir coses noves.

Pot semblar trampós això de posar exemples musicals triats per mi, però la intenció és més de justificar les preguntes que de suggerir les respostes. A vegades, els exemples que he triat contradiuen el que proposa la pregunta. Si us entreteniu a escoltar i comparar altres cançons de la taula del final, segur que trobareu exemples de tota mena que us ajudaran a treure les vostres pròpies conclusions.


  • La línia melòdica de les cançons de Lennon és més sinuosa i la de McCartney és més trencada?

En algun lloc he llegit que “les melodies de Lennon tendeixen a moure’s el menys possible, teixint-se a través de les seves harmonies en cadenes de notes repetides.” Hi ha molts exemples d’això en la música de Lennon: les primeres frases de Help!, per exemple, gairebé es mantenen en la mateixa nota: When I was younger so much younger than today, I never needed anybody's help in any way, But now these days are gone, I'm not so self-assured Now I find I've changed my mind and opened up the doors.


Lennon

Help!

El mateix passa en les frases Cellophane flowers of yellow and green, towering over your… de la cançó Lucy In The Sky With Diamonds.

Lennon

Lucy In the Sky with Diamonds

Tota la Ballad of John and Yok és manté en una melodia molt plana.

Lennon

The Ballad of John and Yoko

La tornada d’All you need is love i el començament de Julia: Half of what I say is meaningless / But I say it just to reach you, Julia.

Lennon

Julia

La part central de And Your Bird Can Sing es manté gairebé en la mateixa nota: When your prized possessions / Start to weigh you down Look in my direction / I'll be 'round / I'll be 'round); i moltes altres exemples.

Lennon

And Your Bird Can Sing


Ara bé, Lennon també va compondre cançons com It's Only Love que, des del punt de vista de la línia melòdica, podria ser perfectament de McCartney. 

Lennon

It's Only Love


Seríem capaços de trobar tants fragments de cançons de Paul amb aquestes característiques? (Ara se m'acudeixen dues cançons de McCartney que tenen alguna cosa de Lennon: Drive My Car i Sgt. Pepper’s.) Les línies melòdiques de McCartney “mostren la seva energia i optimisme extravertit, variant lliurement a través del pentagrama a intervals amplis i sovint abasten més d’una octava ...”. 


McCartney



Mother Nature's Son

 

 
Golden Slumbers

A més, McCartney va integrar molts estils diferents del passat en la seva música. Un exemple: el so del piano de Lady Madonna va ser inspirat d'un rock/blues de Fats Domino de 1950. El que és curiós és que el 1968 Fats Domino va versionar la cançó dels Beatles. 

 

Lady Madonna
The Beatles

Lady Madonna
Fats Domino



Al mateix temps, aquesta introducció de piano de Lady Madonna, és similar al senzill de Humphrey Lyttelton, Bad Penny Blues, de 1956. 


Bad Penny Blues
Humphrey Lyttelton and his Band


Potser la cançó que il·lustra més bé les diferències estilístiques entre  Johnn i Paul, és I've Got a Feeling, inclosa en l'àlbum Let It Be de 1970. Es tracta de la suma de dues cançons incompletes: I've Got a Feeling, de Paul McCartney i Everybody Had a Hard Year composta per John Lennon en les sessions de l'Àlbum blanc. Aquí es veuen clares les característiques dels dos compositors. I'veu Got a Feeling podria resumir el treball col·laboratiu dels dos Beatles: una cançó que recull l’estil de cadascun, però sintonitzen tant bé que s’uneixen en un quòdlibet (simultaneitat) a l’última estrofa de la cançó.

    

Lenonn / McCartney

I'veu Got a Feeling

McCartney

Lennon


Tinc una sensació, una sensació molt endins
Ah, sí, oh, sí
Tinc un sentiment, un sentiment que no puc amagar
Oh no, oh no, oh no
Sí, tinc una sensació
Oh, si us plau creieu-me, no m'agradaria perdre el tren
Ah, sí, oh, sí
I si em deixes no tornaré a fer tard
Oh no, oh no, oh no
Sí, tinc una sensació, sí
Durant tots aquests anys he estat passejant per aquí
Em pregunto com és que ningú no m’ho va dir
Tot el que buscava era algú
que s’assemblava a tu
Tinc una sensació que em manté els peus a terra
Ah, sí, oh, sí
Tinc una sensació, crec que tothom ho sap
Ah sí, oh sí, oh sí
Sí, sí, tinc una sensació, sí

 

Tothom va tenir un any dur
Tothom s’ho va passar bé
Tothom tenia un somni humit
Tothom va veure el sol
Ah, sí, oh, sí
Tothom va passar un bon any
Tothom es va deixar caure els cabells
Tothom es va aixecar els mitjons
Tothom va posar el peu a terra.



  • L’àmbit de les cançons de Lennon acostuma a ser més estret que el de McCartney?

L’àmbit melòdic es refereix al registre que va de la nota més greu a la nota més aguda de la cançó. Aquesta pregunta està molt relacionada amb l’anterior però no és ben bé igual.                                            

Lennon  

I’ll Cry Instead
 
Dear Prudence

McCartney

Here There and Everywhere
 
Ob-La-Di, Ob-La-Da



  • Lennon fa més prosa i McCartney més vers?  

L’estructura d’una cançó es divideix en seccions en què les progressions i melodies d'acords són idèntiques o gairebé idèntiques. Dues de les seccions principals que apareixen a la majoria de cançons de pop / rock són el vers i el cor. Els versos (estrofes) d'una cançó solen tenir un contingut musical idèntic, però normalment contenen lletres diferents. El cor (tornada) d’una cançó sol tenir una intensitat emocional i musical més gran que el vers i conté lletres idèntiques entre repeticions de la cançó. La tendència a fer més prosa o més vers en una cançó es veu sobretot a la secció de l’estrofa, ja que la tornada acostuma a basar-se en frases més curtes. 

Sembla que Lennon té tendència a fer frases més llargues, però tots dos són bastant fidels a les rimes consonants: 

Lennon  

Cry  Baby Cry

McCartney 

Honey Pie


Des del punt de vista de l’estructura, és interessant la cançó Happiness Is a Warm Gun de Lennon, perquè és la suma de seccions totes diferents que es succeeixen com si fossin tres o quatre cançons seguides. Noteu que la melodia es manté gairebé en un sol pla al llarg de 8 versos: She's well-acquainted with the touch of the velvet hand / Like a lizard on a window pane / The man in the crowd with the multicolored mirrors / On his hobnail boots / Lying with his eyes while his hands are busy / Working overtime / A soap impression of his wife which he ate / And donated to the National Trust. 

Lennon 

Happiness Is a Warm Gun


En tota l'obra de Lennon s’evidencia que era molt procliu a la repetició de frases musicals, fins al punt de compondre Tomorrow Never Knows basant-se en una única frases; Ben diferent de Martha My Dear de McCartney, que és un seguit d’idees musicals diferents. 

 

Lennon

 
Tomorrow Never Knows

McCartney

Martha My Dear



  • Lennon tenia tendència a escriure cançons sobre ell mateix, (Help, The Ballad Of John And Yoko) i McCartney a crear personatges de ficció? (Eleanor Rigby, Maxwell Silver Hammer, Rocky Raccoon)

La mateixa personalitat de John, més implicat emocionalment amb tot el que feia, podria ser la causa d’escriure lletres més personals, més vinculades a la seva pròpia experiència. Paul és més formal, guarda més les distàncies, i potser per això li agrada explicar històries de personatges. Fent una mica de fantasia carnavalesca, Paul es podria posar una perruca de compositor de l’Antic Règim, músic artesà que escriu òperes de personatges mítics, mentre que John es podria disfressar de compositor post revolucionari, d’artista descabellat i impulsiu que te la necessitat d’expressar els seus sentiments en les seves obres.  

 

Lennon

 
Help!
 


The Ballad of John and Yoko

 

McCartney 

Eleanor Rigby

 

Maxwell Silver Hammer



Rocky Raccoon

 



  • John Lennon és més rocker i Paul McCartney més pop?

En general, l’estil de McCartney és més melodiós i per tant més proper al pop, però, una de les cançons més “negres” firmada per Lennon/McCartney -però composta per McCartney-, tant per la seva estructura de blues com per la interpretació enfosquida de Paul, és  Why Don´t We Do It in the Road?

 

McCartney

 
Why Don´t We Do It in the Road?


Evidentment que Lennon també té cançons “negres”, només per posar un exemple, Yer Blues és un blues en tota regla, amb la corresponent sèrie d’acords i amb la típica resposta instrumental a les frases de la veu. 

Lennon

Yer Blues




  • John tendeixen més cap a allò capritxós i abstracte (Strawberry Fields Forever), mentre que Paul mostra més propensió a la cançó romàntica i als temes més prosaics? (And I Love Her).

L’estil literari, el to, la temàtica... en tot això hi té molt a veure la personalitat de cadascun, és clar. En aquest punt, però, cal no menystenir el paper que van jugar en aquells anys i entre els músics, l’ús de substàncies al·lucinògenes. Lennon escriu a I Am The Walrus: “Deixes créixer la cara / Soc l'home de l'ou / Són els homes de l’ou /Jo soc la morsa”. Són conegudes les divergències entre Paul i la resta del grup en quant al consum de drogues, i en algun moment de la trajectòria dels Beatles, aquest també podria ser un factor diferencial entre els estímuls creatius de John i Paul.


Lennon

 
Strawberry Fields Forever
 
Viure és fàcil amb els ulls tancats,
mal interpretant tot el que veus.
Es torna més difícil ser algú,
però tot surt bé.
A mi no m'importa gaire.

 

 

  

 


Hey, Bulldog
 


Gos pastor,
Aturat sota la pluja.
Granota braoladora
Fes-ho una altra vegada.
Alguna classe de felicitat està mesurada en milles,
Què et fa pensar que ets alguna cosa especial quan somrius?

 

 

McCartney


Drive My Car

 

Li vaig preguntar a una noia què volia ser, em va dir, "noi, no ho veus?
vull ser famosa, una estrella de cinema
però tu podries fer alguna cosa mentrestant noi, pots conduir el meu cotxe si, seré un estel
noi, pots conduir el meu cotxe
i potser t'estimi "

  



Can't Buy Me Love


No em puc comprar amor, amor
No puc comprar-me amor
Et compraré un anell de diamants amiga meva si et fa sentir bé
Et portaré qualsevol cosa
amiga meva, si et fa sentir bé
Perquè no m'importen massa els diners
Els diners no em poden comprar amor


  • Paul canta amb la veu més neta i John amb la veu més passional?

Hi ha uns trets en la personalitat de Lennon que li donen l’aparença de rocker dur, el seu historial biogràfic també reforça aquesta imatge, i la manera de cantar, amb la veu una mica nasal, rasposa, sorrenca, tan característica del so beatle


Lennon


No Repley

Don't Let Me Down

 

Però, McCartney no sempre canta amb la veu neta de Hey Jude, en moltes cançons, com  She's A Woman i en Kansas City, també s'esforça en enronquir-se la veu.

 

McCartney


She's A Woman

 

Kansas City
(Jerry Leiber / Mike Stoller)

 


  • John és hardass (dur) i Paul és softy (suau)?

Segur que es poden trobar cançons que ho podrien corroborar, però en aquest cas confrontem dues cançons del mateix àlbum que són exemples extremadament contraris a aquesta tesi: la tendre i suau Julia de Lennon i la delirant i excessiva Helter Skelter de McCartney. A vegades, les aparences sí que enganyen! 

 

Lennon

Julia

McCartney

Helter Skelter



  • Lennon era un artista políticament més esquerrà i McCartney més moderat?

Segurament que sí, que la personalitat més contestatària, rebel i cínica de Lennon (recordeu les seves paraules just abans de cantar Twist and Shout davant la Reina d’Anglaterra, l’any 1963: “Els del galliner que aplaudeixin, la resta poden fer dringar les joies”) contrasta amb l’optimisme i el caràcter més desenfadat i extravertit de McCartney. Així i tot, la cançó de McCartney Blackbird, potser es pot interpretar com una al·legoria a la llibertat i a la lluita pels drets civils dels negres als EUA.  

 

 

McCartney

Blackbird



Però no sé fins a quin punt això es trasllueix en les seves cançons o es queda més en el terreny de la imatge pública i la propaganda. Sí que és cert que la postura política més compromesa de John es va fer més evident en l’època post-Beatles.

 

Lennon


Give peace a chance.
Plastic Ono Band

Imagine


  • Es pot dir que Lennon interpel·la la societat mentre que McCartney vol fer feliç la gent?

Potser sí, però... recordem que dues de les cançons dels Beatles més tristes i, en certa manera, més crítiques amb la societat moderna, Leonor Rigby i She’s Leaving Home, són de McCartney.

 

McCartney

 

Leonor Rigby

She’s Leaving Home



·<><><><><>·

 

Taula de cançons atribuïdes a John Lennon i Paul McCartney per Per Myrsten, amb els seus enllaços corresponents a Youtube  à


Lennon

McCartney

Ask Me Why

à

I Saw Her Standing There

à

Please Please Me

à

Love Me Do

à

Do You Want to Know a Secret

à

P.S. I Love You

à

There´s a Place

à

All My Loving

à

It Won´t Be Long

à

Hold Me Tight

à

All I´ve Got to Do

à

And I Love Her

à

Not a Second Time Lennon

à

Can´t Buy Me Love

à

A Hard Day´s Night

à

Things We Said Today

à

I Should Have Known Better

à

I´ll Follow the Sun

à

If I Fell

à

Eight Days a Week 

à

I´m Happy Just to Dance with You

à

Every Little Thing

à

Tell Me Why

à

What You´re Doing

à

Any Time at All

à

The Night Before

à

I´ll Cry Instead

à

Another Girl 

à

When I Get Home

à

Tell Me What You See

à

You Can´t Do That

à

I´ve Just Seen a Face

à

I´ll Be Back  

à

Yesterday

à

No Reply      

à

Drive My Car            

à

I´m a Loser  

à

You Won´t See Me 

à

I Don´t Want to Spoil the Party

à

Michelle

à

Help!

à

I´m Looking Through You

à

You´ve Got to Hide Your Love Away

à

Eleanor Rigby

à

You´re Going to Lose That Girl

à

Here, There and Everywhere

à

Ticket to Ride

à

Yellow Submarine

à

It´s Only Love

à

Good day Sunshine

à

Norwegian Wood

(This Bird Has Flown)

à

For No One

à

Nowhere Man

à

Got to Get You into My Life

à

Girl

à

Paperback Writer

à

Run for Your Life

à

Sgt. Pepper´s Lonely Hearts Club Band

à

I´m Only Sleeping

à

With a Little Help from My Friends

à

She Said She Said 

à

Getting Better

à

And Your Bird Can Sing

à

Fixing a Hole

à

Doctor Robert

à

I Feel Fine

à

Tomorrow Never Knows   

à

She´s Leaving Home

à

Day Tripper

à

When I´m 64

à

Lucy in the Sky with Diamonds

à

Lovely Rita   

à

Being For the Benefit of Mr. Kite           

à

Magical Mystery Tour

à

Good morning Good Morning

à

The Fool on the Hill

à

I Am the Walrus

à

Your Mother Should Know

à

Strawberry Fields Forever

à

Hello, Goodbye

à

All You Need Is Love

à

Penny Lane

à

Dear Prudence

à

Back in the USSR

à

Glass Onion

à

Ob-la-di, Ob-la-da   

à

The Continuing Story of Bungalow Bill

à

Wild Honey Pie

à

Happiness is a Warm Gun

à

Martha My Dear

à

I´m So Tired

à

Blackbird

à

Julia

à

Rocky Raccoon

à

Yer Blues

à

Why Don´t We Do It in the Road?

à

Everybody´s Got Something to …

à

I Will

à

Sexy Sadie  

à

Birthday

à

Revolution 1

à

Mother Nature´s Son

à

Cry Baby Cry

à

Helter Skelter

à

Good night  

à

Honey Pie

à

Come Together

à

All Together Now

à

I Want You (She´s So Heavy)

à

Maxwell´s Silver Hammer

à

Because

à

Oh! Darling  

à

Sun King      

à

You Never Give Me Your Money          

à

Mean Mr Mustard

à

She Came in Through the Bathroom Window

à

Polythene Pam

à

Golden Slumbers   

à

Dig a Pony

à

Carry That Weight

à

Across the Universe

à

The End

à

Dig It

à

Her Majesty

à

One After 909

à

Two of Us

à

This Boy

à

Let It Be

à

I Call Your Name

à

The Long and Winding Road

à

Yes, it is

à

Get Back

à

Rain  

à

She´s a Woman

à

Revolution

à

I´m Down     

à

Don´t Let Me Down

à

Lady Madonna

à

 

 

Hey Jude,

à


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada