|
“Hem de cantar cançons
però nostres i fetes ara […] és greu que no se'n facin de noves, jo almenys
no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons
se'n poden fer de moltes menes i maneres, a més, aquestes circumstàncies no
poden per elles mateixes, privar un poble de les seves cançons. És
precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les
boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració
col·lectiva […] Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre
[…] Què fan els músics que ara són joves? […] Us imagineu si com a França
tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els chansoniers que
anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? […] Però, no
vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem.” |
Aquestes paraules les va escriure l'advocat
Lluís Serrahima el gener de 1959 en l’article Ens calen cançons d'ara, a
Germinabit, circular de la Unió Escolania de Montserrat. Feia 20 anys de l’ocupació
franquista de Catalunya i el país patia una forta repressió política i cultural.
Van ser anys de misèria cultural, en què les iniciatives per a la recuperació de
la identitat catalana es produïen a l'exili o, en tot cas, de manera individual
i sense gaire transcendència pública. Les úniques
publicacions en català sorgiren en la clandestinitat, amb una difusió
restringidíssima, com L’Hora de Catalunya (1941). No
va ser fins l’octubre de 1959 que va néixer la revista Serra d’Or, tot
un referent
de la cultura catalana represaliada.
|
 Serra d’Or núm.1 Octubre de 1959 |
El 1957, Josep M. Espinàs va fer alguna conferència sobre "Georges Brassens, el trobador del nostre temps", del qual havia traduït les primeres cançons. El 1958 apareixen dos discos senzills que amb el temps seran considerats els primers de música moderna en català: Hermanas Serrano: Cantan en catalán los éxitos internacionales i José Guardiola: Canta en catalán los éxitos internacionales. Aquests intèrprets, juntament amb altres com Font Sellabona i Rudy Ventura formen la prehistòria de la Nova Cançó.
Hermanas Serrano
Cantan en catalán
los éxitos internacionales
Hermanas Serrano
Cantan en catalán los éxitos internacionales
En aquesta entrada del blog navegarem per la música editada entre finals dels 50 i finals dels 70 cantada en català. Són aproximadament els primers 20 anys del que en aquell temps en deiem “música moderna”, que bàsicament inclou els inicis del rock and roll català i les primeres passes de la Nova Cançó.
És un catàleg de cançons triades sense establir categories, ni criteris cronològics, ni intencions metòdiques o taxonòmiques, però sí dins uns paràmetres que delimiten els contorns d’un passeig vagarós.
En primer lloc, tractarem només de música cantada, deixant de banda la música instrumental. Això fa que quedin exclosos molts grups o músics d’aquest anys (com Jordi Sabatés, Música Urbana, Secta Sònica, Gòtic, Companyia Elèctrica Dharma...), que sens dubte van jugar un paper molt importants en la música moderna catalana.
En segon lloc, ens ocuparem només de la música cantada en català. Els grups d’aquests anys que, tot hi ser d’aquí (la majoria de Barcelona), han cantat sempre en castellà o en anglès, no formaran part d’aquesta mostra: Los Pájaros Locos, Los Catch As Catch Can, Los Gatos Negros, Kroner's Dúo, Pic-Nic, The Finder’s, Los Talayots, Nuri, Los Catinos, Los Diablos….
Alguns dels artistes que veurem han fet tota la seva carrera cantant només en català (Raimon, Llach...), altres l’han utilitzat ocasionalment, en poques o úniques ocasions (Duo Dinàmico, Tony Ronald, Juan y Junior, Luís Aguilé...), i també hi ha els que han fet tota la seva carrera cantant en castellà i no ha estat fins molts anys més tard que ho han fet en català (per exemple Moncho, 1993). Sigui com sigui, tots ells formen part d’aquest viatge. L’únic problema que m’he trobat en aquesta distinció ha estat el grup Música Dispersa. No he pogut saber en quin idioma canten!
Música
Dispersa
Música Dispersa
En el context musical i en un país tant petit com el nostre, és normal que es produeixi molta endogàmia. No hem fet el seguiment dels components dels grups, però hi ha molts músics que es troben en diferents formacions. En aquest sentit, Toti Soler seria un dels exemples més paradigmàtics: a part de cantar en solitari, ha format part dels Xerracs, Pic-Nic, Brenner’s Folk i Om, i ha acompanyant a Pau Riba (en Diòptria amb Om), Ovidi Montllor, Jordi Sabatés, Cinta Massip, Ester Formosa, Carles Rebassa, Francesc Pi de la Serra, Sílvia Pérez Cruz, Pascal Comelade, Maria del Mar Bonet...
Tot i que no he fet cap distinció de gèneres ni
estils (hi trobareu cançó tradicional, jazzistica, rock, cançó lleugera, cançó infantil, pop, cançó protesta...), abans de
començar aquesta eclèctica passejada és convenient mencionar uns esdeveniments que per la seva
singularitat van marcar la música popular catalana d’aquests anys. Es tracta de la formació del grup Els setze jutges, la fundació de la discogràfica
Edigsa, la creació del Grup de Folk, la celebració del festival Canet Rock i la música
sorgida a l’entorn de locals de moda barcelonins, em refereixo a música laietana
i música progressista.
Els setze jutges
L'article “Ens calen cançons d'ara” de Lluís Serrahima, publicat el gener de 1959 serà el punt de partida del moviment cultural que es dirà la Nova Cançó. La missió del grup Els setze jutges era promoure aquest el moviment i normalitzar l’ús del català al món de la música moderna. Van començar cantant cançons pròpies i versions catalanes de cançons de cantants francesos, especialment de Georges Brassens. Dels tres membres originals (Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs), el cercle va passar a setze: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.
Discogràfiques
La companyia discogràfica Edigsa amb seu a Barcelona, va ser creada el 29 de maig de 1961 per Josep Espar i Ticó, Francesc Cabana i Vancells, Josep Maria Macip Gich i Ignasi Espar i Ticó. Va tenir un paper destacat en els primers moments de la Nova Cançó, ja que va servir de plataforma de llançament i difusió de gairebé tots els intèrprets d'aquell moviment artístic. Des dels components d'Els Setze Jutges fins a Raimon, passant per cantants solistes i conjunts músic-vocals. Però, com a editora "general" també va apostar des d'un principi per enregistrar tota mena de discos: de cant coral, de poemes recitats pels poetes, de música clàssica, de temàtica religiosa, de contes i també de música per a infants. Un altre objectiu era cobrir tot el domini lingüístic del català. Per això van editar discos d'artistes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer. Gairebé tots els vinils incloïen els textos de les cançons perquè la gent pogués cantar-ne les lletres i aprengués també a escriure en català.
Concèntric fou una productora i editora catalana de discs en català que nasqué de l'escissió d'Edigsa i que estigué en actiu entre 1964 i 1973. L'empresa fundada per Ermengol Passola i Badia i Josep Maria Espinàs tenia com a objectiu normalitzar el català a través de les cançons. Tingué per director musical Francesc Burrull. El seu catàleg consta de 145 títols entre els quals hi ha les cançons dels Setze Jutges (Lluís Llach, Maria del Mar Bonet ...), la Nova Cançó (Maria Dolors Laffitte ...), enregistraments dels primers grups de pop i rock català (Pau Riba) Concèntric va fer possible sentir, cantades en català, cançons franceses o americanes.
Grup de Folk
El Grup de Folk va ser
una agrupació de cantants, conjunts i animadors musicals que entre els anys
1967 i 1968 es van organitzar com a alternativa més o menys popular i festiva
als Setze Jutges, dins el moviment de la Nova Cançó a la ciutat de Barcelona.
En la seva curta trajectòria com a grup van realitzar nombrosos concerts i festivals. A partir dels enregistraments d'algunes d'aquestes actuacions en directe van editar dos discos de llarga durada: Festival Folk (Als 4 Vents, 1967) i Folk 2 (Als 4 Vents, 1968). A banda d'això, molts dels seus membres, en grup o en solitari, van enregistrar discos de curta i llarga durada.
:format(jpeg):mode_rgb():quality(40)/discogs-images/A-2523091-1476950402-3454.jpeg.jpg)
A diferència dels Setze Jutges, el repertori del Grup de Folk no era basat en la Cançó Francesa. Les seves influences tenien dos vessants: d'una banda, la recuperació de cançons populars catalanes i, de l'altra, l'adaptació de cançons d'arreu del món, especialment del Folk Song nord-americà, com Pete Seeger o Bob Dylan.
Canet Rock
El festival Canet Rock va ser un gran concert a l'aire lliure que es va celebrar per primera vegada el juliol de 1975 i al que van succeir quatre sessions més, sempre a Canet de Mar (Maresme). Estigué precedit per les Sis Hores de Cançó, també organitzades a Canet de Mar, i s'inspirà en festivals internacionals anteriors com el Woodstock de 1969 a Nova York i el de l'illa de Wight d'entre 1968 i 1970 al sud d'Anglaterra.
La música laietana
La música laietana, també coneguda com a Ona laietana, fou un moviment musical sorgit a la primera meitat dels anys setanta del segle XX i que actuà com a revulsiu en el context de la música popular a Catalunya, que s'inspira en el folk, el pop i el rock. Tingué el seu origen a Barcelona, en concret a locals propers a la Via Laietana, d'on li ve el nom. Tot i que afectà a diversos estils musicals, es manifestà clarament en el rock. Es tractava d'un so de fusió amb moltes influències del jazz-rock -de moda en aquells temps- combinat amb essències mediterrànies, la salsa o la rumba. Precisament fou el músic de rumba Gato Pérez qui batejà aquest moviment amb el nom d'Ona laietana. Una altra característica del moviment és la introducció del català, fins i tot abans de la fi de la dictadura franquista -i per tant en un període de prohibició de la llengua catalana- en el rock.
Música progressiva
El rock progressiu és un subgènere del rock dels finals de la dècada del 1960. Va arribar a la seva màxima expressió durant la primera meitat de la dècada dels setanta. L'adjectiu "progressiu" fa referència tant al caràcter innovador d'aquell temps, entès com "un pas endavant al progrés de la música en general" com també al caràcter que es volia que tingués l'obra musical: havia de transcendir l'estructura en estrofa i tornada, i mostrar un "progrés, ben calculat i conduït, des de l'inici fins al final".
La seva màxima característica és el pas gradual i
progressiu de la sonoritat bucòlica, acústica, medievalitzada, folk, modal, del
temps lent fins a una altra sonoritat més urbana, elèctrica, tensa i més
accelerada. Les seves composicions també es caracteritzen per l'ús de
moviments, com a les obres de música clàssica, l'addició de nous instruments
que es van desenvolupant al conjunt de la peça. I també la improvisació,
propera als cànons del jazz; el rock progressiu concedeix gran importància a
les aportacions individuals dels músics, destacant solos dels diversos
instruments de la banda. També se sol caracteritzar per l'ús cançons llargues,
la creació d'àlbums conceptuals, de lletres ambicioses, pel virtuosisme dels
instrumentistes i per un ús prominent de sintetitzadors i altres recursos
electrònics.
A Catalunya van destacar inicialment els grups
instrumentals Maquina!, Fusioon, Música dispersa i Om. Cal destacar igualment
Pau Riba amb l’àlbum doble Dioptria, considerat el millor disc de la història
del rock i la cançó en català.
Dioptria 1/2
(1970-1971)
Aquest catàleg (145 vídeos!) està ordenat alfabèticament pel nom (no
cognom) dels artistes. Les cançons seleccionades no responen a cap criteri -no
són ni les més representatives de cada artista ni les que a mi m’agraden més-,
simplement, són les primeres que he trobat. En aquest recull veureu que hi ha artistes reconsagradíssims al costat d’altres que només han gravat un sol disc.
La recomanació és que navegueu erràticament per aquest munt de cançons,
deixant-vos portar per l’atzar, la curiositat o la nostàlgia, com preferiu.
Si esteu interessants en aquest tema podeu trobar bona i àmplia
informació en aquests enllaços:
|
<>·<>·<>·<>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada