|
L'art pop -llegeixo a Viquipèdia-, és el resultat d'un estil de vida, la manifestació plàstica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser únics per a ser pensats com productes en sèrie. |
En el món de la musical pop, la cançó és tractada com un producte de consum que entra a formar part del sistema mercantil de les empreses discogràfiques. En les primeres dècades de la música pop, la forma més exitosa de llançar al mercat el producte musical era el disc senzill, el single.
Els antecedents històrics del single són els primers discos de goma laca de 10 polzades i 78 rpm que estaven gravats per un sol costat. L'enregistrament doble, amb una cançó en cada costat, va ser introduït per primera vegada a Europa per Columbia Records i per a finals de la dècada de 1910 s'havien tornat habituals tant en aquest continent com als Estats Units. Ja existien els costats A i B, encara que cap dels dos costats era considerat més important, i en la majoria dels casos, les emissores de ràdio reproduirien qualsevol de les cançons del disc. El costat no connotava res sobre el contingut del disc.
|
El senzill That's All Right, original de 78 rpm va ser publicat a RCA Victor l'any 1946. |
|
El 1948, Columbia Records va introduir els vinils de llarga durada de 10 i 12 polzades i el seu rival RCA-Victor va respondre a l'any següent amb el disc de 7 polzades i 45 rpm, el qual reemplaçaria el de 78 com l'estàndard per als senzills.
Al principi, la majoria de les discogràfiques assignarien a l'atzar quina cançó estaria en cada costat. Sota aquest sistema aleatori, molts artistes aconseguirien els denominats "èxits de banda doble" -double sided hits- atès que ambdues cançons del disc pujarien a les llistes de popularitat o apareixerien en màquines de discos en llocs públics.
Hey There
|
This Ole House
|
Amb el passar dels anys, la convenció per assignar
cançons a la cara A i B va canviar. A principis de la dècada de 1950, la cançó
en el costat A era la cançó que la discogràfica volia promocionar, mentre que
al costat B es van incloure els enregistraments de qualitat inferior, instrumentals,
etc.
La cara A està ocupada pel tema principal, que generalment prové d'un àlbum musical llarga durada (LP) de 33 rpm que ha estat o serà llançat imminentment, a fi de fer conèixer l'àlbum o l'artista i promoure'n la venda. La cara B del senzill pot ser una altra cançó de l'àlbum o un tema inèdit. La cara A era l’aposta d'èxit destinada a pujar a les llistes, mentre la cara B era, gairebé sempre, un complement que moltes vegades quedava en l’oblidada.
No
obstant això, en algunes ocasions, la peça secundària aconseguia igualar i fins
i tot superar la protagonista del disc. (Per a molts de nosaltres Don't let me down era més mereixedora d'ocupar la cara A que Get
Back en el single dels Beatles de 1969). Un dels primers cassos, i potser el
més cridaner, és el single de Bill Haley and his Comets editat l’any
1954 que contenia Thirteen woman’ a la cara A i Rock Around the Clock
a la cara B.
Thirteen women
|
|
A vegades, la distribució de les cançons en les cares dels
singles depenia de l’edició de cada país. Per exemple, la cançó Only You en la versió de The Platters a EEUU ocupava a la cara A, mentre que en el senzill
publicat a Europa sortia a la cara B. La cara A va ser per The Great Pretender, també una gran
cançó.
The Great Pretender
|
Only You
|
Quan les polítiques de màrqueting van establir que la Cara A del single era la “bona”, la que s’havia de promocionar, per defecte va quedar establert el concepte "Cara B" com un producte de segona categoria. Però la realitat és que en moltes ocasions la cançó de la cara B era prou interessant com per merèixer una altra consideració. En els exemples de Cara B que veurem a continuació hi ha de tot: singles que la història ha demostrat que van ser grans errors de producció; cançons que en la primera edició ocupaven la cara B i que en següents edicions van passar a la A; cançons d’un interès equiparable a totes dues bandes del disc i també distribucions de cares A i B de criteri discutible. Jutgeu vosaltres mateixos:
I'm so lonesome I could
cry (Estic sol i tinc ganes de posar-me a plorar) és una
cançó escrita i gravada pel cantautor nord-americà de música country Hank
Williams en 1949. La cançó parla sobre la soledat i va estar clarament
inspirada en la problemàtica relació del cantautor amb la seva dona.
 Hank Williams |
A |
|
|
B |
Hound Dog és una cançó de blues escrita per Jerry Leiber i Mike Stoller gravada originalment
per Big Mama Thornton (1952). S'ha enregistrat més de 250 vegades, però la versió
més coneguda és la de 1956 d'Elvis Presley. També és un dels discos més venuts de tots els temps. Hound Dog es va llançar inicialment com a
cara B del senzill Do not Be Cruel el 13 de juliol de 1956. Poc després el single
va ser publicar amb Hound Dog a
la cara A i en lletra més gran que Do not Be Cruel a la portada del disc.
Tots dos costats del disc van encapçalar les llistes dels més venuts.
 Elvis Presley |
A |
|
|
B |
Gene Vincent gravaria amb la banda The Blue Caps i Cliff Gallup -un dels instrumentistes que més
va influir en els primers anys del rock and roll-, una sessió de la qual
sortiria un disc de dues cares: a la cara A apareixia Woman Love, però
seria la cara B del disc la que punxarien totes les principals emissores de
ràdio de rock and roll: Be-Bop -A-Lula, convertint-se en un gran
èxit a la primavera de 1956.
|
A |
|
|
B |
Unchained Melody (Melodia
desencadenada) és una de les cançons amb més versions del segle XX (fins a 500). La música va ser escrita per Alex North amb lletres d'Hy
Zaret per a la pel·lícula de 1955 Unchained, en la qual va ser
interpretada per Todd Duncan. Però la versió més coneguda avui dia és la de The
Righteous Brothers de1965, que aconseguí
una nova popularitat quan es va utilitzar per a la banda sonora de la
pel·lícula de 1990 Ghost.
|
|
A |
|
|
B |
La bamba és una cançó tradicional
mexicana d'autor desconegut. Pertany al gènere musical denominat so jarocho
i és reconeguda com un himne popular de l'estat de Veracruz. Ritchie Valens, un
cantant de pares mexicans nascut als Estats Units, va gravar el 1958 una versió
elèctrica amb ritme de rock and roll de La bamba que la va
popularitzar definitivament i la va convertir en un clàssic d'aquest gènere. A
partir de llavors va ser interpretada per nombrosos artistes de renom
internacional. El seu esquema harmònic tan característic va ser utilitzat en
cançons com Twist and
Shout, interpretada per The Isley Brothers i The Beatles, així com My Girl Sloopy
interpretada per Vibrations. La tornada de Like a Rolling Stone
de Bob Dylan, es basa en un seqüència d'acords similars, usant gairebé el
mateix ritme harmònic que a La bamba.
|
A |
|
|
B |
The Twist és una cançó pop
nord-americà escrita i llançada originalment el 1958 per Hank Gallard i els
Midnighters com a cara B de Teardrops on Your Letter. La versió de Ballard va ser un èxit moderat,
aconseguint el lloc 28 en el Billboard Hot 100. La versió de 1960 de Chubby
Checker de la cançó va donar origen a la bogeria de la dansa Twist. El
seu senzill es va convertir en un èxit, aconseguint el número 1 en el Billboard
Hot 100.
|
A |
|
|
B |
Something és una cançó de The
Beatles, del seu àlbum de 1969 Abbey Road. Va ser escrita per George
Harrison i va marcar la seva ascendència com a compositor al nivell de John
Lennon i Paul McCartney. Dues setmanes després del llançament de l'àlbum, la
cançó es va publicar en un senzill amb doble cara A, juntament amb Come
Together, el que la converteix en la primera composició de Harrison en
convertir-se en una banda A dels Beatles.
|
A |
||
|
B |
I Will Survive és una cançó soul originalment interpretada per la cantant nord-americana Gloria Gaynor, llançada en 1978. Va ser escrita per Freddie Perren i Dino Fekaris. La lletra d'aquesta cançó descriu en primera persona com algú troba força personal mentre es recupera d'una separació. És una cançó que, com Gloria Gaynor, és un símbol de la música disc, arribant com núm. 1 a el Billboard Hot 100. Originalment publicada com el costat B de Substitute, I Will Survive es va convertir en un èxit mundial per Gaynor quan els discjòqueis van començar a posar aquest costat del disc
|
A |
|
|
B |
Fortunate Són és una cançó del grup
nord-americà Creedence Clearwater Revival inclosa en l'àlbum Willy and the Poor
Boys de 1969. Va ser publicada com a senzill al setembre d'aquest mateix any
juntament amb el tema Down on the Corner. Fortunate Són es va
convertir després de la seva publicació en una de les cançons més
representatives de el moviment antibèl·lic de finals dels 60 als Estats Units
per la seva intervenció a la guerra de Vietnam.
|
A |
|
|
B |
Tequila és una cançó instrumental
de rock and roll amb gust mexicà de 1958 escrita per Chuck Rio i gravada per The Champs. La cançó va servir com a cara B de Train to Nowhere, del single
de 1958. Inicialment va tenir poc èxit, però, després que un DJ a Cleveland posés preferentment la cara B, Tequila va aconseguir el número 1 en la llista de Billboard
el 28 de març de 1958.
|
A |
|
|
B |
:format(jpeg):mode_rgb():quality(90)/discogs-images/A-229188-1518785951-5709.jpeg.jpg)
We Will Rock You
és una cançó de rock composta per Brian May, guitarrista de la banda britànica
Queen. Té un ritme marcat per mans i bombo, i un solo de guitarra. Va ser
editada per primera vegada en el sisè àlbum de Queen, News of the World,
el 1977. El senzill es va publicar amb la cançó com a cara B de We Are the
Champions, i a Estats Units es va publicar com a doble cara A també al
costat de We Are the Champions. Les dues cançons solien tocar-se al final dels concerts de Queen.
|
A |
|
|
B |
|
El concepte Cara B s'ha tornat un estereotip, tan
conegut que alguns artistes n’han fet versions de paròdia. El senzill
de 1988 Stutter Rap (No Sleep til Bedtime) de la banda Morris Minor and the Majors incloïa una cara B titulada Una altra
cara B avorrida. |
|
A les dècades de 1960 i 1970 no era estrany que les cançons més llargues, especialment les de R&B i Soul, es dividissin en dues parts per al llançament d'un single. Per exemple What'd I Say de Ray Charles i Shout de The Isley Brothers. En general, la Cara A seria l'èxit de la llista, mentre que la Cara B (part 2) seria una continuació de la mateixa.
|
|
| What'd I Say (Pt. 2)
|
Alguns formats particulars de single
Doble cara A
Tècnicament, un senzill amb doble cara A és aquell que és publicat sense una cara B definida com a tal, és a dir, que les dues cançons -tant la de l'anvers com la del revers del disc- funcionen com a cara A. Per tant , ambdues, tenen la mateixa importància.
Day Tripper és una cançó de The Beatles composta per John Lennon i Paul McCartney. Va ser llançada com el primer senzill de doble cara A de la seva carrera al costat de We Can Work It Out. Les dues cançons van ser gravades durant les sessions del Rubber Soul en 1965, però cap de les dues va figurar en l'àlbum.
Day Tripper
|
We Can Work It Out
|
Altres exemples de doble cara A famosos són els
senzills Strawberry Fields Forever / Penny Lane també de The
Beatles i Ruby Tuesday / Let's Spend the
Night Together de The Rolling Stones.
Strawberry Fields Forever
|
Penny Lane
|
Ruby Tuesday
|
Let's Spend the Night Together
|
Doble cara B
Un senzill amb doble cara B és aquell que té una
cançó en el costat A i dues cançons en el costat B, és a dir un total de tres
cançons. Exemple famós de dobles cara B és el senzill de Paul McCartney
de 1980 Coming Up, amb una versió d'estudi de la cançó a la banda A,
mentre que el costat B conté dues cançons: una versió en viu de Coming Up
i una instrumental d'estudi anomenada Lunchbox / Odd sox.
|
|
Lunchbox / Odd sox
|
Un altre exemple de doble cara B és el disc d’Elton John que inclou Saturday Night's Alright for Fighting a la cara A i Jack Rabbit / Whenever You're Ready (We'll Go Steady Again) a la cara B.
|
|
Whenever You're Ready (We'll Go Steady Again)
|
EP (extended play)
EP (extended play) significa reproducció estesa. La durada d'un EP és molt llarga per considerar-se com a senzill, i molt curta per considerar-se com a àlbum. Els discos de vinil estan dividits en tres tipus: Single, EP i LP. Inicialment es va anomenar EP al disc de vinil de set polzades de diàmetre gravat a 33 rpm. Aquesta diferència de velocitat pel que fa al senzill, gravat a 45 rpm li permetia tenir una durada major (un màxim de 25 minuts) enfront de la durada del senzill (no podia superar els 15 minuts). Però també hi ha EP de set polzades gravats a 45 rpm, com els dels Beatles.
Jailhouse Rock va ser la cançó principal d’un EP d'Elvis Presley de 1957 juntament amb altres cançons: Young and Beautiful, I Want to be Free, Do not Leave em Now i (you'r So Square) Baby I Your say Care.
|
|
Do not Leave em Now
|
|
|
|
Suposo que a hores d’ara ja ha quedat clar que soc un beatlemaníac militant. Per això no puc
deixar de citar els dos primers EP dels Beatles, dels 14 que van editar al llarg de la seva carrera:
Twist and Shout és el primer
EP. Va ser publicat el 12 de juliol de 1963. Aquest EP va
assolir el lloc núm. 4 en vendes de discos comunes i el número 1 en
vendes d’EP.
Twist and Shout
|
A Taste of Honey
|
|
|
Do You Want to Know a Secret
|
|
|
|
From Me to You
|
Please Please Me
|
|
|
Thank You Girl
|
Love Me Do
|
|
|
Maxi single
La veritat és que no sé massa la diferència que hi ha entre un EP i un Maxi single. Potser només és la mida, ja que un maxi-single és un senzill en format de dotze polzades (la mateixa mida d'un LP). Un maxi-senzill sol tenir entre 3 i 5 cançons. És molt comú incloure a la cara B cançons inèdites o cançons que van quedar descartades de l'àlbum.
L’últim disc que David
Bowie va gravar amb el seu verdader nom (David Robert Jones) va ser un maxi-single -acompanyat
de les bandes The Manish
Boys i The Lower Third-, que incloïa les cançons I Pity the Fool, Take My Tip, You've Got A Habit of
Leaving i Baby Loves That Way
I
Pity the Fool
|
Take My Tip |
You've
Got A Habit of Leaving
|
Baby Loves That Way
|
·<><>·<><>·<><>·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada