91.- Cançons d’O Brother, Where Art Thou?

Haig de reconèixer que tinc una debilitat per les pel·lícules de Joel i Ethan Coen. A part de ser impecables des del punt de vista tècnic i del llenguatge cinematogràfica, els seus guions sempre són originals, jugant en un terreny que fluctua entre la ironia i l’humor negre, amb un ventall de personatges singulars, histriònics -ridículs o ingenus, inquietants o violents i cruels-, però contundents. Fargo és ja un d’aquells clàssics rodons -com Perseguit per la mort de Hitchcock, per exemple-, que et miraries cada vegada que el programen a la TV. Em va atrapar la ironia d’O Brother, però la clau de la pel·lícula -com també passa a American Graffiti, de George Lucas-  són les cançons de la banda sonora. En moltes pel·lícules dels Coen les cançons són importants -fins i tot més que les soundtrack, la majoria de les quals són del compositor Carter Burwell-, però sens dubte en O Brother, Where Art Thou? les cançons juguen un paper fonamental.  

En moltes pel·lícules dels Coen les cançons són importants...   The Hudsucker Proxy The Big Lebowski   The Ballad of Buster Scruggs   No Country For Old Men

O Brother, Where Art Thou? és una pel·lícula de l'any 2000 escrita, produïda, dirigida i muntada pels germans Coen i protagonitzada per George Clooney, John Turturro i Tim Blake Nelson. Ambientada al Mississippi rural a 1937 durant la Gran Depressió, la trama del film és una sàtira moderna basada en l'Odissea d'Homer. No cal escarrassar-s’hi massa per trobar elements al·legòrics al poema èpic grec: per començar, el protagonista es diu Ulysses Everett McGill; el cant de les sirenes; el profeta cec (Tiresias); el venedor de bíblies borni (un sol ull), gegant i brutal com el ciclop Polifem; el mateix viatge de retorn a casa d'Everett, etc., etc.

 

La banda sonora va ser concebuda com un component fonamental de la pel·lícula i no un mer complement. Per aquesta raó es va decidir gravar la música abans de començar la filmació. T. Bone Burnett va ser qui dissenyà la col·lecció de cançons. Un membre de The Stanley Brothers, Ralph Stanley, va formar part de l'enregistrament de la música cantant una versió a cappella de la cançó folk O Death.

Oh mort!, O mort!
No em perdonaràs un altre any?
Què és això que no puc veure?
M’agafes amb les mans fredes com el gel
Jo sóc la mort, ningú no pot sobreviure
Obriré la porta al cel o a l’infern.
Vaja, la mort algú pregaria
Podries esperar a trucar-me un altre dia?

O Death (O Brother)

O Death Ralph Stanley

El músic de banjo country blues Moran Lee "Dock" Boggs va gravar O Death a finals de la dècada de 1920.    O Death Dock Boggs

Hi ha una notable presència de cants fúnebres i altres cançons “fosques”, alguna cosa recurrent en la música dels Apalatxes, com per exemple a Lonesome Valley, Angel Band i I Am Weary (a part d'O Death), en contrast amb les cançons alegres en altres parts del film com Keep On the Sunnyside i In the Highways.

Lonesome Valley, també anomenada "Has de caminar aquesta solitaria vall", es considera un espiritual blanc. Probablement va ser escrit a l'època de la Guerra Civil. El seu primer enregistrament va ser el 1927 per l'antic músic David Miller, i més tard per The Monroe Brothers, The Carter Family i molts altres.

Has de caminar per aquella vall solitària,
Has de caminar-ho tu mateix,
Aquí ningú no el pot caminar per vosaltres,
Ho has de caminar sol.

Lonesome Valley Ralph Stanley (O Brother)

Lonesome Valley David Miller

Angel Band és una cançó de gospel. La lletra es troba escrita per primera vegada en el llibre de cançons de JW Dadmun el 1860, amb una melodia de Dadmun. La melodia que actualment  s’associa universalment a Angel Band és de William Batchelder Bradbury, de 1862.

El meu darrer sol s’enfonsa ràpidament
La meva carrera està a punt de córrer
Les meves proves més llargues ara han passat
El meu triomf ha començat
Oh, vinguda banda d’àngels
Vine al meu voltant i aixeca’m
Oh, emporta'm amb les teves ales blanques com la neu

Angel Band

The Stanley Brothers
(O Brother)

Peter Van Kuykendall, també conegut com Pete Roberts, va ser un músic, compositor i editor de revistes i música de bluegrass nord-americà. És l’autor de la trista cançó Am Weary.

Besa’m, mare

Besa la teva estimada

Posa el meu cap sobre el teu pit

estén els teus braços amorosos al meu voltant

Estic cansada, deixa’m descansar

 

Sembla que la llum s'esvaeix ràpidament

Escenes més brillants que ara mostren

que estic al costat de riu

Àngels esperen per portar-me a casa

 (...)

A través dels anys, sempre m'has estimat

I la meva vida vas tractar de salvar

Però ara dormiré dolçament

En una tomba profunda i solitària

 

I Am Weary

The Cox Family

(O Brother)

La música dels Apalatxes, d’aquesta regió a l’est dels Estats Units, deriva de diverses influències europees i africanes, incloses balades angleses, música tradicional irlandesa i escocesa (especialment música de violí), himnes i blues afroamericà. Gravats per primera vegada en la dècada de 1920, els músics dels Apalatxes van ser una influència clau en el desenvolupament primerenc de la música antiga, la música country i el bluegrass, i van ser una part important del ressorgiment de la música folklòrica nord-americana de la dècada de 1960. Els instruments que s’utilitzen normalment per a interpretar la música dels Apalatxes inclouen el banjo, el violí americà, el dulcimer amb trasts i la guitarra.   Dulcimer   Cotton Eyed Joe John Carson

El 1959, James Carter estava presoner en el camp B de Parchman Farm, la penitenciaria estatal de Mississippi, prop de Lambert, comtat de Quitman, Mississippi, quan Alan Lomax i Shirley Collins el van gravar en estèreo al davant d’un grup de presoners cantant Po ‘Lazarus, una cançó africana, mentre tallava troncs al compàs de la música. L’enregistrament i una fotografia de portada icònica dels presoners amb uniformes de ratlles es van publicar en el volum 9, Bad Man Ballads, en la sèrie de 1959 Southern Journey LP d’Alan Lomax a Atlantic Records.

Bé, l’alt sheriff
Ho va dir al seu adjunt
"Vull que sortis i em portis Lázaro"
Bé, l’alt sheriff
Va dir al seu diputat
"Vull que sortiu i em porteu Llàtzer
Porteu-lo mort o viu "
Lawd, lawd
"Porteu-lo mort o viu"

Po’ Lazarus
James Carter and The Prisioners
(O Brother)

Big Rock Candy Mountain, gravada per primera vegada per Harry McClintock el 1928, és una cançó de folk country sobre la idea del paradís d’un rodamon, una versió moderna del concepte medieval de la terra d’abundància. És un lloc on "les gallines posen ous passats per aigua" i hi ha "arbres de cigars". McClintock va afirmar haver escrit la cançó en 1895, basada en històries de la seva joventut vagabundejant pels Estats Units, però alguns creuen que al menys alguns aspectes de la cançó són més antics.

Un vespre quan va caure el sol

I el foc de la selva cremava

Per la pista va arribar caminant un temporer

I va dir: "Nois, no estic girant"

"Em dirigeixo cap a una terra allunyada

Més lluny de les fonts de cristall

Vine amb mi, doncs, anirem a veure

Les muntanyes del gran rock Candy "

Big Rock Candy Mountain Harry McClintock (O Brother)

Big Rock Candy Mountain Burl Ives

"Entre les més famoses utopies medievals es troba la d'un país meravellós, el país de la xauxa, en el qual es viu sense treballar i on el menjar, la més desitjada, s'ofereix generosament. El país de la xauxa és la variant laica de la recerca i localització del paradís terrenal, associat al menjar i destinat als golafres. És un lloc on paguen per descansar i castiguen per treballar; els arbres són de bunyols, les cases estan fetes de pastissos, hi ha rius de llet i animals ja cuinats que deambulen disposats a ser engolits. A aquests s'associen altres motius com la presència d'or, la font de la joventut i el plaer carnal. Tots desitjaven trobar aquest país i en la literatura eren nombrosos els viatges imaginaris en què gent famolenca i desesperada s'aventurava per mars ignots per aconseguir assolir la desitjada abundància." Entre el paraíso de la abundancia y el infierno del hambre: mitos y realidades María de los Ángeles Pérez Samper     La terra de xauxa Pieter Brueghel el vell

You Are My Sunshine és una cançó popularitzada per Jimmie Davis i Charles Mitchell el 1939. Ha estat declarada una de les cançons estatals de Louisiana a causa de la seva associació amb Jimmie Davis, cantant de música country i governador de l'estat en els anys 1944-1948 i 1960-1964.

L’altra nit, estimada, mentre estava dormint dormint
Somiava que et tenia en braços
Però quan em vaig despertar, estimada, em vaig equivocar
Així que vaig abaixar el cap i vaig plorar.
Ets el meu sol, el meu únic sol
Em fas feliç quan el cel és gris
Mai no sabràs estimada, quant t'estimo
Si us plau, no t’emportis el sol

You Are My Sunshine Norman Blake (O Brothe

You Are My Sunshine (O Brother)

Jimmie Davis va ser un polític i músic de country blues nord-americà. Va començar la seva carrera com a músic a la fi dels anys 1920, en una línia molt semblant a Jimmie Rodgers, arribant a gravar una sèrie de blues notables i de fort contingut sexual. És l’autor d’un dels temes amb més èxit de la primera meitat del segle XX, You are my sunshine. Després de la guerra es va dedicar al gòspel.   You Are My Sunshine Jimmie Davis

Estranyament, però, a la pel·lícula O Brother, els Coen presenten un personatge anomenat Governador Pappy O'Daniel, basat lliurement en el veritable O'Daniel, i ambientat a Mississippi. Wilbert Lee "Pappy" O'Danie va ser un polític del Partit Demòcrata nord-americà de Texas, que va saltar a la fama en presentar un popular programa de ràdio. O'Daniel, conegut pel seu atractiu populista i el seu suport a la comunitat empresarial de Texas, va ser governador de Texas (1939-1941) i més tard com a senador júnior dels Estats Units (1941-1949). O'Daniel també va ser músic i va compondre Beautiful Texas. O'Daniel va formar la banda de swing occidental, Lee O'Daniel and his Hillbilly Boys. Beautiful Texas Lee O’Daniel and His Hillbilly Boys La cançó que fa servir O'Daniel (el personatge) en la pel·lícula per a la seva campanya You Llauri My Sunshine va ser originalment gravat pel governador de la vida real James Houston "Jimmie" Davis, com hem dit més amunt.

Down in the River to Pray és un cançó tradicional nord-americana descrita de diverses maneres com un himne popular cristià, una cançó espiritual afroamericana, una cançó dels Apalatxes i una cançó gòspel de sud. Es desconeix l'origen exacte de la cançó. La investigació suggereix que va ser composta per un esclau afroamericà.

Mentre baixava al riu per resar
Estudiant sobre aquesta bona manera
Qui portarà la corona estrellada?
Bon Senyor, mostra’m el camí
Oh germanes, baixem
Baixem, baixem
Oh germanes, baixem
Avall al riu per resar

Down in the River to Pray (O Brother)

Down in the River to Pray Alison Krauss (O Brother)

 Un dels moments àlgids de la pel·lícula és la gravació de la cançó I Am a Man Of Constant Sorrow pels tres fugitius, que es fan dir The Soggy Bottom Boys. Es tracta d’una de les cançons tradicionals americanes més populars, publicada per primera vegada per Dick Burnett -un violinista de Kentucky- amb el títol Cançó de comiat, el 1913. Abans de 1928 Emry Arthur en va gravar una versió i fou ell qui li va donar el seu títol actual. Tot i la versemblança de la interpretació de Clooney en la pel·lícula, la versió musical és de Dan Tyminski, del grup Alison Krauss & Union Station. 

Sóc un home de tristesa constant
He vist problemes tot el dia
M’acomiado del vell Kentucky
El lloc on vaig néixer i créixer
(El lloc on va néixer i créixer)
Durant sis llargs anys he tingut problemes
No he trobat cap plaer aquí a la terra
Perquè en aquest món estic obligat a divagar
Ara no tinc amics que m’ajudin
(Ara no té amics que l'ajudin)

I Am a Man of Constant Sorrow (O Brother)   I Am a Man of Constant Sorrow Alison Krauss & Union Station (O Brother)

I Am a Man of Constant Sorrow Emry Arthur   I Am a Man of Constant Sorrow (instrumental) Norman Blake (O Brother)

Els Soggy Bottom Boys és el grup musical (fictici) que formen els personatges principals per servir d'acompanyament a la pel·lícula. El nom és en homenatge als Foggy Mountain Boys, una banda de bluegrass liderada per Lester Flatt i Earl Scruggs. En la pel·lícula, les cançons atribuïdes a la banda estan sincronitzades amb els llavis dels actors, excepte en In the Jailhouse Now, que és el mateix actor Tim Blake Nelson el que canta.    Earl’s  Breakdown Foggy Mountain Boys Steel Guitar Chimes Fuggy Mountain Boys

Hard Time Killing Floor Blues és un blues de Skip James, un cantant, guitarrista, pianista i compositor de blues nord-americà del Delta. Després d'una llarga absència del gran públic, James va ser redescobert per entusiastes del blues en el ressorgiment de la música folk a la dècada de 1950 i principis dels 1960. Durant aquest període, James va aparèixer en festivals de folk i blues, va donar concerts arreu del país i va gravar diversos àlbums.  

Els temps difícils són aquí i a tot arreu on vagis
Els temps són més durs que mai
Sabeu que la gent va derivant de porta en porta
Però no podeu trobar cap cel, no importa cap a on aneu
 si mai puc aixecar-me d’aquest vell terra dur
Senyor, mai més baixaré tan baix

En el viatge dels tres protagonistes d’O Brother es troben un jove guitarrista anomenat Tommy Johnson. Quan li pregunten per què era en una carretera en mig del no-res, Tommy els explica que ha venut la seva ànima al diable a canvi de la capacitat de poder tocar la guitarra. Aquesta història coincideix amb una famosa llegenda que diu que Robert Johnson -mític guitarrista i cantant de blues- va vendre la seva ànima al diable en l'encreuament de la carretera 61 amb la 49, a Clarksdale (Mississipí), a canvi de tocar el blues millor que ningú. És interessant aquesta connexió fàustica entre cultures tan distants, la llegenda europea (amb arrels escampades per tot el continent) i l'afroamericana.   Sweet Home Chicago Robert Johnson

Hard Time Killing Floor Blues (O Brother)   Hard Time Killing Floor Blues Chris Thomas King (O Brother)

Hard Time Killing Floor Blues Skip James

Keep on the Sunny Side és una cançó popular americana escrita originalment el 1899 per Ada Blenkhorn (1858-1927) amb música de J. Howard Entwisle (1866-1903). La cançó es va popularitzar en un enregistrament de 1928 de la Família Carter. En la pel·lícula de O Brother, Where Art Thou? l’enregistrament és de The Whites.  

Hi ha un costat fosc i problemàtic de la vida
També hi ha un costat lluminós i assolellat
Però ens trobem amb la foscor i les disputes
El costat assolellat també el podem veure
Mantingueu-vos al costat assolellat, sempre al costat assolellat
Mantingueu-vos al costat assolellat de la vida
Ens ajudarà cada dia, il·luminarà tot el camí
Si ens mantindrem al costat assolellat de la vida

Keep on the Sunny Side The Whites (O Brother)

Keep on the Sunny Side The Carter Family

I'll Fly Away és un himne escrit el 1929 per Albert E. Brumley i publicat el 1932. Una de les primeres gravacions de va ser realitzada per Selah Jubilee Singers al febrer de 1940. El grup va ser fundat al voltant de 1927 per Thermon Ruth.

Un matí brillant quan aquesta vida s'hagi acabat

Vaig volant

A aquesta casa de la riba celestial de Déu

Vaig volant

Vaig volant, oh glòria

Volaré, al matí

Quan mori, Al·leluia de tant en tant

Vaig volant

I’ll Fly Away Alison Kraus (O Brother)

I’ll Fly Away Selah Jubilee Singers

La cançó de bressol tradicional Didn't Leave Nobody But The Baby sembla ser una cançó popular de sud i també va ser gravada per Sidney Hemphill Carter el 1959 i l'etnomusicòleg Alan Lomax el 1942 .

Ves a dormir, nena (Ves a dormir, nena)
Ves a dormir, nena (Ves a dormir, nena)
La teva mare ha marxat i el teu pare es quedarà
Només he deixat el bebè.
Ves a dormir, nena (Ves a dormir, nena)
Ves dormir, nena (Ves a dormir, nena)
Tothom ha anat al cotó i al blat de moro
Només he deixat el bebè.

Didn't Leave Nobody But The Baby Emmylou Harris, Alison Krauss, Gillian Welch (O Brother)

Didn't Leave Nobody But The Baby Sidney Lee Carter

Sembla que va ser Mother Maybelle (“Mare" Maybelle Carter) qui va escriure In the Highways i les The Carter Sisters la van interpretar com a part de la seva banda familiar amb Anita al capdavant.

A les carreteres, a les bardisses
A les carreteres, a les bardisses
Estaré en algun lloc treballant per al meu Senyor.
Estaré en algun lloc treballant
Estaré en algun lloc treballant
Estaré en algun lloc treballant
Estaré en algun lloc treballant per al meu Senyor.
Si em truca, li respondré
Si em truca, li respondré
Si em truca, li respondré
Jo seré…

 

In the Highways (O Brother) Sarah, Hanna & Leah Peasall

In the Highways The Carter Sisters

In the Jailhouse Now és una cançó de blues de nord-americà que es troba originalment en les actuacions de vodevil de principis de segle XX, generalment atribuïda a Jimmie Rodgers. És remarcable la interpretació musical de Tim Blake Nelson, un dels actors protagonistes del film. 

Tenia un amic anomenat The Ramblin 'Bob
Solia robar, jugar i robar
Va pensar que era el noi més intel·ligent que hi havia al voltant
ho vaig saber dilluns passat
Que Bob es el van tancar diumenge
El tenen al centre de la presó
 
Ara és a la presó
Ara és a la presó
li vaig dir una o dues vegades
Per deixar de jugar a cartes i tirar els daus
Ara és a la presó

In the Jailhouse Now (O Brother)   Tim Blake Nelson (Actor) In the Jailhouse Now Jimmie Rodgers (1928)   In the Jailhouse Now Tim Blake Nelso

La melodia  Indian war whoop va fer famós el violinista Hoyt Ming. Una nota perllongada en el violí simulava el crit de guerra d'un indi, que després es confonia amb la veu de Hoyt Ming. El títol Indian War Whoop sembla estar bastant estès cap amunt i cap avall a la regió del riu Mississippí, amb melodies d'aquest títol recopilades des del sud profund (Louisiana, Mississippi) al nord, fins a Missouri / Ozarks.

Indian war whoop John Hartford (O Brother)

Indian war whoop Hoyt Ming & His Pep Steppers

<·><·><·><·><·><·>