MÚSIQUES HISTORIADES: 122.- Lennon / McCartney

“No és irracional suposar que les cançons de Lennon i McCartney es distingeixen a través de trets musicals. Per exemple, les cançons de Lennon tenen melodies que no solen variar substancialment de to (I Am the Walrus, Across the Universe), mentre que les cançons de McCartney tendeixen a tenir melodies amb canvis de to més grans (Hey Jude, Fixing A Hole).”

Lennon

I Am the Walrus

Across the Universe

McCartney

Hey Jude

Fixing A Hole

Com que, no obstant això, aquestes observacions poden no caracteritzar prou les distincions entre la música de Lennon i de McCartney, Mark Glickman, Jason Brown i Ryan Song han publicat un estudi - Atribució d'autoria en cançons de Lennon-McCartney-, amb un enfocament científic, amb una anàlisi estadística de diferents paràmetres musicals (harmonia, grups de notes, relació d’acords, etc.) que intenten aclarir l’autoria de cançons que no se sap segur a quin dels dos Beatles pertanyen. El resultat d’una d’aquestes observacions “està en desacord amb la noció sovint sostinguda que Lennon componia cançons amb un estil més tradicional de rock-and-roll”, cosa que, haig de reconèixer, m’ha sorprès. Com que aquest assaig és extremadament complex i supera de llarg la meva capacitat de comprensió, no intentaré reproduir-lo aquí ni en faré més esment. El segell personal en la creació artística no sempre és identificable, però difícilment no deixa cap traça que permeti intuir, o si més no, especular, sobre el seu autor.

De fet però, aquí no plantejarem la qüestió d’esbrinar qui és el verdader autor de les cançons Lennon/McCartney, sinó que a partir de les cançons ja identificades de cada un d’ells, ens preguntarem si en podem treure característiques estilístiques que els diferenciïn. Desconec com s’ha fet l’atribució de l’autoria de cada una de les cançons de John i Paul, però confiaré en la certesa de la llista publicada el 1997 pel suec Per Myrsten.

Com que ja he vist que fer una anàlisi seriosa és molt difícil i carregós, plantejaré la qüestió a partir de les preguntes més freqüents que, pel que he vist a internet, solem fer-nos els que som seguidors dels Beatles.

Segurament que molts de nosaltres ja tenim una idea prefixada de l’estil de composició de cada un d’ells, però l’exercici d’escoltar les seves cançons sota el prisma d’unes hipòtesi (preguntes), potser ens farà canviar d'opinió o descobrir coses noves.

Pot semblar trampós això de posar exemples musicals triats per mi, però la intenció és més de justificar les preguntes que de suggerir les respostes. A vegades, els exemples que he triat contradiuen el que proposa la pregunta. Si us entreteniu a escoltar i comparar altres cançons de la taula del final, segur que trobareu exemples de tota mena que us ajudaran a treure les vostres pròpies conclusions.

La línia melòdica de les cançons de Lennon és més sinuosa i la de McCartney és més trencada?

En algun lloc he llegit que “les melodies de Lennon tendeixen a moure’s el menys possible, teixint-se a través de les seves harmonies en cadenes de notes repetides.” Hi ha molts exemples d’això en la música de Lennon: les primeres frases de Help!, per exemple, gairebé es mantenen en la mateixa nota: When I was younger so much younger than today, I never needed anybody's help in any way, But now these days are gone, I'm not so self-assured Now I find I've changed my mind and opened up the doors.

Lennon

Help!

El mateix passa en les frases Cellophane flowers of yellow and green, towering over your… de la cançó Lucy In The Sky With Diamonds.

Lennon

Lucy In the Sky with Diamonds

Tota la Ballad of John and Yok és manté en una melodia molt plana.

Lennon

The Ballad of John and Yoko

La tornada d’All you need is love i el començament de Julia: Half of what I say is meaningless / But I say it just to reach you, Julia.

Lennon

Julia

La part central de And Your Bird Can Sing es manté gairebé en la mateixa nota: When your prized possessions / Start to weigh you down Look in my direction / I'll be 'round / I'll be 'round); i moltes altres exemples.

Lennon

And Your Bird Can Sing

Ara bé, Lennon també va compondre cançons com It's Only Love que, des del punt de vista de la línia melòdica, podria ser perfectament de McCartney.

Lennon

It's Only Love

Seríem capaços de trobar tants fragments de cançons de Paul amb aquestes característiques? (Ara se m'acudeixen dues cançons de McCartney que tenen alguna cosa de Lennon: Drive My Car i Sgt. Pepper’s.) Les línies melòdiques de McCartney “mostren la seva energia i optimisme extravertit, variant lliurement a través del pentagrama a intervals amplis i sovint abasten més d’una octava ...”.

McCartney

Mother Nature's Son

Golden Slumbers

A més, McCartney va integrar molts estils diferents del passat en la seva música. Un exemple: el so del piano de Lady Madonna va ser inspirat d'un rock/blues de Fats Domino de 1950. El que és curiós és que el 1968 Fats Domino va versionar la cançó dels Beatles.

Lady Madonna
The Beatles

Lady Madonna
Fats Domino

Al mateix temps, aquesta introducció de piano de Lady Madonna, és similar al senzill de Humphrey Lyttelton, Bad Penny Blues, de 1956.

Bad Penny Blues
Humphrey Lyttelton and his Band

Potser la cançó que il·lustra més bé les diferències estilístiques entre Johnn i Paul, és I've Got a Feeling, inclosa en l'àlbum Let It Be de 1970. Es tracta de la suma de dues cançons incompletes: I've Got a Feeling, de Paul McCartney i Everybody Had a Hard Year composta per John Lennon en les sessions de l'Àlbum blanc. Aquí es veuen clares les característiques dels dos compositors. I'veu Got a Feeling podria resumir el treball col·laboratiu dels dos Beatles: una cançó que recull l’estil de cadascun, però sintonitzen tant bé que s’uneixen en un quòdlibet (simultaneitat) a l’última estrofa de la cançó.

Lenonn / McCartney

I'veu Got a Feeling

McCartney

Lennon

Tinc una sensació, una sensació molt endins
Ah, sí, oh, sí
Tinc un sentiment, un sentiment que no puc amagar
Oh no, oh no, oh no
Sí, tinc una sensació
Oh, si us plau creieu-me, no m'agradaria perdre el tren
Ah, sí, oh, sí
I si em deixes no tornaré a fer tard
Oh no, oh no, oh no
Sí, tinc una sensació, sí
Durant tots aquests anys he estat passejant per aquí
Em pregunto com és que ningú no m’ho va dir
Tot el que buscava era algú
que s’assemblava a tu
Tinc una sensació que em manté els peus a terra
Ah, sí, oh, sí
Tinc una sensació, crec que tothom ho sap
Ah sí, oh sí, oh sí
Sí, sí, tinc una sensació, sí
Sí

Tothom va tenir un any dur
Tothom s’ho va passar bé
Tothom tenia un somni humit
Tothom va veure el sol
Ah, sí, oh, sí
Tothom va passar un bon any
Tothom es va deixar caure els cabells
Tothom es va aixecar els mitjons
Tothom va posar el peu a terra.

L’àmbit de les cançons de Lennon acostuma a ser més estret que el de McCartney?

L’àmbit melòdic es refereix al registre que va de la nota més greu a la nota més aguda de la cançó. Aquesta pregunta està molt relacionada amb l’anterior però no és ben bé igual.

Lennon

I’ll Cry Instead

Dear Prudence

McCartney

Here There and Everywhere

Ob-La-Di, Ob-La-Da

Lennon fa més prosa i McCartney més vers?

L’estructura d’una cançó es divideix en seccions en què les progressions i melodies d'acords són idèntiques o gairebé idèntiques. Dues de les seccions principals que apareixen a la majoria de cançons de pop / rock són el vers i el cor. Els versos (estrofes) d'una cançó solen tenir un contingut musical idèntic, però normalment contenen lletres diferents. El cor (tornada) d’una cançó sol tenir una intensitat emocional i musical més gran que el vers i conté lletres idèntiques entre repeticions de la cançó. La tendència a fer més prosa o més vers en una cançó es veu sobretot a la secció de l’estrofa, ja que la tornada acostuma a basar-se en frases més curtes.

Sembla que Lennon té tendència a fer frases més llargues, però tots dos són bastant fidels a les rimes consonants:

Lennon

Cry Baby Cry

McCartney

Honey Pie

Des del punt de vista de l’estructura, és interessant la cançó Happiness Is a Warm Gun de Lennon, perquè és la suma de seccions totes diferents que es succeeixen com si fossin tres o quatre cançons seguides. Noteu que la melodia es manté gairebé en un sol pla al llarg de 8 versos: She's well-acquainted with the touch of the velvet hand / Like a lizard on a window pane / The man in the crowd with the multicolored mirrors / On his hobnail boots / Lying with his eyes while his hands are busy / Working overtime / A soap impression of his wife which he ate / And donated to the National Trust.

Lennon

Happiness Is a Warm Gun

En tota l'obra de Lennon s’evidencia que era molt procliu a la repetició de frases musicals, fins al punt de compondre Tomorrow Never Knows basant-se en una única frases; Ben diferent de Martha My Dear de McCartney, que és un seguit d’idees musicals diferents.

Lennon

Tomorrow Never Knows

McCartney

Martha My Dear

Lennon tenia tendència a escriure cançons sobre ell mateix, (Help, The Ballad Of John And Yoko) i McCartney a crear personatges de ficció? (Eleanor Rigby, Maxwell Silver Hammer, Rocky Raccoon)

La mateixa personalitat de John, més implicat emocionalment amb tot el que feia, podria ser la causa d’escriure lletres més personals, més vinculades a la seva pròpia experiència. Paul és més formal, guarda més les distàncies, i potser per això li agrada explicar històries de personatges. Fent una mica de fantasia carnavalesca, Paul es podria posar una perruca de compositor de l’Antic Règim, músic artesà que escriu òperes de personatges mítics, mentre que John es podria disfressar de compositor post revolucionari, d’artista descabellat i impulsiu que te la necessitat d’expressar els seus sentiments en les seves obres.

Lennon