Quan escric això és dissabte 27 d’abril de 2021. Demà és diumenge de Rams. Llegeixo al diari Ara un article de Narcís Comadira, “El dia del Ram”, que diu: “Setmana Santa coincideix amb l’inici de la primavera. Els llorers són florits, els arços són florits i les humils farigoles. Hi ha una dansa còsmica de renovellament. La saba circula, les gallines ponen com condemnades. Tot això, tots aquests sucs, que deia el poeta Gerard Manley Hopkins, quin sentit tenen? Tot està lligat no pas a la crucifixió sinó a la resurrecció.”
Es dona la casual coincidència que aquests
dies estava rellegint el capítol La Resurrecció de Georg Friedrich Händel del llibre Moments estel·lars de la humanitat, de
Stefan Zweig. Tot plegat, m’ha fet pensar que podia dedicar aquesta entrada a la Resurrecció, i concentrant-me en tres obres de tres dels músics que
més estimo: Bach, Händel i Mahler.
La Resurrecció (1303-05)
Giotto
Sempre que puc, en aquestes músiques historiades, m’agrada
partir d’un suport literari reconegut que, d’alguna manera, em serveixi de
guia. En aquest cas compto amb l’article de Comadira per a dos episodis especialment emotius de la Passió segons sant Mateu de Bach, el
capítol de Zweig per a l'obra de Händel i per a Mahler les notes del blog de la Modesto Symphony Orchestra. Modesto és una
ciutat ubicada al Comtat de Stanislaus a Califòrnia, als Estats Units
d’Amèrica. Els comentaris de la simfonia de Mahler estan firmats per Joe & Elizabeth Kahn.
<>·<>·<>·<>·<>
Passió segons sant Mateu
Johann Sebastian Bach
Estic segur que a Narcís Comadira no li sabrà greu que prengui
literalment gran part del text del seu article "El dia del Ram". Al mateix temps que em serveix
de suport a les audicions de les músiques que ell mateix comenta, és un
reconeixement a la sensibilitat que habitualment trobo en els seus
escrits.
Comadira continua: “Setmana Santa és el temps d’escoltar
la Passió segons Mateu, de
Bach. També l’altra, és clar. Però la gran passió de Bach és la que es basa en
l’Evangeli de Mateu. Aquesta passió és una de les obres mestres de la
humanitat. Segles de saviesa, d’esforç, d’inspiració, de talent i de treball
culminen en aquesta obra que honora la humanitat sencera i és una prova de la
dignitat humana, malgrat tots els esforços que fem per dissimular-la.”
Comparteixo plenament amb Comadira la consideració de “moment impagable” l’ària de les llàgrimes de sant Pere. La melodia del violí que introdueix el cant és ja un plor estremidor que s'avança al desconsol de Pere.
“La Passió segons Mateu té,
per mi, un moment impagable. És l’ària “Erbarme
dich, mein Gott”. La nit de dijous a divendres, mentre Jesús era
jutjat en aquell judici-farsa que me’n recorda un altre, Pere, que l’havia seguit
fins a casa de Caifàs, s’escalfava en una foguera que havien fet al pati els
soldats i les minyones de la casa. Ja se sap, a l’abril, les nits són fredes a
Jerusalem. Mentre Pere s’escalfa i espera a veure què passa, una minyona li
diu: "Tu anaves amb ell". Pere ho nega. Després, una altra li diu el
mateix. Pere ho torna a negar. Després, uns que surten, li diuen: "Se’t
coneix per l’accent que ets galileu". Pere diu: "No conec aquest
home". Les flames han minvat, hi ha a l’aire un instant de silenci somnolent.
I canta un gall. Pere es recorda que Jesús li havia dit que el negaria tres
vegades. I surt a fora i plora amargament. Això ho explica, més o menys així,
el tenor que fa d’evangelista. Però tot seguit ve la meravella de les
meravelles: l’ària que canta la o el contralt. Llavors som nosaltres que plorem
amargament."
Erbarme dich, mein Gott
Matthäuspassion
J.S. Bach
"Divendres Sant és el dia de la crucifixió. Ach Golgatha!, oh Gòlgota!,
senten cantar els fidels de Leipzig a la Thomaskirche. Jesús es mor i el vel
del Temple s’esquinça pel mig i les tenebres cobreixen la terra. La nit cau
sobre el Calvari i sobre Jerusalem com una flassada negra i espessa. Però el
poeta Charles Péguy ens diu, com per tranquil·litzar-nos, que Josep d’Arimatea
ja s’acosta amb el seu llençol blanc. El llençol amb què embolcallaran Jesús.
Contra la nit del terror, la tendresa."
Ach Golgatha!
Matthäuspassion
J.S. Bach
Ach Golgatha!
Matthäuspassion
J.S. Bach
"Dissabte Sant és un dia buit. Dia d’espera. I què
esperem? Doncs una cosa tan senzilla com una resurrecció. Que Jesús torni. Quan
el tanquen dins de la tomba, Bach ens torna a fer plorar. Ara els cantants de
Leipzig diuen a Jesús: bona nit, bona nit. Gute Nacht, gute Nacht! Un lleuger perfum
de luteranisme pietista queda suspès a l’aire. Mein Jesu, gute
Nacht!"
Mein Jesu, gute Nacht!
Matthäuspassion
J.S. Bach
"Quan, diumenge, Jesús ressuscita, tot són campanes i alegria i flors i sol i tramuntaneta. És Pasqua! I així acaba la Setmana Santa. L’endemà, dilluns, és una dia de ressaca. L’emoció ha estat molt forta.”
Narcís Comadira
Podríem considerar que no és fins en la Missa en si menor -que Bach completà un any abans de morir-, amb l’exultant Et resurexit, que no culmina aquesta extraordinària obra que és la Passió segons sant Mateu.
|
“El tercer dia va ressuscitar d'acord amb les
Escriptures; Va ascendir al cel i està assegut a la dreta del Pare; Tornarà
amb glòria per jutjar els vius i els morts, i el seu regne no tindrà fi.”
|
Si us ve de gust, aquí teniu una bona
interpretació de la Passió segons sant Mateu, en una gravació realitzada
en directe a l’església de Sant Joris a Amersfoort, Països Baixos el 22 de març de 2005, amb Cornelia
Samuelis (soprano), Bogna Bartosz (contralt), Jörg Dürmüller (tenor), Paul
Agnew (tenor), Ekkehard Abele (baríton), Klaus Mertens (baix), amb l’Amsterdam
Baroque Choir, la Cappella Breda Boys i l'Amsterdam Baroque Orchestra sota la
direcció de Ton Koopman.
|
Passió segons sant Mateu (1a part) Johann Sebastian Bach |
Passió segons sant Mateu (2a part)
Johann Sebastian Bach |
<>·<>·<>·<>·<>
El Messies
Georg Friedrich Händel
Hauria preferit transcriure literalment paràgrafs sencers del llibre Moments estel·lars de la humanitat de Zweig, perquè ell ho explica tot tan bé, enfervorit, amb aquella imaginació fabuladora i aquella prosa exuberant tan característica d’altres temps, que seria un marc immillorable per incrustar-hi els exemples musicals pertinents. Però, per respectar les lleis del copyright, me n'abstinc.
Espero que la Mireia Cana no tindrà inconvenient en que reprodueixi aquí un fragment del seu bloc, ja que és una bona introducció al text que Zweig va titular La Resurrecció de Georg Friedrich Händel.
“En el capítol La Resurrecció de Georg
Friedrich Händel del
magnífic llibre Moments estel·lars de la humanitat, Stefan Zweig explica com l’arribada d’un paquet amb uns poemes
provoca que es dispari la seva inspiració, després d’un llarg període
d’abatiment, menjat pels deutes i la falta d’inspiració. Aquells poemes
comencen parlant de consol (“Comfort ye”),
que és el que ell necessita després d’aquell període. Cada poema li inspira la
melodia i les notes que ha d’anar escrivint, és per això que es passa tres
setmanes escrivint. D’aquella resurrecció en surt aquesta gran obra que ens
parla del triomf de la llum sobre la foscor.”
(Bloc de Mireia Cana)
Zweig comença la narració explicant que Händel pateix un atac d’apoplexia. El doctor Jenkins pronostica en veu baixa: “Potser podrem salvar l’home. El músic l’hem perdut. L’atac ha arribat al cervell”. Però, per sort, el doctor es va equivocar!
|
A l'abril de 1737, quan tenia 52 anys, Händel va patir
un vessament cerebral que li va inhabilitar l'ús de quatre dits de la seva mà
dreta, el que li va impedir tocar cap instrument musical. Fins i tot semblava
que el trastorn de vegades afectava el seu enteniment. Ningú esperava que fos
capaç alguna vegada de tornar a tocar, però es va recuperar amb notable
rapidesa del problema. Va viatjar a un balneari a Aquisgrà per recuperar-se.
Durant sis setmanes va prendre llargs banys calents i va acabar tocant
l'òrgan per a un públic sorprès. Fins i tot va poder escriure una de les
seves òperes més populars, Xerxes HWV 40 (que inclou la famosa ària Ombra mai fù que va escriure per al castrato
Caffarelli), just un any després de la seva aflicció i els oratoris Saul
i Israel en Egipte. |
Ombra mai fù
Georg Friedrich Händel
Funeral March from Saul
Oratorio
|
|
Després de la miraculosa recuperació a Aquisgrà, als seus cinquanta-tres anys, va recuperar les ganes de lluitar. Però eren temps difícils, els teatres estaven buits i Händel acumulava deutes, fins a tal punt que no s’atreveia a sortir de dia per por a trobar-se creditors que l’esperaven a la porta de casa. Zweig explica que, el 21 d’agost, en tornar a casa després d’un dels passejos nocturns, va trobar sobre la taula del seu estudi un paquet ple de papers amb una carta de Jennens, el poeta que li havia escrit el text de Saül i d’Israel en Egipte. En aquella carta Jennens li enviava el text per a una nova obra, un oratori.
En aquells dies, Händel se sentia abatut, acabat, moribund, sense esma, però així i tot, va començar a mirar-se aquell text. A la primera pàgina hi posava El Messies. Les primeres paraules el van fer estremir «Comfort ye». Consoleu-vos! Així començava el text. Semblava que aquelles paraules eren per a ell. Va sentir com s’agitava la seva ànima i al mateix temps sentia aquelles paraules convertides en música.
Comfort ye
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
«Thus saith the Lord.» (Així va parlar el Senyor). «And he shall purify.» (Ell us purificarà). I Zweig torna a preguntar, ¿aquelles paraules no eren destinades a Händel sol? "¿No era aquella la mateixa mà que l’havia aixecat misericordiosament?”
Thus
saith the Lord
|
And
he shall purify
|
La foscor encara cobreix la Terra, Beholad, darknes
shall cover the earth, i els homes encara no coneixen la benaurança de la
salvació.
Behold, darknes shall cover the earth
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Händel acabava de llegir «Wonderful, counsellor, the mighty God», (Meravellós, conseller, el Déu poderós), i ja sentia dins seu l’expressió d’agraïment d’aquelles paraules transformades en música.
Wonderful, counsellor, the mighty God
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
«Perquè
l’àngel del Senyor se’ls aparegué.»
Sí, l’àngel baixà fins a la seva cambra i el tocà amb les ales de plata. Es clar
que havia de donar les gràcies i cridar de joia, es clar que havia de cantar «Glory
to God!»
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Les paraules brollaven damunt seu sense parar com un
raig de llum dirigit al seu cor quan
va esclatar aquell magnífic cant, «Rejoice.» Alegreu-vos.
Rejoice
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Les paraules «He
was despised», (Va ser
menyspreat), van fer retornar a Händel dolorosos records que es convertiren en
una música fosca i trista.
He was despised
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
“«All they see him.»
Tothom que el veia es reia d’ell amb menyspreu. Ningú el va ajudar. Movent el
cap la gent deia «He trusted in God». (Confiava en Déu per a lliurar-lo)”
All They That See Him
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
He trusted in God
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Va ser ferit per les rebel·lions del seu poble... «But
thou didst not leave his soul in hell.»” (Però no vas deixar la seva ànima a l'infern)
But thou didst not leave his
soul in hell
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
“Déu no havia abandonat l’ànima de Händel a la
tomba de la seva desesperació, a l’infern de la seva impotència -diu Zweig-. A
ell, un home oprimit, oblidat.” Déu
havia cridat Händel perquè anunciés la joia a tots els homes «Lift up your heads.» (Alceu el
cap)
Lift up your heads, O ye gates
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Les paraules de Jennens l’esborronaren, el Senyor
li havia donat la paraula: «The Lord gave the word.» "Com de bells són els peus
dels que prediquen l'evangeli de la pau i porten bones noves de coses bones". D’Ell
venia la paraula, d’Ell venia la música!
The Lord gave the word
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Ara, el seu deure i el seu desig era cantar un himne de
glòria a Ell. “Ah, la
paraula, perible i fugaç, reconvertida en eternitat per la bellesa i per un
fervor sense límits!” «Al·leluia! Al·leluia” Al·leluia!». Zweig es delecta en
descriure les veus del cor, que s’enllacen, es separen en cors rítmics, que
pugen i baixen per “l’escala de Jacob dels sons”..., “Al·leluia! Al·leluia!
Al·leluia!”, un crit de joia
que ressona des de la Terra fins al Creador de l’Univers! “El regne d'aquest
món s'ha convertit en el regne de nostre Senyor i del seu Crist; i ell regnarà
pels segles dels segles”
Hallelujah
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
El 14 de setembre, després de tres setmanes de treball intensíssim,
l’obre estava acabada. Només faltava una paraula, l’última: «Amén.» I ara
Zweig es plau en descriure com Händel, en una magnífica fuga va construir aquell
«Amén», allargant la primera lletra, la A ressonant, convertint el cant en una
catedral, fent-lo caure i tornant-lo a enlairar amb la punta que arribava al cel.
«Amén! Amén! Amén!», aquell himne etern d’agraïment que també cantaven els
àngels, era com una explosió que omplia totes les esferes de l’Univers.
Amen
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
A partir de 1741, Händel havia renunciat a la composició
d'òperes i s’havia dedicat als d'oratoris, que tenien més èxit. Durant
l'estiu d’aquell any, l’aristòcrata britànic William Cavendish el convidà a
Dublín, capital del Regne d'Irlanda, per donar concerts en benefici d'hospitals
locals. Allà tingué lloc l'estrena d'El Messies, al New Music Hall a
Fishamble Street, el 13 d'abril de 1742, amb un cor de 26 nens i cinc homes que
provenien dels cors de les catedrals de Sant Patrici i de la Santíssima
Trinidad. Händel va destinart els beneficis que proporcionà aquesta obra a institucions
benèfiques. Zweig fa dir a Händel: “Mai no acceptaré diners per aquesta obra,
mai. La dec a algú altre. Sempre serà per als malalts i per als presos, perquè
jo mateix he estat malalt i gràcies a ella m’he curat. I he estat un presoner i
ella m’ha alliberat.”
Si us ve de gust, aquí teniu una bona
interpretació del famós oratori de Händel en la gravació completa de l’any
1993 a càrrec de The Brandenburg Consort
amb el cor del King's College de Cambridge, la soprano Lynne Dawson, la
contralt Hillary Summers, el tenor John Mark Ainsley i el baix Alastair Miles,
tots ells sota la direcció de Stephen Cleobury.
Messiah
Georg Friedrich Händel
<>·<>·<>·<>·<>
Simfonia núm.2
(Resurrecció)
Gustav Mahler
El 1886 Mahler havia conegut el baró Carl von Weber, nét
del compositor Carl Maria von Weber, que volia que Mahler completés una òpera
còmica inacabada del seu avi, Die drei Pintos. Mahler va assumir el
projecte, i en l’estrena va rebre una gran aclamació.
Die drei Pintos
Carl Maria von Weber
(Completada per Gustav Mahler)
Després de l'actuació, sol en el seu llit ple de corones
i rams, Mahler va tenir una visió al·lucinant d'ell mateix en el seu fèretre
funerari envoltat de flors. El somni va inspirar el que es convertiria en el
primer moviment de la Simfonia, que va titular Todtenfeier (Ritu
Funerari). Uns anys més tard, durant el funeral de Hans von Bülow, que
havia estat un amic íntim i promotor de la seva carrera com a director, en
contemplar la mort, Mahler va percebre que el propòsit del dolor i el sofriment
de la vida era la vida més enllà de la mort. Fou llavors quan concebé la idea d’una
simfonia que fos un cant a la Resurrecció, però no en un sentit cristià, sinó
com el destí de tota la humanitat, independentment de la religió.
1r moviment: Allegro maestoso
Atès que les seves notes van ser escrites molt després de
la composició, probablement mai van servir de guia per al procés creatiu. No
obstant això, sí que expliquen el primer moviment de la Simfonia com una
pregunta humana fonamental que rep resposta en l'últim moviment. Mahler va escriure sobre el primer moviment, Todtenfeier. "Estem al costat del taüt d'una
persona estimada. La seva vida, lluites, passions i aspiracions tornen a passar
davant l'ull de la nostra ment. I ara, en aquest moment de gravetat i emoció
que convulsa el nostre ésser més profund... el nostre cor està agafat per una
veu terriblement seriosa... I ara què? Quina és aquesta vida i aquesta mort?
Tenim una existència més enllà? Tot això és només un somni confús, o fer vida i
aquesta mort té un sentit?" A això Mahler va afegir que hem de respondre
aquesta pregunta si hem de viure.
I.- Allegro
maestoso
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
2n Moviment.: Andante moderato
Mahler va descriure el segon moviment Andante com un record d'un moment feliç en la vida dels difunts, a més d'un record malenconiós de la seva joventut i la seva innocència perduda. Consta de dos temes que
són modificats cada vegada que es repeteixen i que es superposen en una simultaneïtat captivadora,
portant l’oient a una sensació espacial, tridimensional, cosa molt freqüent en la música de Mahler.
II.- Andante moderato
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
3r moviment: (Scherzo) In ruhig fiebender Bewegung
Mahler va imaginar el tercer moviment com si veiés un
ball des de la distància a través d'una finestra, sense poder escoltar la
música. Els moviments de les parelles semblen sense sentit, perquè l'observador
no agafa el ritme, que és la clau de tot plegat. El moviment de remolí és
interromput, aparentment a l'atzar, per forces musicals no relacionades, de
vegades fins i tot amenaçadores. Cap al final, hi ha un crit espantós a mesura
que la dansa es dissol en un caos momentani. Fragments de motius passats i
futurs ho resolen.
III.- [Scherzo] In ruhig fließender Bewegung
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
4t moviment: Urllicht.
Sehr feierlich, aber schlicht
Mahler originalment va compondre "Urlicht" com
una cançó separada, només decidint incorporar-la com el quart moviment bastant
tard en el procés compositiva. En el moment en què componia la Simfonia, Mahler
també estava preparant alguns poemes de l'antologia de 300 anys de literatura
popular alemanya, Des Knabens Wunderhorn (El corn màgic de la
joventut). Mahler va utilitzar un dels poemes , "Urlicht"(Llum
primeval) com a text per al quart moviment.
Urlicht
(Des Knabens Wunderhorn)
Gustav Mahler
Urlicht proporciona un interludi i un reconfortant canvi d'estat
d'ànim entre el moviment vertiginós del tercer moviment i el crit d'obertura
del cinquè. És "la veu commovedora de la fe ingènua". Cada línia del
text està configurada en una nova música adequada al seu significat de manera
que no hi hagi cap tema musical a seguir. Les primeres notes, però, capturen
l'esperit sobri però reconfortant. Més tard, quan el cantant canta de conèixer
l'àngel, Mahler s'endinsa en la pintura de tons clàssics, amb ressons febles
dels fiddles (violins) dels pobles jueus d'Europa de l'Est.
O rosa vermella!
L’home té molta necessitat!
L’home té més dolor!
m’agradaria més estar al cel!
Després em vaig trobar amb un ampli camí:
Llavors va venir un àngel i em va voler apartar!
Oh no! No em vaig deixar apartar!
Sóc de Déu i vull anar de nou a Déu.
El bon Senyor donarà una mica de llum
Em brillarà en la vida eterna i beneïda!
IV.- Urllicht. Sehr feierlich, aber schlicht
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
5è moviment: Im Tempo des Scherzo. Wild herausfahrend "Auferstehn"
El cinquè moviment assumeix, i en última instància resol,
l'ansiosa pregunta del primer, però no abans de reiniciar les qüestions
abordades en moviments anteriors. El més llarg dels cinc moviments, presenta un
conjunt d'idees musicals, parcialment derivades dels motius escoltats
anteriorment en la simfonia, i les porta a través d'una sèrie de
transformacions que condueixen a la transcendència. S'obre amb el baix
rondinaire del primer moviment i una represa del "crit" del tercer
que obliga a la confrontació amb la terrible qüestió de l'existència. La
melodia, però, incorpora al final un motiu d'escala ascendent, també derivat
del primer moviment, que simbolitza la resurrecció. Com si estigués emfatitzant
el viatge, Mahler introdueix una marxa, les quatre primeres notes de la qual
suggereixen el cant Dies irae de la Missa pels Morts. Un tercer tema
serà posteriorment assumit per la contralt solista en la reelaboració del poema
de Mahler sobre les paraules "Oh, glaube, mein Herz"(Creieu, el meu
cor). En el context de l'ideal existencial de Mahler, les transformacions
d'aquests temes apunten a una sèrie de judicis, en els quals es maltracten i es
distreuen per qüestions irrellevants fins que emergeixen nets. És una qüestió a
la qual Mahler torna a través de les seves simfonies.
Al llarg del moviment, les trompes i les trompetes criden
periòdicament, com si anunciessin que, hi ha una sortida del dilema existencial
, només cal que la gent escolti. Finalment, quan l'última trompeta sona de nou
des del més enllà, el soroll i la confusió s'esvaeixen, i en el silenci
"creiem que sentim un rossinyol a la distància més llunyana, com l'últim
ressò de la vida terrenal!" El cor comença suaument i senzillament: "Aufersteh'n,
ja aufersteh'n"(Sorgeix, sí, sorgeix) al tema de la marxa. Però després
que el cor i el solista soprano canti les paraules "unsterblich Leben/
Wird, der dich rief, dir geben" (El que et va cridar et donarà vida
eterna) la trompeta solista interpreta el motiu de resurrecció del primer
moviment. Després d'un últim al·legat apassionat per creure, que canta la contralt
solista, "Oh glaube, mein herz", el moviment arriba a un tancament
prolongat, amb tocs de campanes i culminant amb el motiu de la resurrecció.
V.- Im Tempo des Scherzo. Wild herausfahrend
"Auferstehn"
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
Si us ve de gust, aquí teniu una bona
interpretació de la Segona Simfonia de Mahler (Resurrecció) en una gravació de
l’any 2015 al Philharmonie am Gasteig de Munic, interpretada per Anna Schwanewilms (soprano), Olga Borodina
(alt), Orquestra Filharmònica de Munic i Cor Filharmònic de Munic, sota la
direcció de Valeri Gergiev.
Simfonia núm. 2 (Resurrecció)Gustav Mahler
<>·<>·<>·<>·<>
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Les paraules brollaven damunt seu sense parar com un raig de llum dirigit al seu cor quan va esclatar aquell magnífic cant, «Rejoice.» Alegreu-vos.
Rejoice
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Les paraules «He
was despised», (Va ser
menyspreat), van fer retornar a Händel dolorosos records que es convertiren en
una música fosca i trista.
He was despised
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
“«All they see him.»
Tothom que el veia es reia d’ell amb menyspreu. Ningú el va ajudar. Movent el
cap la gent deia «He trusted in God». (Confiava en Déu per a lliurar-lo)”
All They That See Him
|
He trusted in God
|
Va ser ferit per les rebel·lions del seu poble... «But
thou didst not leave his soul in hell.»” (Però no vas deixar la seva ànima a l'infern)
But thou didst not leave his
soul in hell
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
“Déu no havia abandonat l’ànima de Händel a la
tomba de la seva desesperació, a l’infern de la seva impotència -diu Zweig-. A
ell, un home oprimit, oblidat.” Déu
havia cridat Händel perquè anunciés la joia a tots els homes «Lift up your heads.» (Alceu el
cap)
Lift up your heads, O ye gates
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Les paraules de Jennens l’esborronaren, el Senyor
li havia donat la paraula: «The Lord gave the word.» "Com de bells són els peus
dels que prediquen l'evangeli de la pau i porten bones noves de coses bones". D’Ell
venia la paraula, d’Ell venia la música!
The Lord gave the word
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
Ara, el seu deure i el seu desig era cantar un himne de
glòria a Ell. “Ah, la
paraula, perible i fugaç, reconvertida en eternitat per la bellesa i per un
fervor sense límits!” «Al·leluia! Al·leluia” Al·leluia!». Zweig es delecta en
descriure les veus del cor, que s’enllacen, es separen en cors rítmics, que
pugen i baixen per “l’escala de Jacob dels sons”..., “Al·leluia! Al·leluia!
Al·leluia!”, un crit de joia
que ressona des de la Terra fins al Creador de l’Univers! “El regne d'aquest
món s'ha convertit en el regne de nostre Senyor i del seu Crist; i ell regnarà
pels segles dels segles”
Hallelujah
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
El 14 de setembre, després de tres setmanes de treball intensíssim,
l’obre estava acabada. Només faltava una paraula, l’última: «Amén.» I ara
Zweig es plau en descriure com Händel, en una magnífica fuga va construir aquell
«Amén», allargant la primera lletra, la A ressonant, convertint el cant en una
catedral, fent-lo caure i tornant-lo a enlairar amb la punta que arribava al cel.
«Amén! Amén! Amén!», aquell himne etern d’agraïment que també cantaven els
àngels, era com una explosió que omplia totes les esferes de l’Univers.
Amen
(Messiah)
Georg Friedrich Händel
A partir de 1741, Händel havia renunciat a la composició d'òperes i s’havia dedicat als d'oratoris, que tenien més èxit. Durant l'estiu d’aquell any, l’aristòcrata britànic William Cavendish el convidà a Dublín, capital del Regne d'Irlanda, per donar concerts en benefici d'hospitals locals. Allà tingué lloc l'estrena d'El Messies, al New Music Hall a Fishamble Street, el 13 d'abril de 1742, amb un cor de 26 nens i cinc homes que provenien dels cors de les catedrals de Sant Patrici i de la Santíssima Trinidad. Händel va destinart els beneficis que proporcionà aquesta obra a institucions benèfiques. Zweig fa dir a Händel: “Mai no acceptaré diners per aquesta obra, mai. La dec a algú altre. Sempre serà per als malalts i per als presos, perquè jo mateix he estat malalt i gràcies a ella m’he curat. I he estat un presoner i ella m’ha alliberat.”
Si us ve de gust, aquí teniu una bona
interpretació del famós oratori de Händel en la gravació completa de l’any
1993 a càrrec de The Brandenburg Consort
amb el cor del King's College de Cambridge, la soprano Lynne Dawson, la
contralt Hillary Summers, el tenor John Mark Ainsley i el baix Alastair Miles,
tots ells sota la direcció de Stephen Cleobury.
Messiah
Georg Friedrich Händel
Simfonia núm.2
(Resurrecció)
Gustav Mahler
El 1886 Mahler havia conegut el baró Carl von Weber, nét
del compositor Carl Maria von Weber, que volia que Mahler completés una òpera
còmica inacabada del seu avi, Die drei Pintos. Mahler va assumir el
projecte, i en l’estrena va rebre una gran aclamació.
Die drei Pintos
Carl Maria von Weber
(Completada per Gustav Mahler)
Després de l'actuació, sol en el seu llit ple de corones
i rams, Mahler va tenir una visió al·lucinant d'ell mateix en el seu fèretre
funerari envoltat de flors. El somni va inspirar el que es convertiria en el
primer moviment de la Simfonia, que va titular Todtenfeier (Ritu
Funerari). Uns anys més tard, durant el funeral de Hans von Bülow, que
havia estat un amic íntim i promotor de la seva carrera com a director, en
contemplar la mort, Mahler va percebre que el propòsit del dolor i el sofriment
de la vida era la vida més enllà de la mort. Fou llavors quan concebé la idea d’una
simfonia que fos un cant a la Resurrecció, però no en un sentit cristià, sinó
com el destí de tota la humanitat, independentment de la religió.
1r moviment: Allegro maestoso
Atès que les seves notes van ser escrites molt després de
la composició, probablement mai van servir de guia per al procés creatiu. No
obstant això, sí que expliquen el primer moviment de la Simfonia com una
pregunta humana fonamental que rep resposta en l'últim moviment. Mahler va escriure sobre el primer moviment, Todtenfeier. "Estem al costat del taüt d'una
persona estimada. La seva vida, lluites, passions i aspiracions tornen a passar
davant l'ull de la nostra ment. I ara, en aquest moment de gravetat i emoció
que convulsa el nostre ésser més profund... el nostre cor està agafat per una
veu terriblement seriosa... I ara què? Quina és aquesta vida i aquesta mort?
Tenim una existència més enllà? Tot això és només un somni confús, o fer vida i
aquesta mort té un sentit?" A això Mahler va afegir que hem de respondre
aquesta pregunta si hem de viure.
I.- Allegro
maestoso
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
2n Moviment.: Andante moderato
Mahler va descriure el segon moviment Andante com un record d'un moment feliç en la vida dels difunts, a més d'un record malenconiós de la seva joventut i la seva innocència perduda. Consta de dos temes que
són modificats cada vegada que es repeteixen i que es superposen en una simultaneïtat captivadora,
portant l’oient a una sensació espacial, tridimensional, cosa molt freqüent en la música de Mahler.
II.- Andante moderato
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
3r moviment: (Scherzo) In ruhig fiebender Bewegung
Mahler va imaginar el tercer moviment com si veiés un
ball des de la distància a través d'una finestra, sense poder escoltar la
música. Els moviments de les parelles semblen sense sentit, perquè l'observador
no agafa el ritme, que és la clau de tot plegat. El moviment de remolí és
interromput, aparentment a l'atzar, per forces musicals no relacionades, de
vegades fins i tot amenaçadores. Cap al final, hi ha un crit espantós a mesura
que la dansa es dissol en un caos momentani. Fragments de motius passats i
futurs ho resolen.
III.- [Scherzo] In ruhig fließender Bewegung
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
4t moviment: Urllicht.
Sehr feierlich, aber schlicht
Mahler originalment va compondre "Urlicht" com
una cançó separada, només decidint incorporar-la com el quart moviment bastant
tard en el procés compositiva. En el moment en què componia la Simfonia, Mahler
també estava preparant alguns poemes de l'antologia de 300 anys de literatura
popular alemanya, Des Knabens Wunderhorn (El corn màgic de la
joventut). Mahler va utilitzar un dels poemes , "Urlicht"(Llum
primeval) com a text per al quart moviment.
Urlicht
(Des Knabens Wunderhorn)
Gustav Mahler
El 1886 Mahler havia conegut el baró Carl von Weber, nét
del compositor Carl Maria von Weber, que volia que Mahler completés una òpera
còmica inacabada del seu avi, Die drei Pintos. Mahler va assumir el
projecte, i en l’estrena va rebre una gran aclamació.
Die drei Pintos
Carl Maria von Weber
(Completada per Gustav Mahler)
Després de l'actuació, sol en el seu llit ple de corones
i rams, Mahler va tenir una visió al·lucinant d'ell mateix en el seu fèretre
funerari envoltat de flors. El somni va inspirar el que es convertiria en el
primer moviment de la Simfonia, que va titular Todtenfeier (Ritu
Funerari). Uns anys més tard, durant el funeral de Hans von Bülow, que
havia estat un amic íntim i promotor de la seva carrera com a director, en
contemplar la mort, Mahler va percebre que el propòsit del dolor i el sofriment
de la vida era la vida més enllà de la mort. Fou llavors quan concebé la idea d’una
simfonia que fos un cant a la Resurrecció, però no en un sentit cristià, sinó
com el destí de tota la humanitat, independentment de la religió.
1r moviment: Allegro maestoso
Atès que les seves notes van ser escrites molt després de
la composició, probablement mai van servir de guia per al procés creatiu. No
obstant això, sí que expliquen el primer moviment de la Simfonia com una
pregunta humana fonamental que rep resposta en l'últim moviment. Mahler va escriure sobre el primer moviment, Todtenfeier. "Estem al costat del taüt d'una
persona estimada. La seva vida, lluites, passions i aspiracions tornen a passar
davant l'ull de la nostra ment. I ara, en aquest moment de gravetat i emoció
que convulsa el nostre ésser més profund... el nostre cor està agafat per una
veu terriblement seriosa... I ara què? Quina és aquesta vida i aquesta mort?
Tenim una existència més enllà? Tot això és només un somni confús, o fer vida i
aquesta mort té un sentit?" A això Mahler va afegir que hem de respondre
aquesta pregunta si hem de viure.
I.- Allegro maestoso
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
2n Moviment.: Andante moderato
Mahler va descriure el segon moviment Andante com un record d'un moment feliç en la vida dels difunts, a més d'un record malenconiós de la seva joventut i la seva innocència perduda. Consta de dos temes que són modificats cada vegada que es repeteixen i que es superposen en una simultaneïtat captivadora, portant l’oient a una sensació espacial, tridimensional, cosa molt freqüent en la música de Mahler.
II.- Andante moderato
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
3r moviment: (Scherzo) In ruhig fiebender Bewegung
Mahler va imaginar el tercer moviment com si veiés un
ball des de la distància a través d'una finestra, sense poder escoltar la
música. Els moviments de les parelles semblen sense sentit, perquè l'observador
no agafa el ritme, que és la clau de tot plegat. El moviment de remolí és
interromput, aparentment a l'atzar, per forces musicals no relacionades, de
vegades fins i tot amenaçadores. Cap al final, hi ha un crit espantós a mesura
que la dansa es dissol en un caos momentani. Fragments de motius passats i
futurs ho resolen.
III.- [Scherzo] In ruhig fließender Bewegung
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
4t moviment: Urllicht. Sehr feierlich, aber schlicht
Mahler originalment va compondre "Urlicht" com
una cançó separada, només decidint incorporar-la com el quart moviment bastant
tard en el procés compositiva. En el moment en què componia la Simfonia, Mahler
també estava preparant alguns poemes de l'antologia de 300 anys de literatura
popular alemanya, Des Knabens Wunderhorn (El corn màgic de la
joventut). Mahler va utilitzar un dels poemes , "Urlicht"(Llum
primeval) com a text per al quart moviment.
(Des Knabens Wunderhorn)
Gustav Mahler
Urlicht proporciona un interludi i un reconfortant canvi d'estat
d'ànim entre el moviment vertiginós del tercer moviment i el crit d'obertura
del cinquè. És "la veu commovedora de la fe ingènua". Cada línia del
text està configurada en una nova música adequada al seu significat de manera
que no hi hagi cap tema musical a seguir. Les primeres notes, però, capturen
l'esperit sobri però reconfortant. Més tard, quan el cantant canta de conèixer
l'àngel, Mahler s'endinsa en la pintura de tons clàssics, amb ressons febles
dels fiddles (violins) dels pobles jueus d'Europa de l'Est.
O rosa vermella!
L’home té molta necessitat!
L’home té més dolor!
m’agradaria més estar al cel!
Després em vaig trobar amb un ampli camí:
Llavors va venir un àngel i em va voler apartar!
Oh no! No em vaig deixar apartar!
Sóc de Déu i vull anar de nou a Déu.
El bon Senyor donarà una mica de llum
Em brillarà en la vida eterna i beneïda!
IV.- Urllicht. Sehr feierlich, aber schlicht
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
5è moviment: Im Tempo des Scherzo. Wild herausfahrend "Auferstehn"
El cinquè moviment assumeix, i en última instància resol,
l'ansiosa pregunta del primer, però no abans de reiniciar les qüestions
abordades en moviments anteriors. El més llarg dels cinc moviments, presenta un
conjunt d'idees musicals, parcialment derivades dels motius escoltats
anteriorment en la simfonia, i les porta a través d'una sèrie de
transformacions que condueixen a la transcendència. S'obre amb el baix
rondinaire del primer moviment i una represa del "crit" del tercer
que obliga a la confrontació amb la terrible qüestió de l'existència. La
melodia, però, incorpora al final un motiu d'escala ascendent, també derivat
del primer moviment, que simbolitza la resurrecció. Com si estigués emfatitzant
el viatge, Mahler introdueix una marxa, les quatre primeres notes de la qual
suggereixen el cant Dies irae de la Missa pels Morts. Un tercer tema
serà posteriorment assumit per la contralt solista en la reelaboració del poema
de Mahler sobre les paraules "Oh, glaube, mein Herz"(Creieu, el meu
cor). En el context de l'ideal existencial de Mahler, les transformacions
d'aquests temes apunten a una sèrie de judicis, en els quals es maltracten i es
distreuen per qüestions irrellevants fins que emergeixen nets. És una qüestió a
la qual Mahler torna a través de les seves simfonies.
Al llarg del moviment, les trompes i les trompetes criden
periòdicament, com si anunciessin que, hi ha una sortida del dilema existencial
, només cal que la gent escolti. Finalment, quan l'última trompeta sona de nou
des del més enllà, el soroll i la confusió s'esvaeixen, i en el silenci
"creiem que sentim un rossinyol a la distància més llunyana, com l'últim
ressò de la vida terrenal!" El cor comença suaument i senzillament: "Aufersteh'n,
ja aufersteh'n"(Sorgeix, sí, sorgeix) al tema de la marxa. Però després
que el cor i el solista soprano canti les paraules "unsterblich Leben/
Wird, der dich rief, dir geben" (El que et va cridar et donarà vida
eterna) la trompeta solista interpreta el motiu de resurrecció del primer
moviment. Després d'un últim al·legat apassionat per creure, que canta la contralt
solista, "Oh glaube, mein herz", el moviment arriba a un tancament
prolongat, amb tocs de campanes i culminant amb el motiu de la resurrecció.
V.- Im Tempo des Scherzo. Wild herausfahrend
"Auferstehn"
(Simfonia núm.2)
Gustav Mahler
Si us ve de gust, aquí teniu una bona
interpretació de la Segona Simfonia de Mahler (Resurrecció) en una gravació de
l’any 2015 al Philharmonie am Gasteig de Munic, interpretada per Anna Schwanewilms (soprano), Olga Borodina
(alt), Orquestra Filharmònica de Munic i Cor Filharmònic de Munic, sota la
direcció de Valeri Gergiev.
<>·<>·<>·<>·<>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada