1960 Ben E. King: Spanish Harlem / Cliff Richard & The
Shadows: The Young Ones / Elvis Presley: Are You Lonesome / Elvis Presley: It’s Now Or Never / Little Eva: The Locomotion / Chubby Checkers: The Twist / Ricky Nelson: You Are My Sunshine / The Ronettes: Be My Little Baby / Roy Orbison: Only the Loneley / Everly Brothers: Cathy’s Clown.
1962 Ben E. King: Stand By Me / Bruce Channel: Hey Baby / Connie Francis: Everyboody’s Somebody’s Fool / The Cookies: Chain / Domenico Modungo: Piove / Elvis Presley: She’s Not You / Françoise Hardy: Tous Les Garçons Et Filles / Sam Cooke: Twistin' The Night Away / Silvie Vartan: Si Je Chante / Carol King: Oh Neil.
1964 The Animals: Hous Of The Rising Sun / The Beatles: A Hard Day’s Night / Boby Solo: Una Lacrima Sul Viso / Cilla Black: Anyone Who Had A Heart / Dave Clarke Five: Glad All Over / Dionne Warwick: Walk On Over / Dusty Springfield: Only Want To Be With You / Manfred Mann: Pretty Flamingo /The Kings: Sunny Afternoon / Gigliola Cinquetti: Non Ho L’Eta.
Els
anys seixanta,
com se'ls coneix en la cultura popular, a vegades són recordats amb
nostàlgia per ser una època de bonança econòmica i de creixement de la societat
de consum, i per tot el que van suposar de revolucionaris: la contracultura i els
canvis en les normes socials sobre vestimenta, música, drogues, sexualitat,
formalitats i educació. Són els anys de major conflicte polític entre els blocs
formats per Estats Units i la Unió Soviètica, en l'anomenada Guerra Freda, que
va sorgir després de la Segona Guerra Mundial. Aquests anys també estan marcats per les
protestes d'una ciutadania cada vegada més crítica amb les accions dels seus
governants i la situació que es dibuixava en el món després de la recuperació
econòmica de la postguerra: moviments de protesta contra la guerra del Vietnam;
contra la invasió de les tropes soviètiques a Txecoslovàquia, a la Primavera de
Praga; el mur de Berlín, el maig del 68 contra l'ordre establert, els moviment
pels drets civils...
Alguns
temes rellevants de la dècada
- John Fitzgerald Kennedy
J.F.
Kennedy va ser president dels Estats Units de 1961 fins al seu assassinat el
1963. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a
membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Va ser elegit com a
president el 1960 en una de les eleccions més competides de la història
nord-americana. Alguns esdeveniments importants durant la seva presidència són
la Invasió de Bahía de Cochinos, la crisi dels míssils de Cuba, la construcció
del mur de Berlín, l'exploració espacial, els primers anys de la Guerra del Vietnam
i del Moviment pels drets civils.
John Kennedy champaign song
|
Frank Sinatra, amb la melodia del seu senzill de 1959, "High Hopes", però amb la lletra canviada, també va fer campanya en suport a John Fitzgerald Kennedy, candidat presidencial demòcrata de 1960. Tothom està votant per Jack perquè ell té el que li falta a la resta.Tothom vol donar suport - Jack Jack està en el camí correcte .Perquè té grans esperances, té grans esperances. Mil nou-cents seixanta és l'any per les seves grans esperances. Vine i vota per Kennedy |
High Hopes" with Jack
Kennedy (1960)
|
|
El
1961 Tamla Motown va llançar el senzill «Please Mr. Kennedy (I
Do not Want to Go)», una súplica d'un veterà de la Guerra del Vietnam,
cantada per Mickey Woods. Si us plau, senyor Kennedy
|
Please Mr. Kennedy
|
|
La
gent del sud dels Estats Units adverteixen a Kennedy que “si no ho pot fer
més bé que els republicans, la gent d’aquí baix obrirà els ulls”. Bé,
no he tingut un àpat complet en molt, molt de temps
|
Please Mr. Kennedy 1961
|
|
El
19 de maig de 1962, al Madison Square Garden de Nova York, quinze mil
persones es van reunir per celebrar el cinquantè aniversari del J.F. Kennedy.
Va ser el dia del famós Happy Birthday que la nerviosa Merylin
Monroe va dedicar al president. |
Happy Birthday
|
- Martin Luther King
Martin Luther King va néixer a Atlanta,
Geòrgia, Estats Units, el 15 de gener del 1929 i, a més de ser un famós
clergue, va ser un activista en pro dels drets dels negres, per la qual cosa va
ser retribuït amb el Premi Nobel de la Pau del 1964. Així doncs, fou un dels
principals líders del moviment afroamericà pels drets civils dels anys
seixanta. Va morir assassinat el 4 d'abril del 1968 a Memphis, Tennessee, una de les tragèdies, juntament amb l'assassinat de Kennedy, que va marcar el segle XX.
I Had A Dream (1968)
Blues Martin Luther King Jr.
Champion Jack Dupree
Per què? (The King of Love Is Dead),
escrit pel baixista de Simone, Gene Taylor, després de que li
arribés la notícia de la mort de Martin Luther King Jr. Es va
cantar aquí per primera vegada.
Volem cantar una cançó escrita per avui, per
aquesta hora, per al doctor Martin
Luther King. Abans hem dit que tot el
programa està dedicat a la seva memòria, però aquesta melodia
s’escriu sobre ell, per a ell i així.
Why? (The King of Love Is
Dead)
Nina Simone
Què
passarà ara? En totes les nostres ciutats?
La
meva gent s'està aixecant; viuen en mentides
Fins
i tot si han de morir
Fins
i tot si han de morir en el moment en que saben el que és la vida
Fins
i tot en aquest moment en que saps el que és la vida
Si
has de morir, està bé
Perquè
saps el que és la vida
Saps
el que és la llibertat per un moment de la teva vida
Però,
ell havia vist el cim de la muntanya
I
sabia que no podia parar
Sempre
vivint amb l'amenaça de mort per davant
Amics,
millor que s'aturin i pensin
Tothom
sap que estem a la vora
Què
passarà ara que el rei és mort?
Tots
podem vessar llàgrimes, no canviarà res
Ensenyi
a la seva gent: Aprendran alguna vegada?
Sempre
has de cremar i matar amb armes
I
matar amb armes i cremar. No saps com hem de reaccionar?
- La lluita pels drets
civils
El Moviment afroamericà pels drets civils
(1955-1968) és el moviments de lluita dels
Estats Units d'Amèrica contra la discriminació racial i pel restabliment dels
seu dret de vot. El moviment es va caracteritzar per grans campanyes de
resistència civil. Entre 1955 i 1968, els actes de protesta no-violenta i la
desobediència civil van produir situacions de crisi entre els activistes i les
autoritats governamentals. Sam Cooke, a la cançó A Change Is Gonna
Come (escrita i gravada en 1963), canta
“però sé que vindrà un canvi, oh sí ho farà”. Aquest tema va exemplificar,
com pocs, el Moviment pels drets civils als Estats Units de la dècada dels
seixanta.
A Change Is Gonna ComeSam Cooke
Per què? (The King of Love Is Dead), escrit pel baixista de Simone, Gene Taylor, després de que li arribés la notícia de la mort de Martin Luther King Jr. Es va cantar aquí per primera vegada.Volem cantar una cançó escrita per avui, per aquesta hora, per al doctor Martin Luther King. Abans hem dit que tot el programa està dedicat a la seva memòria, però aquesta melodia s’escriu sobre ell, per a ell i així. |
Why? (The King of Love Is
Dead)
|
Què
passarà ara? En totes les nostres ciutats?
La
meva gent s'està aixecant; viuen en mentides
Fins
i tot si han de morir
Fins
i tot si han de morir en el moment en que saben el que és la vida
Fins
i tot en aquest moment en que saps el que és la vida
Si
has de morir, està bé
Perquè
saps el que és la vida
Saps
el que és la llibertat per un moment de la teva vida
Però,
ell havia vist el cim de la muntanya
I
sabia que no podia parar
Sempre
vivint amb l'amenaça de mort per davant
Amics,
millor que s'aturin i pensin
Tothom
sap que estem a la vora
Què
passarà ara que el rei és mort?
Tots
podem vessar llàgrimes, no canviarà res
Ensenyi
a la seva gent: Aprendran alguna vegada?
Sempre
has de cremar i matar amb armes
I
matar amb armes i cremar. No saps com hem de reaccionar?
- La lluita pels drets civils
El Moviment afroamericà pels drets civils (1955-1968) és el moviments de lluita dels Estats Units d'Amèrica contra la discriminació racial i pel restabliment dels seu dret de vot. El moviment es va caracteritzar per grans campanyes de resistència civil. Entre 1955 i 1968, els actes de protesta no-violenta i la desobediència civil van produir situacions de crisi entre els activistes i les autoritats governamentals. Sam Cooke, a la cançó A Change Is Gonna Come (escrita i gravada en 1963), canta “però sé que vindrà un canvi, oh sí ho farà”. Aquest tema va exemplificar, com pocs, el Moviment pels drets civils als Estats Units de la dècada dels seixanta.
A Change Is Gonna ComeSam Cooke
|
We shall overcome és una cançó
de protesta que es va convertir en un himne del Moviment afroamericà pels
drets civils als Estats Units. Va ser popularitzada per Pete Seeger i Joan
Baez. El títol deriva d'un espiritual negre compost el
1901 per Charles Tindley a Filadèlfia. |
We shall overcome
|
- La guerra freda
La
Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se
després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics
liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945). Era un
enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça
(incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir
les àrees d'influència respectives. És va viure amb molta por d'entrar en una guerra nuclear
d'abast mundial. Els dos blocs van utilitzar l'espionatge i contraespionatge
com a principal arma per aconseguir informació o, si s'escau, per desinformar
el rival. Els dos blocs tenien agències que responien a aquesta activitat, per
part del bloc comunista tenien la KGB, ja desapareguda, i per part del bloc
capitalista EUA la CIA, encara existent.
Un
dels primers fenòmens literaris i cinematogràfics de la guerra freda va ser James
Bond o 007, de Ian Fleming (1908-1964), el més famós espia de
ficció, inspirat en part en un personatge real. El personatge va tenir un èxit
immens a través d'adaptacions cinematogràfiques que van formar una franquícia.
Fleming va ser també espia: dissenyar plans per confondre la intel·ligència
alemanya i va planificar la fugida del rei Zigi d'Albània. No obstant això, i
malgrat l'èxit en vendes de les novel·les de Fleming, altres escriptors aviat
van desenvolupar herois amb trets ben diferents als de Bond, ja que l'espia ha
de ser un home d'aparença anodina, dotat de gran memòria i que passa
absolutament desapercebut. Graham Greene i John le Carré són dos dels grans noms de les novel·les d'espies i de la novel·la negra europea.
|
Tema James Bond 007 Monty Norman
|
Kingston Salso (Dr. No, 1962) |
From Russia With Love |
|||
|
|
|
|
||
- El mur de Berlín
El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el
Berlín Oest del Berlín Est. També va formar part de la República Democràtica
Alemanya (RDA) del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. Aquest mur és
el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya.
|
Aquesta
és una de les cançons de Freedom enregistrades durant l’època de
màxima esplendor del Moviment pels Drets Civils a mitjan segle XX. Freedom
Songs va prendre els espirituals afroamericans com a plantilla per crear
cançons polítiques que tothom de la comunitat pogués conèixer i utilitzar. En
aquest cas, el Mur de Berlín utilitza Joshua Fit The Battle of
Jericho com a plantilla, comparant els murs bíblics de Jericho amb els
murs de la segregació del sud americà i el mur de Berlín que separa els dos
bàndols de Berlín durant la Guerra Freda. |
|
- La guerra de Vietnam
El
conflicte bèl·lic del Vietnam provocà una gran reacció en contra que s'estengué
dins i fora dels Estats Units entre la joventut, sent una de les causes dels
moviments contra el sistema, com el moviment hippie. Les universitats
estatunidenques van ser escenari de manifestacions de protesta contra la implicació
dels Estats Units en aquesta guerra no declarada i, en opinió de molts,
injustificada. Hi va haver encontres violents entre els estudiants i la policia
amb diverses matances. A l'octubre de 1967, uns 200.000 manifestants marxaren
davant del Pentàgon, a Washington, exigint la pau, sent un dels punts més
àlgids del moviment pacifista.
|
Fortunate
Són, del
grup nord-americà Creedence Clearwater Revival, es va convertir
després de la seva publicació en una de les cançons més representatives del
moviment antibèl·lic que esclatà a la fi dels 60 als Estats Units per la seva
intervenció en la guerra del Vietnam. |
Fortunate Són
|
|
En
els sis versos de la cançó Universal
Soldier, es representa a un soldat de diferents alçades, edats,
antecedents religiosos i polítics, lluitant en diferents èpoques, per
diferents països i amb diferents motius , sempre pensant que està lluitant
per la pau, però sense adonar-se que ell és part del problema. La cançó acaba
amb: Ell
és el Soldat Universal
|
Universal Soldier
|
- L'amenaça nuclear
La possibilitat d'una destrucció completa de la civilització humana a
conseqüència de la guerra nuclear va planar sobre el món com una gran amenaça, inspirant
el moviment pacifista contemporani, a partir dels treballs del Comitè
d'Emergència dels Científics Atòmics, compost per nombroses personalitats que
havien participat en el desenvolupament de les primeres armes d'aquest tipus i
eren plenament conscients de les seves possibilitats aniquil·ladores. Entre
aquests, es comptaven Albert Einstein, Harold C. Urey, Linus
Pauling i Leó Szilárd.
|
Eve of destruction és una cançó que fa referència a problemes socials
dels anys seixanta, inclosa la guerra del Vietnam, les pors per l’amenaça d’una
guerra nuclear, el Moviment de Drets Civils, l’agitació a l’Orient Mitjà i el
programa espacial nord-americana. Si bé la versió més coneguda és la de Barry
MacGuire (que heu pogut escoltar a 1965), el grup The Turtles la va gravar una mica abans que el cantautor d’Oklahoma. |
Eve of Destruction
|
|
|
|
|
Entre
el Moviment pels drets civils, les protestes contra la guerra del Vietnam i el
moviment hippie, als anys seixanta es desenvolupà entre els joves una cultura per a la pau que s’expressà en moltes cançons, però Blowin in
the Wind, escrita per Bob Dylan l’any 1962, s’erigí, sens
dubte, com l’himne
pacifista universal |
|
- El moviment hippie
El
moviment hippie va ser un corrent de contracultura que va néixer als Estats
Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va
estendre per tot el món. Va heretar els valors contraculturals de la generació
beat i creà les seves pròpies comunitats (les comunes). El hippies promogueren el rock
psicodèlic, eren partidaris de la revolució sexual, i, amb el consum de drogues
com el cànnabis i el LSD, pretenien explorar estats alternatius de la consciència.
San Francisco
|
Dance the Night Away
|
- Maig del 68
El Maig francès o Maig del 68, és el nom amb què es coneixen una sèrie d'importants protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968. Els fets van iniciar quan es van produir una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. Els estudiants protestaven contra el capitalisme, el consumisme, l'imperialisme americà i les institucions tradicionals de l'establishment
L'intent de l'administració de Charles de Gaulle d'ofegar les vagues mitjançant una major càrrega policial només va contribuir a encendre els ànims dels estudiants, que van protagonitzar batalles campals contra la policia al Barri Llatí i, posteriorment, una vaga general d'estudiants i vagues diverses secundades per fins a 11 milions de treballadors en tot el territori francès, que reclamaven millores en les condicions laborals. Les protestes van arribar a un punt tal que De Gaulle, tement una guerra civil o una revolució, va abandonar el país per unes hores, va dissoldre l'Assemblea Nacional francesa i va convocar eleccions parlamentàries anticipades el 23 de juny de 1968
El periodista Eduardo Arias a
El Tiempo, fa un petit recorregut per la música que va marcar el Maig
del 68 francès.
|
En un lloc d'honor hi trobem Ma liberté, cançó de Georges
Moustaki, que s'havia publicat el 1967 i que hi queia com anell al dit: “La
meva llibertat, has estat tu qui m'ha ajudat a deixar anar amarres per anar
no importa on , per arribar al final dels camins de l'atzar, per arrencar,
somiant, una rosa dels vents d'algun raig de lluna” |
Ma liberté Georges Moustaki
|
|
Una altra cançó del moment és Il est cinq heures, Paris s'éveille, que va interpretar Jacques Dutronc. Aquest
tema es va convertir en l'himne francès del Maig del 68. Durant les
manifestacions, milers de veus corejaven "¡París desperta, París
desperta!" |
Il est cinq heures, Paris
s'éveille |
|
El 10 de maig -conegut com la Nit de les barricades-, Léo
Ferré, un dels més importants i prolífics cantautors francesos, va
interpretar a la Mutualité pour la Fédération Anarchiste per primera vegada Les
anarchistes. |
Les anarchistes
|
- La cursa espacial
La cursa per conquerir l’espai va ser un dels temes que va captivar tot el món al llarg dels anys seixanta. El 1958 el russos van llançar el primer satèl·lit, l’Spútnik, i a partir d'aleshores es van anar succeint els fets destacats: els primers animals, homes, dones o sortides a l'exterior de la càpsula, etcètera. L'URSS portava la iniciativa i els Estats Units donaven immediatament la rèplica. Els presidents nord-americans, ja des dels temps de John F. Kennedy, havien fet de l'arribada de l'home a la lluna una qüestió d'estat. Quan l’Apol·lo 11 va allunar el juliol de 1969 molta gent va sentir d'una banda que aquell era un els moments claus de la humanitat i de l'altra que la cursa entre les superpotències s'havia acabat.
Anthem of The Soviet Cosmonaut Program
Les fantàstiques aventures astronàutiques van desvetllar també un interès desmesurat pels
OVNIS i pels extraterrestres. En el panorama televisiu, no hi podien faltar les
sèrie de ciència ficció, ja fossin serioses o humorístiques, que deixessin
constància d’aquestes quimeres futuristes.
|
Lost
in Space
és una sèrie de televisió de ciència ficció nord-americana que es va emetre
originalment entre 1965 i 1968. La sèrie segueix les aventures dels Robinson,
una família pionera de colons espacials que lluiten per sobreviure en les
profunditats de l'espai. |
Lost in Space
|
Control de terra al major TomControl de terra al major TomPreneu-vos les pastilles de proteïnes i poseu-vos el
cascControl terrestre al major Tom (deu, nou, vuit, set,
sis)Començament del compte enrere, motors engegats (cinc,
quatre, tres)Comproveu l’encesa i que l’amor de Déu us acompanyi
(dos, un, enlairament)
|
Escrita i editada per primera vegada el 1969
abans del primer allunatge, la cançó de Bowie és potser l'oda més
perdurable als viatges espacials. Quan es va tornar a gravar i editar el
1973, Space Oddity es va convertir en el primer èxit nord-americà
de David Bowie. |
|
<>·<>·<>·<>·<>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada