105.- Hard rock

La música popular que prové del rock and roll, a partir dels anys 1960 es diversificà en un gran ventall de tendències. Segons la proporció de blues (entenent per blues tota la càrrega històrica de la música afro) i de balada (entenent per balada tota la càrrega històrica de la música d’origen cèltic i de la cançó melòdica), segons la proporció d’aquests ingredients, sorgiran estils musicals més o menys durs, més o menys endolcits, més o menys radicals, més o menys comercials, més o menys pop, més o menys rhythm and blues.

Si la dècada començava amb el domini de les modes musicals més edulcorades -Doo-Wop (Four Season, The Flamingos) i Surf (Beach Boys, Jan and Dean)-, ben aviat es propagaria per tot el món la música beat (la invasió britànica: Beatles, Hollies, Rolling Sones), el Folk americà (Peter Paul and Mary; Joan Baez, Dylan), el Pop (Cher, Neil Diamond), Soul (Otis Redding); i els seixanta acabarien amb el Rock Progressiu (King Crimson), el Rock Psicodèlic (Grateful Dead), el Rock simfònic (Emerson Lake and Palmer), Punk (Sex Pistols, The Ramones, The Stooges), i els primers grups de Hard rock. Al llarg dels anys 70 tot s’anirà transformant en Heavy Metal (Iron Maiden), Música disco (Gloria Gaynor, The Bee Gees), Glam rock (David Bowie), Pop Mainstream (Michael Jackson, Madonna), Power pop (Badfinger, The Knack), Funk (James Brown, Prince, Stevie Wonder), Reggae (Bob Marley) i molts altres subgèneres de la música derivada del rock and roll.  

Des de finals de la dècada de 1960, simplificant molt les coses, la música rock convencional sorgida de la psicodèlia (Jefferson Airplane, Pink Floyd, The Doors...) es va dividir en rock suau i rock dur. El soft rock (Bee Gees, Elton John, Neil Diamond, Paul Simon ...) sovint es deriva del folk rock (Neil Young; Crosby, Stills & Nash; Buffalo Springfield; Bob Dylan...) tendint a utilitzar instruments acústics i posant més èmfasi en la melodia i les harmonies. En contrast, el hard rock prové amb major freqüència del blues rock (Eric Clapton, John Mayall, Johnny Winter...) i es tocava més fort, amb més intensitat i amb instruments elèctrics. 

Hard rock és el fruit del desenvolupament i la barreja del blues i dels aspectes més innovadors del rock existent a la dècada del 1960. Es caracteritza per la important presència de guitarres elèctriques, ritmes contundents amb notable protagonisme de la bateria, i una veu que adquireix també un nou protagonisme pel que fa a la seva força, sense renunciar a la melodia. Tot plegat va tenir el suport dels avenços tècnics que afectaven tant els instruments com els sistemes d'amplificació, cada cop més potents.

Cream va ser un trio de hard rock britànic format el 1966 integrat pel bateria Ginger Baker, el guitarrista/cantant Eric Clapton i el cantant/baixista Jack Bruce.   I feel free (1967) Cream Wheels of Fire (1968) és el tercer àlbum del grup. La banda és àmpliament considerada com el primer supergrup amb èxit del món. Cream va tenir un impacte significatiu en la música popular de l'època i, juntament amb Jimi Hendrix i altres notables guitarristes i grups, va popularitzar l'ús del pedal wah-wah. El seu estil va presagiar i influir en l’aparició de bandes britàniques com Led Zeppelin, Deep Purple i Black Sabbath a finals dels anys seixanta i principis dels setanta. També van influir en els grups de rock del sud americans, Allman Brothers Band i Lynyrd Skynyrd. Les actuacions en directe de la banda van repercutir en actuacions de rock progressiu com Rush.   Sunshine of Your Love Creem Working Man Rush

La cançó All Right Now de Free -grup format a Londres el 1968-, és un bon exemple de hard rock primerenc dels anys seixanta, en la que s’aprecien les característiques abans mencionades: important presència de guitarres elèctriques (destacats solos), notable protagonisme de la bateria i una veu que adquireix un nou protagonisme pel que fa a la seva força.

 

All Right Now
Free

Encara que The Kinks va ser el primer grup conegut en ser catalogat com d'aquest gènere amb la seva cançó de 1964 You Really Got Me, una altra mítica banda de rock com The Jimi Hendrix Experience, seria considerada a partir de 1966 una de les veritables creadores del hard rock com a entitat tangible i concreta.

 

You Really Got Me The Kinks

Foxey Lady The Jimi Hendrix Experience

El grup nord-americà Van Halen, reconeixent en The Kinks els orígens remots del hard rock, catorze anys després -l’any 1978- va treure una exitosa versió de You Really Got Me.

 

You Really Got Me
Van Halen

La primera era del hard rock va sorgir a la fi dels anys seixanta a Gran Bretanya amb noms com The Beatles, The Rolling Stones, The Who i The Jeff Beck Group.

 

Helter Skelter (1968) The Beatles	Jumpin' Jack Flash (1968) The Rolling Stones
Sparks (1969) The Who	Rice Pudding (1969) The Jeff Beck Group

I a Estats Units amb bandes com Vanilla Fudge, Blue Cheer, MC5, Iron Butterfly i Sir Lord Baltimore.

 

Shotgun Vanilla Fudge		Summertime Blues Blue Cheer
Kick Out The Jams live MC5	In a Gadda da Vida Iron Butterfly	Kingdom Come Sir Lord Baltimore

I es va consolidar a inicis de la dècada de 1970, quan les bandes Led Zeppelin, Deep Purple, Black Sabbath o T.Rex, entre altres, van aconseguir la fama mundial.

 

Led Zeppelin	Speed King Deep Purple
Paranoid Black Sabbath	Rock on T.Rex

Així mateix, altres grups pioners els van acompanyar, enriquint l'escena del hard rock en els primers anys 1970, entre els quals van destacar internacionalment Grand Funk Railroad, Uriah Heep, Blue Öyster Cult, Alice Cooper, Status Quo, Kiss, Aerosmith, ZZ Top, Queen.

 

Inside Looking Out Grand Funk Railroad	Easy Living Uriah Heep	Toys In The Attic Live Aerosmith
Burnin' for You Blue Öyster Cult	Poison Alice Cooper	Tush Live ZZ Top
Down, Down Status Quo	Black Diamond Kiss	Stone Cold Crazy Queen

I els pioners de les "guitarres bessones": Wishbone Ash.

The King Will Come Wishbone Ash

Twin Guitar Compilation Wishbone Ash

Posteriorment altres grups com AC / DC, Scorpions, Cheap Trick o Van Halen també aconseguirien l'èxit, seguint una similar senda estilística.

 

	Let There Be Rock AC / DC	We'll Burn The Sky Scorpions
	I Want You To Want Me Cheap Trick	Jump Van Halen

El heavy metal, (Iron Maiden, Megadeth, Metallica...) un dels derivats més importants del rock, va néixer directament del hard rock. Aquest gènere nou tindria un considerable predicament des de finals dels anys 1970 fins a mitjans dels anys 1980, recobrant popularitat en els anys 1990, a través de subgèneres més forts.

La frontera que separa el hard rock del heavy metal és sovint difícil de distingir. De fet, segons algunes opinions, l'etiqueta hard rock conté el heavy metal, mentre que segons altres es tracta d'un gènere diferent però amb una àmplia zona d'intersecció. Mentre alguns grups es van mantenir més propers al camp del blues i del rock progressiu, d'altres van tendir a accentuar la resta d'aspectes que caracteritzarien el heavy metal. Així, dins del rock dur dels anys 70 més proper a les arrels de blues trobem Whitesnake, AC/DC, ZZ Top, Kiss o Aerosmith. 

Don't Break My Heart Again
Whitesnake

A la dècada del 1980, de forma paral·lela al desenvolupament del heavy metal i els seus derivats, el rock dur va seguir produint grans bandes i en destaquen especialment les que es van originar a la ciutat nord-americana de Los Angeles: Guns N' Roses, Cinderella, L.A. Guns.

  

Anything Goes (1983) Guns N' Roses

Gypsy Road (1988) Cinderella

Hollywood Tease L.A. Guns

(><><><><><><><)