Des de la Reforma luterana, l'èmfasi protestant en sola
scriptura, solus Christus i soli Deo gloria, va deixar en un
mínim la reverència per Maria; les tres festes marianes especials en el seu honor
(2 de febrer Purificació, 25 de març Anunciació i 2 de juliol Visitació), es
celebraven com a festes de Jesucrist. Així, la Festa de l'Anunciació de Gabriel
a Maria es va convertir en la Festa de la Concepció de Jesús. La celebració d’aquesta
diada probablement data del Concili d'Efes de l'any 431, quan Maria va ser
proclamada Mare de Déu.
Es considera que l'Encarnació de Crist va tenir lloc en
el moment de l'Anunciació; és a dir, nou mesos abans del Naixement. Per això,
en el calendari litúrgic occidental, la festa de l'Anunciació se celebra el 25
de març. Per aquest motiu, molts artistes mostren l'escena en un entorn
primaveral.
L’Anunciació
Leonardo da Vinci
L'escenari arquitectònic de les pintures de l'Anunciació
pot contenir un significat simbòlic interessant. Els artistes italians del
Renaixement acostumaven a representar la visita de Maria en un espai obert,
generalment una loggia (una habitació amb els costats oberts) o un
pòrtic (un porxo amb columnes), com una manera d'incloure detalls
arquitectònics contemporanis a l'obra alhora que suggereixen un modest entorn
tancat. L'espai aïllat, o de vegades un jardí emmurallat o una torre, indica la
castedat de Maria. Les figures de la Mare de Déu i l'arcàngel acostumaven a
situar-se l'una enfront de l'altra en costats separats del pla pictòric,
l'àngel a l'esquerra i la Verge a la dreta. Moltes vegades separats en marcs arquitectònics
diferents.
|
|
El tema de l’Anunciació ha originat un dels escenaris més rics en simbologia iconogràfica de la Història de l'art. Els dos protagonistes
centrals són, evidentment, l’àngel Gabriel i Maria, però com anirem veient,
hi ha uns quant elements més que, si bé no coincideixen sempre tots junts,
seran habituals en les nombroses representacions pictòriques d’aquest passatge
bíblic.
Però, molt abans de l’episodi bíblic de l’Anunciació, hem de recular al segle VIII aC per citar el profeta Isaïes de l’Antic Testament, anunciant el naixement del Messies.
Isaïes 7:14
Per tant, Jehovà us donarà un senyal: Heus aquí, una
donzella concebrà i donarà a llum un fill, i li posarà per nom Emmanuel.
En l’oratori del Messies, el breu recitatiu sobre les
paraules d’Isaïes (Heus aquí, una verge concebrà i donarà un fill, i li
posarà el nom d'Emmanuel, Déu amb nosaltres), dona pas a l’ària O thou
that tellest good tidings to Zion:
Behold! a Virgin shall concieve &
O thou that tellest good tidings to Zion
(El Messies)
G.F.Haendel
Heus aquí, una verge concebrà
i donarà un fill, i li posarà el nom
d'Emmanuel, Déu amb nosaltres.
Oh tu que has anunciat la bona nova a Sió
Puja a l'alta muntanya
Oh tu que has anunciat la bona nova de Jerusalem
Alça, la teva veu, amb força
Aixeca'l, no tinguis por
Digues-ho a les ciutats de Judà
Mira el teu Déu
(...)
La cantata de Telemann Siehe, eine Jungfrau ist schwanger es
va estrenar el 25 de març de 1717, diada que aquell any va escaure en el
dimecres abans de Pasqua. Comença amb un cor sobre les paraules del profeta
Isaïes: «Mireu, la verge concebrà i donarà a llum un fill, i l'anomenarà
Emmanuel».
I.Siehe, eine Jungfrau ist schwanger
TWV 1:1326
Georg Philipp Telemann
Heus aquí, una verge concebrà
i donarà a llum un fill
La salvació del món ve sense nosaltres,
sense cap acció humana.
Déu posa el seu amor en un lloc
ple de perills, ple d'assassinats,
com va prometre, com va prometre.
Amb el mateix text, el compositor barroc alemany Schürmann,
mestre de capella de la cort de Brunswick-Wolfenbüttel, va escriure el Concert
Espiritual que comença amb aquesta ària.
Siehe, eine Jungfrau ist schwanger
Georg Caspar Schürmann
En l’iconografia de l’Anunciació, l'actitud activa de l’arcàngel
Gabriel, que vesteix túnica i mantell -que pot transformar-se en hàbit
blanc-, contrasta amb el misticisme de Maria. Amb les ales desplegades, està
dret davant la receptora, sovint amb els peus en moviment com evidència del seu
recent descens, o iniciant una genuflexió. Sol subjectar un bàcul com a símbol
del seu poder delegat que pot rematar en un pom o una creu, atribut que als
segles del Gòtic podia substituir-se per una flor, al·ludint a la puresa de la
destinatària del missatge o una branca d'olivera com a símbol de pau.
Anunciació
(Detall)
Giotto
Amb el gest
oratori de la mà dreta Gabriel transmet a Maria el missatge diví, recolzant-se
de vegades d’un filacteri amb les paraules de la salutació Ave María Gratia
Plena. Altres vegades creua les mans sobre el pit en senyal de veneració.
Anunciació
Pedro Berruguete
Les primeres paraules de l’àngel a Maria Ave María,
Gratia Plena, han originat moltes composicions musicals al llarg del temps,
algunes aconseguint una gran popularitat (Schubert, Gounod...).
Aquí escoltarem el motet Ave Maria, gratia plena del compositor suís del
Renaixement Senfl, deixeble de Heinrich Isaac, que va tenir una
influència considerable a l'impuls de la música polifònica a Alemanya.
Ave Maria, gratia plena
Ludwig Senfl
La lectura que correspon a la festa de l’Anunciació és de l’evangeli de Lluc, quan l'àngel Gabriel anuncia el naixement de Jesús.
Lluc 1:26–38,
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de
Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un
home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria.
L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
- Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb
tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava
per què la saludava així. L'àngel li digué:
- No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva
gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran
Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare.
Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
- Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué:
- L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de
l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà
sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut
un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al
sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
- Sóc l'esclava del Senyor: que es
compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.
Sobre aquest mateix text, Heinrich Schütz va
compondre un Geistliches Konzert (Concert Espiritual, precursor de la
cantata sacra luterana).
Sei gegrüsset, Maria
Heinrich Schütz
La cantata Fürchte dich nicht del compositor
alemany Gottfried Heinrich Stölzel per a l'Anunciació es va interpretar
per primera vegada el 25 de març de 1721. El primer moviment fixa un text de
l'evangeli de Lluc, quan l'àngel Gabriel diu a Maria "No tinguis
por". El plantejament que fa Stölzel és molt bonic, teixint
intel·ligentment la melodia del coral nadalenc "Vom Himmel hoch komm
ich daher" com a contracant, tocada per l'oboè d'amore.
Fürchte dich nicht
Gottfried Heinrich Stözel
De la mateixa manera, la cantata de Buxtehude Der Herr ist mit mir, en el context de les paraules de Gabriel “No tinguis por, Maria,” era apropiada per a ser cantada en aquesta celebració.
Der Herr ist mit mir,
darum fürchte ich mich nicht
Cantata BuxWV 15
Dieterich Buxtehude
El Senyor és en mi;
no tindré por
(...)
En les representacions pictòriques, ocasionalment apareix
la imatge de Déu Pare, bé de forma figurada, representat com un home
barbat tocat amb tiara o corona, que, subjectant l'orbe, beneeix i ratifica el
missatge angèlic.
L’Anunciació
Rafael
Un element comú en les pintures de l'Anunciació és un colom,
que representa l'Esperit Sant, el símbol de Déu. La imatge és de les paraules
de Joan Baptista: "Vaig veure l'esperit baixar del cel com un colom i
reposar sobre ell".
L'Anunciació
Petrus Christus
Annunciation Carol
Richard Proulx
Va arribar un missatge a una donzella jove;
L'àngel es va quedar al seu costat,
amb robes brillants i amb llengua daurada,
va dir el que li havia de passar:
La minyona es va perdre en la meravella
El seu món es va trencar
Ah! com podria
ser la mare de Crist
Per alt decret de Déu!
Aquest himne sobre l'Anunciació de l'àngel a Maria harmonitzat per Richard Proulx, es basa en la nadala tradicional holandesa De Boodschap van Maria.
De Boodschap Van Maria
Tradicional
El motiu d'una flor en un gerro (sovint és un lliri
blanc), formant part de l'escenari general, es va convertir en el símbol de la
puresa de la Verge. De vegades el lliri el porta l’àngel Gabriel a la mà.
 |
 |
Una tradició fascinant que es va desenvolupar al principi de l'art holandès va ser mostrar el raig de llum que entrava en escena per una finestra, com en la pintura de Rogier van der Weyden. Aquesta era una manera d'al·ludir a la idea conceptualment complicada de la concepció miraculosa de Maria, comparant el pas de l'Esperit Sant pel cos de la Verge amb la llum que passa pel vidre. L'abat francès Bernat de Clairvaux va comparar el miracle amb la llum del sol a través d'una finestra: "De la mateixa manera que la brillantor del sol omple i penetra una finestra de vidre sense danyar-la, i perfora la seva forma sòlida amb una subtilesa imperceptible, sense fer mal en entrar ni destruir en sortir; així la paraula de Déu, l'esplendor del Pare, va entrar a la cambra de la verge i després va sortir del ventre tancat”.
En un procés de “simbolització d’una imatge simbològica”,
el misteri de la concepció de Maria, a vegades, ve representat al·legòricament per
un recipient de vidre transparent mig ple d'aigua, a través del
qual es filtra la llum. En aquesta segona Anunciació de Roger van der
Weyden es pot apreciar en
una petita lleixa, a dalt a l’esquerra, el recipient de vidre ple d’aigua.
.jpg) |
 |
Després de col·locar la tija dels lliris a la mà de Gabriel, Filippo Lippi inclou en primer pla -com a element d'enllaç entre el missatger celestial i la Verge- un gerro de vidre transparent mig ple d'aigua clara.
L'Anunciació de Martelli
Fra Filippo Lippi
Hildegard von Bingen, (1098-1179), va ser una benedictina alemanya, metgessa, escriptor, compositora, filòsofa, mística i visionari de l’alta Edat Mitjana. És una de les compositores més conegudes de monofonia sagrada. En les seqüències O viridissima virga es manifesta la metàfora de la llum i de la flor que tan sovint es troba en les representacions iconogràfiques.
|
(...) Quan va ser l'hora, vas florir a les teves
branques: "Salve, salve!" vas sentir, perquè en tu s'infiltrava la
calor del sol com el dolç perfum d'un bàlsam. Perquè en tu va florir una flor
tan bella, la fragància de la qual va despertar totes les espècies del seu
estupor sec. (...) |
O viridissima virga
|
 Hildegard von Bingen
|
Hildegarda va sentir una forta connexió amb la natura
i, de fet, va escriure un llibre sobre la vida vegetal i un compendi de
remeis populars. En les seves visions místiques, el verd era sovint un símbol
de l'Església i de l'esperit nutritiu de les dones |
L'actitud de Maria és un detall que molts artistes van tenir molta cura en representar perquè els va donar l'oportunitat d'explorar la reacció psicològica de Maria davant la presència de Gabriel. En el Magníficat -càntic i pregària cristiana que prové de l'evangeli de Lluc-, Maria, acceptant la nova de l’àngel, accepta amb humilitat que es compleixin en ella les seves paraules:
Quia Respexit" & "Omnes Generationes".
Magnificat
Johann Sebastian Bach
Perquè va mirar la humilitat de la seva serventa,
em diran benaurada totes les generacions
Originalment, la Mare de Déu es mostrava filant amb un
fus. A partir del segle XI, el fus va ser substituït per un llibre, una
iconografia sorgida dels cercles monàstics i derivada també de l'Evangeli: «Sempre es dedicava a la pregària i a la
recerca de la llei» Així doncs, la
imatge del llibre va servir per expressar la devoció i l'autoritat textual de
la Mare de Déu. La iconografia del llibre s'utilitzava com a referència, i de
vegades es representava obert a la profecia d'Isaïes: «I el Senyor mateix us
donarà un senyal. Heus aquí, una verge concebrà, i donarà un fill i li posarà
el nom d'Emmanuel».
 |
 |
|
|
|
Les cantates sacres estan destinades a ser interpretada durant la litúrgia cristiana. La major part de les cantates existents es van compondre per a ocasions del calendari litúrgic de l'època de la Reforma alemanya. La majoria feien referència al contingut de les lectures i als himnes luterans adequats per a l'ocasió. Les cantates són una continuació de les pregàries, una meditació de les lectures corresponents del dia.
Telemann va estrenar la cantata Got Will Mensch und sterblich werden per el dia de l'Anunciació el 25 de març de 1725 a Hamburg.
I.Gott will Mensch und sterblich werden
WV 1:694
Georg Philipp Telemann
Déu vol fer-se home i mortal,
perquè l'home en el seu mal no es perdi.
(...)
Les melodies dels himnes luterans apareixien sovint a les cantates, per exemple, en els corals que conclouen les obres de Bach, o com a cantus firmus en moviments corals més grans, com en el coral Jesu, deine Passion ist mir lauter Freude de la cantata Himmelskönig, sei willkommen BWV 182, estrenada a Weimar, el 25 de març de 1714, quan la Festa de l'Anunciació va caure el Diumenge de Rams.
Jesu, deine Passion ist mir lauter Freude
Himmelskönig, sei willkommen
Cantata BWV 182
J.S.Bach
Una altra cantata de Bach escrita expressament per a la celebració
de la festa de l’Anunciació Wie schön leuchtet der Morgenstern, es va
presentar el 25 de març de 1725 a Leipzig, any en que la Festa de l'Anunciació
va tornar a caure el Diumenge de Rams.
Wie schön leuchtet der MorgensternJohann Sebastian Bach
&
En aquest quadre del pintor toledà del segle XVI Correa
de Vivar, s’hi reuneixen moltes de les al·legories que sovintegen en les representacions
pictòriques de l’Anunciació: Déu Pare, el colom, el dinàmic Gabriel amb un
filacteri, el posat humil de Maria, el llibre obert, l’espai reclòs de l’alcova, el gerro
amb les flors... Per ser complet, potser hi faltaria el raig de llum travessant
el vidre (o un recipient de vidre mig ple d’aigua) i un marc arquitectònic que
enquadrés les figures.
.jpg/800px-Anunciaci%C3%B3n_(Correa_de_Vivar).jpg)
Anunciació
Correa de Vivar
El quadre de Correa de Vivar és tan exhaustiu en detalls com
ho és la nadala llatina dels segles XIII o XIV, Angelus Ad Virginem,
explicant el passatge de l’Anunciació de l’evangeli de Lluc.
Angelus Ad Virginem
Anònim
|
1. Quan l'àngel va venir
d'amagat 2. "Com puc concebre, |
3. A
això la noble Verge 4. Oh, mare del Senyor,
|
La nadala tradicional del País Basc Birjina gaztetto bat
zegoen també explica la mateixa història i sembla que el seu origen té
alguna cosa a veure amb la mencionada Angelus Ad Virginem. La traducció de la bonica nadala basca a l’anglès
(The angel Gabriel) l’ha fet popular arreu del món.
Birjina gaztetto bat zegoen
|
The Angel Gabriel
|
ooooooooooo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada